22 hores d'omnibus... quina experiència!!

Hola genteta, us parlem en millors condicions del que ho hauriem pogut fer ahir... després de passar-nos 22 hores en autobus!!

L'experiència no és que sigui ni interessant ni agradable, però com que no tenim massa res més a explicar-vos... aquí vé :

El dia 25 d'abril, Sant Marc, vam sortir d'El Calafate a les 12.30h direcció Río Gallegos, ciutat on vam arribar unes quatre hores més tard. Allà vam parar a fer un cafetó llarg (de dues hores) mentre esperavem el següent bus. Per fer baixar el cafè i que l'espera fos més ràpida, vam xupar tele : culebron mejicano, simpsons en argentino, viste! i culebron argentí per acabar de tancar la sessió... d'això se'n diu integrar-se!

A les 18.00h vam enfilar al segon pis del bus en posició de seient semi-cama (per cert, molt més còmode i espaiós que un avió) i allà vam degustar un deliciós alfajor acompanyat de cafè per berenar... a les 22.00h ens van portar el soparet i després a dormir! (o almenys aquesta era la nostra intenció...)

La veritat és que a l'autobús hi havia força seients, però vam tenir la meravellosa sort, que al seient del costat hi segués l'home capaç de roncar als nivells més alts de decibels possibles, descobert fins ara al nostre món. La qual cosa vol dir, que per més cops de coixí que li féssim, el subjecte en qüestió (o gaucho) ni se n'adonava... és més, incrementava el volum del ronc!!

Ens vam posar nerviosos, vam riure, vam plorar, vam intentar escoltar música sense sort (els roncs superàven el volum) i sobretot, sobretot... es van despertar uns instints assassins que fins llavors no coneixiem.

Per sort, la sang no va arribar al riu i entre l'un i l'altre ens anàvem calmant...

Hora d'arribada a la destinació : Trelew, les 12.00 del dia 26 d'abril

Estadístiques : 3 pel·lícules (dolentes!!), 1 berenar, 1 sopar i 1 esmorzar (idèntic al berenar)

1.507 km, 4 + 18 = 22 hores de bus i incontables roncs...

Com us ha quedat el còs? A nosaltres, en baixar del bus, per sort que ningú ens coneixia perque deuriem fer cara de pocs amics...

Fins aviat, i esperem que amb coses més interessants per explicar, ji ji.

Per cert, felicitats a totes les Montses, Jordis i Marcs!

este... viste! el Perito Moreno!!

Hola a tots,

Segon dia a Argentina, i com es diu vulgarment, hem entrat per "la puerta grande". Visitant el glaciar Perito Moreno.

La veritat es que es un lloc que tothom te'n parla maravelles, i pots veure'l en postals, fotos, o jo mateix vaig buscar imatges al youtube, i no et pots fer ni una petita idea de lo gran que es a la realitat.
Be, comencem pel principi, ahir, despres d'unes hores de bus, venint de Puerto Natales, vam creuar la frontera per entrar en terra Argentina. Un nou segell al nostre passaport!
Vam arribar a mitja tarda al "poblet" d'El Calafate, i rapidament despres de trobar un alberg, ens vam precipitar a buscar una excursio per anar al glaciar.
Hi han moltes agencies que ho ofereixen, però la veritat es que ens van explicar que també podies fer un mini-trekking per sobre el gel, i no ho vam dubtar.
Avui al matí, a les 7am. ja ens esperava un "colectivo" per anar cap al Perito. No feia gaire fred, i a mes ens ha fet tot el dia bo, ja estem una mica farts de tanta pluja!!
Hem entrat al parc, i la primera imatge del Perito l'hem tingut des del bus, i es molt impactant, acompanyat dels primers raigs de sol. Els boscos tenen un color de tardor maquissim, crec que es dificil d'oblidar tot aquest conjunt, i no hi ha cap foto que ho pugui reflexar.
Hem arribat al peu del llac Argentino, al qual hem creuat en un plisplas amb un petit barco, ja ens esperava el guia a l'altre costat. Despres de caminar una estoneta pel bosc i d'unes explicacions de com funcionen els grampons... cap al gel hi falta gent!
Els colors son molt diferents, de blancs a blaus, tot depen del gruix i la pressio del gel que deixen passar mes llum del sol o menys. La caminada ha durat una horeta, amb diferents explicacions i el final de festa, un whisky amb gel "made in" Perito Moreno i alfajores! Que han anat molt be, per parar el singlot de la Gemma.
Despres hem anat cap a les passarel.les, a verure l'altre costat, i es alla quan hem vist, i sobretot escoltat, el soroll i que realment esta en moviment! Com cau el gel, i forma icebergs!

