Buenos Aires, segona part

Hola boniques i bonics,

Ja tornem a ser aquí, avui realitzant un diari de veritat (escrivint dos dies seguits!) ;D

Reprenem la nostra estada a Buenos Aires situant-nos al passat dijous, dia 22 de maig.
Vam sortir de nou amb el nostre fantàstic guia Leon, qui ens va acompanyar a descobrir els parcs més bonics d'aquesta ciutat... que si una cosa té, són parcs. Prop del Planetario de Bs As, vam passejar per un parc on hi ha una flor metàl·lica gegant que té uns mecanismes que fan que s'obri i es tanqui en funció de les hores de sol, la veritat és que es una obra molt especial i ens va agradar molt, tot i que no sigui una flor natural. D'aquí ens vam dirigir al Parc del Rosedal, on com el seu nom indica, era com un jardí enorme amb rosers per tot arreu, i per la nostra sorpresa encara n'hi havia força de florits. La veritat és que és un passeig molt "romàntic" i et trasllada a pel·lícules d'època on una parella vestida dels anys 20 passegen per un jardí amb llacs, flors i arbres per tot arreu...
Bueno, no ens posem tan romàntics... el cert és que és un passeig molt recomanable, i ara que ens n'adonem va ser un matí ben florit!

Per dinar i no deixar les flors, el Leon ens va dur al restaurant Pasta di Fiore, on vam poder degustar delicioses pastes artesanals. Que ja que traiem el tema, que bé que es menja a Argentina!
A la tarda, il·lusos de nosaltres vam intentar treure entrades al teatre per veure l'obra Dos menos, interpretada per José Sacristán i Héctor Alterio. Es veu que és una adaptació teatral de la pel·lícula Ahora o nunca, i evidentment en veure l'oportunitat d'anar al teatre davant d'aquests dos actorassos no ens ho vam pensar... el problema, evidentment, és que s'havien de treure les entrades amb una setmana d'antel·lació. (snif, snif)

Després d'aquest intent fracassat, el Leon ens va portar a visitar el barri de San Telmo, conegut per les seves botigues d'antiquaris... Per allà ens vam quedar passejant tots dos i vam deixar el nostre guia lliure per anar a seguir un partit decisiu pel seu equip, el San Lorenzo, que per mala sort hem de dir que aquell dia va perdre a la copa Libertadores... (el comentari futbolístic havia d'entrar-hi coneixent com es viu aquest esport a Argentina ;D)
L'encant de San Telmo ens va decidir a quedar-nos fins a l'hora de sopar i a prendre alguna coseta, beure que vam compartir amb un altre amic porteño conegut a Solsona, el Diego, la seva companya, el Leon i uns amics seus amb molta marxa... Només direm que vam acabar al Casino Flotante de Buenos Aires a una hora intempestiva, era la nostra primera vegada en un casino i com que ens vam quedar tan parats i som uns rates, no vam gastar ni un peso!

El nostre divendres va començar tardet, perquè no ens vam poder llevar gaire d'hora... però va ser un dia que va valdre molt la pena!
Vam començar amb el Leon i la Úrsula, la seva simpàtica germana, qui ens van fer de guies per Caminito, el conegut racó de cases de colors del barri de la Boca. Aquest lloc és molt molt turístic, però tot i així val la pena fer-hi un passeig... que nosaltres vam acabar a la Bombonera! que es veu que és l'estadi del Boca Juniors, "boca es boca", i és un altre dels punts turístics i colorits de la ciutat.

Per dinar ens vam dirigir prop del Jardín japonés, parc que vam visitar sota uns núvols molt amenaçadors que van respectar el nostre passeig. Aquest parc, també val molt la pena de visitar, ens va agradar molt ja que sembla realment que et trobis al Japó (ep, que tampoc hi hem estat mai allà, de moment ;D).

La tarda ens va passar volant, i va arribar la nit que ens va portar a sopar a la zona més pija o "cheta" de Buenos Aires : Puerto Madero. Aquesta zona té un cert encant, a més de permetre'ns compartir un sopar molt agradable amb el Leon i uns amics seus, també ens va fer adonar que realment i per desgràcia, hi ha dues classes socials molt diferenciades en aquesta ciutat... com a bon exemple de com funciona el nostre món.

I aquí us deixem reflexionant si voleu...

Demà tornarem amb la tercera i última part de les nostres aventures porteñas.

Petooons i gràcies pels comentaris!!

