Hola a tots!
Aquest es el titular d'un article del NEW YORK TIMES del dia Tuesday, March 25, 2008 dedicat a Andorra.
L'he llegit tan bon punt me l'han fet arribar. El penjare en aquest escrit com a foto, i si puc l'escanejo i us el fare arribar a tothom que me'l demani.
http://www.nytimes.com/2008/03/25/world/europe/25andorra.html?_r=2&oref=slogin&oref=slogin
La Gemma i jo ens hem quedat de pedra, i es que no son bones noticies, ja es veu en el titol:
Temps dificils per un pais de postal, i si, pel que diu aqui la cosa no pinta gaire be...
Jo, com molt de vosaltres ja sabreu, tinc la meva opinio d'Andorra, de com s'ha portat fins ara, la manera d'actuar de molta gent, i ara diu que la cosa esta futuda. Es que no m'extranya gens!!
Literalment, entre d'altres coses, el diari diu: 'Andorra has sacrificed charm for commerce'
Be, espero els vostres comentaris d'aquest article. Des de casa sempre es veu d'una altra manera.
26 de març 2008
23 de març 2008
Madison Square Garden
Hola de 9 (amb folre i manilles)
Ahir vam anar al Madison Square Garden amb una gent molt castellera de Vilafranca del Penedes, oi Miriam?
Primer de tot vam quedar per fer un passeig per el west village i caminar pel costat del riu Hudson, amb un vent que feia, semblava que haguessim de sortir volant!
Les vistes eren maques, pero el vent era fred, així que vam decidir d'anar una mica per dins del barri, per veure les cases, molt maques per cert, mes baixetes que la resta de Manhattan, una mica com el que es pot trobar al barri vei del Soho.
A les 6 haviem quedat per començar a entrar, i la nostra sorpresa va ser la quantitat, centenars de catalans i espanyols que hi ahvien al voltant de l'estadi!!
Un cop a dins, ens va decebre una mica, me l'imaxinava mes gran, com aqui tot es gegant, pero esta clar que les pistes de basquet han de fer la mida reglamentaria a tot arreu.
El partit va estar be, tot i que a l'estadi no es va viure un ambient totalment america, pero no hi van faltar els hot-dogs, l'himne d'USA a l'inici, les cheerleaders fent saltirons, i NBA.
Posem que a l'estadi es va sentir mes espanyols cridant Navarro, Navarro... que americans cridant: go Knicks go!!
Nosaltres pel vincle que hi tenim anavem a favor dels Grizzlies, i van guanyar!!
Nosaltres pel vincle que hi tenim anavem a favor dels Grizzlies, i van guanyar!!
Vam passar una tarda-nit ben distreta amb la Miriam, la Sara, el Jordi i el Xava (gracies per pillar les entrades), i per cert, petons per tots!
Marc i Gemma.
Experiencia Gospel
Hola de nou a totes i tots!
No ens cansarem de donar-vos les gracies pels vostre missatges i e-mails, o sigui que un cop mes, moltes gracies!!
Aquests dies hem anat una mica mes atabalats de feina perque a "cole" ens posen molts deures, ji ji, i a mes ara que ens van passant els dies tan rapid, ens adonem que ens queda menys temps i que hem d'aprofitar tant com puguem per visitar NY.
Experiencia Gospel :
Doncs aixi es com diumenge passat vam anar a missa al barri de Harlem amb una parella molt simpatica d'Andorra que haviem conegut la nit abans en un sopar. El Francesc i la Vero, que sort en vam tenir!! Vam anar amb ells fins a l'esglesia en questio i hi vam arribar que encara no s'hi veia massa gent, aixi que com que nosaltres dos sempre anem tard i no haviem esmorzat, vam aprofitar per anar fins al Dunkin donuts del costat i esmorzar una mica (5 minuts) i al tornar, sort que ells dos s'havien quedat guardant lloc perque no ens deixaven entrar de tanta gent. El Francesc es va inventar que el Marc era el seu germa i li va dir a la jefa suprema, llavors ella ens va deixar entrar renegant una mica i prou... l'experiencia va ser molt bona, quines veus tenen aquella gent! oh my god!! Doncs si, ara ja podem dir que hem vist Gospel en directe i hem assistit a una missa on la gent no para de cridar espontaniament Amen (eimen!!)