Ha sigut un dia inolvidable!!

Demà marxem cap a Trelew, a veure que ens espera...

fins aviat!

Las Torres del Paine

Hola de nou, genteta! Ja tornem a atacar...
Primer de tot, mil gracies pels vostres comentaris, ens ajuden molt!

Be, abans de res, dir-vos que hem arribat a la civilització, abans del que teniem previst... I es que el dissabte vam agafar un autobus a les 7.15 del matí desde Puerto Natales direcció al Parc Nacional Torres del Paine, disposats a fer un circuit d'uns quatre dies allà...
En arribar al punt de sortida (que no és el mes utilitzat, tot s'ha de dir...) ja ens vam adonar que no tindriem una caminada gaire agradable sota la pluja incessant.
Però animats com estavem, no ens ho vam pensar dues vegades... i després de sentir les indicacions del "guardaparque" vam enfilar darrere uns quebequesos (de Montreal, ja és casualitat!) i una noia nord-americana, que tot s'ha de dir... caminava a 200 x hora!

Nosaltres vam anar fent al nostre ritme, i mentre no vam notar l'aigua dins les botes, tot anava bé, despres la caminada va ser mes "humida". Vam trigar el que marcava el mapa (menys mal) o sigui unes cinc hores, i nomes arribar al "campamento", vam muntar la tenda ràpidament i vam anar a una mena de sala comuna on tothom s'estava preparant algo calentó...
Imaginem la sala comuna plena de baf i humitat, la gent estenent els mitjons, pantalons i anoracs ben xops... les motxilles i les botes (també molles) escampades per terra i un fred bastant important, però bon rotllo!!

Ah, una descoberta que vam fer... les botes que porten Gore-Tex, tarden una mica més a mullar-se, però tambe hi entra l'aigua!

A part d'aixo, dir-vos, que l'excursió tot i ser dura i molla... va valdre la pena, vam poder gaudir d'una vista meravellosa de tots els cims del parc, incloent-hi les dues torres de granit (força famoses aqui), els boscos amb fulles de tots colors ja que aqui es la tardor, estepes patagòniques, rius i llacs... tot això en nomes cinc hores, no està malament, oi?

El diumenge ens vam llevar humits encara, els òssos ens grinyolaven, pero no passa res... com que va sortir una mica el sol, vam esmorzar i ens vam calçar els nostres mitjons (encara molls), les notstres botes (encara molles) i ens vam encaminar cap al mirador del glaciar o glacera del Grey... unes quatre horetes de camí, anar i tornar que van valdre també molt la pena... el glaciar en qüestió és enorme! i hi ha un llac per on baixen icebergs d'un color que sembla d'un altre món... això sí, el vent era el rei allà dalt!

Vam baixar, força rapidet perque de cop i volta s'havia començat a tapar (ja ens havien avisat que a la Patagonia el temps pot canviar en qüestió de minuts i pots viure les quatre estacions en un sol dia, com diu la cançó : four seasons in one day...) Així que pels pèls, vam arribar al "campamento" i just va començar a ploure de nou.

El dilluns, ja vam decidir que ens n'anavem, més cansats i rovellats que ningú més... cal dir que molta gent estava molt més preparada que nosaltres per fer una travessa d'aquest tipus sota el vent i la pluja, i com que tampoc ens volem fer els supervalents, vam decidir tornar cap a Puerto Natales... on ens ensperava la nostra motxilla de roba seca a l'hospedaje Nancy (un lloc molt acollidor que regenta una família xilena, de fet és casa seva... i hi comparteixen espais com la cuina, el menjador i els lavabos amb nosaltres... una altra experiència de les bones!)

