Hola familia!
Moltes gracies pels comentaris, ens ha fet molta il.lusió que us recordeu de nosaltres tot i que molts esteu de vacances!
El dia 21 de juliol, vam sortir de La Paz direcció Copacabana en un petit bus. Només sortir de la ciutat vam poder tornar a veure tot el paissatge des de l'Alto i tota la vall plena de cases fins on no t'arriba la vista...
El viatget duraria unes tres hores per una carretera normal fins un cert punt... a les dues hores de camí, ens van fer baixar a tots del bus i comprar un ticket per poder creuar el llac Titicaca amb una barqueta.
No vam voler veure com creuaría el bus per por a perdre les nostres
motxilles, a més sabent com éren els "remolcadors" especials per bus. Ens va recordar el creuament de vehicles que hi ha al riu Ebre però no tant segur com a casa nostra.
Una imatge val més que mil paraules...
Finalment vam arribar tots junts a Copacabana quan ja era fosc, ens vam instal.lar en un hostalet i a sopar.
L'endemà ens vam llevar disposats a conèixer una mica el poble, caminant per diversos carrers i fins la vora del llac. A primer cop d'ull ja es veu que Copacabana és una ciutat molt turística i amb unes infraestructures diferents a la major part de Bolívia, per ser el punt de sortida cap a la Isla del sol i quedar a la frontera amb Perú.
La ciutat té dues parts ben diferenciades, el centre i el llac per on trobem tots els "guiris" inclosos nosaltres, i la part de darrera del mercat, on caminant una mica vas a parar a un indret on també hi arriben les aigües del llac que serveixen d'abocador d'aigües residuals, i on evidentment no hi ha turistes i encara hi podem trobar una bona colla de porquets o chanchos pasturant lliurement. D'això se'n diu "pata negra"!
A la tarda després de dinar truita del llac (una espècie que junt amb el pejerrey va ser introduïda per poder-se menjar), vam anar cap a la part del port, on no ens vam poder resistir a fer un passeig amb barqueta de pedals, je je... com les que podem trobar a qualsevol platja super turística de casa nostra però aquest cop navegant per aigua dolça i a 4.000 metres d'alçada... que fas dues pedalades i ja estas cansat. :D
Aprofitant que estavem a "la platja" i el sol es ponia per l'aigua vam voler pujar fins un petit mirador anomenat monte calvario i poder veure la posta des d'un punt més elevat. Aquella estona mentre es ponia el sol la vam acompanyar menjant una mica de maní (cacauets comprats al mercado campesino de la ciutat), i just abans que es fés fosc, vam baixar rapidet per abrigar-nos, que aquí sent hivern, quan el sol se'n va es nota molt.
Pel seguent dia, ja teniem els tickets per la barca a motor, que ens portaria fins la Isla del Sol. Ens vam llevar ben d'horeta i a les 8 ja estàvem a punt per pujar-hi. Vam sortit una mica abans de quarts de nou ben carregats de gent i al cap de dues hores i pico vam arribar a la part nord de l'illa.
A l'illa ens van atabalar amb guies i excursions de diverses maneres, però fugint de les masses com sempre que podem, fem... un hostaler ens va trobar i ens va oferir el seu allotjament per aquella nit... pel mòdic preu de 0.86 cèntims d'euro. c/u. Com el preu era "raonable" i l'habitació estava prou bé, vam acceptar i vam deixar les motxilles per anar a explorar la preciosa illa.
Vam començar comprant l'entrada d'accés a la part nord, que era el mateix preu que dormir = 10 bolivianos, i vam anar caminant i gaudint del paisatge increible que ens oferia cada pas, fins a descobrir les pisadas del sol, la roca sagrada de la qual prové el nom del llac Titicaca i on hi ha amagats el sol i la lluna.
Una mica més enllà, hi vam trobar unes importants ruines de l'imperi Inca, una mena de construccions de pedra en forma de laberint i amb moltes portes, on havien guardat els tresors com or, plata, roba, coca... per oferir al gran Inca i a la Pachamama (mare terra).
Vam esperar que tots els grups marxéssin, uns a peu cap al sud de l'illa i els altres de retorn al port de Challapampa per agafar la barca cap al sud. Com que la caminada ens havia obert la gana, vam tornar cap a Challapampa a dinar, aquest cop ja vam trobar el poblet molt més tranquil, sense tants turistes ni barques aparcades. Vam dinar a un restaurant on només hi érem nosaltres dos, la cuinera i la seva filla. Havent dinat, ens ho vam agafar amb tranquilitat i ens vam asseure a la platja per observar els pescadors, els nens corrent i jugant per la sorra i a "caniques", i els porcs, vaques, rucs, ovelles i gallines pasturant per la mateixa platja. Allà ens va venir a trobar un nen que tenia curiositat per veure les nostres fotos a la càmera, i quan en va estar cansat se'n va tornar amb els seus amics... així és la vida allà, tranquila i senzilla.

L'endema vam esmorzar molt bé i d'horeta davant l'altra platja del poblet, i carregats amb les motxilles petites, vam refer el camí fins les ruines i després vam seguir el sender que creua l'illa fins el sud per la seva part més alta. Durant el camí, a part de gaudir un cop més de vistes magnífiques, vam poder notar el "soroll" del silenci absolut. A mig trajecte vam haver de pagar un altre "peatge", de 5 bolivianos, per passar pel centre de l'illa i zona de Challa. En arribar, al cap d'unes tres hores a la part sud, un nou peatge (això ja començava a semblar Catalunya), aquest cop per poder entrar a la població de Yumani, la qual té força més hotels i restaurants turístics, i d'on sortia la nostra barca de retorn a Copacabana.
Un cop passat el darrer peatge, vam poder veure però no beure per precaució, la Fuente del Inca i la Escalera del Inca.
I aquí es va acabar la nostra tranquila estada a la bonica Isla del Sol...
Molts petons per tots, i que estigueu passant unes bones vacances!!