Hola familia,
Ja tornem a estar per aquí, i no em refereixo només al fet de fer un escrit més, sino també a que quan diem que estem per aquí vol dir que tornem a estar per casa.
Però no per això hem de deixar el blog a mitges així doncs continuarem...
Vam arribar a Cuzco després d'un dels pitjors viatges fets en la història del voltarmón, que ara mateix no volem ni recordar. Sort que ràpidament vam trobar un hotelet ben maco per descansar.
El primer que vam fer, a part d'una dutxa urgent, va ser començar a demanar informació per poder marxar l'endemà cap al Machu-Picchu, una tasca difícil ja que a aquestes alçades de temporada està tot a tope.
Després d'informar-nos molt i molt bé vam arribar a la conclusió que hi han tres maneres d'arribar-hi:
La ràpida i més cara: Tren directe Cuzco - Aguas Calientes. Entre 100 i 150 US$, 4 hores.
La més lenta i barata: Amb micros (mini-busos), per Ollantaitambo, Santa Maria, Santa Teresa, la hidroelèctrica i finalment arribar a Aguas Calientes. El preu molt econòmic, cada bus està per menys d'un euro, i el tram final pots optar per fer-lo amb tren (8 US$) o bé caminant (2 horetes). Però pots tardar a fer el recorregut entre un dia o dos, és recomanable fer-lo tranquilament i disfrutant del paisatge. Ah..., també hi ha algun operador que et fa aquest trajecte en una furgo privada, Cuzco - Aguas Calientes, però no us ho recomanem, perquè la tornada és molt d'hora i no pots aprofitar tot el dia a Machu-Picchu, són unes 8 hores de camioneta.
Com nosaltres no teniem ni temps ni calers, vam optar per agafar la tercera opció, que va ser anar amb bus fins a Ollantaitambo, (2 hores, 1€) i allà després de dinar agafar el tren per arribar a Aguas Calientes (1h:30, i el preu entre 60 i 120 US$) Els preus sempre són anada i tornada.
Doncs en un visto i no visto ja estavem a Aguas Calientes, tots quatre, i ara el que teniem que decidir era com arribavem fins a d'alt.
Molta gent durant el viatge ens recomanava sortir ben d'hora, cap a les 4 del matí, amb unes bones llanternes ja que encara és fosc, i començar a pujar cap a la ciutat sagrada.
Així va ser, totalment recomanable, tot i que són unes dues hores de pujar graons, però es molt maco veure com es va fent clar a poc a poc i envoltat per aquelles muntanyes, com la boira va marxant i venint, deixant veure i tornant a amagar tot el paisatge. Val molt la pena l'esforç.
Un cop a d'alt, vam ser dels primers d'entrar (la Montse i el Xavi van ser els tercers) i directes cap al Huayna-Picchu (muntanya jove), perque només hi poden entrar dos torns de 200 persones. Un a les 7.oo h del matí i l'altre a les 10.00 h.
El que també esta molt bé de fer un cop entres, és fer moltes fotos, la llum de l'alba és molt maca i neta, i a més no hi ha gent i les fotos són excel·lents!
Al cap d'una estoneta de fer cua, vam començar a pujar cap al cim, estavem una mica farts de tant pujar, sobretot per la primera hora i mitja, però tot esforç valia la pena, i cada graó que pujavem feia que les vistes fóssin més excel·lents.
És per això que un cop a d'alt ens hi vam estar una bona estona!
La resta del dia el vam passar passejant per la "ciutat", fent fotos, buscant orquídies... i sobretot descansant i gaudint d'aquelles imatges i paisatges.
La baixada va ser un altre cop a peu... però més lleugera, i desitjant arribar al poblet d'Aguas Calientes per devorar un bon plat i fer un berenar-sopar de campeonato!
Al final del dia, ens esperava el tren per retornar a la turística ciutat de Cuzco, on ara el nostre següent objectiu era arribar a temps per poder visitar la selva peruana, més concretament la reserva del MANU.
Però això serà un altre escrit!