Ja per acabar, un resum dels millors moments i encontres que hem fet a muntanya :
- Vam conèixer una parella d'austríacs que fa dos anys i mig que van sortir d'Alaska en bicicleta... sí, sí... us ho podeu creure, han creuat el continent americà amb les dues cames i les dues motxilles a l'esquena, i ja estan arribant al final del viatge... si teniu un moment, reflexioneu en què pot representar per dues persones el fet de viure una experiència com aquesta l'una amb l'altre, tant de temps i tantes coses viscudes... El més divertit del cas, és que el Marc és el primer andorrà que es creuaven en el seu llarg periple... ji, ji.
- En una de les llargues estones passades a la zona comuna humida i amb mitjons penjant de les parets, vam conèixer un alemany jovenet que viatjava sol (com molta gent), acompanyat només de la seva guitarra i la seva motxilla... doncs bé, el noi en qüestió omplia els moments amb les seves notes musicals i de cop i volta va, i ens toca i canta (en alemany) l'Estaca de Lluís Llach, vam saltar del seient ràpidament i vam estar comentant-ho amb ell... es veu que una colla d'alemanys que van passar força anys a Espanya i a Catalunya després de la Guerra Civil i la dictadura... van agafar la cançó i la van traduïr a l'alemany... segons el noi és una cançó ben coneguda allà. Increïble, oi?

Fins aviat boniques i bonics!!

PD. Gràcies mil, Marta pel poema de Valparaíso, ens va emocionar... i Gràcies mil a tots, pels vostre comentaris, de veritat.

Navimag... un passeig per la patagonia Xilena.

Hola,

El cap de setmana de l'11 i 12 d'abril el vam passar a Puerto Montt, una ciutat tranquila, on ens voliem agafar el Navimag.
Pero primer de tot voliem visitar la ciutat veina de Puerto Varas, esta a pocs quilometres, i que recomanem al 100%, sobretot visitar el peu del volca Osorno.
La dona del Hostel ens va mig organitzar el dia, tant per Puerto Varas com el parc, i sobretot que anesim a visitar uns salts d'aigua al riu petrohue, molt maco tot, sobretot quan vam veure com els salmons saltaven per pujar el riu. A mes vam disfrutar d'un dia excel.lent, sol i caloreta. Ens van quedar unes fotos dels volcans...!!!
El dilluns vam marxar, amb el vaixell, no estavem del tot convencuts de si cumpliria les nostres expectatives, pero si mes no ens duria alla a on volem anar, al sud de la patagonia, i era una bona opcio.
Aixi doncs al migdia cap al ferry, quatre dies de "creurer" pels canals patagonics.



1.- Puerto Montt
2.- Castro
3.- Chaitén
4.- Puerto Chacabuco
5.- Coyhaique
6.- Laguna San Rafael
7.- Cochrane
8.- Puerto Edén
9.- Puerto Natales
10.- Punta Arenas

www.navimag.com

Ara que ja estem en terra ferma, podem afirmar que ha valgut molt la pena, cada vegada que miravem per la finestra el paissatge era increible, tot d'illes verdes, plenes de boscos, rius d'aigua que baixaven dels cims, cascades, i les muntanyes mes llunyanes, els Andes.!
El primer va ser molt tranquil, pero el segon vam arribar al pacific, i la veritat es que no en te res de pacific!! quin mareig!! Sort que nomes va ser una nit, i al mati seguent ja tornavem a viatjar per l'interior de les illetes amb aigua mes tranquila!!

Hem disfrutat molt aquests quatre dies, i ara ja estem al sud de la patagonia, a punt per "atacar" el parc de las Torres del Paine!



seguirem informant.

De Santiago a Valparaíso... Les ciutats dels gossos adormits

Hola a tothom!