Mi Buenos Aires querido...

Hola a tothom!

Si Argentina ens està agradant moltissim, la capital no es queda curta!

Vam arribar a Buenos Aires el dilluns dia 19 i la capital ens va rebre amb molta calor.
Des de l'estació del Retiro, vam agafar el colectivo 70 que ens va portar fins al barri de Barracas, on ens esperava el Leon, un amic que vam coneixer a Solsona, i que es va convertir en el nostre meravellos guia d'aquesta ciutat.

Al Leon ens el vam creuar pel carrer i venia acompanyat de la seva gossa "majo", un mastí Napolità gegant, com el del Hagrid de Harry Potter!
Un cop junts, ens va acompanyar fins a la casa dels pares de la Marcela, una altra amiga de Solsona. A casa de la Liliana i del Daniel ens hi hem estat vuit dies, que ens han passat volant i ens hi han fet sentir com si fos casa nostra. "Muchas gracias por todo queridos."

El primer dia de visita va ser el dimarts, dia en que vam descobrir com condueixen per Buenos Aires, aquí tot s'hi val!
El Leon ens va portar a fer un tomb pel centre i despres a dinar a Palermo Soho, un barri que recorda al Soho de Nova York.

Un cop tips, vam anar seguir recorrent els punts mes importants de la ciutat, com la calle corrientes, l'avenida 9 de julio, l'obelisc i la Costanera Sur on vam fer un passeig pel parc.
A mitja tarda vam anar a buscar al Bruno, un amic del Leon, molt simpatic amb qui vam compartir una agradable conversa, uns mates i unes "facturas".

El dimecres ja vam sortir per lliure, vzm tornar a agafar el colectivo 70, que ens va portar fins la calle esmeralda, al centre de la ciutat, on vam estar passejant per la plaça 25 de mayo, contemplant la Casa Rosada ( la casa del govern) i el seu museu, i la calle peatonal Florida on vam acabar dinant.

A la tarda vam aprofitar per visitar el Cabildo antic, la catedral on hi ha el "mausoleo del General San Martín" i fer un cafè mentre recorríem aquell munt de carrers que sense voler ens van tornar a dur davant de l'imponent Obelisco.

Com que Buenos Aires es molt gran i no us volem atabalar amb gaires línies, per avui ho deixem aquí, com diuen a les pelis : continuarà...

Petonets i moltes gràcies pels comentaris, i molt especialment gràcies a l'hospitalitat dels amics que ens han acollit aquests meravellosos díes a la capital porteña.

Rosario, el bressol del Che!

Hola genteta!

Ja som a Buenos Aires i hi estem molt però molt bé!!

Abans d'explicar-vos com estem coneixent aquesta ciutat enorme, us hem d'explicar la nostra experiència per Rosario.

La veritat és que venint de Córdoba, estàvem una mica encuriosits perquè la gent de Córdoba no ens recomanava gens conèixer Rosario, ens deien que no valia la pena... i és tot el contrari! Val moltíssim la pena conèixer aquesta ciutat de més d'un milió d'habitants que et fa sentir com si visquéssis en un poblet.
El problema és que hi ha una certa rivalitat entre les dues ciutats... però si mai aneu a l'Argentina i algú us diu que no cal anar a Rosario, no li feu cas!

Almenys a mi, em va enamorar... em va fer la sensació que era un d'aquells llocs on s'hi ha de viure bé. És una ciutat gran, amb tots els serveis que això comporta, a més a més té molt moviment cultural... teatres, cinemes, cursos de tot el que us pugueu imaginar... són a l'abast de la gent i no cal buscar gaire que de seguida ho trobes. A banda de ser una ciutat gran, els carrers, places i parcs són llocs tranquils, no tens la sensació agobiant de ser en un lloc carregat de gent, sino que més aviat sembla que visquis en un poblet on tothom et coneix i pots saludar els veïns.

A banda d'això... té l'encant del riu Paraná(ep! el color del riu es bastant lleig... més aviat marronós i tèrbol) però al llarg de tot el costat del riu s'hi estén un munt de parcs que no s'acaben mai... visquin on visquin la gent d'aquesta ciutat poden anar al parc en qualsevol moment, i hi van! i tant si hi van! ens vam quedar sorpresos del munt de gent que gaudeiz d'aquests parcs amb la família, els amics, el gos, el gat o la tortuga... és igual els hi encanta passar-se hores al parc prenent un mate i conversant.

