Hola a tots,
Nou patiu, estem sans i estalvis!
Però si que estem patin la "pluja" de cendra que deixa anar aquest volcà a centenars de quilometres.
Aquest matí quan ens hem llevat ja hem vist que el cel estava extrany, si més no ens hem dit que cauria una tempesta d'aquelles que fa por, però al cap d'uns minuts al sortir al carrer ja hem vist que era cendra! Els cotxes es veien blancs i una pols a la carretera que no era normal. Quina polseguera!
És una mica emprenyador, sobretot caminar, et quedes ben blanc, la roba, les sabates, i al ser tant i tant fina es fica per tot arreu, el respirar notes la pols i fa estornudar.
Si segueix així demà marxarem, tot i que aquest racó de mon es maquissim i voldriem passar-hi mes dies.
Nosaltres estem al poblet d'El Bolson, Argentina, i no sabem a quina distancia del volcà, però com a mínim a uns 300Km, i això que hi ha la "cordillera" dels Andes entre mig.
No sabem si vosaltres aquí a casa us heu assabentat d'això, però aquí es la noticia del dia, surt continuament al "noticiero".
Podeu veure el video que hem penjat en aquest blog! és la unica manera de veure-ho nosaltres també, aquest volcà esta tan lluny!
Ah, estan desallotjant els poblets mes proxims, a causa de la cendra. Tothom marxa cap a Puerto Montt, on casualment hi erem ara farà un mes, més o menys!
També estan en risc tots els animals que no es puguin endur, en aquestes terres tan extenses tenen moltes vaques i ovelles, i es molt probable que molts d'ells ja siguin morts, es una pena perque per molta d'aquesta gent es l'unic que tenen per viure, i part d'això poden perdre la casa, perque no saben si treurà lava en les proximes hores.
Us continuarem informant...
Marc i Gemma... El bolson.
07 de maig 2008
06 de maig 2008
El "Tren Patagónico"...
Hola boniques i bonics!
Ja tornem a saltar-hi. Avui us escrivim des d'El Bolsón (el poble del Frodo ;D), un lloc mig hippy que es troba enmig d'un paisatge preciós... muntanyes, llacs i boscos de tots colors. Això d'haver vingut a la tardor, és realment una gran decisió... aqui els arbres s'han vestit de tots els colors imaginables, les fulles cauen suaument, la temperatura és agradable i l'ambient fa olor de codonys, mmm.
Això sí, per arribar fins aquest paradís hem hagut de viure un altre mini-periple. Res a veure amb la càmera, ji ji.
El divendres dia 2 de maig, vam sortir de Viedma a les 18.00h agafant el Tren Patagónico, que ens havien dit era tota una aventura... i tenien raó!
L'hora prevista d'arribada a San Carlos de Bariloche era a les 10.00h del matí del dissabte, i sabeu a quina hora vam arribar? a les 14.30h!
Unes vint hores dins aquell tren, que si s'assemblés una mica a la comoditat, encara... però no era així.
Us expliquem, hi havia 4 passatges diferents, l'económico (que no el podíem comprar perquè ja estava plè), la primera clase (és la que vam comprar), la pullman class i tren-llitera. Aquestes dues últimes éren les més cares, i durant el viatge vam entendre perquè.
La primera classe, no és cap meravella, almenys amb económica hi havia gent, perquè lo que és nosaltres vam viatjar completament sols a l'últim vagó del tren. Ens pensàvem que ens desenganxaríen en qualsevol moment, però l'únic que ens van fer, va ser tenir-nos a les fosques i sense calefacció durant les tres primeres hores del trajecte... quan vam tenir gana i ens vam decidir a anar al vagó-restaurant, no podíem sortir!! estàvem tancats al vagó, ep! i feia una mica de cangueli, sort que teniem les llanternes, que si no, no s'hi veia res. Imagineu-vos tot de seients buits de color vermell i un passadís llaaaarg.
Em pensava que en qualsevol moment apareixeria el Tomás de l'Orfanato (la peli) per allà.
Enfí, després de fer senyals de llum cap a l'altre vagó... va venir un parell de gauchos a fumar just on nosaltres no podíem obrir la porta i després d'esforçar-s'hi una estona, van acabar obrint-nos. Gràcies!!
Vam anar a sopar i vam compartir taula amb un guarda de presó de la regió de Buenos Aires, que estava de vacances per la patagònia. Va ser una xerrada agradable, on ens va explicar com ho haviem de fer per coure un bon "asado", quina carn haviem de comprar, etc.
En dir-li que aniríem a Buenos Aires d'aqui a uns dies, ens va alertar de senyals físiques que tenien els "sujetos" més perillosos... talls, tatuatges "amor de madre y padre", i el més perillós! cinc punts al final del dit gros de la ma. Clar, ell que treballa amb presos, és un expert en això.
Esperem no trobar-nos amb aquests "sujetos", quan estiguem per Buenos Aires, ja us explicarem. Esperem que la floreta culera no ens deixi... ;D
Bé, després del sopar, càlid...vam tornar al nostre vagó-nevera, això sí, ara teníem llum!! però no calefacció. Ens vam acomodar com vam poder i per sort portàvem els sacs de dormir, així que ens vam cobrir i a intentar dormir.
Amb les primeres llums del dia, vam poder veure que a tot el vagó, els nostres sacs, caps i motxilles ens cobria una capa de pols ben espessa... i és que les finestres no tancaven gaire bé. Cal dir que la Patagònia, té mil cares, una d'elles i la més extensa és el desert que vam creuar amb el tren, i clar, què hi ha al desert? Pols i terra, però mooolta.
El pitjor va ser, en sortir del "nostre" vagó, que als vagons económicos només hi quedaven quatre gats, entre ells persones grans, iaiets que estaven congelats i coberts de pols, com nosaltres... déu n'hi dor. Nosaltres teniem els nostres sacs de dormir, però aquella gent deuríen haver passat una nit molt pitjor.
Ja per acabar, cal dir que un dels nois que treballava pel tren, es va preocupar seriosament per nosaltres i ens va convidar a canviar de vagó, encara que fos anar a l'económico no hi feia tant de fred i almenys no hi havia tanta pols.
La millor dutxa de la nostra vida? La que vam prendre al "hostel" de Bariloche a les tres de la tarda. Ens va treure tota la pols que duiem a sobre... quina sort! El més similar a aquest viatge que haviem vist, éren els Westerns ianquis de la tele.
Ah! Moltes, moltes gràcies pels vostres comentaris, de nou! No ens cansarem de dir-ho.
Fins la propera!
Ja tornem a saltar-hi. Avui us escrivim des d'El Bolsón (el poble del Frodo ;D), un lloc mig hippy que es troba enmig d'un paisatge preciós... muntanyes, llacs i boscos de tots colors. Això d'haver vingut a la tardor, és realment una gran decisió... aqui els arbres s'han vestit de tots els colors imaginables, les fulles cauen suaument, la temperatura és agradable i l'ambient fa olor de codonys, mmm.
Això sí, per arribar fins aquest paradís hem hagut de viure un altre mini-periple. Res a veure amb la càmera, ji ji.
El divendres dia 2 de maig, vam sortir de Viedma a les 18.00h agafant el Tren Patagónico, que ens havien dit era tota una aventura... i tenien raó!