Avui ja us escrivim des de Valparaíso... una ciutat caòtica i encantadora al mateix temps. Hem pogut veure el Pacífic per primera vegada a les nostres vides des d'aquesta ciutat plena de cases de colors i graffitis per tot arreu.
La veritat, quan vam marxar de Santiago ahir teníem una mica de por, ja que molta gent i la guia també, ens havia dit que era una ciutat perillosa on havien augmentat els robatoris... així que només arribar ja anavem amb uns certs prejudicis incrementats pel complet desconeixement de la ciutat i basats absurdament en comentaris.
Només baixar del bus a Valpo (com li diuen aquí a Valparaíso) ens van avassallar amb ofertes de llocs per anar a dormir, aixo ja ens va atabalar pero ens vam poder treure de sobre els "venedors" com vam poder. Després vam localitzar un restaurant per anar a dinar on vam entrar cridant l'atenció de tothom (portem unes bones motxilles...) i va ser allà mateix on vam conèixer la Neus i el seu company, una parella de València que es van oferir a acompanyar-nos a un hostal on ella s'havia allotjat els primers dies d'estar aqui. Nosaltres seguiem amb la nostra por i desconfiança estúpides però evidentment tot va acabar bé, la veritat és que els hi hem d'agrair molt perque a l'hostal i estem molt bé.
Avui aprofitarem per visitar la Sebastiana (una de les cases-museu de Pablo Neruda) i a la tarda seguirem passejant per aquesta ciutat que rebossa art i color per tot arreu. Això si, hi ha uns petits obstacles molt curiosos... gossos adormits per totes les voreres, places i carrers.
Cal dir que a Santiago també n'hi havia, o sigui que aquí ja no ens ha sobtat tant. Ara entenem d'on ve la frase (fer el gos o ser un gos) si en el cas el gos a més a més és xilè, això vol dir passar-se tot el dia dormint!!

Us deixem per avui, no sense afegir que ahir a la nit vam assistir a un local amb molt d'encant anomenat La tertúlia on hi cantava en directe una noia amb un repertori que es deia... Brasil y otros aliños, cosa que ens va anar molt bé, ja que tot el dia vam tenir la sensació de trobar-nos en algun lloc de Brasil (tot i que mai hi hem estat). El més emocionant del cas és que la noia en qüestió va cantar un parell de cançons de Luz Casal (el que serien els aliños) i a la mitja part ens van posar un bon tros de repertori de Joaquín Sabina. Cosa que vam trobar molt agradable...

Petons per tothom, i esperem no aburrir-vos profundament amb aquestes parrafades. També esperem comentaris!

Més petons!!

A punt d'acabar el primer mes.

Ei companys,

El temps passa volant, d'aqui quatre dies ja farà un mes que voltem, i sembla que va ser ahir.
Bé, depen de per quines coses, perque a vegades pensem en vosaltres i us trobem a faltar, i la veritat això si que sens fa lluny.

Em visitat Nova York, Montreal, i avui em arribat a Santiago de Xile.

El resum d'aquest dies, es molt positiu, em apres moltes coses, no ens hem estat de res, i això el pressupost ho ha notat i molt.

El canvi l'hem trobat avui a l'arribar a Santiago.
No es lo mateix que aquest últims dies, aqui la cosa es veu que esta una mica mes xunga, la gent esta mes fotuda, podriem dir que no tenen tanta "plata". Però en canvi, se'ls veu molt feliços, gent molt humil i senzilla, i amb una generositat gegant! Una cosa que als estat units esta una mica faltat.
Aquesta es la primera impresió, la del primer dia, ara veurem com continua.
L'altre canvi l'hem trobat amb el temps, osti tu quin bo!
Ahir estavem xafant neu per Montreal amb l'Ascenci i avui amb m'aniga curta, a 28ºC!!

Demà continuarem la visita de Santiago, que es enorme, també hem d'esbrinar com començar a baixar cap al sud, Patagonia, Ushuaia... abans de que sigui massa tard i ens pelem de fred.
No sabem si anar-hi amb un vaixell per la costa xilena, es com un creuer, però no tant, tambe hi han mercaderies, i vas passant per totes les illetes i fiorts del sud de Xile.
Sino l'altre plan es amb avió, però encara ho em de decidir. Lo que casi em descartat es el lloguer del cotxe.

