Pa, algues i desconcert a Ngaparou

Hola familia!!

Com va tot? Esperem que el fred es pugui resistir i que el Carnaval de Solsona comenci amb força i el disfruteu (els que podeu) amb moltes ganes...

Nosaltres avui ens trobem a Dakar, a punt d'agafar el vaixell cap al sud del pais, la regio de Casamance, on inch'alah arribarem dema al mati cap a les 11.
Aquest mati hem sortit de bona hora a les cinc, i estem una mica espessos per falta de son, pero sobretot tristos perque hem deixat Ngaparou, despres de tres setmanes de viure al Centre de Recherche d'aquesta petita i tranquila poblacio al sud de Dakar. Ens queda el consol que dilluns que ve hi tornarem, encara que nomes sigui per un dia i per acomiadar-nos be dels amics fets alla.

Durant aquestes tres setmanes en que teniem la intencio de fer un wwoofing (treball en granges de cultiu organic / biologic) com ja vam fer a Irlanda, ens hem trobat amb diferents estats d'anim en molt poc espai de temps... no sabem encara si culpar-ne les pastilles de la malaria i els seus efectes secundaris o be la no-organitzacio del lloc on vam anar a parar (i dificultat de comprensio per part nostra a la manera de fer senegalesa o millor dit "Tambiana" (relativa o pertanyent al senyor Tamba)...

La primera setmana ens va passar de tot i més... despres de la primera experiencia en directe de "la lutte" el dilluns ens vam llevar amb ganes de començar a treballar, pero ens vam passar tot el dia parlant amb els altres quatre voluntaris (wwoofers) sobre els diversos projectes iniciats per l'ong SOS Environnement i el seu responsable, el cientific i professor Tamba.

El dimarts la idea era de sortir a les 9 del mati per anar a la poblacio de Louly, aproximadament a una hora llarga de cotxe desde Ngaparou. En aquesta expedicio que no va acabar de funcionar, hi vam anar el Tamba, el Benjamin (altre wwoofer arribat el mateix dia que nosaltres) i nosaltres dos.
Perque no vam poder arribar a culminar el nostre objectiu aparentment facil d'aconseguir?
En primer lloc l'hora prevista de sortida era a les 9, pero en realitat vam acabar sortint a les 12. Per a mes inri, nomes sortir del centre ja vam haver d'empenyer el cotxe que s'havia quedat clavat a la sorra (ara per ara aixo ja es un classic). Quan semblava que ja anavem llençats, ens va aturar un agent de la policia... volia diners (aixo es tambe un classic), pero el Tamba no tenia cap intencio de sobornar-lo i a mes a mes no portava el permis de conduir.
Vam fer tres mitges voltes, una cap a casa, una altra cap al policia pensant que haviem trobat el permis de conduir, i una darrera de nou cap al centre perque el permis que haviem trobat era el caducat i no servia...
Resultat final : s'avorta la missio fins a nou avis (l'endema). Els set wwoofers ens posem a prendre el sol i a continuar parlant sobre temes diversos.

El dimecres, segon intent de la missio a Louly, ens vam llevar a les set del mati, aquesta vegada anavem amb un passatger mes, l'Ama (coordinador dels projectes). Despres d'empenyer el cotxe novament a la sorra vam aconseguir circular durant 15 minuts fins que ens vam adonar que no teniem "embrague". Vam aturar-nos al costat de la carretera i per sort hi havia un mecanic molt a prop... el Benjamin se'n va anar a passejar pel mercat i nosaltres dos ens ho miravem tot expectants encara (pobres ilusos). Al cap d'una hora aprox. ens vam aturar força estona perque el Tamba i l'Ama anessin al notari i al banc. Encara que ja ens semblava impossible, vam acabar arribant a Louly!! Alla el Tamba ens va ensenyar totes les hectarees de terreny que l'ONG havia posat a disposicio de la poblacio local per tal de proporcionar una font d'ingressos mitjançant el cultiu i venda de tomaquets, pebrots i llimones. D'aquells terrenys no n'hi havia cap de cultiu biologic, pero hi havia una parcel.la encara sense treballar i que estava reservada a aquest tipus de cultiu. Despres de la visita, ens vam posar a tallar branques de diferents arbres (la majoria d'ells acàcies) per tal de tallar-les despres en trocets molt petits i crear aixi un pesticida natural. Aquesta tecnica, on s'hi mescla a mes el compost, es diu BRF.

Aquest dia vam treballar força i de tornada vam parar per comprar farina i gasoil, doncs un dia d'aquella setmana haviem de fer proves per veure com ens sortia el famos pa amb algues. I aixo es el que vam fer per acabar d'omplir la setmana, juntament amb mes BRF i amb pelar gambes (no es broma, aixo es un altre dels projectes).

Pero per no gastar massa emocions, tot el que fa referencia als projectes ja ho explicarem un altre dia.

Per la resta i per nosaltres el mes valuos de tot és que vam passar una setmana coneixent la gent del poble, coneixent mes els nostres companys de casa i compartint la major part del temps amb aquell nou grup de persones que haviem trobat a Ngaparou, i que tenien un moment sagrat cada dia, el moment de la posta de sol.

