Illes Ballestas o les Galápagos pels pobres

Hola boniques i bonics,

Avui ja és l'últim dia que tenim els peus a Sud-Amèrica i en concret al Perú. Aquesta tarda a les 19.55h hem d'estar a l'avió per tornar cap a caseta i de fet, encara no en som gaire conscients, ens ha passat tot tant de pressa que sembla impossible... També hem de dir que tenim moltes ganes de veure'us, xerrar i sobretot de fer-vos abraçades i petons!! que 6 mesos sense vosaltres no són el mateix...

Enfí, intentarem acabar d'explicar les nostres aventures d'aquests darrers dies... Ens vam quedar a Trujillo preparats per fer una excursió maratoniana cap a Paracas. El dimecres, 3 de setembre vam agafar un bus de la companyia Vía (de lo milloret que hem viatjat mai) cap a Lima, a Lima hi vam arribar l'endemà dijous al matí, i acte seguit vam agafat un bus cap a Pisco, lloc on arribaríem unes tres hores després. Desde Pisco, estàvem obligats a agafar un taxi que ens dugués a Paracas, un poblet des d'on surten barques que van a visitar les Islas Ballestas.

Al cap de mitja hora de taxi, i després d'haver passat per molts llocs que ja ens resultaven familiars de Pisco, vam arribar a Paracas, ens vam instal·lar i vam passejar una mica per la zona, i sobretot vam aprofitar per descansar del munt d'hores de bus que arrossegàvem.

L'endemà al matí, vam sortir a les vuit amb una barca que ens duria a les Illes Ballestas, dins de la Reserva Nacional de Paracas. El primer que vam poder observar desde la barca és el conegut Candelabro, un dibuix molt gran que es troba marcat en una muntanya i del qual encara es desconeix l'origen. S'assembla una mica a les famoses línies de Nazca, però la profunditat i el lloc on es troba fan pensar que no hi té res a veure. Sembla ser que la teoria que té més fonament té relació amb l'ordre dels Masons i el General San Martín (personatge crucial en la història de la independència de diversos països de Sud-Amèrica), però tampoc està demostrada.

Després de veure el místic Candelabro vam navegar uns vint minuts més fins arribar a les Illes Ballestas, on vam quedar sorpresos pel munt de fauna que hi havia : pelícans, "cormoranes", alguns pingüins molt divertits, lleons marins als quals podíem veure de ben a prop... Cal dir que la visita ens va agradar molt i ens vam sentir gairebé com si fóssim dins un documental, tot i haver de soportar la pudor del "guano", excrement dels ocells que diverses persones es dediquen a recollir i que es comercialitza després com a fertilitzant per la terra.

Al cap de dues horetes de visita, ja tornavem a ser al port de Paracas, a punt per anar a buscar les motxilles i refer la carretera en taxi fins a Pisco per tal d'arribar a Nazca i d'allà agafar un bus per la nit cap a Cuzco. El motiu d'aquestes presses és ben clar, ens quedava una setmana i encara no havíem visitat ni el Machu-Picchu ni la selva, dos objectius importants sense els quals el viatge no es podria donar per completat.

I així va ser com, encara amb el record present del paisatge i la fauna de les Ballestas, ja tornavem a tenir els culs asseguts en quatre seients d'autobús. Havia estat una visita curta però interessant al que els locals anomenen las Galápagos de los pobres, doncs segons ells, hi ha molta fauna per observar i és un espai protegit (com a les illes Galàpagos) però en comptes de gastar-te mil dòlars en el viatge, t'en gastes deu.

Nosaltres no podem confirmar-ho ni desmentir-ho, ja que no vam arribar a l'Ecuador ni molt menys a les illes Galàpagos, però si ells ho diuen a nosaltres ja ens va bé, je je!

Fins ben aviat, família!! Molts petonets!!