Penya-segats, platges, i molt verd!

Hi family!

Ens vam quedar viatjant en Opel Corsa, per la costa oest d'Irlanda, tots tres.

Tothom ens deia que quan mes al nord anessim mes maco seria, pero nosaltres no ens ho podiem creure perque tot el que veiem era espectacular!

Ens vam proposar arribar a Westport cap al migdia, pero guiats per les recomanacions de la gent local vam triar el cami mes llarg, que passa per Louisburgh. Aquest primer tram de la ruta t'ofereix un paisstage molt maco, combinant rius, camps, muntanyes i els colors de la tardor. I el segon tram fins a Westport es per la vora del mar, aquesta costa es força frequentada per surfers.

Despres d'un cafeto i de passejar per la bonica ciutat vam anar tirant seguint la carretera de la costa... i sense voler i gairebe de casualitat vam agafar un trencant que ens va dur a una platja molt xula, vam parar per fer unes quantes fotos i estirar les cames i de la qual la Silvia es va endur unes algues de record. Vam continuar per aquella carretera secundaria plena d'ovelles (portada del voltarmon) que ens duria a un altre lloc precios, pero per disfrutar-lo has de fer una petita caminada fins a d'alt d'un penya-segat i veure l'alçada que te fins al mar. El lloc en concret es una illa que esta unida amb la terra per un sol pont.

Des d'alla i abans que se'ns fes fosc vam anar tirant per trobar un lloc per dormir a la ciutat de Ballina, que per ser lo que es, aquesta ciutat es carissima, be, de fet tot Irlanda es car. Fins al punt que aquell dia ens vam plantejar de dormir al cotxe, pero al final vam trobar un altre Bed&Breakfast i ens hi vam quedar.

L'endema de bon mati i havent tastat els famosos scones vam agafar carretera i manta direccio nord, anant per la carretera que dona a la costa i va cap a Sligo. Viatjant tranquilament, anar parant als llocs que mes ens agradaven fins arribar a la ciutat de Sligo.
Voltant sempre per la costa vam deixar la ciutat, i un tros mes enlla vam parar a fer un beuret al pub, i mes tard vam fer una visita a Lissadell House, una casa senyorial d'una noia que va ser de les impulsores per la independencia de la Republica d'Irlanda.

Com s'anava fent tard i fosc, no ens agradava conduir aixi que vam fer nit en un poblet molt petit, fronterer amb Irlanda del Nord, Belleek.
Una de les curiositats d'aquest lloc es que pots pagar amb euros i lliures, i els senyals de trafic canvien sobtadament de Km/hora a milles/hora.
El lloc era tant petit que l'unic B&B era just a sobre del pub, ideal per nosaltres un dissabte a la nit! Vam fer unes quantes Guinness, amistad amb la gent local, fins al punt que ens van convidar a la ultima pint.

El diumenge al mati una mica cansats vam agafar el corsilla mandrosos, vam conduir pel voltant del llac Lower Lough Erne, que estava alla mateix, i un cop vam fer tota la volta vam anar direccio Donegal per visitar un dels Countys mes bonics del pais.
Un cop a la ciutat de Donegal vam buscar un lloc per dinar, no vam tardar gaire perque plovia bastant. I un cop tips de buffet lliure vam anar a caminar una mica per l'interior de l'historic castell de Donegal.

A la tarda ens vam afanyar per arribar abans que es fes fosc a Carrik, concretament a Slieve League, un dels llocs mes macos que haviem vist durant tot el viatge per la illa.
Son uns penya-segats impressionants, amb una alçada que mareja, un vent fred i lo millor de tot es que hi estavem sols. Aquest lloc afortunadament no esta explotat, i es gratuit.
Vam veure la posta del sol a l'ocea, i ens hi vam estar una bona estona, mes ben dit no hauriem marxat mai d'alla, pero com es feia de nit i voliem anar a dormir d'hora i vam tornar per la carretera direccio Donegal.
No voliem tornar a estar gaire estona al cotxe per aixo vam parar a Killybegs, la ciutat amb el port de pesca mes important d'Irlanda.
Vam anar a comprar al super per fer-nos un soparet nosaltres mateixos a l'hostal, i despres d'unes partides de poker apostant amb potets (individuals) de mermelada prestats de la cuina, vam anar a dormir, que l'endema ens esperava un bon tros de cotxe fins a Dublin.