Despres voliem anar a dinar a un famos restaurant anomenta Sylvia's, aixi que hi vam fer cap tots quatre ben pinxos... quan vam arribar-hi (sort que ens havien alertat) estava plenissim de gent, aixi que vam donar el nom i ens van dir que en mitja hora teniem taula... Ah! la gracia del restaurant es que hi cantaven en directe!
Doncs va passar la mitja hora i força estona mes... i com que nosaltres ens n'haviem d'anar d'horeta cap a Long Island, no vam poder esperar mes i ens en vam anar, tots quatre cap a un Self-service, i ben bo que era! Ah, i la musica en directe tambe la vam sentir, mentre ens esperavem, o sigui que mes o menys ho vam fer tot!
PD.: Gracies Francesc i Vero per l'experiencia, esperem veure-us per Andorra... Petonets!
No ens cansarem de donar-vos les gracies pels vostre missatges i e-mails, o sigui que un cop mes, moltes gracies!!
Aquests dies hem anat una mica mes atabalats de feina perque a "cole" ens posen molts deures, ji ji, i a mes ara que ens van passant els dies tan rapid, ens adonem que ens queda menys temps i que hem d'aprofitar tant com puguem per visitar NY.
Experiencia Gospel :
Doncs aixi es com diumenge passat vam anar a missa al barri de Harlem amb una parella molt simpatica d'Andorra que haviem conegut la nit abans en un sopar. El Francesc i la Vero, que sort en vam tenir!! Vam anar amb ells fins a l'esglesia en questio i hi vam arribar que encara no s'hi veia massa gent, aixi que com que nosaltres dos sempre anem tard i no haviem esmorzat, vam aprofitar per anar fins al Dunkin donuts del costat i esmorzar una mica (5 minuts) i al tornar, sort que ells dos s'havien quedat guardant lloc perque no ens deixaven entrar de tanta gent. El Francesc es va inventar que el Marc era el seu germa i li va dir a la jefa suprema, llavors ella ens va deixar entrar renegant una mica i prou... l'experiencia va ser molt bona, quines veus tenen aquella gent! oh my god!! Doncs si, ara ja podem dir que hem vist Gospel en directe i hem assistit a una missa on la gent no para de cridar espontaniament Amen (eimen!!)
Despres voliem anar a dinar a un famos restaurant anomenta Sylvia's, aixi que hi vam fer cap tots quatre ben pinxos... quan vam arribar-hi (sort que ens havien alertat) estava plenissim de gent, aixi que vam donar el nom i ens van dir que en mitja hora teniem taula... Ah! la gracia del restaurant es que hi cantaven en directe!
Doncs va passar la mitja hora i força estona mes... i com que nosaltres ens n'haviem d'anar d'horeta cap a Long Island, no vam poder esperar mes i ens en vam anar, tots quatre cap a un Self-service, i ben bo que era! Ah, i la musica en directe tambe la vam sentir, mentre ens esperavem, o sigui que mes o menys ho vam fer tot!
Marc i Gemma
PD.: Gracies Francesc i Vero per l'experiencia, esperem veure-us per Andorra... Petonets!
19 de març 2008
Classes d'angles : 2nd day (ja fa una setmana que som aqui!)
Hola de nou, genteta!
Avui fa un dia forca desagradable per passejar, ja que no para de ploure... aixo si, el senyor Steve, de la casa on ens allotgem, ens ha portat amb cotxe fins l'estacio de tren perque no ens mullessim, son uns sols, aquesta parella que ens acull!
Ara, aixo si, ahir a la nit tambe ens va treure a passejar amb el cotxe, nosaltres es una cosa que no haviem experimentat mai, no se vosaltres... La historia es que ahir vam sopar a casa, com sempre a quarts de set o les set (som com els iaios), i havent sopat ens van agafar tots dos i apa, a comprar al super!! ens en vam anar de compres i a passejar pels centres comercials com si fos la cosa mes normal del mon, aixo si, es veu que no tanquen mai, esta obert les 24 hores!, aixo es pitjor que Andorra... i vam anar fins i tot a una especie de Leroy merlin, a les 10.00 de la nit!, d'aixo se'n diu american experiences!! ;D
I tornant al dia d'avui... a classe ja ens hi hem trobat millor, almenys hem entes la meitat del que deien!!, a mes amb la classe que anem son una gent molt maca i ens fem uns bons farts de riure, al migdia anem a dinar tots junts, avui tocava vietnamita (no ens ha acabat de convencer..., pero estava bo) i anar fent.
