Machu-Picchu, vella-muntanya.

Hola familia,

Ja tornem a estar per aquí, i no em refereixo només al fet de fer un escrit més, sino també a que quan diem que estem per aquí vol dir que tornem a estar per casa.

Però no per això hem de deixar el blog a mitges així doncs continuarem...

Vam arribar a Cuzco després d'un dels pitjors viatges fets en la història del voltarmón, que ara mateix no volem ni recordar. Sort que ràpidament vam trobar un hotelet ben maco per descansar.

El primer que vam fer, a part d'una dutxa urgent, va ser començar a demanar informació per poder marxar l'endemà cap al Machu-Picchu, una tasca difícil ja que a aquestes alçades de temporada està tot a tope.

Després d'informar-nos molt i molt bé vam arribar a la conclusió que hi han tres maneres d'arribar-hi:

La ràpida i més cara: Tren directe Cuzco - Aguas Calientes. Entre 100 i 150 US$, 4 hores.

La més lenta i barata: Amb micros (mini-busos), per Ollantaitambo, Santa Maria, Santa Teresa, la hidroelèctrica i finalment arribar a Aguas Calientes. El preu molt econòmic, cada bus està per menys d'un euro, i el tram final pots optar per fer-lo amb tren (8 US$) o bé caminant (2 horetes). Però pots tardar a fer el recorregut entre un dia o dos, és recomanable fer-lo tranquilament i disfrutant del paisatge. Ah..., també hi ha algun operador que et fa aquest trajecte en una furgo privada, Cuzco - Aguas Calientes, però no us ho recomanem, perquè la tornada és molt d'hora i no pots aprofitar tot el dia a Machu-Picchu, són unes 8 hores de camioneta.

Com nosaltres no teniem ni temps ni calers, vam optar per agafar la tercera opció, que va ser anar amb bus fins a Ollantaitambo, (2 hores, 1€) i allà després de dinar agafar el tren per arribar a Aguas Calientes (1h:30, i el preu entre 60 i 120 US$) Els preus sempre són anada i tornada.

Doncs en un visto i no visto ja estavem a Aguas Calientes, tots quatre, i ara el que teniem que decidir era com arribavem fins a d'alt.

Molta gent durant el viatge ens recomanava sortir ben d'hora, cap a les 4 del matí, amb unes bones llanternes ja que encara és fosc, i començar a pujar cap a la ciutat sagrada.

Així va ser, totalment recomanable, tot i que són unes dues hores de pujar graons, però es molt maco veure com es va fent clar a poc a poc i envoltat per aquelles muntanyes, com la boira va marxant i venint, deixant veure i tornant a amagar tot el paisatge. Val molt la pena l'esforç.

Un cop a d'alt, vam ser dels primers d'entrar (la Montse i el Xavi van ser els tercers) i directes cap al Huayna-Picchu (muntanya jove), perque només hi poden entrar dos torns de 200 persones. Un a les 7.oo h del matí i l'altre a les 10.00 h.

El que també esta molt bé de fer un cop entres, és fer moltes fotos, la llum de l'alba és molt maca i neta, i a més no hi ha gent i les fotos són excel·lents!

Al cap d'una estoneta de fer cua, vam començar a pujar cap al cim, estavem una mica farts de tant pujar, sobretot per la primera hora i mitja, però tot esforç valia la pena, i cada graó que pujavem feia que les vistes fóssin més excel·lents.

És per això que un cop a d'alt ens hi vam estar una bona estona!

La resta del dia el vam passar passejant per la "ciutat", fent fotos, buscant orquídies... i sobretot descansant i gaudint d'aquelles imatges i paisatges.

La baixada va ser un altre cop a peu... però més lleugera, i desitjant arribar al poblet d'Aguas Calientes per devorar un bon plat i fer un berenar-sopar de campeonato!

Al final del dia, ens esperava el tren per retornar a la turística ciutat de Cuzco, on ara el nostre següent objectiu era arribar a temps per poder visitar la selva peruana, més concretament la reserva del MANU.

Però això serà un altre escrit!

