Hola familia,
Un cop més tornem a estar per aquí, explicant les nostres aventures per aquests mons de deu.
Un cop més tornem a estar per aquí, explicant les nostres aventures per aquests mons de deu.
Ens vam quedar que marxavem de Chiclayo, amb les piles carregades, pero faltats de sol i platgeta, i amb l'ancietat de trobar bon clima vam demanar a la gent local cap a on podriem anar, i tothom ens recomanava que pugessim fins a Piura i d'alla cap a Mancora.
I així va ser com un cop mes ens varem pujar en un bus i cap al Nord.Vam arribar a Piura, una ciutat que li diuen l' eterna primavera, i la veritat es que per ser l'hivern peruano, hi feia una calor de por. Vam buscar un hotelet i un restaurant per anar a dinar, vam trobar un bon lloc, per cert, ens vam fotre les botes de ceviche, un plat tipic de Peru, es peix fresc adobat amb llimona, ceba, tomaquet, pebrot, yuca... bonissim!Vam passar el dia passejant per la ciutat... la plaza de armas, esglesies i els mercats tipics. I a l'endema cap a Mancora, un poblet turistic on l'activitat numero 1 es el surf.
Un cop alla doncs si, hi han onades, surfers, platgeta i bons aliments, pero el poble en si no te res de l'altre mon, a mes, som una mica gafes i no feia tot el bo que nosaltres voldriem! Diuen que sempre hi fa sol i quan nosaltres hi vam arribar estava nuvol.
La nostra idea era passar-hi un parell de dies, pero estavem una mica agobiats pel mal temps i vam decidir marxar un altre cop.
La nostra idea era passar-hi un parell de dies, pero estavem una mica agobiats pel mal temps i vam decidir marxar un altre cop.
Deixant Mancora, vam tornar cap a Piura, a menjar un altre cop al restaurant que haviem menjat tan be, i a mes el seu cambrer era un home molt simpatic i ens podria recomanar un altre lloc per fer una capbussada al pacific. Aquell bon home ens va recomanar anar cap a Colan, a mitja hora de Piura, i ens va dir que alla hi podriem estar tranquils i que amb una mica de sort ens hi faria sol!
Vam reorganitzar les idees i com nomes estava a una hora de Piura, li vam fer cas a aquell bon home.
I tenia raó, el lloc era maquissim, feia bon temps, i l'aigua era alla mateix, les onades del pacific picaven quasi a dins de l'habitació. Des de el porxo que donava al mar vam poder veure una posta de sol de les que costa d'oblidar, amb l'ocea de fons i el sol amagant-se fins al dia de demà.
Així al final ho vam aconseguir un lloc tranquil i amb bon temps, però el que ens començavem a adonar es que estavem molt al nord del país i encara teniem molt per visitar, i els dies anaven marxant. Podriem dir que el nostre cos s'ha avituat a viatjar sense rumb, sense presses... però ara això ja no es així, la idea de que hem de tornar d'aquí poc ja comença a apreixer! Doncs vam carregar-nos les motxilles novament i vam començar a baixar cap al sud, el plan era anar fent paradetes, i anar visitant pobles, ciutats i sobretot anar entenent la cultura pre-inca, inca i el periode de colonització.
Un bon lloc per fer tot això és la ciutat de Trujillo, per la nostra opinió de les mes maques del Perú.
Trujillo ens va rebre amb sol i amb una agraable sorpresa, és una ciutat preciosa! El primer dia a la tarda vam aprofitar per passejar pel centre de la ciutat, que té una arquitectura colonial molt ben conservada i es caracteritza per balcons de fusta i finestres molt grans i amb ferro forjat.