L'hora prevista d'arribada a San Carlos de Bariloche era a les 10.00h del matí del dissabte, i sabeu a quina hora vam arribar? a les 14.30h!
Unes vint hores dins aquell tren, que si s'assemblés una mica a la comoditat, encara... però no era així.
Us expliquem, hi havia 4 passatges diferents, l'económico (que no el podíem comprar perquè ja estava plè), la primera clase (és la que vam comprar), la pullman class i tren-llitera. Aquestes dues últimes éren les més cares, i durant el viatge vam entendre perquè.La primera classe, no és cap meravella, almenys amb económica hi havia gent, perquè lo que és nosaltres vam viatjar completament sols a l'últim vagó del tren. Ens pensàvem que ens desenganxaríen en qualsevol moment, però l'únic que ens van fer, va ser tenir-nos a les fosques i sense calefacció durant les tres primeres hores del trajecte... quan vam tenir gana i ens vam decidir a anar al vagó-restaurant, no podíem sortir!! estàvem tancats al vagó, ep! i feia una mica de cangueli, sort que teniem les llanternes, que si no, no s'hi veia res. Imagineu-vos tot de seients buits de color vermell i un passadís llaaaarg.
Em pensava que en qualsevol moment apareixeria el Tomás de l'Orfanato (la peli) per allà.
Enfí, després de fer senyals de llum cap a l'altre vagó... va venir un parell de gauchos a fumar just on nosaltres no podíem obrir la porta i després d'esforçar-s'hi una estona, van acabar obrint-nos. Gràcies!!
Vam anar a sopar i vam compartir taula amb un guarda de presó de la regió de Buenos Aires, que estava de vacances per la patagònia. Va ser una xerrada agradable, on ens va explicar com ho haviem de fer per coure un bon "asado", quina carn haviem de comprar, etc.
En dir-li que aniríem a Buenos Aires d'aqui a uns dies, ens va alertar de senyals físiques que tenien els "sujetos" més perillosos... talls, tatuatges "amor de madre y padre", i el més perillós! cinc punts al final del dit gros de la ma. Clar, ell que treballa amb presos, és un expert en això.
Esperem no trobar-nos amb aquests "sujetos", quan estiguem per Buenos Aires, ja us explicarem. Esperem que la floreta culera no ens deixi... ;D
Bé, després del sopar, càlid...vam tornar al nostre vagó-nevera, això sí, ara teníem llum!! però no calefacció. Ens vam acomodar com vam poder i per sort portàvem els sacs de dormir, així que ens vam cobrir i a intentar dormir.
Amb les primeres llums del dia, vam poder veure que a tot el vagó, els nostres sacs, caps i motxilles ens cobria una capa de pols ben espessa... i és que les finestres no tancaven gaire bé. Cal dir que la Patagònia, té mil cares, una d'elles i la més extensa és el desert que vam creuar amb el tren, i clar, què hi ha al desert? Pols i terra, però mooolta.
El pitjor va ser, en sortir del "nostre" vagó, que als vagons económicos només hi quedaven quatre gats, entre ells persones grans, iaiets que estaven congelats i coberts de pols, com nosaltres... déu n'hi dor. Nosaltres teniem els nostres sacs de dormir, però aquella gent deuríen haver passat una nit molt pitjor.
Ja per acabar, cal dir que un dels nois que treballava pel tren, es va preocupar seriosament per nosaltres i ens va convidar a canviar de vagó, encara que fos anar a l'económico no hi feia tant de fred i almenys no hi havia tanta pols.
La millor dutxa de la nostra vida? La que vam prendre al "hostel" de Bariloche a les tres de la tarda. Ens va treure tota la pols que duiem a sobre... quina sort! El més similar a aquest viatge que haviem vist, éren els Westerns ianquis de la tele.
Ah! Moltes, moltes gràcies pels vostres comentaris, de nou! No ens cansarem de dir-ho.
Fins la propera!
01 de maig 2008
Dos dies ben diferents...
Hola,
Com l'hi em agafat carinyo a viatjar en colectivo (bus) vam arribar a Puerto Madryn provinents de Trelew, una colonia galesa on vam tenir la sort de dormir dues nits gratis a casa del Julian, un noi que ens va oferir casa seva a traves de l'hospitalityclub.org.
A Puerto Madryn, una altra de les colonies galeses, vam tenir la sort nomes arribar amb el bus, ja ens van colar allotjament i una excursió.
Al ser temporada baixa ens vam poder allotjar en un hotelet, que aqui colaria de casi "luxe", estava nou, i al centre. Per nosaltes es la ostia!! fins i tot tenia dutxa, tele i tovalloles netes!! dins de l'habitació...
Al ser temporada baixa ens vam poder allotjar en un hotelet, que aqui colaria de casi "luxe", estava nou, i al centre. Per nosaltes es la ostia!! fins i tot tenia dutxa, tele i tovalloles netes!! dins de l'habitació...
Ens van dir: aquí tenéis la Suite!. viste? La veritat es que estava molt bé, i vam aprofitar el fet de tenir tele per veure el Manchester - Barça... (no farem comentaris)
En referencia a l'excursió, esta clar que a lo que ve la gent a l'estiu (gener, febrer i març) no ho hem vist, és per veure com les orques ataquen a la platja per menjar les cries de foca, com les balenes salten del mar i ensenyen la seva cua gegant, o com el pinguins cuiden els seus petits al costat de la platja. De tot això res de res... no vam tenir sort.
L'excursió, va ser una mica lleugera, pero bueno, ja ens ho havien dit que els animals estaven a punt d'arribar de les migracions d'estiu. Però hem pogut veure bastanta fauna i hem visitat un espai protegit per la Unesco, anomenat Península Valdés.
Nosaltres vam gaudir dels armadillos corrent per la sorra, els elefants marins dormint i prenent el sol, i les mares de lleons marins amb les seves cries.
Ens ho vam passar bé! Ens ha quedat el regust de no haver vist cap balena.
La veritat es que aquest viatge es sorprenent cada dia..
Per acabar el dia, un cop de sort inesperat: ens van robar la camera de fotos, amb les gairebé 1000 fotos de tot el viatge!! Si si, així com ho llegiu!! molt mala sort... Xile, Perito Moreno, New York i Montreal, ah i les foques d'ahir!
No us explico com estavem d'emprenyats i sobretot tristos... la cosa va anar que estavem en un ciber per enviar mails... la dona que teniem al costat reia molt, no se... i estava com nerviosa.
Nosaltres vam marxar tranquilament, quan al cap de 5 minuts ens vam adonar que no teniem la camera. Encara estavem a prop del ciber perque haviem quedat amb dos nois de la plana de Vic per sopar. Vam tornar a entrar a tota pastilla... però ja era massa tard. Ja no hi era...
NO pot ser!!! doncs si, nervis, mala llet, i mes nervis. La noia del ciber deia que no podia ser, que alla no hi era... vam tornar ràpid cap a l'hotel per veure que realment no ens l'haguessim descuidat allà, però a l'hotel no hi era, segur.
Vam anar a ficar una denuncia a la poli!, un mal rato de collons!! les fotos, els records... i la camera que és un regal dels amics de STA!
