Hola familia!
Despres de deixar el petit poble de Sixmilebridge, vam anar tirant cap a Cork city, que seria la ciutat mes gran abans d'arribar a la granja on ens havien dit que podriem "treballar".
Casualitats de la vida, Cork es preparava pel Festival de Jazz. Nosaltres no n'haviem sentit a parlar pero sembla ser, i ara ho podem confirmar, que es un festival molt important a Irlanda.
Tan de bo l'haguessim pogut gaudir, pero com estavem acabant el mes, i els diners havien volat, no vam poder comprar cap entrada pels concerts programats.
Divendres a la tarda vam aprofitar per fer un tomb per la ciutat, es un lloc bonic i amb força moviment. Tot i que ens va sorprendre que te molts centres comercials.
Entre totes les botigues i llocs comercials que pots trobar per la zona peatonal, cal destacar-hi l'english market que es diferencia de totes les altres per la seva oferta de productes frescos, carn, peix, olives, formatge... com si es tractes d'un mercat mediterrani.
De Cork el que mes recordem son les converses amb els altres "habitants" del hostel on vam passar les dues nits.
Era una barreja de nacionalitats, i tots pelats com una rata... una noia d'Estats Units que es feia passar per canadenca, una holandesa clavada a la Janis Joplin, un frances que es creia que era cantant d'opera, el primer litua que coneixem a la nostra vida i nomes feia que jugar a escacs, un italia ja grandet que venia a buscar feina escarmentat d'Espanya, un alemany que tenia molt clar que ell era de l'Alemania de l'oest... i un argenti que tornava cap a Barcelona ja que a Irlanda no havia trobat feina...
Vam passar hores xerrant de tot una mica... de les "aventures" que haviem tingut tots a Limerick (tot aventures extranyes de lloc poc recomanable) i les batalletes de les nostres vides.
Sigui com sigui, vam compartir un parell de nits molt agradables i en bona companyia amb aquell munt de gent tant diferent i tan interessant alhora.
Nosaltres diumenge teniem d'anar tirant cap a casa del Barry, pero com dilluns era festa vam aprofitar per anar a fer una escapadeta cap Kinsale, un poble costaner que ens havien recomanat l'italia i el litua, de fet era bonic pero força turistic, afortunadament ara no ens hi vam trobar gaire gent.
Ara si, dilluns a la tarda haviem quedat a Dunmanway amb el Barry. Dunmanway es un poblet, on para el bus, i queda a prop de la granja on hi passariem un mes fent WWOOFing.
El WWOOFing consisteix en una mena de treball voluntari en granges organiques on es treballa unes hores al dia a canvi de dormir i menjar. No hi ha diners entre mig, simplement es un intercanvi a mes d'una manera molt interessant de coneixer gent i un altre ofici.
El Barry va arribar molt puntual, i el bus tambe, aixo va fer que no haguessim d'esperar gaire i que ens trobessim devant del pub tal i com haviem quedat per telefon.
Les primeres converses al "Vitara" de cami cap a casa, van ser sobre la feina que fariem, on viuriem nosaltres, els animals que tenen... una mica un resum ràpid de tot plegat.
Es a dir, que la nostra feina seria bastan senzilla, treure herbes dolentes dels horts, tallar fusta per la llar de foc, recollir l'ultima verdura que els hi quedava com les cols, cols de brusel·les, patates, els tomaquets de l'hivernacle o polytunnel...
El lloc era espectacular, teniem per nosaltres dos una casa de dos pisos. Al costat hi teniem els diferents horts, just a darrera el camp on pasturaven les cabres, i al davant la casa on vivia la familia del Barry, amb la seva dona, la Jackie i els seus fills, la Orla i el Ben. El fill gran s'acavava de mudar i ja vivia sol en una altra casa a prop d'ells.
Cal destacar que eren molt hippies, amb tot lo que comporta... i sobretot ens costara oblidar el menjar. Les sopes del migdia, el pa fet per la Jackie el mateix dia, aquella llet de cabra autentica, la cervesa feta pel Barry... I una vida molt tranquil·la i sense complicacions.
Vam estar un mes sencer a casa seva ajudant-los amb les feines del camp (traient herbes, tallant llenya, cuidant les cabres i collint algún que altre vegetal, sobretot patates, que quedaven encara a mitjans de tardor). A part de les quatre hores i pico que fèiem de dilluns a divendres, dies que compartiem amb tots ells els àpats i estonetes de sobretaula i davant de la tele i sobretot a prop del foquet (animant al Manchester United)... les tardes i els caps de setmana aprofitàvem quan el temps ho permetia, per fer excursionetes, algun dia anar al pub, a caminar pels voltants, etc.
I si el temps era el típicament irlandès, miravem pel·lícules que ens havien deixat ells, totes molt bones, per cert.
Sembla molt poca cosa, només explicar tot el que vam viure durant un mes amb quatre ratlles, però vam descobrir que la vida pot ser molt més senzilla del que sembla i és un ritme que ens va agradar molt... treballar a l'aire lliure, aprendre a fer pa, pelar pomes per fer compota, beure una llet que saps perfectament d'on surt, menjar uns ous boníssims i frescos, anar a buscar llenya i arrencar hortigues, i sobretot conversar sense presses, resumint : salut i bons aliments...
Però tot s'acaba, i un dissabte del mes de novembre vam marxar amb llagrimetes als ulls, de la granja Shana Cashel, per començar un altre WWOOFing a Valentia Island, i deixar enrere aquella familia que ens va acollir com si fossim fills seus durant un mes i ensenyant-nos que un món d'intercanvis (i amb molt pocs diners per no dir gens) és possible.
Fins aviat!!!
