Voltant pel Senegal

Hola familia,

Despres d'uns quants dies i llargs, tornem a escriure i aquest cop ja desde i sobre el Senegal.

Vam arribar a Dakar a les tres de la matinada del diumenge dia 18 de gener, despres d'un vol amb escales : Barcelona - Casablanca / Casablanca - Dakar, on aquest ultim va ser una mica massa mogut... no nomes per les turbulencies (de lo pitjoret que hem passat) sino tambe perque un dels passatgers que anava assegut radere les nostres veines de fila (unes noies de Barcelona molt simpatiques), es va treure les sabates i va desmaiar a mig avio.

La pudor era força seria i nosaltres, junt amb les de Bcn, ens ho vam agafar amb bastant humor dins el que cap, finalment un dels "azafatos" li va demanar al passatger que es poses les sabates... i el passatger en concret es va ofendre de tal manera que va començar a cridar i a dir que ell es rentava els peus i el cul cada dia i que no molestava a ningu. Gairebe van arribar a les mans, el personal de l'avio intentant fer tranquilitzar l'home que media 2x2 metres i enfadat feia molta por... amb tot allo van començar les fortes turbulencies i l'home es va haver d'asseu-re com tothom, pero un cop calmat el tema turbulencia ja hi vam tornar a ser... per sort un dels passatgers va parlar-li en la seva propia llengua, creiem que wolof i sembla que el va aconseguir calmar per sort de tots. Cal dir que vam passar una mica de cangueli entre una cosa i l'altra.

Ara per ara, ja estem en terra ferma desde fa mes d'una setmana. Hem aprofitat per voltar una mica i anar-nos acostumant a les maneres de fer senegaleses. "Inch'Allah" que vindria a ser un si deu vol... ja ho veurem...

La primera nit vam dormir a Yoff, al costat de Dakar i molt a prop de l'aeroport, l'endema vam esmorzar i vam descobrir que estar a 16 graus a Dakar, vol dir fer-hi un fred descomunal!! A partir d'aquesta primera impressio... vam agafar el primer taxi compartit i despres un dels famosos cars rapides, que contrariament al seu nom, son mes aviat lents.

Vam arribar a l'estacio d'"autobusos" i de seguida ens van abordar un munt de gent diferent que ens oferia anar a Sant Louis i a d'altres llocs... nosaltres primer de tot, vam anar a buscar un caixer automatic per treure mes francs CFA i despres ja estavem preparats per triar amb quin vehicle fariem el trajecte. Al final ens n'anavem a Mbour (cap al sud de Dakar) i en un taxi sept places... on vam coneixer d'entre els set passatgers que erem, el Pap un senegales i dues dones franceses que van resultar ser molt simpatiques. Al final vam acabar dormint al mateix lloc que anaven ells tres.

Vam estar-nos a casa d'un noi belga instal.lat aqui, que treballa en crear un estudi de gravacio mes economic que els de Dakar per promoure els musics locals. Amb ells vam dinar el nostre primer Thieboudiene (arros amb una mica de peix), una tarda passejant pel mercat dels pescadors, on vam veure marxar i arribar unes quantes de les moltes piragües de pescadors. Per sopar ens vam preparar entre tots peix a la brasa amb una bona amanida i despres de xerrar una estona i descobrir instruments magics com el Bozo, vam anar a dormir ben cansats i ben contents.

Al dia següent vam seguir els consells del belga i del Pap i ens en vam anar direccio Ndangane, mes al sud cap al Delta del Siné i el Saloum. Un altre cop en un sept places fins a Sambadja i d'alla vam haver d'agafar un parell de furgonetes mes per acabar d'arribar. Els paisatges eren sorprenents : baobabs, terra de color blanc per la sal, terra seca amb palla seca... vaques bastant seques tambe i uns quants poblats molt autentics.

Nomes baixar del cotxe, ens va venir la meitat del poble, i finalment un dels nois, el Cher Bob ens va acompanyar a peu fins l'altre poble (on hi havia els allotjaments per guiris) on vam trobar un lloc per un preu raonable, uns sis euros i a mes una excursio amb piragua per l'endema pel Delta del Siné.

Les vistes des d'Ndangane quan es ponia el sol sobre el riu eren imperdibles i el poblet era força tranquil i s'hi menjava be. A les deu del mati del dimarts ja estavem a la barqueta a punt. El viaget va durar unes dues hores, en les quals el Cher Bob ens anava explicant cosetes sobre el lloc i on vam fer un delicios tè senegalès.

Vam arribar a Djifer sense gaires calerons i amb la intencio de dormir a Palmarin, pero per fer aixo vam haver de canviar els pocs euros que portavem a sobre (perque alla no hi havia cap banc ni caixer automatic). L'espera dins el sept places per tal que s'omplis i poguessim finalment marxar cap a Palmarin va ser de prop de dues hores (per fer com a molt mitja hora de trajecte) je, je... pero tot molt be.

A Palmarin, vam agafar una charette (carro de carregar ciment tirat per un cavall) fins a un "hotel" on ens van abaixar el preu perque no teniem gaires diners i ens van tractar molt be... erem els unics turistes i ens van fer un parell de plats ben grans perque sopessim be, una amanida de verdures i una macedonia, aixo si, en companyia d'una Gazelle, la cervesa nacional.

Havent sopat i despres d'haver vist el sol pondre's davant mateix de la cabanyeta que donava al mar i d'haver sopat, vam anar a dormir d'horeta perque no hi havia llum corrent, i l'endema ens esperava un llarg llaaarg periple cap a Saint Louis... una ciutat força al nord del Senegal.