Per si no n'hi hagués prou, hi ha unes firetes d'artesans, d'antiguitats i de roba de segona mà que hi son els caps de setmana al barri de Pichincha (antic barri on hi havia totes les "cases de barrets" de la ciutat) i que conserva un aire bohemi... molt especial.

I per acabar-ho de rematar... ténen una Rambla de Catalunya i un Casal Català centenari on fan classes de llengua catalana entre altres moltes activitats... i això a una catalana fora de casa, vulguis que no, la fan sentir més a propet... i això s'agraeix!

A Rosario hi vam passar tres nits i gairebé quatre dies, gaudint de la ciutat sense pressa i compartint xerrameca i aficions amb l'Ariel, un noi del Hospitalityclub.org que ens va deixar passar els dies a casa seva, a canvi de res... i que junt amb la seva companya l'Angie, vam sortir, vam jugar a cartes, vam compartir medialunas i rollitos de primavera... i sobretot vam parlar molt. Van ser uns dies molt agradables que els hi hem d'agraïr de tot cor...

Per cert, si us interessa conèixer aquesta ciutat una mica més... no us perdeu la pàgina : http://www.visitarosario.com/
Val molt la pena, i a més les fotografies i el muntatge de rotació són de l'Ariel! (no és per fer-li propaganda però val la pena!)

Molts petonets desde la "ciudad de los buenos aires". Moltes, moltes gràcies pels vostres comentaris!!

Amb carinyu!

Córdoba

Hola companys!

Primer de tot gràcies pels comentaris i felicitacions pel sant de la Gemma, i bona Fira de Sant Isidre a Solsona!

Us explicarem una mica el que hem viscut per Córdoba, ahh.. no estem a Andalusia, es al centre de "la Argentina".

Nomes arribar a Córdoba, ja vam poder respirar l¨ambient universitari d¨aquesta ciutat, on es va fundar la primera universitat d Argentina i la quarta de Sud America.
Tambe, amb una visita guiada, vam veure tot de criptes, esglesies i convents que havien fet els jesuïtes cap alla al segle XVI.

Hem estat molt ben cuidats i allotjats amb la Jime, una noia del Hospitalityclub, que ens va acollir a casa seva. Ens va convidar a una classe de tango, que vam disfrutar molt, ens va presentar els seus amics i amigues quimics, i vam compartir diversos sopars i xerrades en un ambient molt i molt agradable!!

Desde Cordoba, vam aprofitar el dimecres per visitar els seus voltants, com poden ser Villa Carlos Paz (no la recomanem) i Cuesta Blanca, un lloc molt maco, a on al riu i a les seves pedres hi havia cosetes blanques que brillaven molt! semblava or... però no.

A part de tot això, ens va cridar l'atenció una escola amb el nom de "Monserrat", sense la t.

Una tarda vam anar al museu, Museo de Arte Provincial, hi havia una exposició d'una artista Argentina que feia obres sobre el marbre. Eren dibuixos lineals amb força elements elèctrics, resistencies, condensadors, diodes...
ah... els museus aquí la majoria son gratis!!

Estem disfrutant d'una tardor molt calurosa, anem amb maniga curta i alguna tarda fem uns geladets, força refrescants i molt bons.

Ara ja passem a Rosario, la ciuta natal del Che Guevara!
ja us explicarem...

Gràcies a tots per anar-nos seguint setmana rere setmana, i fins aviat!


ah... el contador de visites malauradament s'ha descontat i no funciona. A veure com ho arreglem?

Mendoza... terra de vins

Hola de nou!

Com va tot per l'altre costat del "charco"?

Nosaltres estem ben distrets, el dijous vam acabar de decidir-nos a marxar de la zona "afectada" pel núvol de cendra del volcà Chaitén, així que vam agafar un dels nostres estimats omnibus i direccio Mendoza, una mica mes al nord i tocant als Andes.

Despres d'una nit, en la qual vam poder dormir be a l'omnibus, vam arribar en aquesta meravellosa ciutat, on els carrers i places son molt amples i plens d'arbres... i on ens esperava un sol i una caloreta que necessitavem molt!!

En buscar allotjament, vam tenir la sort de trobar-nos amb la senyora Marta, que ens va veure pel carrer carregats amb les motxilles i ens va oferir casa seva, on lloga habitacions.