Aquesta ciutat és a més el punt de partida per la visita de diverses ruïnes pertanyents al període pre-inca. Així doncs, vam aprofitar i l'endemà al matí vam anar a visitar la ciutadella de Tschudi, pertanyent al conjunt Chan Chán de la cultura Chimu. Per acabar d'entendre aquesta cultura després vam visitar el Museo del Sitio. Havent dinat vam decidir d'anar a un poble anomenat Huanchaco, a una mitja hora en combi desde Trujillo, aquest poble de pescadors és conegut per les barquetes anomenades caballitos de totora, diuen els locals que aquestes barques de canya van donar orígen al surf.
Aquell dia ens va regalar una altra posta de sol preciosa en les fredes i mogudes aigües d'aquest gran oceà.
El dia següent ens vam deixar caure per laHuaca del Sol i de la Lluna, únicament es pot visitar la segona i és una verdadera meravella. Aquests temples pertanyen a la cultura Mochica, pre-inca.
És un lloc molt molt recomanable e interesant de visitar, sobretot per l'estat de conservació de tot el centre, la arquitectura emprada i el treball continuu (no restauració, sempre conservació) que encara s'hi esta fent.
A part de tot, com no vam passejar tranquilament pel centre, la plaça major, carrers amb les cases típques de l'epoca colonial...
Vam reorganitzar les idees i com nomes estava a una hora de Piura, li vam fer cas a aquell bon home.
I tenia raó, el lloc era maquissim, feia bon temps, i l'aigua era alla mateix, les onades del pacific picaven quasi a dins de l'habitació. Des de el porxo que donava al mar vam poder veure una posta de sol de les que costa d'oblidar, amb l'ocea de fons i el sol amagant-se fins al dia de demà.
Així al final ho vam aconseguir un lloc tranquil i amb bon temps, però el que ens començavem a adonar es que estavem molt al nord del país i encara teniem molt per visitar, i els dies anaven marxant. Podriem dir que el nostre cos s'ha avituat a viatjar sense rumb, sense presses... però ara això ja no es així, la idea de que hem de tornar d'aquí poc ja comença a apreixer! Doncs vam carregar-nos les motxilles novament i vam començar a baixar cap al sud, el plan era anar fent paradetes, i anar visitant pobles, ciutats i sobretot anar entenent la cultura pre-inca, inca i el periode de colonització.
Un bon lloc per fer tot això és la ciutat de Trujillo, per la nostra opinió de les mes maques del Perú.
Trujillo ens va rebre amb sol i amb una agraable sorpresa, és una ciutat preciosa! El primer dia a la tarda vam aprofitar per passejar pel centre de la ciutat, que té una arquitectura colonial molt ben conservada i es caracteritza per balcons de fusta i finestres molt grans i amb ferro forjat.
Aquesta ciutat és a més el punt de partida per la visita de diverses ruïnes pertanyents al període pre-inca. Així doncs, vam aprofitar i l'endemà al matí vam anar a visitar la ciutadella de Tschudi, pertanyent al conjunt Chan Chán de la cultura Chimu. Per acabar d'entendre aquesta cultura després vam visitar el Museo del Sitio. Havent dinat vam decidir d'anar a un poble anomenat Huanchaco, a una mitja hora en combi desde Trujillo, aquest poble de pescadors és conegut per les barquetes anomenades caballitos de totora, diuen els locals que aquestes barques de canya van donar orígen al surf.
Aquell dia ens va regalar una altra posta de sol preciosa en les fredes i mogudes aigües d'aquest gran oceà.
El dia següent ens vam deixar caure per laHuaca del Sol i de la Lluna, únicament es pot visitar la segona i és una verdadera meravella. Aquests temples pertanyen a la cultura Mochica, pre-inca.
És un lloc molt molt recomanable e interesant de visitar, sobretot per l'estat de conservació de tot el centre, la arquitectura emprada i el treball continuu (no restauració, sempre conservació) que encara s'hi esta fent.
A part de tot, com no vam passejar tranquilament pel centre, la plaça major, carrers amb les cases típques de l'epoca colonial...
D'aquí ja vam decidir fer un viatge maratonia fins a Pisco... però això ja es un altre escrit.
Ens veiem aviat!