Per aquesta tarda no sabem que ens espera, de moment sortirem de l'escola, des d'on estem escrivint al blog i anirem a veure si la pluja ens deixa passejar per aquesta ciutat plena de coses enormes, on (materialment) res hi falta i qualsevol cosa, per mes extranya que sigui, pot passar.
Aixo si, no deixem de pensar en casa nostra i tots vosaltres, en el que ens espera a Montreal, que per cert pinta molt be (eh, Jordi), i en continuar aprofitant tant com puguem aquests dies... (i en rentar la roba!!)
Petons molts per totes i tots!
Fins aviat!
Marc i Gemma
PD. Perdoneu per no escrire accents ni c trencada, pero aquests teclats d'aqui, no ens deixen!! (la Miriam, ja sap de que parlem...)
Avui fa un dia forca desagradable per passejar, ja que no para de ploure... aixo si, el senyor Steve, de la casa on ens allotgem, ens ha portat amb cotxe fins l'estacio de tren perque no ens mullessim, son uns sols, aquesta parella que ens acull!
Ara, aixo si, ahir a la nit tambe ens va treure a passejar amb el cotxe, nosaltres es una cosa que no haviem experimentat mai, no se vosaltres... La historia es que ahir vam sopar a casa, com sempre a quarts de set o les set (som com els iaios), i havent sopat ens van agafar tots dos i apa, a comprar al super!! ens en vam anar de compres i a passejar pels centres comercials com si fos la cosa mes normal del mon, aixo si, es veu que no tanquen mai, esta obert les 24 hores!, aixo es pitjor que Andorra... i vam anar fins i tot a una especie de Leroy merlin, a les 10.00 de la nit!, d'aixo se'n diu american experiences!! ;D
I tornant al dia d'avui... a classe ja ens hi hem trobat millor, almenys hem entes la meitat del que deien!!, a mes amb la classe que anem son una gent molt maca i ens fem uns bons farts de riure, al migdia anem a dinar tots junts, avui tocava vietnamita (no ens ha acabat de convencer..., pero estava bo) i anar fent.
Per aquesta tarda no sabem que ens espera, de moment sortirem de l'escola, des d'on estem escrivint al blog i anirem a veure si la pluja ens deixa passejar per aquesta ciutat plena de coses enormes, on (materialment) res hi falta i qualsevol cosa, per mes extranya que sigui, pot passar.
Aixo si, no deixem de pensar en casa nostra i tots vosaltres, en el que ens espera a Montreal, que per cert pinta molt be (eh, Jordi), i en continuar aprofitant tant com puguem aquests dies... (i en rentar la roba!!)
Petons molts per totes i tots!
Fins aviat!
Marc i Gemma
PD. Perdoneu per no escrire accents ni c trencada, pero aquests teclats d'aqui, no ens deixen!! (la Miriam, ja sap de que parlem...)
18 de març 2008
Segona etapa: Long Island i les classes d'angles
Ja ens hem canviat de casa, deixem l'apartament de la Carmen, on hem estat 4 dies com si estiguesim a casa nostra, i des d'aqui li volem agrair sincerament!! Gracias Carmen, eres genial.
Ara estem a Long Island, a l'est de Nova York. La casa i la familia es la tipica nord-americana, amb jardi, el cotxe aparcat a fora davant del garatge, i tot el poble esta fet de cases petites una al costat de l'altra.
La parella que ens acull, son molt simpatics. Ell es informatic, i ara fa coses pel seu conte. Ella era mestra de mestres d'angles, o sigui que ens va com anell al dit, perque a casa tambe practiquem a tota pastilla. Ah, i ens descuidavem la Zoei, una gossa (pointer) molt juganera.
