Hola família!!
Ja estem a menys d'una setmana d'acabar la primera etapa del nostre viatge per les amèriques... i tenim sentiments contraposats, d'una banda tenim moltes ganes de tornar a casa i fer-vos abraçades i petons ben forts i tornar a veure els nostres paisatges qüotidians i tornar a menjar els macarrons de la mama... que com a casa, enlloc! Al mateix temps, ens han passat aquests sis mesos volant, hi ha hagut moments de tot però sobretot de bons i no ens acabem de creure que ja se'ns acabi... però sigui com sigui encara ens queden sis dies que pensem aprofitar a fons!! De tant que els aprofitem no trobem temps per escriure el blog... je je
Des del dia que vam anar a buscar el Xavi i la Montse a l'aeroport de Lima, no hem parat de fer kilòmetres en bus... aquest parell que no hi estaven acostumats, pobres ens deuen estar maleïnt els òssos.
Per començar el dia 27 d'agost ens el vam passar passejant pel barri de Miraflores, a Lima. Aquest barri, creiem és un dels més turístics i de "pijos" de tota la ciutat que cal dir que encara no hem visitat i no creiem que ens doni temps per fer-hi gran cosa, ja que té uns nou milions d'habitants i un tamany que fa bastanta por.
El passeig ens va dur fins a les ruïnes de Huaca Pucllana, unes construccions del període pre-inca, corresponents a la cultura dels limes i que impressionen bastant per la seva grandària i el bon estat de conservació, tenint en compte els múltiples terratrèmols, condicions climàtiques (com el fenòmen d'el niño) i evidentment, el pas del temps i la destrucció dels mateixos habitants de la ciutat.
El temps a Lima és força desagradable, sembla ser que veuen el sol pocs dies a l'any i el dia que nosaltres hi érem, no era un d'aquests pocs dies... més aviat era fred, gris i de tant en tant amb pluja fina; però això no ens va pas intimidar i vam passar-nos tot el dia amunt i avall fins els bonics penya-segats que es troben davant del mar.
Aquest mateix dia, teníem la intenció de marxar cap al nord, a Trujillo, on ens havien dit que és molt maco i que ténen platges boniques, el problema va ser que com sempre anem a última hora, no vam trobar bitllets cap allà pel mateix dia així que vam anar una mica més al nord, en concret a Chiclayo.
Chiclayo és una ciutat que no té massa res d'especial, l'únic és que és un bon punt de partida per anar a visitar antics temples de civilitzacions pre-inques, queda a prop de la platja i a prop d'un punt turístic que es diu Cajamarca i al qual no vam poder arribar. Donat el poc atractiu de la ciutat per si sola, només hi vam dormir una nit per recuperar-nos de la nit anterior al bus, vam aprofitar per visitar Lambayeque, un poblet a uns 3/4 d'hora que té dos museus força famosos i algunes cases colonials amb balcons de fusta.
Nosaltres vam visitar els dos museus, el Museo Tumbas reales del señor de Sipán inaugurat l'any 2002 i que està realment ben explicat, té un contigut molt valuós que correspón al "temple" del Senyor de Sipán pertanyent a la cultura Mochica. El museu desanima una mica quan el veus desde fora, ja que sembla una mena de parc temàtic, doncs van intentar reproduïr un tipus de piràmide i els hi va sortir una cosa rara, però l'interior i el contingut valen realment la pena, si voleu fer-hi un passeig virtual podeu visitar : http://www.museosipan.com/
El segon museu, anomenat Museo Hans Einrich Brunning ha estat un museu molt important des de la data de la seva inauguració, l'any 1966 fins avui dia. El seu tamany és força més reduït però el contingut és realment interessant i és el recull dels 48 anys d'investigació del senyor que porta el seu nom... Cal dir que recull força informació i objectes corresponents a diferents cultures i èpoques, però al mateix temps es troba una mica antiquat i no dóna molta informació, sobretot si hem visitat l'altre museu primer, aquest queda una mica "descafeinat"... però no per això és menys important.
I de Chiclayo i tot el que vam poder aprendre en aquests dos museus, ens en vam anar cap a Piura, encara més al nord, amb la intenció de treure'ns el gris del cel de sobre i trobar sol, platja i bons aliments...
Però això ja us ho explicarem en el pròxim escrit que serà d'aquí a tres dies, ja que demà ens n'anem cap a la selva a veure si podem observar algun bitxo.
Molts petonets a totes i tots, i bona Festa Major als de Solsona!
Ja estem a menys d'una setmana d'acabar la primera etapa del nostre viatge per les amèriques... i tenim sentiments contraposats, d'una banda tenim moltes ganes de tornar a casa i fer-vos abraçades i petons ben forts i tornar a veure els nostres paisatges qüotidians i tornar a menjar els macarrons de la mama... que com a casa, enlloc! Al mateix temps, ens han passat aquests sis mesos volant, hi ha hagut moments de tot però sobretot de bons i no ens acabem de creure que ja se'ns acabi... però sigui com sigui encara ens queden sis dies que pensem aprofitar a fons!! De tant que els aprofitem no trobem temps per escriure el blog... je je
Des del dia que vam anar a buscar el Xavi i la Montse a l'aeroport de Lima, no hem parat de fer kilòmetres en bus... aquest parell que no hi estaven acostumats, pobres ens deuen estar maleïnt els òssos.
