Hola un altre cop,
Passem a dissabte, ens llevem, esmorzem les factures bonissimes que ens ha deixat la Liliana i cap al Tigre hi falta gent.
Deixem el dia lliure al pobre Leon, i qui s'ocupa de nosaltes durant tot el dia son la Liliana i el Daniel.
Primer de tot pugem al cotxe tots quatre, direcció nord, cap a aquest curios poble.
Un cop aparquem "el auto", comencem a caminar enmig de totes les paradetes del costat del riu, cadascuna especialitzada en diferents temes, pero tot molt concentrat en estris per a la llar, per exemple, una nomes ven accesoris pel bany, una altra tot de detallets pel menjador, una altra treballa la fusta i fa mobles, cistells de "mimbre", tot de treballs artesanals. Tambe, per si no n'hi hagues prou, podem trobar-hi paradetes de roba sobretot especialitzades en samarretes de futbol, altres de menjar típic argentí i les de records turístics.
Abans d'anar a dinar, la Liliana i el Daniel ens conviden a fer un tomb amb catamarà, per que així coneixerem la part del Tigre a la qual es pot accedir des de Puerto Frutos.
Per dir-ho d'alguna manera, el riu de la Plata es gegant i en aquest punt hi ha unes illles de terra que s'han convertit en una zona habitable.
Es una forma de viure diferent, on l'unica via per desplacar-te es per l'aigua. El que per a nosaltres serien carrers esfaltats per a ells es aigua on a banda i banda hi ha cases, xalets i hotelets. Tot està muntat a la vora del riu, i l'únic accés es amb barqueta, i tot ben muntat, que si la gasolinera per la barqueta, la botiga d'aliments a ran de riu, el bus-barca per anar fins al "port" o els nens a l'escola.
Cada casa te el seu garatge per la barca.
Per dinar i un cop a terrra ferma, anem a un restaurant al costat del port. La Liliana, que deu tenir un sise sentit per aixó, ens recomana que probem les "empanadas de carne", i realment son delicioses! A més a més de segon plat mengem una pasta tipo ravioli, anomenada sorrentinos, que van acabar d'arrodonir el dinar.
Amb ells conversem fins a quarts de sis de la tarda, i seguim el passeig per les paradetes, fins a trobar un penjador per l'oficina on treballa el Daniel.
Passem a dissabte, ens llevem, esmorzem les factures bonissimes que ens ha deixat la Liliana i cap al Tigre hi falta gent.
Deixem el dia lliure al pobre Leon, i qui s'ocupa de nosaltes durant tot el dia son la Liliana i el Daniel.
Primer de tot pugem al cotxe tots quatre, direcció nord, cap a aquest curios poble.
Un cop aparquem "el auto", comencem a caminar enmig de totes les paradetes del costat del riu, cadascuna especialitzada en diferents temes, pero tot molt concentrat en estris per a la llar, per exemple, una nomes ven accesoris pel bany, una altra tot de detallets pel menjador, una altra treballa la fusta i fa mobles, cistells de "mimbre", tot de treballs artesanals. Tambe, per si no n'hi hagues prou, podem trobar-hi paradetes de roba sobretot especialitzades en samarretes de futbol, altres de menjar típic argentí i les de records turístics.
Abans d'anar a dinar, la Liliana i el Daniel ens conviden a fer un tomb amb catamarà, per que així coneixerem la part del Tigre a la qual es pot accedir des de Puerto Frutos.
Per dir-ho d'alguna manera, el riu de la Plata es gegant i en aquest punt hi ha unes illles de terra que s'han convertit en una zona habitable.
Es una forma de viure diferent, on l'unica via per desplacar-te es per l'aigua. El que per a nosaltres serien carrers esfaltats per a ells es aigua on a banda i banda hi ha cases, xalets i hotelets. Tot està muntat a la vora del riu, i l'únic accés es amb barqueta, i tot ben muntat, que si la gasolinera per la barqueta, la botiga d'aliments a ran de riu, el bus-barca per anar fins al "port" o els nens a l'escola.
Cada casa te el seu garatge per la barca.
Per dinar i un cop a terrra ferma, anem a un restaurant al costat del port. La Liliana, que deu tenir un sise sentit per aixó, ens recomana que probem les "empanadas de carne", i realment son delicioses! A més a més de segon plat mengem una pasta tipo ravioli, anomenada sorrentinos, que van acabar d'arrodonir el dinar.
Amb ells conversem fins a quarts de sis de la tarda, i seguim el passeig per les paradetes, fins a trobar un penjador per l'oficina on treballa el Daniel.
Tornem cap a Buenos Aires, i abans d'arribar a casa, ens volen ensenyar una llibreria amb un encant molt especial... En ple centre de la ciutat hi trobem El Ateneo. Un antic teatre reconvertit en una llibreria, el més impactant es que per ubicar-hi aquest negoci van respectar completament l'estructura i els elements originals, exceptuant el pati de butaques. A la Gemma li va posar la pell de gallina. I la veritat es que si passeu per Buenos Aires val la pena fer-hi una visita.
Per sopar vam quedar amb el Diego i la seva novia. El cert es que mai haviem anat a sopar tan tard, ens van venir a buscar gairebe a les dotze per anar a coneixer el barri on ell i la seva mare viuen.
Vam compartir un locro, es un plat tipic argentí que es menja els dies festius, i nosaltres erem ja "25 de mayo". Despres vam compartir una pizza deliciosa i per tancar la nit, un gelat artesanal.
El diumenge quan ens vam aixecar, ja hi havia el Nono (l'avi) preparant el carbo per fer "l'asado", la veritat es que la preparació d'un bon asado es lenta, pero val molt la pena. Vam tenir el privilegi de tastar una carn molt ben cuinada i molt bona, i a més la vam poder compartir en molt bona companyia.
La tarda es va allargar fent sobretaula tots junts, fins les sis, hora en que haviem de sortir direcció "la cancha" del San Lorenzo.
Aquest va ser el primer partit de futbol en viu de la Gemma, i jo vaig poder comparar com es viu aquest esport a Argentina, es tota una experiencia. El public i l'afició ho viu amb intensitat i durant tot el partit no van parar de cantar animant el seu equip. I a sobre vam guanyar!!!
Per sopar vam quedar amb el Diego i la seva novia. El cert es que mai haviem anat a sopar tan tard, ens van venir a buscar gairebe a les dotze per anar a coneixer el barri on ell i la seva mare viuen.
Vam compartir un locro, es un plat tipic argentí que es menja els dies festius, i nosaltres erem ja "25 de mayo". Despres vam compartir una pizza deliciosa i per tancar la nit, un gelat artesanal.
El diumenge quan ens vam aixecar, ja hi havia el Nono (l'avi) preparant el carbo per fer "l'asado", la veritat es que la preparació d'un bon asado es lenta, pero val molt la pena. Vam tenir el privilegi de tastar una carn molt ben cuinada i molt bona, i a més la vam poder compartir en molt bona companyia.
La tarda es va allargar fent sobretaula tots junts, fins les sis, hora en que haviem de sortir direcció "la cancha" del San Lorenzo.
Aquest va ser el primer partit de futbol en viu de la Gemma, i jo vaig poder comparar com es viu aquest esport a Argentina, es tota una experiencia. El public i l'afició ho viu amb intensitat i durant tot el partit no van parar de cantar animant el seu equip. I a sobre vam guanyar!!!
continuarà...