La qüestió és que estavem super depres... nerviosos i de mala llet.
Però avui dia 1 de maig al matí, sorpresa... la dona de l'hotel ens diu que anem corrents cap a la poli, que l'han trucat dient que han tornat una camera de fotos durant la nit. L'han tornat... no ens ho podem creure, es increïble!! es veu que la persona en concret va dir que l'havia agafat sense voler, segons la policia.
Una historia que acaba bé!! molt bé... no sabem la sort que hem tingut!
Res mes, aquest viatge es sorprenent. Encara hi ha gent que te bon cor.
Hem après que es pot passar de la felicitat a la pena, i de la pena a la felicitat en qüestió de minuts!!
ah.. a la camera hi ha videos de la "sospitosa" a casa seva ensenyant-li la troballa al seu novio, un altre video amb uns amics seus parlant de nosaltres, que si erem espanyols i si hi havien fotos nostres i per acabar-ho de rematar un altre de la poli, flipant!! ho ficarem al youtube!!
Sort?
27 d’abril 2008
22 hores d'omnibus... quina experiència!!
Hola genteta, us parlem en millors condicions del que ho hauriem pogut fer ahir... després de passar-nos 22 hores en autobus!!
L'experiència no és que sigui ni interessant ni agradable, però com que no tenim massa res més a explicar-vos... aquí vé :
El dia 25 d'abril, Sant Marc, vam sortir d'El Calafate a les 12.30h direcció Río Gallegos, ciutat on vam arribar unes quatre hores més tard. Allà vam parar a fer un cafetó llarg (de dues hores) mentre esperavem el següent bus. Per fer baixar el cafè i que l'espera fos més ràpida, vam xupar tele : culebron mejicano, simpsons en argentino, viste! i culebron argentí per acabar de tancar la sessió... d'això se'n diu integrar-se!
A les 18.00h vam enfilar al segon pis del bus en posició de seient semi-cama (per cert, molt més còmode i espaiós que un avió) i allà vam degustar un deliciós alfajor acompanyat de cafè per berenar... a les 22.00h ens van portar el soparet i després a dormir! (o almenys aquesta era la nostra intenció...)
La veritat és que a l'autobús hi havia força seients, però vam tenir la meravellosa sort, que al seient del costat hi segués l'home capaç de roncar als nivells més alts de decibels possibles, descobert fins ara al nostre món. La qual cosa vol dir, que per més cops de coixí que li féssim, el subjecte en qüestió (o gaucho) ni se n'adonava... és més, incrementava el volum del ronc!!
Ens vam posar nerviosos, vam riure, vam plorar, vam intentar escoltar música sense sort (els roncs superàven el volum) i sobretot, sobretot... es van despertar uns instints assassins que fins llavors no coneixiem.
Per sort, la sang no va arribar al riu i entre l'un i l'altre ens anàvem calmant...
Hora d'arribada a la destinació : Trelew, les 12.00 del dia 26 d'abril
Estadístiques : 3 pel·lícules (dolentes!!), 1 berenar, 1 sopar i 1 esmorzar (idèntic al berenar)
1.507 km, 4 + 18 = 22 hores de bus i incontables roncs...
Com us ha quedat el còs? A nosaltres, en baixar del bus, per sort que ningú ens coneixia perque deuriem fer cara de pocs amics...
Fins aviat, i esperem que amb coses més interessants per explicar, ji ji.
Per cert, felicitats a totes les Montses, Jordis i Marcs!
25 d’abril 2008
este... viste! el Perito Moreno!!
Hola a tots,
Segon dia a Argentina, i com es diu vulgarment, hem entrat per "la puerta grande". Visitant el glaciar Perito Moreno.
La veritat es que es un lloc que tothom te'n parla maravelles, i pots veure'l en postals, fotos, o jo mateix vaig buscar imatges al youtube, i no et pots fer ni una petita idea de lo gran que es a la realitat.
Be, comencem pel principi, ahir, despres d'unes hores de bus, venint de Puerto Natales, vam creuar la frontera per entrar en terra Argentina. Un nou segell al nostre passaport!
Vam arribar a mitja tarda al "poblet" d'El Calafate, i rapidament despres de trobar un alberg, ens vam precipitar a buscar una excursio per anar al glaciar.
Hi han moltes agencies que ho ofereixen, però la veritat es que ens van explicar que també podies fer un mini-trekking per sobre el gel, i no ho vam dubtar.
Avui al matí, a les 7am. ja ens esperava un "colectivo" per anar cap al Perito. No feia gaire fred, i a mes ens ha fet tot el dia bo, ja estem una mica farts de tanta pluja!!
Hem entrat al parc, i la primera imatge del Perito l'hem tingut des del bus, i es molt impactant, acompanyat dels primers raigs de sol. Els boscos tenen un color de tardor maquissim, crec que es dificil d'oblidar tot aquest conjunt, i no hi ha cap foto que ho pugui reflexar.
Hem arribat al peu del llac Argentino, al qual hem creuat en un plisplas amb un petit barco, ja ens esperava el guia a l'altre costat. Despres de caminar una estoneta pel bosc i d'unes explicacions de com funcionen els grampons... cap al gel hi falta gent!
Els colors son molt diferents, de blancs a blaus, tot depen del gruix i la pressio del gel que deixen passar mes llum del sol o menys. La caminada ha durat una horeta, amb diferents explicacions i el final de festa, un whisky amb gel "made in" Perito Moreno i alfajores! Que han anat molt be, per parar el singlot de la Gemma.
Despres hem anat cap a les passarel.les, a verure l'altre costat, i es alla quan hem vist, i sobretot escoltat, el soroll i que realment esta en moviment! Com cau el gel, i forma icebergs!
Ha sigut un dia inolvidable!!
Demà marxem cap a Trelew, a veure que ens espera...
fins aviat!
Segon dia a Argentina, i com es diu vulgarment, hem entrat per "la puerta grande". Visitant el glaciar Perito Moreno.
La veritat es que es un lloc que tothom te'n parla maravelles, i pots veure'l en postals, fotos, o jo mateix vaig buscar imatges al youtube, i no et pots fer ni una petita idea de lo gran que es a la realitat.
Be, comencem pel principi, ahir, despres d'unes hores de bus, venint de Puerto Natales, vam creuar la frontera per entrar en terra Argentina. Un nou segell al nostre passaport!
Vam arribar a mitja tarda al "poblet" d'El Calafate, i rapidament despres de trobar un alberg, ens vam precipitar a buscar una excursio per anar al glaciar.
Hi han moltes agencies que ho ofereixen, però la veritat es que ens van explicar que també podies fer un mini-trekking per sobre el gel, i no ho vam dubtar.
Avui al matí, a les 7am. ja ens esperava un "colectivo" per anar cap al Perito. No feia gaire fred, i a mes ens ha fet tot el dia bo, ja estem una mica farts de tanta pluja!!
Hem entrat al parc, i la primera imatge del Perito l'hem tingut des del bus, i es molt impactant, acompanyat dels primers raigs de sol. Els boscos tenen un color de tardor maquissim, crec que es dificil d'oblidar tot aquest conjunt, i no hi ha cap foto que ho pugui reflexar.
