Avui ens toca parlar d'uns díes més tranquilets, on hem fet descansar els peus i la ment...
Vam arribar-hi el divendres sis de juny al vespre despres de 4 hores de bus desde Sâo Paulo, i per la nostra sorpresa en arribar a l'estació hi havia un noi del Bed&Breakfast esperant-nos, i no l'hi haviem dit a quina hora arribavem!!
L'endemà dissabte vam aprofitar per visitar el casc àntic i ens vam adonar que l'estil colonial de quan es va fundar Paraty, no havia canviat gens, mantenint així tot l'encant.
Les cases son totes baixes com a màxim de dos pisos, de color blanc i amb els marcs de les portes i de les finestres de diferents colors. Com no hi podia faltar en un assentament colonial, també hi trobem quatre esglésies (en un poble petit petit!) i un petit Cais o port de fusta on les úniques embarcacions que hi podem trobar són barques de pescadors o de passeig per a turistes... que mentre caminavem ens van oferir insistentment els seus serveis per anar a descobrir l'alta mar, però que nosaltres vam deixar pel dia següent. Després del nostre passeig, ens vam deixar caure pel Teatro Espaço, on haviem vist enunciat que feien titelles per adults, teatre sense paraules... i amb tota la il.lusió del món, cap allà! No us direm el que vam pagar d'entrada per un espectacle que en sí, no està malament... a no ser que et paris a pensar que la parella que el fa, porta més de 20 anys en el mateix teatre, fent la mateixa representació... llavors penses, i perdó per l'expressió: "fes fama i fot-te a jeure".
Així va ser com diumenge, i ja predisposats amb banyadors (el que costa trobar un biquini que et tapi mínament el cul a Brasil!!), tovalloles i crema solar, i a embarcar-nos al Turbo I, que per 20 reals cadascun ens duria 5 horetes a descobrir illes i platges on l'única forma d'arribar és per mar. En aquesta divertida excursió vam conèixer tot un personatge de Buenos Aires, que viatjava amb el seu company, i tenia històries i més històries per explicar sobre la seva vida... En una de les quatre parades que vam fer amb la barca, ens vam poder banyar enmig dels peixos... la veritat és que l'aigua és molt neta allà. Una de les platges que ens va agradar més va ser praia vermelha, era petitona i tranquila, i els seus únics habitants éren els crancs i un pavo real presumint de plomes davant les paves i gallines.
Per acabar de rematar el dia, ens vam deixar caure pel Travellers Tavern, un restaurant que era propietat de l'amo del bed&breakfast, i on servien carn i amanides, i tota la caipirinha que volguéssis pel mòdic preu de 20 reals c/u. No us expliquem les conseqüències de la caipirinha, dolceta i aparentment inofensiva... només dir que vam acabar jugant al billar amb una parella, ell alemà i ella madrilenya, que portaven un "hostel" a El Bolsón (Argentina), i que eren molt simpàtics, però també estàven sota els efectes de la caipirinha, je je.
El dilluns haviem quedat amb els amics de Buenos Aires i Mar del Plata que haviem conegut a la barca. Ens van convidar a anar amb el seu cotxe de lloguer cap a Trindade, un poblet a 27 km de Paraty, famós també per les seves platges i algunes cascades pel mig de la selva. Vam haver d'aguantar més historietes de nunca acabar, però vam passar un dia ben distret, sense para de riure ni cinc minuts amb aquell parell, i a més ens vam estalviar el bus i una bona caminada fins les platges!!
Dimarts, ens va tocar parada tècnica, perquè després de tres mesets de viatge, un dia o altre haviem de tenir els budells remoguts, no? (aquesta part no l'explicarem, com molt bé comprendreu).
I fins aquí... Paraty, un poblet del qual algú va dir un dia... "Si existeix el paradís a la terra, no deu ser gaire lluny d'aquí"
Petonets i gràcies per ser com sou!
