Hola família!
Avui acabem amb la nostra estada a "la Argentina" i ens deixa un molt bon regust de boca.
La nostra estada a Humahuaca, Iruya i San Isidro ha estat molt especial i ens hem sentit com si haguéssim retrocedit en el temps.
El més curiós de tot és que no estavem segurs de visitar Iruya ni San Isidro, ja que són dos poblets allunyats de la carretera cap a Bolívia, però vam decidir refiar-nos de les recomanacions de l'Angie i l'Ariel (de Rosario) i sobretot ens va acabar de convèncer la conversa que vam mantenir amb el Carlos a la Posada del Sol a Humahuaca.
El Carlos, un guia local de la zona, a més d'explicar-nos com arribar a Iruya i els encants de San Isidro, també ens va orientar sobre la nostra primera parada a Bolívia... i per si no fos poc, ens va explicar que la regió de la Quebrada de Humahuaca, curiosament no va estar sotmesa a l'Imperi Inca, no se sap si es van enfrontar o si simplement no es van entendre i els Incas van seguir el seu camí pels Andes sense influenciar els "humahuaqueños" qui tenien la seva propia llengua, que no era el quechua, i que va desaparèixer amb l'arribada dels espanyols.
Al matí seguent ja vam preparar una única motxilla per poder fer tota la visita als dos poblets, ens va anar bé poder deixar la resta de l'equipatge innecessari a la Posada d'Humahuaca.
La primera part la vam fer asseguts a primera fila d'un bus, en un trajecte de tres hores per un camí de muntanya no asfaltat, que ens va oferir unes vistes espectaculars tant de pobles remots com de muntanyes de colors i barrancs que semblaven no tenir fí. Cal dir que seure a primera fila va fer-nos tancar els ulls més d'una vegada al veure en algunes curves, que el camí desapareixia davant del bus... com si voléssim!
Un cop arribats a Iruya sans i estalvis, el senyor Celestino ens va obrir les portes de casa seva per passar-hi la primera nit per 20 pesos! Amb aquest preu (uns 4 euros) i les construccions més rudimentàries ens vam adonar que tal i com ens havien dit, el nord d'Argentina és força més pobre econòmicament que la resta del país.
Un cop allotjats vam poder passejar pels carrerons, pujar al mirador i gaudir de les vistes que ens oferia el paisatge... Iruya no és un poble gaire bonic, però es troba en un entorn preciós. La nit va arribar ràpid i amb ella, el fred... el que no ens esperàvem era trobar-nos un cel tan net i plè d'estrelles.
Al matí seguent vam esmorzar (tot i que ens va costar trobar un lloc per fer-ho) en companyia d'un argentí ben peculiar. Amb les piles carregades ja podíem emprendre el camí cap a San Isidro, que s'ha de realitzar a peu o a cavall perquè dins el poble mai hi ha entrat cap vehicle. Els vuit quilòmetres que separen un poble de l'altre els vam fer caminant al costat del riu i sota un sol ben lluent. Cal dir que cada dijous i divendres un vehicle s'aproxima al poble per tal de proveir-lo d'aliments i altres elements que els habitants necessiten.
Cap a les 13 hores vam arribar a San Isidro, un poblet que sembla penjat de la muntanya i en el qual vam trobar un lloc per dormir "en lo de Elsa" i un altre lloc on vam menjar unes delicioses "empanadas de carne" per 1 euro!
Vam aprofitar les hores de sol per passejar-nos per aquell petit poblet sense llum, on per l'estret camí hi transitavem persones, ases, porcs, gats, cabres i gossos... això sí, el trànsit no era molt dens. Al petit poble són 350 habitant, i vam tenir el privilegi de poder conversar llargament amb dos d'ells :
.Un home cansat de treballar a la ciutat i que havia tornat al poble de la seva infància i que fins alguns anys enrera, era l'encarregat de reparar el grup electrògen que donava llum a algunes parts del poble, però que ara ja no podia perque s'havia trencat una peça irreparable.
.Una dona que resultava ser la cosina de la propietària del lloc on dormíem i que ens va explicar entre altres coses, que feia dos dies havia estat àvia per segon cop i a més que el dia 25 d'abril, curiosament el meu sant, s'havia desplomat la "plaça major" del poble, enduent-se amb ella una casa i el pobre "chancho"... un porquet que de miracle es va salvar. Per sort no va haver-hi cap víctima ja que tothom es trobava reunit a la petita capella de San Marcos.
Les dues converses van tenir lloc abans de les cinc de la tarda, hora en que arribava l'esperat vehicle amb les provisions, cosa que semblava donar molta vida i moviment al poble, doncs tothom baixava amb el seu ruc per tal d'omplir el rebost per la resta de la setmana. A les 19.00 i encara amb una mica de llum solar, vam anar puntuals a "lo de Teresa", amb qui haviem quedat que ens prepararia unes delicioses milanesas con espaguetti a la llum d'una espelma. L'espectacle d'estrelles en aquest poble sense llum, va ser encara més sorprenent que la nit anterior, ens vam adonar que davant la immensitat de l'univers no som res.
El retorn a Iruya i Humahuaca, ens va oferir una agradable rebuda per part del Rubén a la Posada del Sol, amb qui vam compartir unes converses ben interessants sobre temes ben diversos, cosa que ens va fer retrobar un ambient molt familiar que enyoràvem.
Ens agradaria explicar moltes altres petites coses i detalls que ens han fet sentir d'una manera especial, difícil de descriure amb paraules i que no volem oblidar.
Amb aquesta bona sensació ens acomiadem d'Argentina i entrem a un país molt diferent com és Bolívia.
Fins aviat!!
