Hola familia!
Ja tornem a ser aquí, aquest cop explicarem la nostra estada a la "capital".
Vam arribar el dimarts dia 15 amb bus desde Sucre, (l'altra "capital") un viatge que va durar tota la nit, per entrar a la ciutat de bon matí.
L'arribada és espectacular, el bus va creuant la ciutat de El Alto, que pertany al Altiplano i a mesura que la carretera avança cap a La Paz, anem veient com aquesta ciutat es troba en una vall que anomenen "la olla". A més al fons es pot veure la muntanya amb neu permanent, l'Illimani. Aquesta imatge et queda gravada per sempre.
Un cop al centre i amb les motxilles guardades a l'hostal, vam fer la primera passejada per la ciutat. Ràpidament vam veure que es preparava una festa, doncs justament haviem arribat el dia abans de la independència de la ciutat, i això volia dir festa grossa!
Per sort vam retrobar el Raphael, i tot i que no es trobava gaire fi, vam quedar per sortir al vespre, juntament amb una noia suïssa i dos paceños.
La puntualitat dels habitants de La Paz no és una característica, però un cop ens vam trobar ja vam començar a compartir la vigília del dia de la independència, amb força vi (de tetra-brik) alguna ampolla de ron, cançons de cumbia i moltes rialles!
Va ser una bona arribada.
El dia següent tothom estava de festa, era fàcil trobar-se algú pel carrer cridant: Viva La Paz!! i hi estem totalment d'acord, valgui el doble significat...
Aprofitant que molts establiments estaven tancats i que els carrers éren més tranquils, vam passejar de carrer en carrer veient diferents persones vestides de forma tradicional amb màscares, faldilles, barrets i altres complements que acompanyaven la banda musical.
Xino xano vam arribar al casc antic, vam baixar per la calle Jaén famosa per les seves llegendes de fantasmes, i finalment vam arribar a la plaça Murillo, on es troba la catedral i la casa del govern, entre altres edificis. Al centre de la plaça hi havien moltes ofrenes florals al monument de la llibertat i molta més gent de l'habitual, per això ens vam quedar una bona estona ben distrets mirant el bon ambient.
Vam seguir caminant fins al barri de Miraflores on vam dinar en un restaurant on només entrar-hi, un home es va aixecar de la taula i va convidar a tothom a cantar l'himne de La Paz i a brindar per la ciutat, ens vam sentir molt raros, però igualment ens vam alçar i vam brindar!
Havent dinat i per fer baixar aquell dinar festiu i típic, vam caminar fins al mirador Laicacota per poder veure tota la ciutat.
A la tarda i cansats de caminar, vam parar-nos a veure un grup de gent que ballaven al ritme de la chacarera, un estil de música i ball típic d'aquestes regions.
El dijous vam aprofitar per comprar regals, ja que els teixits de Bolívia són molt treballats, amb colors molt bonics, la majoria artesanals, i a més no podiem marxar d'aquest país sense caure en la temptació de tenir un gorrito amb orelleres i llamitas dibuixades! :)
Com que a les nostres motxilles ja no hi cap res més, vam enviar el paquet cap a casa, i pel nostre bé i el dels regals esperem que arribi sencer! Les fulles de coca les portarem personalment, je je!
I demà una mica més...
Ja tornem a ser aquí, aquest cop explicarem la nostra estada a la "capital".
Vam arribar el dimarts dia 15 amb bus desde Sucre, (l'altra "capital") un viatge que va durar tota la nit, per entrar a la ciutat de bon matí.
L'arribada és espectacular, el bus va creuant la ciutat de El Alto, que pertany al Altiplano i a mesura que la carretera avança cap a La Paz, anem veient com aquesta ciutat es troba en una vall que anomenen "la olla". A més al fons es pot veure la muntanya amb neu permanent, l'Illimani. Aquesta imatge et queda gravada per sempre.
Un cop al centre i amb les motxilles guardades a l'hostal, vam fer la primera passejada per la ciutat. Ràpidament vam veure que es preparava una festa, doncs justament haviem arribat el dia abans de la independència de la ciutat, i això volia dir festa grossa!
Per sort vam retrobar el Raphael, i tot i que no es trobava gaire fi, vam quedar per sortir al vespre, juntament amb una noia suïssa i dos paceños.
La puntualitat dels habitants de La Paz no és una característica, però un cop ens vam trobar ja vam començar a compartir la vigília del dia de la independència, amb força vi (de tetra-brik) alguna ampolla de ron, cançons de cumbia i moltes rialles!
Va ser una bona arribada.
El dia següent tothom estava de festa, era fàcil trobar-se algú pel carrer cridant: Viva La Paz!! i hi estem totalment d'acord, valgui el doble significat...
Aprofitant que molts establiments estaven tancats i que els carrers éren més tranquils, vam passejar de carrer en carrer veient diferents persones vestides de forma tradicional amb màscares, faldilles, barrets i altres complements que acompanyaven la banda musical.
Xino xano vam arribar al casc antic, vam baixar per la calle Jaén famosa per les seves llegendes de fantasmes, i finalment vam arribar a la plaça Murillo, on es troba la catedral i la casa del govern, entre altres edificis. Al centre de la plaça hi havien moltes ofrenes florals al monument de la llibertat i molta més gent de l'habitual, per això ens vam quedar una bona estona ben distrets mirant el bon ambient.
Vam seguir caminant fins al barri de Miraflores on vam dinar en un restaurant on només entrar-hi, un home es va aixecar de la taula i va convidar a tothom a cantar l'himne de La Paz i a brindar per la ciutat, ens vam sentir molt raros, però igualment ens vam alçar i vam brindar!
Havent dinat i per fer baixar aquell dinar festiu i típic, vam caminar fins al mirador Laicacota per poder veure tota la ciutat.
A la tarda i cansats de caminar, vam parar-nos a veure un grup de gent que ballaven al ritme de la chacarera, un estil de música i ball típic d'aquestes regions.
El dijous vam aprofitar per comprar regals, ja que els teixits de Bolívia són molt treballats, amb colors molt bonics, la majoria artesanals, i a més no podiem marxar d'aquest país sense caure en la temptació de tenir un gorrito amb orelleres i llamitas dibuixades! :)
Com que a les nostres motxilles ja no hi cap res més, vam enviar el paquet cap a casa, i pel nostre bé i el dels regals esperem que arribi sencer! Les fulles de coca les portarem personalment, je je!
I demà una mica més...
