Hola a tothom!
Avui ja us escrivim des de Valparaíso... una ciutat caòtica i encantadora al mateix temps. Hem pogut veure el Pacífic per primera vegada a les nostres vides des d'aquesta ciutat plena de cases de colors i graffitis per tot arreu.
La veritat, quan vam marxar de Santiago ahir teníem una mica de por, ja que molta gent i la guia també, ens havia dit que era una ciutat perillosa on havien augmentat els robatoris... així que només arribar ja anavem amb uns certs prejudicis incrementats pel complet desconeixement de la ciutat i basats absurdament en comentaris.
Només baixar del bus a Valpo (com li diuen aquí a Valparaíso) ens van avassallar amb ofertes de llocs per anar a dormir, aixo ja ens va atabalar pero ens vam poder treure de sobre els "venedors" com vam poder. Després vam localitzar un restaurant per anar a dinar on vam entrar cridant l'atenció de tothom (portem unes bones motxilles...) i va ser allà mateix on vam conèixer la Neus i el seu company, una parella de València que es van oferir a acompanyar-nos a un hostal on ella s'havia allotjat els primers dies d'estar aqui. Nosaltres seguiem amb la nostra por i desconfiança estúpides però evidentment tot va acabar bé, la veritat és que els hi hem d'agrair molt perque a l'hostal i estem molt bé.
Avui aprofitarem per visitar la Sebastiana (una de les cases-museu de Pablo Neruda) i a la tarda seguirem passejant per aquesta ciutat que rebossa art i color per tot arreu. Això si, hi ha uns petits obstacles molt curiosos... gossos adormits per totes les voreres, places i carrers.
Cal dir que a Santiago també n'hi havia, o sigui que aquí ja no ens ha sobtat tant. Ara entenem d'on ve la frase (fer el gos o ser un gos) si en el cas el gos a més a més és xilè, això vol dir passar-se tot el dia dormint!!
Us deixem per avui, no sense afegir que ahir a la nit vam assistir a un local amb molt d'encant anomenat La tertúlia on hi cantava en directe una noia amb un repertori que es deia... Brasil y otros aliños, cosa que ens va anar molt bé, ja que tot el dia vam tenir la sensació de trobar-nos en algun lloc de Brasil (tot i que mai hi hem estat). El més emocionant del cas és que la noia en qüestió va cantar un parell de cançons de Luz Casal (el que serien els aliños) i a la mitja part ens van posar un bon tros de repertori de Joaquín Sabina. Cosa que vam trobar molt agradable...
Petons per tothom, i esperem no aburrir-vos profundament amb aquestes parrafades. També esperem comentaris!
Més petons!!