Illes Ballestas o les Galápagos pels pobres

Hola boniques i bonics,

Avui ja és l'últim dia que tenim els peus a Sud-Amèrica i en concret al Perú. Aquesta tarda a les 19.55h hem d'estar a l'avió per tornar cap a caseta i de fet, encara no en som gaire conscients, ens ha passat tot tant de pressa que sembla impossible... També hem de dir que tenim moltes ganes de veure'us, xerrar i sobretot de fer-vos abraçades i petons!! que 6 mesos sense vosaltres no són el mateix...

Enfí, intentarem acabar d'explicar les nostres aventures d'aquests darrers dies... Ens vam quedar a Trujillo preparats per fer una excursió maratoniana cap a Paracas. El dimecres, 3 de setembre vam agafar un bus de la companyia Vía (de lo milloret que hem viatjat mai) cap a Lima, a Lima hi vam arribar l'endemà dijous al matí, i acte seguit vam agafat un bus cap a Pisco, lloc on arribaríem unes tres hores després. Desde Pisco, estàvem obligats a agafar un taxi que ens dugués a Paracas, un poblet des d'on surten barques que van a visitar les Islas Ballestas.

Al cap de mitja hora de taxi, i després d'haver passat per molts llocs que ja ens resultaven familiars de Pisco, vam arribar a Paracas, ens vam instal·lar i vam passejar una mica per la zona, i sobretot vam aprofitar per descansar del munt d'hores de bus que arrossegàvem.

L'endemà al matí, vam sortir a les vuit amb una barca que ens duria a les Illes Ballestas, dins de la Reserva Nacional de Paracas. El primer que vam poder observar desde la barca és el conegut Candelabro, un dibuix molt gran que es troba marcat en una muntanya i del qual encara es desconeix l'origen. S'assembla una mica a les famoses línies de Nazca, però la profunditat i el lloc on es troba fan pensar que no hi té res a veure. Sembla ser que la teoria que té més fonament té relació amb l'ordre dels Masons i el General San Martín (personatge crucial en la història de la independència de diversos països de Sud-Amèrica), però tampoc està demostrada.

Després de veure el místic Candelabro vam navegar uns vint minuts més fins arribar a les Illes Ballestas, on vam quedar sorpresos pel munt de fauna que hi havia : pelícans, "cormoranes", alguns pingüins molt divertits, lleons marins als quals podíem veure de ben a prop... Cal dir que la visita ens va agradar molt i ens vam sentir gairebé com si fóssim dins un documental, tot i haver de soportar la pudor del "guano", excrement dels ocells que diverses persones es dediquen a recollir i que es comercialitza després com a fertilitzant per la terra.

Al cap de dues horetes de visita, ja tornavem a ser al port de Paracas, a punt per anar a buscar les motxilles i refer la carretera en taxi fins a Pisco per tal d'arribar a Nazca i d'allà agafar un bus per la nit cap a Cuzco. El motiu d'aquestes presses és ben clar, ens quedava una setmana i encara no havíem visitat ni el Machu-Picchu ni la selva, dos objectius importants sense els quals el viatge no es podria donar per completat.

I així va ser com, encara amb el record present del paisatge i la fauna de les Ballestas, ja tornavem a tenir els culs asseguts en quatre seients d'autobús. Havia estat una visita curta però interessant al que els locals anomenen las Galápagos de los pobres, doncs segons ells, hi ha molta fauna per observar i és un espai protegit (com a les illes Galàpagos) però en comptes de gastar-te mil dòlars en el viatge, t'en gastes deu.

Nosaltres no podem confirmar-ho ni desmentir-ho, ja que no vam arribar a l'Ecuador ni molt menys a les illes Galàpagos, però si ells ho diuen a nosaltres ja ens va bé, je je!

Fins ben aviat, família!! Molts petonets!!

Voltant pel nord de Perú

Hola familia,

Un cop més tornem a estar per aquí, explicant les nostres aventures per aquests mons de deu.

Ens vam quedar que marxavem de Chiclayo, amb les piles carregades, pero faltats de sol i platgeta, i amb l'ancietat de trobar bon clima vam demanar a la gent local cap a on podriem anar, i tothom ens recomanava que pugessim fins a Piura i d'alla cap a Mancora.