Hem arribat al peu del llac Argentino, al qual hem creuat en un plisplas amb un petit barco, ja ens esperava el guia a l'altre costat. Despres de caminar una estoneta pel bosc i d'unes explicacions de com funcionen els grampons... cap al gel hi falta gent!
Els colors son molt diferents, de blancs a blaus, tot depen del gruix i la pressio del gel que deixen passar mes llum del sol o menys. La caminada ha durat una horeta, amb diferents explicacions i el final de festa, un whisky amb gel "made in" Perito Moreno i alfajores! Que han anat molt be, per parar el singlot de la Gemma.
Despres hem anat cap a les passarel.les, a verure l'altre costat, i es alla quan hem vist, i sobretot escoltat, el soroll i que realment esta en moviment! Com cau el gel, i forma icebergs!
Ha sigut un dia inolvidable!!
Demà marxem cap a Trelew, a veure que ens espera...
fins aviat!
22 d’abril 2008
Las Torres del Paine
Hola de nou, genteta! Ja tornem a atacar...
Primer de tot, mil gracies pels vostres comentaris, ens ajuden molt!
Be, abans de res, dir-vos que hem arribat a la civilització, abans del que teniem previst... I es que el dissabte vam agafar un autobus a les 7.15 del matí desde Puerto Natales direcció al Parc Nacional Torres del Paine, disposats a fer un circuit d'uns quatre dies allà...
En arribar al punt de sortida (que no és el mes utilitzat, tot s'ha de dir...) ja ens vam adonar que no tindriem una caminada gaire agradable sota la pluja incessant.
Però animats com estavem, no ens ho vam pensar dues vegades... i després de sentir les indicacions del "guardaparque" vam enfilar darrere uns quebequesos (de Montreal, ja és casualitat!) i una noia nord-americana, que tot s'ha de dir... caminava a 200 x hora!
Primer de tot, mil gracies pels vostres comentaris, ens ajuden molt!
Be, abans de res, dir-vos que hem arribat a la civilització, abans del que teniem previst... I es que el dissabte vam agafar un autobus a les 7.15 del matí desde Puerto Natales direcció al Parc Nacional Torres del Paine, disposats a fer un circuit d'uns quatre dies allà...
En arribar al punt de sortida (que no és el mes utilitzat, tot s'ha de dir...) ja ens vam adonar que no tindriem una caminada gaire agradable sota la pluja incessant.
Però animats com estavem, no ens ho vam pensar dues vegades... i després de sentir les indicacions del "guardaparque" vam enfilar darrere uns quebequesos (de Montreal, ja és casualitat!) i una noia nord-americana, que tot s'ha de dir... caminava a 200 x hora!
Nosaltres vam anar fent al nostre ritme, i mentre no vam notar l'aigua dins les botes, tot anava bé, despres la caminada va ser mes "humida". Vam trigar el que marcava el mapa (menys mal) o sigui unes cinc hores, i nomes arribar al "campamento", vam muntar la tenda ràpidament i vam anar a una mena de sala comuna on tothom s'estava preparant algo calentó...
Imaginem la sala comuna plena de baf i humitat, la gent estenent els mitjons, pantalons i anoracs ben xops... les motxilles i les botes (també molles) escampades per terra i un fred bastant important, però bon rotllo!!
Ah, una descoberta que vam fer... les botes que porten Gore-Tex, tarden una mica més a mullar-se, però tambe hi entra l'aigua!
A part d'aixo, dir-vos, que l'excursió tot i ser dura i molla... va valdre la pena, vam poder gaudir d'una vista meravellosa de tots els cims del parc, incloent-hi les dues torres de granit (força famoses aqui), els boscos amb fulles de tots colors ja que aqui es la tardor, estepes patagòniques, rius i llacs... tot això en nomes cinc hores, no està malament, oi?
El diumenge ens vam llevar humits encara, els òssos ens grinyolaven, pero no passa res... com que va sortir una mica el sol, vam esmorzar i ens vam calçar els nostres mitjons (encara molls), les notstres botes (encara molles) i ens vam encaminar cap al mirador del glaciar o glacera del Grey... unes quatre horetes de camí, anar i tornar que van valdre també molt la pena... el glaciar en qüestió és enorme! i hi ha un llac per on baixen icebergs d'un color que sembla d'un altre món... això sí, el vent era el rei allà dalt!
Vam baixar, força rapidet perque de cop i volta s'havia començat a tapar (ja ens havien avisat que a la Patagonia el temps pot canviar en qüestió de minuts i pots viure les quatre estacions en un sol dia, com diu la cançó : four seasons in one day...) Així que pels pèls, vam arribar al "campamento" i just va començar a ploure de nou.
El dilluns, ja vam decidir que ens n'anavem, més cansats i rovellats que ningú més... cal dir que molta gent estava molt més preparada que nosaltres per fer una travessa d'aquest tipus sota el vent i la pluja, i com que tampoc ens volem fer els supervalents, vam decidir tornar cap a Puerto Natales... on ens ensperava la nostra motxilla de roba seca a l'hospedaje Nancy (un lloc molt acollidor que regenta una família xilena, de fet és casa seva... i hi comparteixen espais com la cuina, el menjador i els lavabos amb nosaltres... una altra experiència de les bones!)
Ja per acabar, un resum dels millors moments i encontres que hem fet a muntanya :
- Vam conèixer una parella d'austríacs que fa dos anys i mig que van sortir d'Alaska en bicicleta... sí, sí... us ho podeu creure, han creuat el continent americà amb les dues cames i les dues motxilles a l'esquena, i ja estan arribant al final del viatge... si teniu un moment, reflexioneu en què pot representar per dues persones el fet de viure una experiència com aquesta l'una amb l'altre, tant de temps i tantes coses viscudes... El més divertit del cas, és que el Marc és el primer andorrà que es creuaven en el seu llarg periple... ji, ji.
- En una de les llargues estones passades a la zona comuna humida i amb mitjons penjant de les parets, vam conèixer un alemany jovenet que viatjava sol (com molta gent), acompanyat només de la seva guitarra i la seva motxilla... doncs bé, el noi en qüestió omplia els moments amb les seves notes musicals i de cop i volta va, i ens toca i canta (en alemany) l'Estaca de Lluís Llach, vam saltar del seient ràpidament i vam estar comentant-ho amb ell... es veu que una colla d'alemanys que van passar força anys a Espanya i a Catalunya després de la Guerra Civil i la dictadura... van agafar la cançó i la van traduïr a l'alemany... segons el noi és una cançó ben coneguda allà. Increïble, oi?
Fins aviat boniques i bonics!!
PD. Gràcies mil, Marta pel poema de Valparaíso, ens va emocionar... i Gràcies mil a tots, pels vostre comentaris, de veritat.
17 d’abril 2008
Navimag... un passeig per la patagonia Xilena.
Hola,
El cap de setmana de l'11 i 12 d'abril el vam passar a Puerto Montt, una ciutat tranquila, on ens voliem agafar el Navimag.
Pero primer de tot voliem visitar la ciutat veina de Puerto Varas, esta a pocs quilometres, i que recomanem al 100%, sobretot visitar el peu del volca Osorno.