Avui acabem amb la nostra estada a "la Argentina" i ens deixa un molt bon regust de boca.
La nostra estada a Humahuaca, Iruya i San Isidro ha estat molt especial i ens hem sentit com si haguéssim retrocedit en el temps.
El més curiós de tot és que no estavem segurs de visitar Iruya ni San Isidro, ja que són dos poblets allunyats de la carretera cap a Bolívia, però vam decidir refiar-nos de les recomanacions de l'Angie i l'Ariel (de Rosario) i sobretot ens va acabar de convèncer la conversa que vam mantenir amb el Carlos a la Posada del Sol a Humahuaca.
El Carlos, un guia local de la zona, a més d'explicar-nos com arribar a Iruya i els encants de San Isidro, també ens va orientar sobre la nostra primera parada a Bolívia... i per si no fos poc, ens va explicar que la regió de la Quebrada de Humahuaca, curiosament no va estar sotmesa a l'Imperi Inca, no se sap si es van enfrontar o si simplement no es van entendre i els Incas van seguir el seu camí pels Andes sense influenciar els "humahuaqueños" qui tenien la seva propia llengua, que no era el quechua, i que va desaparèixer amb l'arribada dels espanyols.
Al matí seguent ja vam preparar una única motxilla per poder fer tota la visita als dos poblets, ens va anar bé poder deixar la resta de l'equipatge innecessari a la Posada d'Humahuaca.
La primera part la vam fer asseguts a primera fila d'un bus, en un trajecte de tres hores per un camí de muntanya no asfaltat, que ens va oferir unes vistes espectaculars tant de pobles remots com de muntanyes de colors i barrancs que semblaven no tenir fí. Cal dir que seure a primera fila va fer-nos tancar els ulls més d'una vegada al veure en algunes curves, que el camí desapareixia davant del bus... com si voléssim!
Un cop arribats a Iruya sans i estalvis, el senyor Celestino ens va obrir les portes de casa seva per passar-hi la primera nit per 20 pesos! Amb aquest preu (uns 4 euros) i les construccions més rudimentàries ens vam adonar que tal i com ens havien dit, el nord d'Argentina és força més pobre econòmicament que la resta del país.
Un cop allotjats vam poder passejar pels carrerons, pujar al mirador i gaudir de les vistes que ens oferia el paisatge... Iruya no és un poble gaire bonic, però es troba en un entorn preciós. La nit va arribar ràpid i amb ella, el fred... el que no ens esperàvem era trobar-nos un cel tan net i plè d'estrelles.
Al matí seguent vam esmorzar (tot i que ens va costar trobar un lloc per fer-ho) en companyia d'un argentí ben peculiar. Amb les piles carregades ja podíem emprendre el camí cap a San Isidro, que s'ha de realitzar a peu o a cavall perquè dins el poble mai hi ha entrat cap vehicle. Els vuit quilòmetres que separen un poble de l'altre els vam fer caminant al costat del riu i sota un sol ben lluent. Cal dir que cada dijous i divendres un vehicle s'aproxima al poble per tal de proveir-lo d'aliments i altres elements que els habitants necessiten.
Cap a les 13 hores vam arribar a San Isidro, un poblet que sembla penjat de la muntanya i en el qual vam trobar un lloc per dormir "en lo de Elsa" i un altre lloc on vam menjar unes delicioses "empanadas de carne" per 1 euro!
Vam aprofitar les hores de sol per passejar-nos per aquell petit poblet sense llum, on per l'estret camí hi transitavem persones, ases, porcs, gats, cabres i gossos... això sí, el trànsit no era molt dens. Al petit poble són 350 habitant, i vam tenir el privilegi de poder conversar llargament amb dos d'ells :
.Un home cansat de treballar a la ciutat i que havia tornat al poble de la seva infància i que fins alguns anys enrera, era l'encarregat de reparar el grup electrògen que donava llum a algunes parts del poble, però que ara ja no podia perque s'havia trencat una peça irreparable.
.Una dona que resultava ser la cosina de la propietària del lloc on dormíem i que ens va explicar entre altres coses, que feia dos dies havia estat àvia per segon cop i a més que el dia 25 d'abril, curiosament el meu sant, s'havia desplomat la "plaça major" del poble, enduent-se amb ella una casa i el pobre "chancho"... un porquet que de miracle es va salvar. Per sort no va haver-hi cap víctima ja que tothom es trobava reunit a la petita capella de San Marcos.
Les dues converses van tenir lloc abans de les cinc de la tarda, hora en que arribava l'esperat vehicle amb les provisions, cosa que semblava donar molta vida i moviment al poble, doncs tothom baixava amb el seu ruc per tal d'omplir el rebost per la resta de la setmana. A les 19.00 i encara amb una mica de llum solar, vam anar puntuals a "lo de Teresa", amb qui haviem quedat que ens prepararia unes delicioses milanesas con espaguetti a la llum d'una espelma. L'espectacle d'estrelles en aquest poble sense llum, va ser encara més sorprenent que la nit anterior, ens vam adonar que davant la immensitat de l'univers no som res.
El retorn a Iruya i Humahuaca, ens va oferir una agradable rebuda per part del Rubén a la Posada del Sol, amb qui vam compartir unes converses ben interessants sobre temes ben diversos, cosa que ens va fer retrobar un ambient molt familiar que enyoràvem.
Ens agradaria explicar moltes altres petites coses i detalls que ens han fet sentir d'una manera especial, difícil de descriure amb paraules i que no volem oblidar.
Amb aquesta bona sensació ens acomiadem d'Argentina i entrem a un país molt diferent com és Bolívia.
Fins aviat!!