Molts petons des de Xile,

Viste?

A la descoberta del Québec. Montréal

Hola de nou!

Ja tocava que anéssim escrivint alguna coseta de nou, oi? Abans que res, i com sempre, agraïr-vos molt els missatges i mails que ens aneu enviant, sou uns sols!!

I parlant de sols, un sol ben esplèndid és el que faria falta avui a Montréal, perque hi està nevant i de quina manera!! Sort en tenim que el Jordi ens ha acollit a casa seva, on hi té calefacció i llar de foc, i això és molt d'agraïr!!

Suposem que aixo de sentir que neva, us deu fer extrany, ara que hi ha sequera, i a més quan es comença a parlar de "trasvassaments" interns!! Però no entrarem en política, que ens esveraríem massa...

Aquests dies han estat un no parar, vam arribar diumenge a la tarda, després de deu horetes de tren des de NY. Deu hores que van passar molt bé, la veritat sigui dita. Aquells seients del tren encara tremolen de la dormida que hi vam fer.

El que ens esperava aqui, junt amb el Jordi, era una programació intensa i interessant, som uns afortunats! Dilluns vam visitar Montreal, sota una pluja incessant, cosa que no li treu bellesa a la ciutat, el seu port (de riu), el casc antic amb aire afrancesat, les casetes victorianes...
Dimarts, com que el temps tampoc acompanyava massa i ens vam llevar mandrosos, vam dinar a casa i vam sortir a passejar havent dinat, la "little italy" i un mercat de verdures, formatges, vins, xocolata... (un mercat com déu mana)

Dimecres ens esperava la ciutat de Québec. Molt maca! Força turística, això si però molt maca. Els tres metres de neu que hi havia davant d'algunes cases no ens van pas espantar així que ens vam passejar sota un sol ben radiant, i un vent glaçadet que refrescava les idees a qualsevol.





Dijous vam visitar un poblet anomenat Magog, el poblet era petit, però el llac, immens, i com no podia ser d'una altra manera, estava completament gelat. Estem veient coses que no havíem vist mai en directe, i només per això ja val la pena.

I avui, que ja tocava... hem passejat una mica més per Montréal (fent museu) i ens hem dignat a escriure aquesta parrafada que pel vostre bé i el nostre, ja s'acaba.

Molts petonets! I això si, no pot faltar un agraïment molt especial al Jordi, la seva paciència, la seva conversa, hospitalitat, simpatia, les visites turístiques que ningú hauria fet millor, i moltes coses més (com el petroli ;D)

Fins aviat!

Un aniversari diferent...

Hola a tots.

Primer de tot MOLTES GRÀCIES per les felicitacions pel meu cumple.
Son molt necessaries quan estas tan lluny, i ho agraeixo que tot i no veure'ns cada dia continueu, continuem estan en contacte...
Gràcies per tots els mails!!


El dia va ser molt diferent a la resta d'aniversaris, sobretot no ho celebres cada dia a New York, i amb gent que nomes coneixes de fa 10 dies, a part de la Gemma es clar.

Amb la gent de la classe vam preparar una mica de pica pica, amb galetes i xuxes, i la teacher va preparar la classe per fer jocs. Va ser colt divertit!
Tahnk's a lot!!

La Gemma em va regalar un anorak, paravent, molt xulo, ja us l'ensenyaré., ( ja ser que es un tema pendent les fotos) ah... Gràcies Gemma!
Tambe vam anar a sopar a un resaturant de tapeo, quin bon rotllo tornar a trovar els gustos de casa teva, que si el jamon, truita de patates, xatronada... i vi!!

També us ensenyo el video que s'ha currat el meu germà, la veritat es que em va emocionar molt, esta molt currat.
Gràcies una altra vegada xavi!

fins aviat.

marc, amb 31 tacos