La dona del Hostel ens va mig organitzar el dia, tant per Puerto Varas com el parc, i sobretot que anesim a visitar uns salts d'aigua al riu petrohue, molt maco tot, sobretot quan vam veure com els salmons saltaven per pujar el riu. A mes vam disfrutar d'un dia excel.lent, sol i caloreta. Ens van quedar unes fotos dels volcans...!!!
El dilluns vam marxar, amb el vaixell, no estavem del tot convencuts de si cumpliria les nostres expectatives, pero si mes no ens duria alla a on volem anar, al sud de la patagonia, i era una bona opcio.
Aixi doncs al migdia cap al ferry, quatre dies de "creurer" pels canals patagonics.
1.- Puerto Montt
2.- Castro
3.- Chaitén
4.- Puerto Chacabuco
5.- Coyhaique
6.- Laguna San Rafael
7.- Cochrane
8.- Puerto Edén
9.- Puerto Natales
10.- Punta Arenas
www.navimag.com
Ara que ja estem en terra ferma, podem afirmar que ha valgut molt la pena, cada vegada que miravem per la finestra el paissatge era increible, tot d'illes verdes, plenes de boscos, rius d'aigua que baixaven dels cims, cascades, i les muntanyes mes llunyanes, els Andes.!
El primer va ser molt tranquil, pero el segon vam arribar al pacific, i la veritat es que no en te res de pacific!! quin mareig!! Sort que nomes va ser una nit, i al mati seguent ja tornavem a viatjar per l'interior de les illetes amb aigua mes tranquila!!
Hem disfrutat molt aquests quatre dies, i ara ja estem al sud de la patagonia, a punt per "atacar" el parc de las Torres del Paine!
seguirem informant.
El cap de setmana de l'11 i 12 d'abril el vam passar a Puerto Montt, una ciutat tranquila, on ens voliem agafar el Navimag.
Pero primer de tot voliem visitar la ciutat veina de Puerto Varas, esta a pocs quilometres, i que recomanem al 100%, sobretot visitar el peu del volca Osorno.
La dona del Hostel ens va mig organitzar el dia, tant per Puerto Varas com el parc, i sobretot que anesim a visitar uns salts d'aigua al riu petrohue, molt maco tot, sobretot quan vam veure com els salmons saltaven per pujar el riu. A mes vam disfrutar d'un dia excel.lent, sol i caloreta. Ens van quedar unes fotos dels volcans...!!!
El dilluns vam marxar, amb el vaixell, no estavem del tot convencuts de si cumpliria les nostres expectatives, pero si mes no ens duria alla a on volem anar, al sud de la patagonia, i era una bona opcio.
Aixi doncs al migdia cap al ferry, quatre dies de "creurer" pels canals patagonics.
1.- Puerto Montt
2.- Castro
3.- Chaitén
4.- Puerto Chacabuco
5.- Coyhaique
6.- Laguna San Rafael
7.- Cochrane
8.- Puerto Edén
9.- Puerto Natales
10.- Punta Arenas
www.navimag.com
Ara que ja estem en terra ferma, podem afirmar que ha valgut molt la pena, cada vegada que miravem per la finestra el paissatge era increible, tot d'illes verdes, plenes de boscos, rius d'aigua que baixaven dels cims, cascades, i les muntanyes mes llunyanes, els Andes.!
El primer va ser molt tranquil, pero el segon vam arribar al pacific, i la veritat es que no en te res de pacific!! quin mareig!! Sort que nomes va ser una nit, i al mati seguent ja tornavem a viatjar per l'interior de les illetes amb aigua mes tranquila!!
Hem disfrutat molt aquests quatre dies, i ara ja estem al sud de la patagonia, a punt per "atacar" el parc de las Torres del Paine!
seguirem informant.
11 d’abril 2008
De Santiago a Valparaíso... Les ciutats dels gossos adormits
Hola a tothom!
Avui ja us escrivim des de Valparaíso... una ciutat caòtica i encantadora al mateix temps. Hem pogut veure el Pacífic per primera vegada a les nostres vides des d'aquesta ciutat plena de cases de colors i graffitis per tot arreu.
La veritat, quan vam marxar de Santiago ahir teníem una mica de por, ja que molta gent i la guia també, ens havia dit que era una ciutat perillosa on havien augmentat els robatoris... així que només arribar ja anavem amb uns certs prejudicis incrementats pel complet desconeixement de la ciutat i basats absurdament en comentaris.
Només baixar del bus a Valpo (com li diuen aquí a Valparaíso) ens van avassallar amb ofertes de llocs per anar a dormir, aixo ja ens va atabalar pero ens vam poder treure de sobre els "venedors" com vam poder. Després vam localitzar un restaurant per anar a dinar on vam entrar cridant l'atenció de tothom (portem unes bones motxilles...) i va ser allà mateix on vam conèixer la Neus i el seu company, una parella de València que es van oferir a acompanyar-nos a un hostal on ella s'havia allotjat els primers dies d'estar aqui. Nosaltres seguiem amb la nostra por i desconfiança estúpides però evidentment tot va acabar bé, la veritat és que els hi hem d'agrair molt perque a l'hostal i estem molt bé.
Avui aprofitarem per visitar la Sebastiana (una de les cases-museu de Pablo Neruda) i a la tarda seguirem passejant per aquesta ciutat que rebossa art i color per tot arreu. Això si, hi ha uns petits obstacles molt curiosos... gossos adormits per totes les voreres, places i carrers.
Cal dir que a Santiago també n'hi havia, o sigui que aquí ja no ens ha sobtat tant. Ara entenem d'on ve la frase (fer el gos o ser un gos) si en el cas el gos a més a més és xilè, això vol dir passar-se tot el dia dormint!!
Us deixem per avui, no sense afegir que ahir a la nit vam assistir a un local amb molt d'encant anomenat La tertúlia on hi cantava en directe una noia amb un repertori que es deia... Brasil y otros aliños, cosa que ens va anar molt bé, ja que tot el dia vam tenir la sensació de trobar-nos en algun lloc de Brasil (tot i que mai hi hem estat). El més emocionant del cas és que la noia en qüestió va cantar un parell de cançons de Luz Casal (el que serien els aliños) i a la mitja part ens van posar un bon tros de repertori de Joaquín Sabina. Cosa que vam trobar molt agradable...
Petons per tothom, i esperem no aburrir-vos profundament amb aquestes parrafades. També esperem comentaris!
Més petons!!
Avui ja us escrivim des de Valparaíso... una ciutat caòtica i encantadora al mateix temps. Hem pogut veure el Pacífic per primera vegada a les nostres vides des d'aquesta ciutat plena de cases de colors i graffitis per tot arreu.
La veritat, quan vam marxar de Santiago ahir teníem una mica de por, ja que molta gent i la guia també, ens havia dit que era una ciutat perillosa on havien augmentat els robatoris... així que només arribar ja anavem amb uns certs prejudicis incrementats pel complet desconeixement de la ciutat i basats absurdament en comentaris.