Per començar el dia 27 d'agost ens el vam passar passejant pel barri de Miraflores, a Lima. Aquest barri, creiem és un dels més turístics i de "pijos" de tota la ciutat que cal dir que encara no hem visitat i no creiem que ens doni temps per fer-hi gran cosa, ja que té uns nou milions d'habitants i un tamany que fa bastanta por.
El passeig ens va dur fins a les ruïnes de Huaca Pucllana, unes construccions del període pre-inca, corresponents a la cultura dels limes i que impressionen bastant per la seva grandària i el bon estat de conservació, tenint en compte els múltiples terratrèmols, condicions climàtiques (com el fenòmen d'el niño) i evidentment, el pas del temps i la destrucció dels mateixos habitants de la ciutat.
El temps a Lima és força desagradable, sembla ser que veuen el sol pocs dies a l'any i el dia que nosaltres hi érem, no era un d'aquests pocs dies... més aviat era fred, gris i de tant en tant amb pluja fina; però això no ens va pas intimidar i vam passar-nos tot el dia amunt i avall fins els bonics penya-segats que es troben davant del mar.
Aquest mateix dia, teníem la intenció de marxar cap al nord, a Trujillo, on ens havien dit que és molt maco i que ténen platges boniques, el problema va ser que com sempre anem a última hora, no vam trobar bitllets cap allà pel mateix dia així que vam anar una mica més al nord, en concret a Chiclayo.
Chiclayo és una ciutat que no té massa res d'especial, l'únic és que és un bon punt de partida per anar a visitar antics temples de civilitzacions pre-inques, queda a prop de la platja i a prop d'un punt turístic que es diu Cajamarca i al qual no vam poder arribar. Donat el poc atractiu de la ciutat per si sola, només hi vam dormir una nit per recuperar-nos de la nit anterior al bus, vam aprofitar per visitar Lambayeque, un poblet a uns 3/4 d'hora que té dos museus força famosos i algunes cases colonials amb balcons de fusta.
Nosaltres vam visitar els dos museus, el Museo Tumbas reales del señor de Sipán inaugurat l'any 2002 i que està realment ben explicat, té un contigut molt valuós que correspón al "temple" del Senyor de Sipán pertanyent a la cultura Mochica. El museu desanima una mica quan el veus desde fora, ja que sembla una mena de parc temàtic, doncs van intentar reproduïr un tipus de piràmide i els hi va sortir una cosa rara, però l'interior i el contingut valen realment la pena, si voleu fer-hi un passeig virtual podeu visitar : http://www.museosipan.com/
El segon museu, anomenat Museo Hans Einrich Brunning ha estat un museu molt important des de la data de la seva inauguració, l'any 1966 fins avui dia. El seu tamany és força més reduït però el contingut és realment interessant i és el recull dels 48 anys d'investigació del senyor que porta el seu nom... Cal dir que recull força informació i objectes corresponents a diferents cultures i èpoques, però al mateix temps es troba una mica antiquat i no dóna molta informació, sobretot si hem visitat l'altre museu primer, aquest queda una mica "descafeinat"... però no per això és menys important.
I de Chiclayo i tot el que vam poder aprendre en aquests dos museus, ens en vam anar cap a Piura, encara més al nord, amb la intenció de treure'ns el gris del cel de sobre i trobar sol, platja i bons aliments...
Però això ja us ho explicarem en el pròxim escrit que serà d'aquí a tres dies, ja que demà ens n'anem cap a la selva a veure si podem observar algun bitxo.
Molts petonets a totes i tots, i bona Festa Major als de Solsona!
1 comentari:
Hola bonics!
Ja veig que esteu a Perú, deu-n'hi-do!. Doncs si que passa volant el temps...de fet, quan vau marxar, just que acabava de néixer la neus, i mireu ara: ja té 6 mesets i mig i la Bego ja ha tornat a treballar. Vaig tornar el dia 1 de Setembre, i si us dic la veritat, amb ganes de tornar a un món que no fos exclusivament bebe,bebe i més bebe. La Neus va a la guarde, de 9:00 a 17:00, i tret del primer dia que jo vaig plorar com una magdalena, s'ha adaptat a la perfecció.
Bé nois, quan torneu ja donareu senyals de vida, eh bonics?.
Per cert, la setmana passada va venir el Jordi Ascensi, i també ens va explicar què és de la seva vida. Està bé això de que quan torneu expliqueu.
I no tingueu pena de que hagin passat 6 mesos de viatge...us queden 6 més, no?. Cap a on teniu previst d'anar?. Oceania?
Ale, infinits petonets bonics!!!
Publica un comentari a l'entrada