I així va ser com un cop mes ens varem pujar en un bus i cap al Nord.Vam arribar a Piura, una ciutat que li diuen l' eterna primavera, i la veritat es que per ser l'hivern peruano, hi feia una calor de por. Vam buscar un hotelet i un restaurant per anar a dinar, vam trobar un bon lloc, per cert, ens vam fotre les botes de ceviche, un plat tipic de Peru, es peix fresc adobat amb llimona, ceba, tomaquet, pebrot, yuca... bonissim!Vam passar el dia passejant per la ciutat... la plaza de armas, esglesies i els mercats tipics. I a l'endema cap a Mancora, un poblet turistic on l'activitat numero 1 es el surf.

Un cop alla doncs si, hi han onades, surfers, platgeta i bons aliments, pero el poble en si no te res de l'altre mon, a mes, som una mica gafes i no feia tot el bo que nosaltres voldriem! Diuen que sempre hi fa sol i quan nosaltres hi vam arribar estava nuvol.
La nostra idea era passar-hi un parell de dies, pero estavem una mica agobiats pel mal temps i vam decidir marxar un altre cop.

Deixant Mancora, vam tornar cap a Piura, a menjar un altre cop al restaurant que haviem menjat tan be, i a mes el seu cambrer era un home molt simpatic i ens podria recomanar un altre lloc per fer una capbussada al pacific. Aquell bon home ens va recomanar anar cap a Colan, a mitja hora de Piura, i ens va dir que alla hi podriem estar tranquils i que amb una mica de sort ens hi faria sol!

Vam reorganitzar les idees i com nomes estava a una hora de Piura, li vam fer cas a aquell bon home.
I tenia raó, el lloc era maquissim, feia bon temps, i l'aigua era alla mateix, les onades del pacific picaven quasi a dins de l'habitació. Des de el porxo que donava al mar vam poder veure una posta de sol de les que costa d'oblidar, amb l'ocea de fons i el sol amagant-se fins al dia de demà.

Així al final ho vam aconseguir un lloc tranquil i amb bon temps, però el que ens començavem a adonar es que estavem molt al nord del país i encara teniem molt per visitar, i els dies anaven marxant. Podriem dir que el nostre cos s'ha avituat a viatjar sense rumb, sense presses... però ara això ja no es així, la idea de que hem de tornar d'aquí poc ja comença a apreixer! Doncs vam carregar-nos les motxilles novament i vam començar a baixar cap al sud, el plan era anar fent paradetes, i anar visitant pobles, ciutats i sobretot anar entenent la cultura pre-inca, inca i el periode de colonització.
Un bon lloc per fer tot això és la ciutat de Trujillo, per la nostra opinió de les mes maques del Perú.

Trujillo ens va rebre amb sol i amb una agraable sorpresa, és una ciutat preciosa! El primer dia a la tarda vam aprofitar per passejar pel centre de la ciutat, que té una arquitectura colonial molt ben conservada i es caracteritza per balcons de fusta i finestres molt grans i amb ferro forjat.
Aquesta ciutat és a més el punt de partida per la visita de diverses ruïnes pertanyents al període pre-inca. Així doncs, vam aprofitar i l'endemà al matí vam anar a visitar la ciutadella de Tschudi, pertanyent al conjunt Chan Chán de la cultura Chimu. Per acabar d'entendre aquesta cultura després vam visitar el Museo del Sitio. Havent dinat vam decidir d'anar a un poble anomenat Huanchaco, a una mitja hora en combi desde Trujillo, aquest poble de pescadors és conegut per les barquetes anomenades caballitos de totora, diuen els locals que aquestes barques de canya van donar orígen al surf.
Aquell dia ens va regalar una altra posta de sol preciosa en les fredes i mogudes aigües d'aquest gran oceà.

El dia següent ens vam deixar caure per laHuaca del Sol i de la Lluna, únicament es pot visitar la segona i és una verdadera meravella. Aquests temples pertanyen a la cultura Mochica, pre-inca.
És un lloc molt molt recomanable e interesant de visitar, sobretot per l'estat de conservació de tot el centre, la arquitectura emprada i el treball continuu (no restauració, sempre conservació) que encara s'hi esta fent.

A part de tot, com no vam passejar tranquilament pel centre, la plaça major, carrers amb les cases típques de l'epoca colonial...

D'aquí ja vam decidir fer un viatge maratonia fins a Pisco... però això ja es un altre escrit.

Ens veiem aviat!

Perú : Passejant amunt i avall

Hola família!!