Només baixar del bus a Valpo (com li diuen aquí a Valparaíso) ens van avassallar amb ofertes de llocs per anar a dormir, aixo ja ens va atabalar pero ens vam poder treure de sobre els "venedors" com vam poder. Després vam localitzar un restaurant per anar a dinar on vam entrar cridant l'atenció de tothom (portem unes bones motxilles...) i va ser allà mateix on vam conèixer la Neus i el seu company, una parella de València que es van oferir a acompanyar-nos a un hostal on ella s'havia allotjat els primers dies d'estar aqui. Nosaltres seguiem amb la nostra por i desconfiança estúpides però evidentment tot va acabar bé, la veritat és que els hi hem d'agrair molt perque a l'hostal i estem molt bé.
Avui aprofitarem per visitar la Sebastiana (una de les cases-museu de Pablo Neruda) i a la tarda seguirem passejant per aquesta ciutat que rebossa art i color per tot arreu. Això si, hi ha uns petits obstacles molt curiosos... gossos adormits per totes les voreres, places i carrers.
Cal dir que a Santiago també n'hi havia, o sigui que aquí ja no ens ha sobtat tant. Ara entenem d'on ve la frase (fer el gos o ser un gos) si en el cas el gos a més a més és xilè, això vol dir passar-se tot el dia dormint!!
Us deixem per avui, no sense afegir que ahir a la nit vam assistir a un local amb molt d'encant anomenat La tertúlia on hi cantava en directe una noia amb un repertori que es deia... Brasil y otros aliños, cosa que ens va anar molt bé, ja que tot el dia vam tenir la sensació de trobar-nos en algun lloc de Brasil (tot i que mai hi hem estat). El més emocionant del cas és que la noia en qüestió va cantar un parell de cançons de Luz Casal (el que serien els aliños) i a la mitja part ens van posar un bon tros de repertori de Joaquín Sabina. Cosa que vam trobar molt agradable...
Petons per tothom, i esperem no aburrir-vos profundament amb aquestes parrafades. També esperem comentaris!
Més petons!!
09 d’abril 2008
A punt d'acabar el primer mes.
Ei companys,
El temps passa volant, d'aqui quatre dies ja farà un mes que voltem, i sembla que va ser ahir.
Bé, depen de per quines coses, perque a vegades pensem en vosaltres i us trobem a faltar, i la veritat això si que sens fa lluny.
Em visitat Nova York, Montreal, i avui em arribat a Santiago de Xile.
El resum d'aquest dies, es molt positiu, em apres moltes coses, no ens hem estat de res, i això el pressupost ho ha notat i molt.
El canvi l'hem trobat avui a l'arribar a Santiago.
No es lo mateix que aquest últims dies, aqui la cosa es veu que esta una mica mes xunga, la gent esta mes fotuda, podriem dir que no tenen tanta "plata". Però en canvi, se'ls veu molt feliços, gent molt humil i senzilla, i amb una generositat gegant! Una cosa que als estat units esta una mica faltat.
Aquesta es la primera impresió, la del primer dia, ara veurem com continua.
L'altre canvi l'hem trobat amb el temps, osti tu quin bo!
Ahir estavem xafant neu per Montreal amb l'Ascenci i avui amb m'aniga curta, a 28ºC!!
Demà continuarem la visita de Santiago, que es enorme, també hem d'esbrinar com començar a baixar cap al sud, Patagonia, Ushuaia... abans de que sigui massa tard i ens pelem de fred.
No sabem si anar-hi amb un vaixell per la costa xilena, es com un creuer, però no tant, tambe hi han mercaderies, i vas passant per totes les illetes i fiorts del sud de Xile.
Sino l'altre plan es amb avió, però encara ho em de decidir. Lo que casi em descartat es el lloguer del cotxe.
Molts petons des de Xile,
Viste?
El temps passa volant, d'aqui quatre dies ja farà un mes que voltem, i sembla que va ser ahir.
Bé, depen de per quines coses, perque a vegades pensem en vosaltres i us trobem a faltar, i la veritat això si que sens fa lluny.
Em visitat Nova York, Montreal, i avui em arribat a Santiago de Xile.
El resum d'aquest dies, es molt positiu, em apres moltes coses, no ens hem estat de res, i això el pressupost ho ha notat i molt.
El canvi l'hem trobat avui a l'arribar a Santiago.
No es lo mateix que aquest últims dies, aqui la cosa es veu que esta una mica mes xunga, la gent esta mes fotuda, podriem dir que no tenen tanta "plata". Però en canvi, se'ls veu molt feliços, gent molt humil i senzilla, i amb una generositat gegant! Una cosa que als estat units esta una mica faltat.
Aquesta es la primera impresió, la del primer dia, ara veurem com continua.
L'altre canvi l'hem trobat amb el temps, osti tu quin bo!
Ahir estavem xafant neu per Montreal amb l'Ascenci i avui amb m'aniga curta, a 28ºC!!
Demà continuarem la visita de Santiago, que es enorme, també hem d'esbrinar com començar a baixar cap al sud, Patagonia, Ushuaia... abans de que sigui massa tard i ens pelem de fred.
No sabem si anar-hi amb un vaixell per la costa xilena, es com un creuer, però no tant, tambe hi han mercaderies, i vas passant per totes les illetes i fiorts del sud de Xile.
Sino l'altre plan es amb avió, però encara ho em de decidir. Lo que casi em descartat es el lloguer del cotxe.
Molts petons des de Xile,
Viste?
05 d’abril 2008
A la descoberta del Québec. Montréal
Hola de nou!Ja tocava que anéssim escrivint alguna coseta de nou, oi? Abans que res, i com sempre, agraïr-vos molt els missatges i mails que ens aneu enviant, sou uns sols!!
I parlant de sols, un sol ben esplèndid és el que faria falta avui a Montréal, perque hi està nevant i de quina manera!! Sort en tenim que el Jordi ens ha acollit a casa seva, on hi té calefacció i llar de foc, i això és molt d'agraïr!!
Suposem que aixo de sentir que neva, us deu fer extrany, ara que hi ha sequera, i a més quan es comença a parlar de "trasvassaments" interns!! Però no entrarem en política, que ens esveraríem massa...
Aquests dies han estat un no parar, vam arribar diumenge a la tarda, després de deu horetes de tren des de NY. Deu hores que van passar molt bé, la veritat sigui dita. Aquells seients del tren encara tremolen de la dormida que hi vam fer.
El que ens esperava aqui, junt amb el Jordi, era una programació intensa i interessant, som uns afortunats! Dilluns vam visitar Montreal, sota una pluja incessant, cosa que no li treu bellesa a la ciutat, el seu port (de riu), el casc antic amb aire afrancesat, les casetes victorianes...
Dimarts, com que el temps tampoc acompanyava massa i ens vam llevar mandrosos, vam dinar a casa i vam sortir a passejar havent dinat, la "little italy" i un mercat de verdures, formatges, vins, xocolata... (un mercat com déu mana)
Dimecres ens esperava la ciutat de Québec. Molt maca! Força turística, això si però molt maca. Els tres metres de neu que hi havia davant d'algunes cases no ens van pas espantar així que ens vam passejar sota un sol ben radiant, i un vent glaçadet que refrescava les idees a qualsevol.
Dijous vam visitar un poblet anomenat Magog, el poblet era petit, però el llac, immens, i com no podia ser d'una altra manera, estava completament gelat. Estem veient coses que no havíem vist mai en directe, i només per això ja val la pena.