Ens vam aixecar d'hora per poder fer les quatre horetes que ens separaven fins a l'aeroport de Dublin, i sort que sempre s'ha d'afegir una mica mes de temps per si et surt algun imprevist, com ens va passar a nosaltres que ens vam trobar una carreteta tallada per obres.
Afortunadamnet vam arribar amb el temps just per tornar el cotxe de lloguer i despedir-nos de la Silvia, que va poder marxar cap a Londres.

Nosaltres en quedariem a Dublin un parell o tres de dies, visitant la ciutat i esperant noticies d'alguna granja....

pero aixo ho explicarem un altre dia... i esperem que no tardem gaire, ara que tenim internet!

fins aviat i cuideu-vos del fred!

Irlanda : moltes ovelles i poca gent...

Hola familia,

Vam arribar a Irlanda el dimecres dia 15 d'octubre cap a la tarda. Vam trobar la Silvia a l'aeroport de Dublin perque vam viatjar separats... (a nosaltres ens sortia mes economic agafar un altre vol que sortia mes tard de Londres). Cal dir que entrar a Irlanda, va ser molt mes facil pel Marc que no pas els tres quarts d'hora que el van tenir retingut a Londres... (quina colla de racistes!! i tot perque Andorra no esta a la UE, tant a prop que esta el Regne Unit i no el deixen entrar facilment i despres ens hem patejat mig sudamerica sense cap problema... Com hi ha mon!!)

Tornant al que tocava... a l'aeroport mateix vam decidir que llogavem un cotxe pels cinc dies que estariem amb la Silvia aqui. Doncs contrariament al que pensavem, no sortia tant car i a mes tenint en compte que es un pais força rural, es la millor opcio sense cap mena de dubte. Ara que ja hi hem voltat una mica, estem segurs que havent t'anar en bus o tren, ens hauriem perdut llocs amb paisatges preciosos i molt remots.

En un moment vam instal.lar-nos tots tres al flamant Opel Corsa, com no amb el volant a la dreta!! El primer valent a conduir al reves va ser el Marc, i amb la mateixa por que tens quan t'acabes de treure el carnet... vam enfilar cap a Galway. De la costa est (Dublin) a la costa oest (Galway) en unes tres hores de cotxe.

A mig cami vam parar a Athlone un poblet que era bonic pero es veia força turistic, en el qual vam aprofitar per sopar. I amb la panxa ben plena i ben gelats, ens en vam tornar cap al cotxe per acabar d'arribar a Kinvarra a dormir.

Kinvarra es un poblet molt petit que queda al golf de Galway, i de tant petit com es, no hi vam trobar cap lloc obert per esmorzar.. esta ple de pubs pero sembla ser que nomes hi fan vida nocturna. Aixi que vam aprofitar que anavem a Galway per esmorzar-hi i visitar-ho una mica. Tot i ser una de les ciutats grans de la Republica d'Irlanda, es veu mes aviat un poblet, es força bonic i s'hi veu molt ambient estudiantil.

Com que no teniem gaires dies per passejar per Irlanda, ja que el dilluns seguent haviem d'estar a Dublin per tornar el cotxe i deixar a la Silvia perque se'n tornes cap a Londres, vam fer un recorregut bastant rapid de tot el que tenim previst veure. Aixi doncs, no vam passar gaire estona a Galway i vam enfilar carretera seguint la costa cap al nord. Aquell dia el vam passar practicament tot al cotxe, i vam poder gaudir de bon temps i uns paisatges molt xulos. Vam parar a dormir a un poble anomenat Leenaun, que de les quatre cases que tenia, dues eren pubs i les altres Bed&breakfast. Doncs vam escollir un dels B&B per dormir i un dels pubs amb llar de foc inclos, per fer-hi unes bones Guinness i el millor cafe irlandes que haviem probat mai. En aquell pub hi havia lo bo i millor de la zona, incloent-hi el Tony, un senyor ja jubilat que feia molta olor d'ovella i que amb un bon pet a sobre va agafar la seva bici i se'n va anar a dormir fent tortes.

I per avui, fins aqui... perdoneu que no escriguem mes ni mes sovint, pero ara ja estem instal.lats en una granja que queda força remota i l'acces a internet es dificil. Nomes dir que aixo que estem fent i que s'anomena WWOOFing, es una experiencia genial, ens agrada molt i ens estem amb una familia genial.

Fins aviat, i ja us ho anirem explicant...

Petonets i cuideu-vos molt!!!