Hola familia,
Despres d'uns quants dies i llargs, tornem a escriure i aquest cop ja desde i sobre el Senegal.
Vam arribar a Dakar a les tres de la matinada del diumenge dia 18 de gener, despres d'un vol amb escales : Barcelona - Casablanca / Casablanca - Dakar, on aquest ultim va ser una mica massa mogut... no nomes per les turbulencies (de lo pitjoret que hem passat) sino tambe perque un dels passatgers que anava assegut radere les nostres veines de fila (unes noies de Barcelona molt simpatiques), es va treure les sabates i va desmaiar a mig avio.
La pudor era força seria i nosaltres, junt amb les de Bcn, ens ho vam agafar amb bastant humor dins el que cap, finalment un dels "azafatos" li va demanar al passatger que es poses les sabates... i el passatger en concret es va ofendre de tal manera que va començar a cridar i a dir que ell es rentava els peus i el cul cada dia i que no molestava a ningu. Gairebe van arribar a les mans, el personal de l'avio intentant fer tranquilitzar l'home que media 2x2 metres i enfadat feia molta por... amb tot allo van començar les fortes turbulencies i l'home es va haver d'asseu-re com tothom, pero un cop calmat el tema turbulencia ja hi vam tornar a ser... per sort un dels passatgers va parlar-li en la seva propia llengua, creiem que wolof i sembla que el va aconseguir calmar per sort de tots. Cal dir que vam passar una mica de cangueli entre una cosa i l'altra.
Ara per ara, ja estem en terra ferma desde fa mes d'una setmana. Hem aprofitat per voltar una mica i anar-nos acostumant a les maneres de fer senegaleses. "Inch'Allah" que vindria a ser un si deu vol... ja ho veurem...
La primera nit vam dormir a Yoff, al costat de Dakar i molt a prop de l'aeroport, l'endema vam esmorzar i vam descobrir que estar a 16 graus a Dakar, vol dir fer-hi un fred descomunal!! A partir d'aquesta primera impressio... vam agafar el primer taxi compartit i despres un dels famosos cars rapides, que contrariament al seu nom, son mes aviat lents.
Vam arribar a l'estacio d'"autobusos" i de seguida ens van abordar un munt de gent diferent que ens oferia anar a Sant Louis i a d'altres llocs... nosaltres primer de tot, vam anar a buscar un caixer automatic per treure mes francs CFA i despres ja estavem preparats per triar amb quin vehicle fariem el trajecte. Al final ens n'anavem a Mbour (cap al sud de Dakar) i en un taxi sept places... on vam coneixer d'entre els set passatgers que erem, el Pap un senegales i dues dones franceses que van resultar ser molt simpatiques. Al final vam acabar dormint al mateix lloc que anaven ells tres.
Vam estar-nos a casa d'un noi belga instal.lat aqui, que treballa en crear un estudi de gravacio mes economic que els de Dakar per promoure els musics locals. Amb ells vam dinar el nostre primer Thieboudiene (arros amb una mica de peix), una tarda passejant pel mercat dels pescadors, on vam veure marxar i arribar unes quantes de les moltes piragües de pescadors. Per sopar ens vam preparar entre tots peix a la brasa amb una bona amanida i despres de xerrar una estona i descobrir instruments magics com el Bozo, vam anar a dormir ben cansats i ben contents.
Al dia següent vam seguir els consells del belga i del Pap i ens en vam anar direccio Ndangane, mes al sud cap al Delta del Siné i el Saloum. Un altre cop en un sept places fins a Sambadja i d'alla vam haver d'agafar un parell de furgonetes mes per acabar d'arribar. Els paisatges eren sorprenents : baobabs, terra de color blanc per la sal, terra seca amb palla seca... vaques bastant seques tambe i uns quants poblats molt autentics.
Nomes baixar del cotxe, ens va venir la meitat del poble, i finalment un dels nois, el Cher Bob ens va acompanyar a peu fins l'altre poble (on hi havia els allotjaments per guiris) on vam trobar un lloc per un preu raonable, uns sis euros i a mes una excursio amb piragua per l'endema pel Delta del Siné.
Les vistes des d'Ndangane quan es ponia el sol sobre el riu eren imperdibles i el poblet era força tranquil i s'hi menjava be. A les deu del mati del dimarts ja estavem a la barqueta a punt. El viaget va durar unes dues hores, en les quals el Cher Bob ens anava explicant cosetes sobre el lloc i on vam fer un delicios tè senegalès.
Vam arribar a Djifer sense gaires calerons i amb la intencio de dormir a Palmarin, pero per fer aixo vam haver de canviar els pocs euros que portavem a sobre (perque alla no hi havia cap banc ni caixer automatic). L'espera dins el sept places per tal que s'omplis i poguessim finalment marxar cap a Palmarin va ser de prop de dues hores (per fer com a molt mitja hora de trajecte) je, je... pero tot molt be.
A Palmarin, vam agafar una charette (carro de carregar ciment tirat per un cavall) fins a un "hotel" on ens van abaixar el preu perque no teniem gaires diners i ens van tractar molt be... erem els unics turistes i ens van fer un parell de plats ben grans perque sopessim be, una amanida de verdures i una macedonia, aixo si, en companyia d'una Gazelle, la cervesa nacional.
Havent sopat i despres d'haver vist el sol pondre's davant mateix de la cabanyeta que donava al mar i d'haver sopat, vam anar a dormir d'horeta perque no hi havia llum corrent, i l'endema ens esperava un llarg llaaarg periple cap a Saint Louis... una ciutat força al nord del Senegal.
Pero aixo ja ho explicarem en un altre escrit. Ara ens n'hem de tornar a ca'l Tamba a veure la posta de sol amb la colla de wwoofers que som.
Petonets!!!
