Ja hi tornem a ser!

eiiii com ho hem trobat a faltar!!!

Si si tu, quan de temps ha passat... Tornar ha obrir el blog fa adonar-te com passen els dies, ja fa quatre anys!! Sembla que fos ahir quan a inicis del 2008 arrancavem el viatge de la nostra vida, i el que va ser raò d'aquest blog, i ara tot torna a començar...

Han passat moltes coses en aquest anys desde la tornada a casa, i clar que hem continuat fent viatges, de tota mena, Portugal i Nord d'Espanya, Berlin, sorides per Catalunya, com a Sant Hilari, el Montsec i l'Ametlla, al sud de França com St.Beat, Luchon i Carcassone.
Pot ser algú diria que de menys importància, segurament degut al temps o la distància, però nosaltres no ho pensem, sortir de casa ja és un viatge, i cada lloc te el seu atractiu, les seves anecdotes i la seva gent. El que si es segur, és que cap d'aquests llocs no ens han obert les ganes d'escriure.

Però ara, com pots veure, és diferent... un viatge que fa que torni l'activitat al blog, que espolsem la motxilla i aquell cuquet d'anar a explorar coses noves, i ara toca a l'altre costat del planteta.

Ens va costar triar un destí, però després de moltes propostes, Nova Zelanda és un dels llocs que ens va quedar pendent.

Seran 26 dies que aprofitarem al màxim, per això escriurem a la tornada.

Ara només és per fer dentetes, i escalfar motors!

Molt bé, dons som-hi, demà avió i en marxa un cop més.

Ultims dies a Senegal

Hola hola....

Aquest sera l'ultim escrit desde Senegal, avui hem deixat el poblet de Ngaparou per venir cap a Dakar, i aquesta matinada agafarem l'avio per tornar a casa.

Pero encara queda blog per fer, i explicar d'una manera resumida alguns dels moments viscuts a Ngaparou i la Casamance.

Els dies van anar passant a Ngaparou, i al Centre de recherche, l'unic que ens dedicavem a fer era el pa amb algues, una mica mes de BRF i pelar gambes per posar-les en una mena d'invent que havia d'esdevenir un assecador de gambes molt higiènic i que en realitat d'higiènic en tenia ben poc... si no s'hi van passejar totes les formigues i gats del barri, no s'hi va passejar ningu, je je.

Per la resta els set wwoofers que erem aprofitavem per anar-nos coneixent entre nosaltres i per anar coneixent la gent de Ngaparou, a les tardes ens escapavem just davant del centre per intentar aprendre els balls tipics de la regio amb les nostres petites amigues i els nois jugaven descalç a futbol sobre la sorra (cosa que es força dificil...).

Al mateix temps i com que haviem conegut el director d'una de les escoles de primaria del poble, vam posar-nos a dibuixar fruites i verdures pels mes petits de l'escola per tal que els poguessin pintar, i tambe entre tota la colla vam crear un espectacle d'ombres xineses que haviem de representar davant de les tres classes. Molt aviat penjarem el video al youtube per si teniu ganes de veure la nostra "performance" particular.

El fet de fer aquella obra i de que ens sortis força be (dins el que cap i amb tota modèstia) ens va donar els anims que necessitavem tenint en compte els dubtes i desmotivacio que ens generaven les tasques d'aquest wwoofing.

Els dies van anar passant i va arribar un divendres, dues setmanes despres d'estar tots junts en que els dos americans i les dues franceses se'n van anar del centre, tal i com tenien previst. Vam quedar-nos al centre el Benjamin, el Coly i nosaltres dos, anar fent pa de tant en tant pero sobretot molt tristos pel buit que ens havien deixat els altres quatre.

L'endema mateix vam acompanyar el Benjamin a Mbour, per visitar el que creiem que era un orfenat pero que en realitat s'anomena "pouponerie", paraula per la qual encara no hem trobat la traduccio al catala, pero que vindria a ser una mena de residència d'avis pero per a infants. En aquest cas les families no es poden fer carrec pel motiu que sigui dels infants i alla son acollits i cuidats temporalment, fins que la familia se'n pot ocupar de nou. L'ONG que gestiona aquest centre s'anomena Vivre ensemble.

Ens va fer la impressio que entre els voluntaris i el personal que treballa alla, els infants estaven prou ben atesos dins del que cap...

I en aquell moment el Benjamin va decidir que la setmana seguent es traslladaria alla com a voluntari, i en aquell moment tambe, nosaltres vam decidir que donariem una part de la roba que ens havia enviat el Joan (germa de la Gemma) i que podrien aprofitar els nens i nois entre 7 i 14 anys.

De moment el dissabte a la tarda vam tornar a anar al mercat del peix i l'arribada dels pescadors de Mbour, i abans que es fés fosc vam tornar tots tres cap a Ngaparou.

El diumenge ens en vam anar a la tarda cap a la Somone, despres d'haver fet una neteja intensiva i necessaria del forn i de la cuina del centre. A La Somone, un poble força turistic que es troba a uns 15 minuts en cotxe de Ngaparou, hi haviem quedat amb uns Baye Falls "begue-begue" (hem intentat definir-los pero si us interessa el tema, es millor que feu una cerca al google o similar, gracies per la comprensio). Enfi doncs haviem quedat que els aniriem a veure i escoltar en un concert de musica senegalesa, que ens va encantar i va fer arrodonir el diumenge.

La setmana es presentava igual de desconcertant que la resta de dies, l'unica diferencia es que esperavem rebre el paquet del Joan (mencionat fa una estona) i que es va convertir en una altra aventura que ens va portar a moments de desesperacio absoluta, no pel paquet en si, sino per la manera de funcionar de la duana senegalesa.

Primer el paquet havia arribat aquell dilluns mateix i ningu no ens ho havia dit, de fet no n'haviem tingut noticia, despres de molt insistir amb l'agencia de transport fins el dijous seguent al mati. Per sort ja erem a Dakar, on haviem anat amb el Tamba pensant de recollir el paquet un dia o altre i apofitant per repartir la nostra especialitat, el pa d'algues...

A Dakar hi haviem arribat el dijous mateix i vam aprofitar el dia segons la recomanacio del Tamba, per anar a l'Illa de Gorée. Un lloc ben bonic a una mitja hora de Dakar en ferri i que a part de ser Patrimoni de la Unesco pels seus edificis d'estil colonial, es, per desgracia, un punt important i representatiu de l'esclavatge corresponent a l'epoca colonial. A l'illa s'hi troba la Maison des Esclaves, un lloc horroros reconvertit en museu i on es interessant anar-hi per coneixer de mes a prop la terrible historia de l'esclavitud i el mercat de persones.