El menjar esta be, anem variant entre dominica, italia, xines, nord america (mcdonalds, burger...) i el que ens preparen a casa que es una mica de tot.
Avui ha sigut el primer dia oficial de classe, ja que ahir era St. Patrick's day, i vam fer festa.
El nivell que tenen tots es molt bo, millor que el nostre, pero la gent, sobretot coreans, es passen aqui un any seguit, disfrutant de Nova York i aprenent angles. Quina enveja!!!
Res mes, nomes dir que ens fa molta il.lusio rebre els vostres comentaris.
moltes gracies, nosaltres tambe pensem molt en vosaltres!
15 de març 2008
Les maletes han arribat!!
Per fi, les nostres estimades motxilles ja han arribat de la seva aventura per Zurich, es veu que tenien ganes d'estar a soles totes dues... coses de l'amor.
Nosaltres, de moment anem be. Ahir vam pujar a la torre del Rockefeller, Top of the Rock, que en diuen aqui, cuidado que no es l'Empire State. Pero ens va agradar molt, les vistes, tot s'ha de dir estaven una mica borroses per la contaminacio de la ciutat, pero tot i aixi veure els gratacels, el Central Park, els barris de Queens i Brooklin des de 70 pisos d'alcada, no esta gens malament.
A mes, vam fer un xanxullo amb l'entrada i vam poder comprar la de pujar a l'edifici + la del MOMA (Museum of Modern Art) estalviant-nos diners. Que be!
Per cert, que el MOMA val moltissim la pena, desde que van inaugurar el nou edifici, que nomes per si sol ja val la pena, hi ha un moviment increible de gent, ens hi vam passar el dia, vam dinar a la cafeteria del segon pis, per cert, menjar mitjanament europeu, va ser com un miracle, ja que aqui tot es tamany XXL i cau oli i grassa per tot arreu...
A banda de veure exposicions temporals i quadres de Picasso, Miro, Cezanne, Matisse i Warhol, entre molts altres genis de l'art contemporani, vam poder assistir de gratis a l'estrena d'una pelicula canadenca, si es que el que no ens trobem a NY, no ho trobarem enlloc...
Nomes ens queda afegir que moltes gracies pels vostres missatges i mails, sou uns sols!! i gracies a la Carmen per haver-nos acollit a casa seva, d'aixo se'n diu una persona genial.
Moltissims petons per totes i tots, i fins aviat!
Ah, intentarem penjar les fotos d'aquests dies el mes aviat possible, ara estem tirant, tambe de gratis de la connexio a internet d'una de les botigues Apple que hi ha pel barri del Soho.
Fins aviat!
Marc i Gemma
13 de març 2008
I love New York!
Ja estem a NY city.
Quina ciutat, aqui tot es gegant!
Es com esta dins d'una peli, policies de 2x2, els taxis grocs, els gratacels, les clavegueres que treuen fum, i tot allo que ja sabeu...
El vol ha sigut fantàstic, de fet era la primera vegada que fèiem un vol tant llarg i ens pensàvem que seria pesadissim, pero ha estat be! sino fos perque...
LES MOTXILES!!! On estan??
Allo que depens al 100%, que hi tens tot planificat alla dintre, tot lo necesari per 6 mesos...
si, si, nosaltres a N.Y. i elles a Zurich.
Si heu llegit be, les dues!!! Aquelles que surten a la primera foto!!!
oh... my... God...!
Sempre es conegut allo de que si fas un viatge llarg, i amb escala, fica la roba en dues maletes, compartint-la, repartint els estris indispensables, per si es perd una, tenir l'altra...(Cerni, tu ja m'entens).
Doncs ni aixi!!
Be, diuen que dema arriben, aixo esperem!
Per la resta tot OK!, estem a casa de la Carmen, una ex-poli New-yorkina, es una dona genial!! (gracies Meri)
ens esta cuidant com reis, ens ha obert les portes de casa seva sense coneixens de res, i es un luxe esta a Manhattan en aquestes condicions!
La veritat, per ser el primer dia, ja en tenim prous d'emocions.
Res mes, ara anem a disfrutar del "jet-lag" i del nostre primer dia de 30 hores!
