Hola família!
Advertència : aquells que no seguiu la sèrie The Lost o Perdidos, no feu cas del títol... però aquesta illa i alguna de les seves platges ens ha fet pensar en aquesta sèrie i no he pogut evitar fer-hi referència.
Dimecres passat, dia 11 de juny, vam sortir de Paraty en un bus, que semblava el Dragon Khan, sort que el viatge només durava dues horetes... Vam arribar fins a Angra dos Reis (població que rep aquest nom, perquè va ser fundada el 06 de gener de 1502, dia de Reis), d'allà, i després de menjar-nos uns "salgados i un suco", vam agafar el ferri de les 15,30h cap a Ilha Grande.
A les cinc de la tarda, aquí ja comença a fer-se fosc i la nostra intenció d'anar de càmping, no tenia sentit si havíem de muntar la tenda a les fosques... així que aprofitant la nostra experiència de regateo, busqueda i captura de llocs per dormir, vam refusar un parell o tres d'ofertes fins que ens vam deixar caure al Colibrí Resort, lloc del que ens havien fet arribar un flyer, amb oferta d'habitació doble amb esmorzar per 50 Reals. (Car, però comparat amb la resta, incloent càmpings, surt molt a compte).
La rebuda no podia ser millor... ens esperava una caipirnha a cadascú i el propietari del "Colibrí" disposat a explicar-nos a nosaltres, uns irlandesos i uns holandesos, totes les possibilitats d'excursions i platges per fer en aquesta magnífica illa. Ah! i el lloc estava molt molt bé!
Després de la informació, vam estar xerrant una estona amb les altres dues parelles (oju! amb el nostre anglès de NY ;D ja ja ja) i vam acabar sopant i compartint conversa amb els holandesos...
Al matí següent vam quedar parats al veure que on hi havia el billar la nit anterior, ara hi havia una taula plena amb un esmorzar meravellós de fruit exòtics, sucs naturals, pa de pessic de xocolata, embotits, pa... amb tot allò ja no ens calia dinar! i vam agafar forces per fer la caminada del dia cap a la platja de Lopes Mendes. Per acabar d'arrodonir l'esmorzar, a més, ens vam adonar que estàvem acompanyats de colibrís de veritat, volant a tota velocitat d'una flor a una altra.
La caminada va ser de dues hores enmig de la selva... cal dir que en tota l'illa no hi ha ni un sol cotxe o moto... tothom es desplaça a peu, en bicicleta o en barca, això sí que és ecologia!
En el temps que va durar la caminada, vam poder escoltar els més diversos cants d'ocells, crits de monos, esquirols, formiguers gegants, papallones, una aranya enorme, una serp fugint de nosaltres... i com no, arbres i plantes de la selva. Just abans d'arribar a la platja Lopes Mendes, vam creuar-ne d'altres, en una de les quals vam aprofitar per dinar i que ens ensenyessin taurons (encara que avui dia, no estem segurs si éren dofins o taurons de veritat) massa emocions per un sol dia... I per acabar-ho de rematar, a l'encreuament de la platja on anava tothom, hi havia una indicació per la platja Santo Antonio, i ens va picar la curiositat, tot i que pel camí semblava que feia dies que no hi passava ningú, només ens faltava el "machete". Un cop vam arribar a la platja, després d'uns vint minuts de camí, ens vam adonar que estàvem completament sols, la platja era petita i molt neta, però amb unes onades que no convidaven gaire al bany... i aquí vam sentir la primera sensació the lost! Com que, tot i que la platja era molt maca, les vivracions no éren molt bones, vam remullar-nos una mica i ens en vam tornar a trobar la famosa Lopes Mendes... que resultava ser igual que la Santo Antonio però força més gran i amb gent, i algún mico simpatic que posava per les fotos de nosaltres, els guiris.
La tornada cap a Abraao, el poblet de l'illa, la vam fer amb barca, gaudint d'una bonica posta de sol a les cinc i poc de la tarda...
