Penya-segats, platges, i molt verd!

Hi family!

Ens vam quedar viatjant en Opel Corsa, per la costa oest d'Irlanda, tots tres.

Tothom ens deia que quan mes al nord anessim mes maco seria, pero nosaltres no ens ho podiem creure perque tot el que veiem era espectacular!

Ens vam proposar arribar a Westport cap al migdia, pero guiats per les recomanacions de la gent local vam triar el cami mes llarg, que passa per Louisburgh. Aquest primer tram de la ruta t'ofereix un paisstage molt maco, combinant rius, camps, muntanyes i els colors de la tardor. I el segon tram fins a Westport es per la vora del mar, aquesta costa es força frequentada per surfers.

Despres d'un cafeto i de passejar per la bonica ciutat vam anar tirant seguint la carretera de la costa... i sense voler i gairebe de casualitat vam agafar un trencant que ens va dur a una platja molt xula, vam parar per fer unes quantes fotos i estirar les cames i de la qual la Silvia es va endur unes algues de record. Vam continuar per aquella carretera secundaria plena d'ovelles (portada del voltarmon) que ens duria a un altre lloc precios, pero per disfrutar-lo has de fer una petita caminada fins a d'alt d'un penya-segat i veure l'alçada que te fins al mar. El lloc en concret es una illa que esta unida amb la terra per un sol pont.

Des d'alla i abans que se'ns fes fosc vam anar tirant per trobar un lloc per dormir a la ciutat de Ballina, que per ser lo que es, aquesta ciutat es carissima, be, de fet tot Irlanda es car. Fins al punt que aquell dia ens vam plantejar de dormir al cotxe, pero al final vam trobar un altre Bed&Breakfast i ens hi vam quedar.

L'endema de bon mati i havent tastat els famosos scones vam agafar carretera i manta direccio nord, anant per la carretera que dona a la costa i va cap a Sligo. Viatjant tranquilament, anar parant als llocs que mes ens agradaven fins arribar a la ciutat de Sligo.
Voltant sempre per la costa vam deixar la ciutat, i un tros mes enlla vam parar a fer un beuret al pub, i mes tard vam fer una visita a Lissadell House, una casa senyorial d'una noia que va ser de les impulsores per la independencia de la Republica d'Irlanda.

Com s'anava fent tard i fosc, no ens agradava conduir aixi que vam fer nit en un poblet molt petit, fronterer amb Irlanda del Nord, Belleek.
Una de les curiositats d'aquest lloc es que pots pagar amb euros i lliures, i els senyals de trafic canvien sobtadament de Km/hora a milles/hora.
El lloc era tant petit que l'unic B&B era just a sobre del pub, ideal per nosaltres un dissabte a la nit! Vam fer unes quantes Guinness, amistad amb la gent local, fins al punt que ens van convidar a la ultima pint.

El diumenge al mati una mica cansats vam agafar el corsilla mandrosos, vam conduir pel voltant del llac Lower Lough Erne, que estava alla mateix, i un cop vam fer tota la volta vam anar direccio Donegal per visitar un dels Countys mes bonics del pais.
Un cop a la ciutat de Donegal vam buscar un lloc per dinar, no vam tardar gaire perque plovia bastant. I un cop tips de buffet lliure vam anar a caminar una mica per l'interior de l'historic castell de Donegal.

A la tarda ens vam afanyar per arribar abans que es fes fosc a Carrik, concretament a Slieve League, un dels llocs mes macos que haviem vist durant tot el viatge per la illa.
Son uns penya-segats impressionants, amb una alçada que mareja, un vent fred i lo millor de tot es que hi estavem sols. Aquest lloc afortunadament no esta explotat, i es gratuit.
Vam veure la posta del sol a l'ocea, i ens hi vam estar una bona estona, mes ben dit no hauriem marxat mai d'alla, pero com es feia de nit i voliem anar a dormir d'hora i vam tornar per la carretera direccio Donegal.
No voliem tornar a estar gaire estona al cotxe per aixo vam parar a Killybegs, la ciutat amb el port de pesca mes important d'Irlanda.
Vam anar a comprar al super per fer-nos un soparet nosaltres mateixos a l'hostal, i despres d'unes partides de poker apostant amb potets (individuals) de mermelada prestats de la cuina, vam anar a dormir, que l'endema ens esperava un bon tros de cotxe fins a Dublin.

Ens vam aixecar d'hora per poder fer les quatre horetes que ens separaven fins a l'aeroport de Dublin, i sort que sempre s'ha d'afegir una mica mes de temps per si et surt algun imprevist, com ens va passar a nosaltres que ens vam trobar una carreteta tallada per obres.
Afortunadamnet vam arribar amb el temps just per tornar el cotxe de lloguer i despedir-nos de la Silvia, que va poder marxar cap a Londres.

Nosaltres en quedariem a Dublin un parell o tres de dies, visitant la ciutat i esperant noticies d'alguna granja....

pero aixo ho explicarem un altre dia... i esperem que no tardem gaire, ara que tenim internet!

fins aviat i cuideu-vos del fred!