Pero aixo ja ho explicarem en un altre escrit. Ara ens n'hem de tornar a ca'l Tamba a veure la posta de sol amb la colla de wwoofers que som.

Petonets!!!

Valentia Island

Hola genteta!!! Bon any nou!!! Com va tot?

Nosaltres ja tornem a atacar, aquesta vegada desde Senegal, pais on vam arribar el dia 17 de gener, que de fet ja era 18 a les tres de la matinada.

Pero com que encara no haviem fet tots els deures des d'Irlanda, avui us explicarem l'ultim capitol d'aquell pais tan verd i tan diferent d'aquest on som ara.

Ens varem quedar marxant de casa el Barry i la Jackie i a punt d'arribar a casa de la Jackie i el Brian a Valentia Island... Doncs be, a Valentia hi vam arribar desde Cahersiveen, un poblet on ens va deixar el bus desde Killarney i on haviem quedat que ens vindria a buscar la nova Jackie...

Aixi va ser, com ja a les fosques va arribar la Jackie a l'hora acordada i ens va dur cap a la petita illa de Valentia, la qual es troba molt a prop de la terra i estan connectades per un pont.

Nomes arribar sota la pluja, la Jackie ja ens va ensenyar la que seria la nostra nova casa per les dues setmanes seguents, era un lloc petito, molt acollidor i comfortable i a mes a mes calento, ells li deien el cottage. Despres d'instal.lar-nos i deixar les motxilles, ens en vam anar a fer un te i compartir una xerradeta amb la Jackie, de moment sense coneixer el seu marit. Per sopar aquell dia ells havien quedat amb uns amics i ens va donar una lassanya i una sopeta perque ens ho escalfessim a la cuina del cottage.

L'endema ja vam compartir el primer esmorzar tots junts; amb el Bryan tambe, i vam parlar una mica mes sobre la vida... ells havien passat 24 anys de la seva vida a Canada i ara havien tornat a la seva Irlanda natal per obrir un Bed&Breakfast.

Per passar el diumenge (dia en que no es treballava), ens van donar un mapa de l'illa, unes quantes recomanacions i ens van dir que a la tornada tindriem el dinar preparat i que ja ens veuriem al vespre per sopar. I al final vam decidir anar caminant fins al far de l'illa. Va ser un passeig que ens va dur mig dia i el qual ens va permetre descobrir una part de l'illa i on vam poder veure que era un lloc precios. Durant tot el cami vam anar trobant diferents tipus de temps, un sol espatarrant, unes cortines de pluja freda que anaven i venien i sobretot vent. Ens vam adonar que el fet que l'illa sigui el punt mes a l'oest d'Europa fa que el vent se senti molt mes que a d'altres llocs... podem dir que ja estem ben tocats pel vent.

Dilluns ja vam començar a treballar, basicament la nostra feina era ajudar al Bryan en les tasques de reformar el B&B. Ens van "donar" una habitacio i haviem d'adequar-la en les dues setmanes que estariem alla. Aixo volia dir : treure el paper de les parets, despres la pega, llimar la fusta de les portes i la finestra per finalment pintar i lo mateix pel radiador, ficar els punts de llum per les tauletes de nit i la lampara del sostre... i els detallets finals fins acabar l'habitacio.

I aixi va ser com ens vam convertir en experts reformadors a l'estil irlandes, i el mes important per nosaltres... vam descobrir aquella illa fantastica i la seva gent, i vam compartir dues setmanes genials amb aquella parella que ens havia obert les portes de casa seva.

Cada tarda, despres d'haver treballat, dinat i fet el te de gingebre de rigor... aprofitavem per anar uns dies a peu i molts altres en bici (quan el vent ho permetia) a passejar-nos de punta a punta de Valentia Island... la qual es molt petita pero esta carregada d'historia i a mes a mes, cada dia ofereix uns paisatges diferents.

Des d'aquesta illa va creuar per primera vegada el cable transatlantic per comunicar Europa i America, entre Valentia Is. i Newfounland, al Canada.

I es en aquesta illa tambe, on vam aprendre a apreciar les dieferencies de sabor entre la cervesa Guinness servida en un pub i en l'altre. La qual cosa va fer que ens convertissim en força assidus del pub on ens agradava mes. I on acabavem agafant uns pedalets força serios i sempre abans de l'hora de sopar... aixo si, sempre acabavem fent l'ultima en companyia de la Jackie i el Bryan, que tambe acabaven tocadets.

De tant que ens vam acostumar a anar-hi gairebe ens adjudiquen un tamboret a cadascun, je je. Es que alla, es tradicio que al pub del poble, tothom s'assegui sempre al mateix lloc de la barra.

I aixi va ser com entre paisatges i cerveses, vam passar un parell de setmanetes en aquesta illa que recomanem visitar absolutament a tothom que es deixi caure pel sud d'Irlanda... i si no sabeu on anar a dormir, a Atlantic Villa demaneu per l'habitacio reformada pel Marc i la Gemma. ;D

Des d'aqui vam anar un parell de dies a la peninsula de Dingle... un lloc tambe molt bonic pero molt mes turistic on es preferible, si es vol tranquilitat, d'anar-hi fora de temporada. I per acabar de rematar Irlanda, vam passar les dues nits que quedaven abans de tornar a casa per Nadal, a Dublin; una nit en un hostel centric i amb un preu realment raonable per ser Dublin, i una altra nit a casa la Delph, una amiga francesa amb la que haviem treballat junts a Pisco (Peru) i que ara ens obria les portes de casa seva i que fins i tot ens va portar un muffin amb espelma incorporada per celebrar els 27 tacos de la solsonina que esta escrivint ara mateix.

I el proxim li toca al Marc i aquest cop si, ja explicarem com va per Senegal!!! Petons!