Advertència : aquells que no seguiu la sèrie The Lost o Perdidos, no feu cas del títol... però aquesta illa i alguna de les seves platges ens ha fet pensar en aquesta sèrie i no he pogut evitar fer-hi referència.
Dimecres passat, dia 11 de juny, vam sortir de Paraty en un bus, que semblava el Dragon Khan, sort que el viatge només durava dues horetes... Vam arribar fins a Angra dos Reis (població que rep aquest nom, perquè va ser fundada el 06 de gener de 1502, dia de Reis), d'allà, i després de menjar-nos uns "salgados i un suco", vam agafar el ferri de les 15,30h cap a Ilha Grande.
A les cinc de la tarda, aquí ja comença a fer-se fosc i la nostra intenció d'anar de càmping, no tenia sentit si havíem de muntar la tenda a les fosques... així que aprofitant la nostra experiència de regateo, busqueda i captura de llocs per dormir, vam refusar un parell o tres d'ofertes fins que ens vam deixar caure al Colibrí Resort, lloc del que ens havien fet arribar un flyer, amb oferta d'habitació doble amb esmorzar per 50 Reals. (Car, però comparat amb la resta, incloent càmpings, surt molt a compte).
La rebuda no podia ser millor... ens esperava una caipirnha a cadascú i el propietari del "Colibrí" disposat a explicar-nos a nosaltres, uns irlandesos i uns holandesos, totes les possibilitats d'excursions i platges per fer en aquesta magnífica illa. Ah! i el lloc estava molt molt bé!
Després de la informació, vam estar xerrant una estona amb les altres dues parelles (oju! amb el nostre anglès de NY ;D ja ja ja) i vam acabar sopant i compartint conversa amb els holandesos...
Al matí següent vam quedar parats al veure que on hi havia el billar la nit anterior, ara hi havia una taula plena amb un esmorzar meravellós de fruit exòtics, sucs naturals, pa de pessic de xocolata, embotits, pa... amb tot allò ja no ens calia dinar! i vam agafar forces per fer la caminada del dia cap a la platja de Lopes Mendes. Per acabar d'arrodonir l'esmorzar, a més, ens vam adonar que estàvem acompanyats de colibrís de veritat, volant a tota velocitat d'una flor a una altra.
La caminada va ser de dues hores enmig de la selva... cal dir que en tota l'illa no hi ha ni un sol cotxe o moto... tothom es desplaça a peu, en bicicleta o en barca, això sí que és ecologia!
En el temps que va durar la caminada, vam poder escoltar els més diversos cants d'ocells, crits de monos, esquirols, formiguers gegants, papallones, una aranya enorme, una serp fugint de nosaltres... i com no, arbres i plantes de la selva. Just abans d'arribar a la platja Lopes Mendes, vam creuar-ne d'altres, en una de les quals vam aprofitar per dinar i que ens ensenyessin taurons (encara que avui dia, no estem segurs si éren dofins o taurons de veritat) massa emocions per un sol dia... I per acabar-ho de rematar, a l'encreuament de la platja on anava tothom, hi havia una indicació per la platja Santo Antonio, i ens va picar la curiositat, tot i que pel camí semblava que feia dies que no hi passava ningú, només ens faltava el "machete". Un cop vam arribar a la platja, després d'uns vint minuts de camí, ens vam adonar que estàvem completament sols, la platja era petita i molt neta, però amb unes onades que no convidaven gaire al bany... i aquí vam sentir la primera sensació the lost! Com que, tot i que la platja era molt maca, les vivracions no éren molt bones, vam remullar-nos una mica i ens en vam tornar a trobar la famosa Lopes Mendes... que resultava ser igual que la Santo Antonio però força més gran i amb gent, i algún mico simpatic que posava per les fotos de nosaltres, els guiris.
La tornada cap a Abraao, el poblet de l'illa, la vam fer amb barca, gaudint d'una bonica posta de sol a les cinc i poc de la tarda...
Continuarà...