I avui, que ja tocava... hem passejat una mica més per Montréal (fent museu) i ens hem dignat a escriure aquesta parrafada que pel vostre bé i el nostre, ja s'acaba.
Molts petonets! I això si, no pot faltar un agraïment molt especial al Jordi, la seva paciència, la seva conversa, hospitalitat, simpatia, les visites turístiques que ningú hauria fet millor, i moltes coses més (com el petroli ;D)
Fins aviat!
01 d’abril 2008
Un aniversari diferent...
Hola a tots.
Primer de tot MOLTES GRÀCIES per les felicitacions pel meu cumple.
Son molt necessaries quan estas tan lluny, i ho agraeixo que tot i no veure'ns cada dia continueu, continuem estan en contacte...
Gràcies per tots els mails!!
El dia va ser molt diferent a la resta d'aniversaris, sobretot no ho celebres cada dia a New York, i amb gent que nomes coneixes de fa 10 dies, a part de la Gemma es clar.
Amb la gent de la classe vam preparar una mica de pica pica, amb galetes i xuxes, i la teacher va preparar la classe per fer jocs. Va ser colt divertit!
Tahnk's a lot!!
La Gemma em va regalar un anorak, paravent, molt xulo, ja us l'ensenyaré., ( ja ser que es un tema pendent les fotos) ah... Gràcies Gemma!
Tambe vam anar a sopar a un resaturant de tapeo, quin bon rotllo tornar a trovar els gustos de casa teva, que si el jamon, truita de patates, xatronada... i vi!!
També us ensenyo el video que s'ha currat el meu germà, la veritat es que em va emocionar molt, esta molt currat.
Gràcies una altra vegada xavi!
fins aviat.
marc, amb 31 tacos
26 de març 2008
Hard Times Hit a Postage-Stamp Land
Hola a tots!
Aquest es el titular d'un article del NEW YORK TIMES del dia Tuesday, March 25, 2008 dedicat a Andorra.
L'he llegit tan bon punt me l'han fet arribar. El penjare en aquest escrit com a foto, i si puc l'escanejo i us el fare arribar a tothom que me'l demani.
http://www.nytimes.com/2008/03/25/world/europe/25andorra.html?_r=2&oref=slogin&oref=slogin
La Gemma i jo ens hem quedat de pedra, i es que no son bones noticies, ja es veu en el titol:
Temps dificils per un pais de postal, i si, pel que diu aqui la cosa no pinta gaire be...
Jo, com molt de vosaltres ja sabreu, tinc la meva opinio d'Andorra, de com s'ha portat fins ara, la manera d'actuar de molta gent, i ara diu que la cosa esta futuda. Es que no m'extranya gens!!
Literalment, entre d'altres coses, el diari diu: 'Andorra has sacrificed charm for commerce'
Be, espero els vostres comentaris d'aquest article. Des de casa sempre es veu d'una altra manera.
Aquest es el titular d'un article del NEW YORK TIMES del dia Tuesday, March 25, 2008 dedicat a Andorra.
L'he llegit tan bon punt me l'han fet arribar. El penjare en aquest escrit com a foto, i si puc l'escanejo i us el fare arribar a tothom que me'l demani.
http://www.nytimes.com/2008/03/25/world/europe/25andorra.html?_r=2&oref=slogin&oref=slogin
La Gemma i jo ens hem quedat de pedra, i es que no son bones noticies, ja es veu en el titol:
Temps dificils per un pais de postal, i si, pel que diu aqui la cosa no pinta gaire be...
Jo, com molt de vosaltres ja sabreu, tinc la meva opinio d'Andorra, de com s'ha portat fins ara, la manera d'actuar de molta gent, i ara diu que la cosa esta futuda. Es que no m'extranya gens!!
Literalment, entre d'altres coses, el diari diu: 'Andorra has sacrificed charm for commerce'
Be, espero els vostres comentaris d'aquest article. Des de casa sempre es veu d'una altra manera.
23 de març 2008
Madison Square Garden
Hola de 9 (amb folre i manilles)
Ahir vam anar al Madison Square Garden amb una gent molt castellera de Vilafranca del Penedes, oi Miriam?
Primer de tot vam quedar per fer un passeig per el west village i caminar pel costat del riu Hudson, amb un vent que feia, semblava que haguessim de sortir volant!
Les vistes eren maques, pero el vent era fred, així que vam decidir d'anar una mica per dins del barri, per veure les cases, molt maques per cert, mes baixetes que la resta de Manhattan, una mica com el que es pot trobar al barri vei del Soho.
A les 6 haviem quedat per començar a entrar, i la nostra sorpresa va ser la quantitat, centenars de catalans i espanyols que hi ahvien al voltant de l'estadi!!
Un cop a dins, ens va decebre una mica, me l'imaxinava mes gran, com aqui tot es gegant, pero esta clar que les pistes de basquet han de fer la mida reglamentaria a tot arreu.
El partit va estar be, tot i que a l'estadi no es va viure un ambient totalment america, pero no hi van faltar els hot-dogs, l'himne d'USA a l'inici, les cheerleaders fent saltirons, i NBA.
Posem que a l'estadi es va sentir mes espanyols cridant Navarro, Navarro... que americans cridant: go Knicks go!!
Nosaltres pel vincle que hi tenim anavem a favor dels Grizzlies, i van guanyar!!
Nosaltres pel vincle que hi tenim anavem a favor dels Grizzlies, i van guanyar!!
Vam passar una tarda-nit ben distreta amb la Miriam, la Sara, el Jordi i el Xava (gracies per pillar les entrades), i per cert, petons per tots!
Marc i Gemma.
Experiencia Gospel
Hola de nou a totes i tots!
No ens cansarem de donar-vos les gracies pels vostre missatges i e-mails, o sigui que un cop mes, moltes gracies!!
Aquests dies hem anat una mica mes atabalats de feina perque a "cole" ens posen molts deures, ji ji, i a mes ara que ens van passant els dies tan rapid, ens adonem que ens queda menys temps i que hem d'aprofitar tant com puguem per visitar NY.
Experiencia Gospel :
Doncs aixi es com diumenge passat vam anar a missa al barri de Harlem amb una parella molt simpatica d'Andorra que haviem conegut la nit abans en un sopar. El Francesc i la Vero, que sort en vam tenir!! Vam anar amb ells fins a l'esglesia en questio i hi vam arribar que encara no s'hi veia massa gent, aixi que com que nosaltres dos sempre anem tard i no haviem esmorzat, vam aprofitar per anar fins al Dunkin donuts del costat i esmorzar una mica (5 minuts) i al tornar, sort que ells dos s'havien quedat guardant lloc perque no ens deixaven entrar de tanta gent. El Francesc es va inventar que el Marc era el seu germa i li va dir a la jefa suprema, llavors ella ens va deixar entrar renegant una mica i prou... l'experiencia va ser molt bona, quines veus tenen aquella gent! oh my god!! Doncs si, ara ja podem dir que hem vist Gospel en directe i hem assistit a una missa on la gent no para de cridar espontaniament Amen (eimen!!)
