La Paz, el millor nom per una ciutat... (2a part)

Hola boniques i bonics,

Ja tornem a ser aquí, per acabar d'explicar els dies que vam passar a l'embriagadora ciutat de La Paz.

Ens vam quedar al dijous dia 17 de juliol, encara amb la ressaca del dia festiu, la ciutat es va llevar amb molta energia, com ho fa cada dia... a part de comprar els regalets, vam quedar amb el Bernard, un periodista suis que haviem conegut a Potosí, i que venia per quedar-se un any treballant en aquesta ciutat interessat per la complicada situació política... Vam anar a un pub-restaurant de la famosa calle Jaén i amb ell vam gaudir d'una bona conversa sobre la política i societat boliviana... A més vam fer un nou amic, l'Àlex, un nen que treballava venent tabac i xiclets i que es presentava dient "soy tres cosas a la vez : cuentacuentos, poeta y cuentachistes", la veritat és que nosaltres no vam conèixer cap d'aquestes tres habilitats, però sí la de dibuixant... i ens va dedicar uns dibuixos als tovallons de paper per a cadascun... va ser un acabament de dijous realment agradable.

L'endemà divendres vam empaquetar tots els regalets via vaixell cap a casa... que comptem que arribin d'aqui a menys de dos mesets, si fa no fa com nosaltres. Despres de correus, vam tornar a dinar a un lloc on vam menjar molt molt bé i ens van tractar de conya... i per sorpresa nostra hi vam trobar un noi que havíem conegut a Humahuaca i que ens va explicar que es quedaria un parell de mesos de voluntari a La Paz... que petit és sudamèrica! je je

A la tarda vam visitar molt ràpid una de les biblioteques populars de la ciutat i després cap al Museo Nacional de Etnografía y Folklore, un lloc ben interessant per descobrir-hi teixits, màscares i el seu simbolisme per les festes, barrets i capes de les diferents tribus de Bolívia, i finalment la ceràmica i la seva presència al país.

El dissabte vam fer una mica el vago... i per sopar ens vam escapar cap a la Plaza Murillo, després vam quedar amb la Sara, l'altra suissa que es quedava a estudiar a La Paz i que haviem conegut uns dies abans... amb ella i unes amigues seves vam anar a un "boliche" a fer una cerveseta i xerrar una mica més, i de pas conèixer el barri de Sopocachi de nit. Per acomiadar-nos bé, la Sara ens va acompanyar fins "el Montículo", una placeta - mirador preciosa i molt tranquil.la que ens va donar una panoràmica nocturna de la ciutat i El Alto impressionant.

Realment tots aquests moments viscuts a La Paz, ens van atrapar d'alguna manera, i ens van fer dir-nos que per poc que poguem, hi tornarem segur... potser no en aquest viatge però si en algún altre.

El diumenge ens vam llevar d'horeta disposats a fer un terrible viatge de 16 hores en bus per una carretera que l'anomenen La carretera de la muerte i que ens havia de conduir fins a la Selva i el Parc Natural del Madidi, però el destí i la panxa del Marc van fer que ens quedéssim a La Paz fent una parada tècnica.

Finalment i per precaució dels estómacs dèbils, vam decidir no aventurar-nos a la selva, on tot (metges i medicaments) queden massa lluny i fora de l'abast... així que com que encara ens queda temps per repensar-ho i els 30 díes d'estada a Bolívia s'acabaven, vam agafar i cap al Titicaca hi falta gent! però això ja serà un altre dia...

Per cert, bones vacances a totes i tots aquells que en feu! aprofiteu-les al màxim, que el temps passa moolt ràpid.

Petonets!!