La veritat es que no sabiem quants dies quedar-nos, pero a casa la Marta, que viu amb la seva filla, la seva neta i dos gossos, s'hi esta molt be, així que al final ens hi hem quedat en total quatre nits i cinc dies. De fet ara a la casa, som els unics hostes que té, i ens tracten com si fossim de la familia! Que és molt d'agraïr.

D'entre els dies que hem passat a Mendoza a part de visitar i passejar per aquesta ciutat, abans d'ahir vam decidir fer la "ruta de los vinos". Vam optar per llogar unes bicicletes i apa! a pedalejar!
L'anada va estar prou be, a part d'una bodega-museu, vam visitar una fabrica artesanal de licors, melmelades i xocolata, mmm! Despres i com que no erem els unics que pedalejavem, vam coneixer un alemany i una parella de suissos (que per cert, n'hi ha molts viatjant!) i vam acabar anant tot el grup junt. Amb ells vam anar a dinar a un lloc molt maco, tot "pijo" pero era una casa gran i antiga amb uns jardins!!
Despres del dinar, vam anar a la ultima bodega, on ens van fer un tast (pagant!) de molts vins... entre ells el Malbec, una especialitat que segons ens han dit, nomes fan a Mendoza.
Sortint de la ultima bodega es on vam comencar a tenir "problemes" amb les bicis, ja que més que pedalejar en línia recta, anàvem dibuixant esses... sort que ens tocava l'airet a la cara! ;D

A l'arribar al local on haviem de tornar les bicis, i per si no haviem begut prou vi, el propietari ens va convidar a un altre vi, molt bò, per cert... i allà vam passar una estona agradable conversant amb ell, la seva dona i la resta de gent que anava arribant a tornar bicis, gent entre la qual amb una parella vam acabar intercanviant mails i amb qui esperem trobar-nos mes endavant durant el nostre viatget pel sud d'aquest gran continent.

La veritat es que aqui a Mendoza, ens hi trobem una mica com a casa... ep! que com a casa enlloc! però és similar a Catalunya en relacio al clima i les plantacions... hi ha molta vinya i moltes oliveres, i també s'ha de dir que la gent és molt maca i de seguida s'ofereixen a ajudar-te, explicar-te la història de la seva vida o a regalar-te un somriure.
En definitiva... Mendoza ens ha agradat moltíssim, avui al vespre però, deixarem enrere aquesta ciutat per anar una mica més al nord, a Córdoba, on en comptes de trobar-hi vestígis àrabs, n'hi trobarem més aviat dels Jesuites.

A veure què ens depara aquesta nova etapa... Ja us anirem explicant!

Petonets amb regust de raïm i com sempre, gràcies per tots els comentaris!! ens ajudeu molt a continuar el blog i el viatge!

El volcà Chaiten entra en erupció

Hola a tots,

Nou patiu, estem sans i estalvis!
Però si que estem patin la "pluja" de cendra que deixa anar aquest volcà a centenars de quilometres.
Aquest matí quan ens hem llevat ja hem vist que el cel estava extrany, si més no ens hem dit que cauria una tempesta d'aquelles que fa por, però al cap d'uns minuts al sortir al carrer ja hem vist que era cendra! Els cotxes es veien blancs i una pols a la carretera que no era normal. Quina polseguera!

És una mica emprenyador, sobretot caminar, et quedes ben blanc, la roba, les sabates, i al ser tant i tant fina es fica per tot arreu, el respirar notes la pols i fa estornudar.
Si segueix així demà marxarem, tot i que aquest racó de mon es maquissim i voldriem passar-hi mes dies.
Nosaltres estem al poblet d'El Bolson, Argentina, i no sabem a quina distancia del volcà, però com a mínim a uns 300Km, i això que hi ha la "cordillera" dels Andes entre mig.

No sabem si vosaltres aquí a casa us heu assabentat d'això, però aquí es la noticia del dia, surt continuament al "noticiero".

Podeu veure el video que hem penjat en aquest blog! és la unica manera de veure-ho nosaltres també, aquest volcà esta tan lluny!
Ah, estan desallotjant els poblets mes proxims, a causa de la cendra. Tothom marxa cap a Puerto Montt, on casualment hi erem ara farà un mes, més o menys!
També estan en risc tots els animals que no es puguin endur, en aquestes terres tan extenses tenen moltes vaques i ovelles, i es molt probable que molts d'ells ja siguin morts, es una pena perque per molta d'aquesta gent es l'unic que tenen per viure, i part d'això poden perdre la casa, perque no saben si treurà lava en les proximes hores.