Despres voliem anar a dinar a un famos restaurant anomenta Sylvia's, aixi que hi vam fer cap tots quatre ben pinxos... quan vam arribar-hi (sort que ens havien alertat) estava plenissim de gent, aixi que vam donar el nom i ens van dir que en mitja hora teniem taula... Ah! la gracia del restaurant es que hi cantaven en directe!
Doncs va passar la mitja hora i força estona mes... i com que nosaltres ens n'haviem d'anar d'horeta cap a Long Island, no vam poder esperar mes i ens en vam anar, tots quatre cap a un Self-service, i ben bo que era! Ah, i la musica en directe tambe la vam sentir, mentre ens esperavem, o sigui que mes o menys ho vam fer tot!
PD.: Gracies Francesc i Vero per l'experiencia, esperem veure-us per Andorra... Petonets!
No ens cansarem de donar-vos les gracies pels vostre missatges i e-mails, o sigui que un cop mes, moltes gracies!!
Aquests dies hem anat una mica mes atabalats de feina perque a "cole" ens posen molts deures, ji ji, i a mes ara que ens van passant els dies tan rapid, ens adonem que ens queda menys temps i que hem d'aprofitar tant com puguem per visitar NY.
Experiencia Gospel :
Doncs aixi es com diumenge passat vam anar a missa al barri de Harlem amb una parella molt simpatica d'Andorra que haviem conegut la nit abans en un sopar. El Francesc i la Vero, que sort en vam tenir!! Vam anar amb ells fins a l'esglesia en questio i hi vam arribar que encara no s'hi veia massa gent, aixi que com que nosaltres dos sempre anem tard i no haviem esmorzat, vam aprofitar per anar fins al Dunkin donuts del costat i esmorzar una mica (5 minuts) i al tornar, sort que ells dos s'havien quedat guardant lloc perque no ens deixaven entrar de tanta gent. El Francesc es va inventar que el Marc era el seu germa i li va dir a la jefa suprema, llavors ella ens va deixar entrar renegant una mica i prou... l'experiencia va ser molt bona, quines veus tenen aquella gent! oh my god!! Doncs si, ara ja podem dir que hem vist Gospel en directe i hem assistit a una missa on la gent no para de cridar espontaniament Amen (eimen!!)
Despres voliem anar a dinar a un famos restaurant anomenta Sylvia's, aixi que hi vam fer cap tots quatre ben pinxos... quan vam arribar-hi (sort que ens havien alertat) estava plenissim de gent, aixi que vam donar el nom i ens van dir que en mitja hora teniem taula... Ah! la gracia del restaurant es que hi cantaven en directe!
Doncs va passar la mitja hora i força estona mes... i com que nosaltres ens n'haviem d'anar d'horeta cap a Long Island, no vam poder esperar mes i ens en vam anar, tots quatre cap a un Self-service, i ben bo que era! Ah, i la musica en directe tambe la vam sentir, mentre ens esperavem, o sigui que mes o menys ho vam fer tot!
Marc i Gemma
PD.: Gracies Francesc i Vero per l'experiencia, esperem veure-us per Andorra... Petonets!
19 de març 2008
Classes d'angles : 2nd day (ja fa una setmana que som aqui!)
Hola de nou, genteta!
Avui fa un dia forca desagradable per passejar, ja que no para de ploure... aixo si, el senyor Steve, de la casa on ens allotgem, ens ha portat amb cotxe fins l'estacio de tren perque no ens mullessim, son uns sols, aquesta parella que ens acull!
Ara, aixo si, ahir a la nit tambe ens va treure a passejar amb el cotxe, nosaltres es una cosa que no haviem experimentat mai, no se vosaltres... La historia es que ahir vam sopar a casa, com sempre a quarts de set o les set (som com els iaios), i havent sopat ens van agafar tots dos i apa, a comprar al super!! ens en vam anar de compres i a passejar pels centres comercials com si fos la cosa mes normal del mon, aixo si, es veu que no tanquen mai, esta obert les 24 hores!, aixo es pitjor que Andorra... i vam anar fins i tot a una especie de Leroy merlin, a les 10.00 de la nit!, d'aixo se'n diu american experiences!! ;D
I tornant al dia d'avui... a classe ja ens hi hem trobat millor, almenys hem entes la meitat del que deien!!, a mes amb la classe que anem son una gent molt maca i ens fem uns bons farts de riure, al migdia anem a dinar tots junts, avui tocava vietnamita (no ens ha acabat de convencer..., pero estava bo) i anar fent.
Per aquesta tarda no sabem que ens espera, de moment sortirem de l'escola, des d'on estem escrivint al blog i anirem a veure si la pluja ens deixa passejar per aquesta ciutat plena de coses enormes, on (materialment) res hi falta i qualsevol cosa, per mes extranya que sigui, pot passar.
Aixo si, no deixem de pensar en casa nostra i tots vosaltres, en el que ens espera a Montreal, que per cert pinta molt be (eh, Jordi), i en continuar aprofitant tant com puguem aquests dies... (i en rentar la roba!!)
Petons molts per totes i tots!
Fins aviat!
Marc i Gemma
PD. Perdoneu per no escrire accents ni c trencada, pero aquests teclats d'aqui, no ens deixen!! (la Miriam, ja sap de que parlem...)
Avui fa un dia forca desagradable per passejar, ja que no para de ploure... aixo si, el senyor Steve, de la casa on ens allotgem, ens ha portat amb cotxe fins l'estacio de tren perque no ens mullessim, son uns sols, aquesta parella que ens acull!
Ara, aixo si, ahir a la nit tambe ens va treure a passejar amb el cotxe, nosaltres es una cosa que no haviem experimentat mai, no se vosaltres... La historia es que ahir vam sopar a casa, com sempre a quarts de set o les set (som com els iaios), i havent sopat ens van agafar tots dos i apa, a comprar al super!! ens en vam anar de compres i a passejar pels centres comercials com si fos la cosa mes normal del mon, aixo si, es veu que no tanquen mai, esta obert les 24 hores!, aixo es pitjor que Andorra... i vam anar fins i tot a una especie de Leroy merlin, a les 10.00 de la nit!, d'aixo se'n diu american experiences!! ;D
I tornant al dia d'avui... a classe ja ens hi hem trobat millor, almenys hem entes la meitat del que deien!!, a mes amb la classe que anem son una gent molt maca i ens fem uns bons farts de riure, al migdia anem a dinar tots junts, avui tocava vietnamita (no ens ha acabat de convencer..., pero estava bo) i anar fent.
Per aquesta tarda no sabem que ens espera, de moment sortirem de l'escola, des d'on estem escrivint al blog i anirem a veure si la pluja ens deixa passejar per aquesta ciutat plena de coses enormes, on (materialment) res hi falta i qualsevol cosa, per mes extranya que sigui, pot passar.
Aixo si, no deixem de pensar en casa nostra i tots vosaltres, en el que ens espera a Montreal, que per cert pinta molt be (eh, Jordi), i en continuar aprofitant tant com puguem aquests dies... (i en rentar la roba!!)
Petons molts per totes i tots!
Fins aviat!
Marc i Gemma
PD. Perdoneu per no escrire accents ni c trencada, pero aquests teclats d'aqui, no ens deixen!! (la Miriam, ja sap de que parlem...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)