Quina ciutat, aqui tot es gegant!
Es com esta dins d'una peli, policies de 2x2, els taxis grocs, els gratacels, les clavegueres que treuen fum, i tot allo que ja sabeu...
El vol ha sigut fantàstic, de fet era la primera vegada que fèiem un vol tant llarg i ens pensàvem que seria pesadissim, pero ha estat be! sino fos perque...
LES MOTXILES!!! On estan??
Allo que depens al 100%, que hi tens tot planificat alla dintre, tot lo necesari per 6 mesos...
si, si, nosaltres a N.Y. i elles a Zurich.
Si heu llegit be, les dues!!! Aquelles que surten a la primera foto!!!
oh... my... God...!
Sempre es conegut allo de que si fas un viatge llarg, i amb escala, fica la roba en dues maletes, compartint-la, repartint els estris indispensables, per si es perd una, tenir l'altra...(Cerni, tu ja m'entens).
Doncs ni aixi!!
Be, diuen que dema arriben, aixo esperem!
Per la resta tot OK!, estem a casa de la Carmen, una ex-poli New-yorkina, es una dona genial!! (gracies Meri)
ens esta cuidant com reis, ens ha obert les portes de casa seva sense coneixens de res, i es un luxe esta a Manhattan en aquestes condicions!
La veritat, per ser el primer dia, ja en tenim prous d'emocions.
Res mes, ara anem a disfrutar del "jet-lag" i del nostre primer dia de 30 hores!
04 de març 2008
Preparatius...
Hola família!
Ara ja sou més els que teniu el nostre blog i n'estem molt contents, tot i que al principi ens feia una mica de vergonya ;)
Per als que no ho sabeu, el dia 22 de febrer va ser el nostre últim dia laborable (oficial). Oficiosament no hem parat de "pencar" fent paperam, preparant la mudança, posant-ho tot en caixes, carregar-les... etc. Què us hem de dir si tots ho hem passat alguna vegada??
A banda d'això, ja hem començat el compte enrere per iniciar el viatge, que comença d'aquí a una setmaneta, en concret el dia 12 de març...
I tot i que no anirem a veure el Pau Gasol (ji ji), perque Los Angeles no es troba dins els plans, si que anirem a visitar gent molt maca, com la Carmen, la Ms. Hope o sobretot, sobretot el Jordi.
A part d'aquest rotllo sense sentit, dir que enmig d'un clima sobradament polític durant aquests dies (elecciones...), nosaltres dos seguim amb el nostre plànning, molt contents per tots els petons i abraçades d'encoratjament que ens doneu, per tot el que ens heu preparat durant aquests últims dies abans del "despegue" incial.
Dir-vos a tots, que sou uns sols i que sou únics. De nou, gràcies per ser com sou... sense vosaltres no seríem capaços de fer aquest viatge!!
Petons i abraçades a milions!!
Ara ja sou més els que teniu el nostre blog i n'estem molt contents, tot i que al principi ens feia una mica de vergonya ;)
Per als que no ho sabeu, el dia 22 de febrer va ser el nostre últim dia laborable (oficial). Oficiosament no hem parat de "pencar" fent paperam, preparant la mudança, posant-ho tot en caixes, carregar-les... etc. Què us hem de dir si tots ho hem passat alguna vegada??
A banda d'això, ja hem començat el compte enrere per iniciar el viatge, que comença d'aquí a una setmaneta, en concret el dia 12 de març...
I tot i que no anirem a veure el Pau Gasol (ji ji), perque Los Angeles no es troba dins els plans, si que anirem a visitar gent molt maca, com la Carmen, la Ms. Hope o sobretot, sobretot el Jordi.
A part d'aquest rotllo sense sentit, dir que enmig d'un clima sobradament polític durant aquests dies (elecciones...), nosaltres dos seguim amb el nostre plànning, molt contents per tots els petons i abraçades d'encoratjament que ens doneu, per tot el que ens heu preparat durant aquests últims dies abans del "despegue" incial.
Dir-vos a tots, que sou uns sols i que sou únics. De nou, gràcies per ser com sou... sense vosaltres no seríem capaços de fer aquest viatge!!
Petons i abraçades a milions!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)