Us continuarem informant...

Marc i Gemma... El bolson.

El "Tren Patagónico"...

Hola boniques i bonics!

Ja tornem a saltar-hi. Avui us escrivim des d'El Bolsón (el poble del Frodo ;D), un lloc mig hippy que es troba enmig d'un paisatge preciós... muntanyes, llacs i boscos de tots colors. Això d'haver vingut a la tardor, és realment una gran decisió... aqui els arbres s'han vestit de tots els colors imaginables, les fulles cauen suaument, la temperatura és agradable i l'ambient fa olor de codonys, mmm.

Això sí, per arribar fins aquest paradís hem hagut de viure un altre mini-periple. Res a veure amb la càmera, ji ji.

El divendres dia 2 de maig, vam sortir de Viedma a les 18.00h agafant el Tren Patagónico, que ens havien dit era tota una aventura... i tenien raó!
L'hora prevista d'arribada a San Carlos de Bariloche era a les 10.00h del matí del dissabte, i sabeu a quina hora vam arribar? a les 14.30h!
Unes vint hores dins aquell tren, que si s'assemblés una mica a la comoditat, encara... però no era així.

Us expliquem, hi havia 4 passatges diferents, l'económico (que no el podíem comprar perquè ja estava plè), la primera clase (és la que vam comprar), la pullman class i tren-llitera. Aquestes dues últimes éren les més cares, i durant el viatge vam entendre perquè.
La primera classe, no és cap meravella, almenys amb económica hi havia gent, perquè lo que és nosaltres vam viatjar completament sols a l'últim vagó del tren. Ens pensàvem que ens desenganxaríen en qualsevol moment, però l'únic que ens van fer, va ser tenir-nos a les fosques i sense calefacció durant les tres primeres hores del trajecte... quan vam tenir gana i ens vam decidir a anar al vagó-restaurant, no podíem sortir!! estàvem tancats al vagó, ep! i feia una mica de cangueli, sort que teniem les llanternes, que si no, no s'hi veia res. Imagineu-vos tot de seients buits de color vermell i un passadís llaaaarg.

Em pensava que en qualsevol moment apareixeria el Tomás de l'Orfanato (la peli) per allà.

Enfí, després de fer senyals de llum cap a l'altre vagó... va venir un parell de gauchos a fumar just on nosaltres no podíem obrir la porta i després d'esforçar-s'hi una estona, van acabar obrint-nos. Gràcies!!
Vam anar a sopar i vam compartir taula amb un guarda de presó de la regió de Buenos Aires, que estava de vacances per la patagònia. Va ser una xerrada agradable, on ens va explicar com ho haviem de fer per coure un bon "asado", quina carn haviem de comprar, etc.
En dir-li que aniríem a Buenos Aires d'aqui a uns dies, ens va alertar de senyals físiques que tenien els "sujetos" més perillosos... talls, tatuatges "amor de madre y padre", i el més perillós! cinc punts al final del dit gros de la ma. Clar, ell que treballa amb presos, és un expert en això.

Esperem no trobar-nos amb aquests "sujetos", quan estiguem per Buenos Aires, ja us explicarem. Esperem que la floreta culera no ens deixi... ;D
Bé, després del sopar, càlid...vam tornar al nostre vagó-nevera, això sí, ara teníem llum!! però no calefacció. Ens vam acomodar com vam poder i per sort portàvem els sacs de dormir, així que ens vam cobrir i a intentar dormir.

Amb les primeres llums del dia, vam poder veure que a tot el vagó, els nostres sacs, caps i motxilles ens cobria una capa de pols ben espessa... i és que les finestres no tancaven gaire bé. Cal dir que la Patagònia, té mil cares, una d'elles i la més extensa és el desert que vam creuar amb el tren, i clar, què hi ha al desert? Pols i terra, però mooolta.

El pitjor va ser, en sortir del "nostre" vagó, que als vagons económicos només hi quedaven quatre gats, entre ells persones grans, iaiets que estaven congelats i coberts de pols, com nosaltres... déu n'hi dor. Nosaltres teniem els nostres sacs de dormir, però aquella gent deuríen haver passat una nit molt pitjor.

Ja per acabar, cal dir que un dels nois que treballava pel tren, es va preocupar seriosament per nosaltres i ens va convidar a canviar de vagó, encara que fos anar a l'económico no hi feia tant de fred i almenys no hi havia tanta pols.