I el proper, esperem escriure'l ja desde Casamance. Petons i cuideu-vos molt totes i tots.

De Saint Louis al pa amb algues de Ngaparou

Hola un altre cop!

Doncs si, vam marxar de Palmarin cap a Saint Louis, i el nostre error va ser entrar a Dakar per canviar de cotxe, aixo ens va fer perdre un parell d'hores ben bones a causa de l'enorme transit de la capital.En total van ser prop de 9 hores a la carretera, dins de taxis sept places, camioneta 32 places... la qual cosa en els dos casos comporta anar molt apretujat, i si hi sumem que el "payo" del nostre costat li va donar per ficar tota la musica del seu mobil amb karaoke inclos, l'unic que podem dir es que teniem moltes ganes d'arribar per poder sortir d'alla dins!!!

De Saint Louis podriem dir que si visiteu Senegal es una ciutat que no us heu de perdre. El centre de la ciutat, l'illa, esta quasi tota construida amb cases d'estil colonial, de tots colors i ara podem entendre que sigui patrimoni de la UNESCO, tot i que tambe cal afegir que cau a trossos a poc a poc, la qual cosa tambe li dona un encant especial.

Nosaltres no hem estat mai a La Habana, pero ens va fer la impressio que Saint-Louis se li assembla d'alguna manera... caldra fer una escapadeta a Cuba per comprovar-ho, je je.

Hi vam passar 3 nits en un hostal força acollidor, amb d'altres viatgers com nosaltes, i vam compartir converses, sopars, cerveses i fins i tot vam anar junts al parc nacional d'ocells del Djoudj.

Aquesta excursio va estar molt be, es un lloc on molts ocells migratoris que a l'estiu estan a Europa i que venen a passar l'hivern suau a Africa. Vam veure bastants animals, porcs fers (com el Timon i Pumba del rei Leon), un cocodril amb les seves cries, una serp pito, molts i molts pelicans i d'altres ocells... i l'unic que ens va faltar van ser el flamencs roses.Despres d'uns dies tranquils en aquesta ciutat, ens esperava el sr. Tamba a Dakar per fer el nostre WWOOFing.

El viatge va ser tranquil i comodo, ens vam permetre el "luxe" d'anar amb taxi privat, compartit amb una parella molt sipatica i interessant d'Estats Units, que estaven viatjant durant tres mesos i havien començat per Espanya i anar baixant despres per l'Africa de l'Oest.El Tamba ens va recollir a les afores de Dakar, molt a prop de casa seva, a la Patte d'Oie, i des del primer contacte ja vam veure per on anaven els tiros. Es un home amb moltes idees, i totes molt bones, a mes a mes tenia força calers, pero el principal problema es que no hi ha organitzacio.
El lloc on representa que estem treballant es una ONG anomenada SOS Environnement, que te la seu a un poblet, Ngaparou que es troba al sud de Dakar.

El dia que vam arribar, vam recollir pel cami el Benjamin, un altre WWOOFer del Quebec que tambe venia al mateix lloc.

Vam arribar a la tarda cap a les cinc, i ens vam trobar de ple en un lloc precios, el Centre de Recherche de Ngaparou. Tot i que te un nom molt formal és una mena d'hotel sense ser utilitzat com a hotel, es troba ben be davant de la platja i de seguida ens vam adonar que les postes de sol des d'aqui havien de ser magnifiques.

Ens van presentar a la resta de WWOOFers, dues noies franceses que son cosines i una parella d'EEUU. L'Alice, la Aude, la Jen i el Mike, a mes tambe al Coly que es el vigilant del centre... despres de les presentacions, ens van instal.lar a la nostra habitacio, que per cert esta molt molt be i tenim el lavabo a dins!!!

Un cop deixades les motxilles i tot plegat, vam tornar a sortir a la zona comuna on vam escoltar atentament el que ens explicaven la resta de companys, sobretot l'Aude i l'Alice, que junt amb els altres dos, ja feia tres setmanes que estaven al centre.
Van explicar-nos una mica el que els hi havia costat un munt d'entendre i que de fet encara no entenien, tots els projectes començats i a mitges i d'altres totalment parats.
Un dels projectes consistia en fer pa amb algues, aliment que portem menjant quasi cada dia, i al mateix temps ens ha tocat fer.

Aquella nit hi havia un espectacle que no ens podiem perdre: "la lutte", esport nacional al Senegal. I despres de menjar un delicios entrepa vam pagar 500 francs CFA. cadascun i a veure aquell esdeveniment cultural que inclou musica, dansa i lluita ( dos homes que resisteixen agafats i perd aquell que cau a terra primer).

Doncs aixi amb l'arribada a Ngaparou acabem aquest escrit, i deixem pel proxim totes les histories viscudes en aquest WWOOing tan curios.

Fins aviat, i vigileu amb la neu, i nosaltres vigilarem amb el sol de Senegal!