Ja estem a menys d'una setmana d'acabar la primera etapa del nostre viatge per les amèriques... i tenim sentiments contraposats, d'una banda tenim moltes ganes de tornar a casa i fer-vos abraçades i petons ben forts i tornar a veure els nostres paisatges qüotidians i tornar a menjar els macarrons de la mama... que com a casa, enlloc! Al mateix temps, ens han passat aquests sis mesos volant, hi ha hagut moments de tot però sobretot de bons i no ens acabem de creure que ja se'ns acabi... però sigui com sigui encara ens queden sis dies que pensem aprofitar a fons!! De tant que els aprofitem no trobem temps per escriure el blog... je je

Des del dia que vam anar a buscar el Xavi i la Montse a l'aeroport de Lima, no hem parat de fer kilòmetres en bus... aquest parell que no hi estaven acostumats, pobres ens deuen estar maleïnt els òssos.

Per començar el dia 27 d'agost ens el vam passar passejant pel barri de Miraflores, a Lima. Aquest barri, creiem és un dels més turístics i de "pijos" de tota la ciutat que cal dir que encara no hem visitat i no creiem que ens doni temps per fer-hi gran cosa, ja que té uns nou milions d'habitants i un tamany que fa bastanta por.
El passeig ens va dur fins a les ruïnes de Huaca Pucllana, unes construccions del període pre-inca, corresponents a la cultura dels limes i que impressionen bastant per la seva grandària i el bon estat de conservació, tenint en compte els múltiples terratrèmols, condicions climàtiques (com el fenòmen d'el niño) i evidentment, el pas del temps i la destrucció dels mateixos habitants de la ciutat.
El temps a Lima és força desagradable, sembla ser que veuen el sol pocs dies a l'any i el dia que nosaltres hi érem, no era un d'aquests pocs dies... més aviat era fred, gris i de tant en tant amb pluja fina; però això no ens va pas intimidar i vam passar-nos tot el dia amunt i avall fins els bonics penya-segats que es troben davant del mar.
Aquest mateix dia, teníem la intenció de marxar cap al nord, a Trujillo, on ens havien dit que és molt maco i que ténen platges boniques, el problema va ser que com sempre anem a última hora, no vam trobar bitllets cap allà pel mateix dia així que vam anar una mica més al nord, en concret a Chiclayo.

Chiclayo és una ciutat que no té massa res d'especial, l'únic és que és un bon punt de partida per anar a visitar antics temples de civilitzacions pre-inques, queda a prop de la platja i a prop d'un punt turístic que es diu Cajamarca i al qual no vam poder arribar. Donat el poc atractiu de la ciutat per si sola, només hi vam dormir una nit per recuperar-nos de la nit anterior al bus, vam aprofitar per visitar Lambayeque, un poblet a uns 3/4 d'hora que té dos museus força famosos i algunes cases colonials amb balcons de fusta.
Nosaltres vam visitar els dos museus, el Museo Tumbas reales del señor de Sipán inaugurat l'any 2002 i que està realment ben explicat, té un contigut molt valuós que correspón al "temple" del Senyor de Sipán pertanyent a la cultura Mochica. El museu desanima una mica quan el veus desde fora, ja que sembla una mena de parc temàtic, doncs van intentar reproduïr un tipus de piràmide i els hi va sortir una cosa rara, però l'interior i el contingut valen realment la pena, si voleu fer-hi un passeig virtual podeu visitar : http://www.museosipan.com/
El segon museu, anomenat Museo Hans Einrich Brunning ha estat un museu molt important des de la data de la seva inauguració, l'any 1966 fins avui dia. El seu tamany és força més reduït però el contingut és realment interessant i és el recull dels 48 anys d'investigació del senyor que porta el seu nom... Cal dir que recull força informació i objectes corresponents a diferents cultures i èpoques, però al mateix temps es troba una mica antiquat i no dóna molta informació, sobretot si hem visitat l'altre museu primer, aquest queda una mica "descafeinat"... però no per això és menys important.

I de Chiclayo i tot el que vam poder aprendre en aquests dos museus, ens en vam anar cap a Piura, encara més al nord, amb la intenció de treure'ns el gris del cel de sobre i trobar sol, platja i bons aliments...

Però això ja us ho explicarem en el pròxim escrit que serà d'aquí a tres dies, ja que demà ens n'anem cap a la selva a veure si podem observar algun bitxo.

Molts petonets a totes i tots, i bona Festa Major als de Solsona!