La millor dutxa de la nostra vida? La que vam prendre al "hostel" de Bariloche a les tres de la tarda. Ens va treure tota la pols que duiem a sobre... quina sort! El més similar a aquest viatge que haviem vist, éren els Westerns ianquis de la tele.

Ah! Moltes, moltes gràcies pels vostres comentaris, de nou! No ens cansarem de dir-ho.

Fins la propera!

Dos dies ben diferents...

Hola,

Com l'hi em agafat carinyo a viatjar en colectivo (bus) vam arribar a Puerto Madryn provinents de Trelew, una colonia galesa on vam tenir la sort de dormir dues nits gratis a casa del Julian, un noi que ens va oferir casa seva a traves de l'hospitalityclub.org.

A Puerto Madryn, una altra de les colonies galeses, vam tenir la sort nomes arribar amb el bus, ja ens van colar allotjament i una excursió.
Al ser temporada baixa ens vam poder allotjar en un hotelet, que aqui colaria de casi "luxe", estava nou, i al centre. Per nosaltes es la ostia!! fins i tot tenia dutxa, tele i tovalloles netes!! dins de l'habitació...

Ens van dir: aquí tenéis la Suite!. viste? La veritat es que estava molt bé, i vam aprofitar el fet de tenir tele per veure el Manchester - Barça... (no farem comentaris)

En referencia a l'excursió, esta clar que a lo que ve la gent a l'estiu (gener, febrer i març) no ho hem vist, és per veure com les orques ataquen a la platja per menjar les cries de foca, com les balenes salten del mar i ensenyen la seva cua gegant, o com el pinguins cuiden els seus petits al costat de la platja. De tot això res de res... no vam tenir sort.
L'excursió, va ser una mica lleugera, pero bueno, ja ens ho havien dit que els animals estaven a punt d'arribar de les migracions d'estiu. Però hem pogut veure bastanta fauna i hem visitat un espai protegit per la Unesco, anomenat Península Valdés.

Nosaltres vam gaudir dels armadillos corrent per la sorra, els elefants marins dormint i prenent el sol, i les mares de lleons marins amb les seves cries.

Ens ho vam passar bé! Ens ha quedat el regust de no haver vist cap balena.

La veritat es que aquest viatge es sorprenent cada dia..

Per acabar el dia, un cop de sort inesperat: ens van robar la camera de fotos, amb les gairebé 1000 fotos de tot el viatge!! Si si, així com ho llegiu!! molt mala sort... Xile, Perito Moreno, New York i Montreal, ah i les foques d'ahir!

No us explico com estavem d'emprenyats i sobretot tristos... la cosa va anar que estavem en un ciber per enviar mails... la dona que teniem al costat reia molt, no se... i estava com nerviosa.

Nosaltres vam marxar tranquilament, quan al cap de 5 minuts ens vam adonar que no teniem la camera. Encara estavem a prop del ciber perque haviem quedat amb dos nois de la plana de Vic per sopar. Vam tornar a entrar a tota pastilla... però ja era massa tard. Ja no hi era...

NO pot ser!!! doncs si, nervis, mala llet, i mes nervis. La noia del ciber deia que no podia ser, que alla no hi era... vam tornar ràpid cap a l'hotel per veure que realment no ens l'haguessim descuidat allà, però a l'hotel no hi era, segur.

Vam anar a ficar una denuncia a la poli!, un mal rato de collons!! les fotos, els records... i la camera que és un regal dels amics de STA!

La qüestió és que estavem super depres... nerviosos i de mala llet.

Però avui dia 1 de maig al matí, sorpresa... la dona de l'hotel ens diu que anem corrents cap a la poli, que l'han trucat dient que han tornat una camera de fotos durant la nit. L'han tornat... no ens ho podem creure, es increïble!! es veu que la persona en concret va dir que l'havia agafat sense voler, segons la policia.

Una historia que acaba bé!! molt bé... no sabem la sort que hem tingut!

Res mes, aquest viatge es sorprenent. Encara hi ha gent que te bon cor.

Hem après que es pot passar de la felicitat a la pena, i de la pena a la felicitat en qüestió de minuts!!

ah.. a la camera hi ha videos de la "sospitosa" a casa seva ensenyant-li la troballa al seu novio, un altre video amb uns amics seus parlant de nosaltres, que si erem espanyols i si hi havien fotos nostres i per acabar-ho de rematar un altre de la poli, flipant!! ho ficarem al youtube!!

Sort?