Dublineses...

Hola familia!!

Ja tornem a ser aqui! Esperem que totes i tots estigueu molt be per casa.

Nosaltres seguim per Irlanda, i tot va be, la veritat es que cada dia descobrim que es un pais precios i sembla mentida que tenint-ho tant a prop no hi haguessim vingut abans.

Ens vam quedar a Dublin el dia 22 d'octubre... a l'aeroport havent acomiadat a la Silvia i sentint-nos una mica extranys... despres de 4 setmanes amb familia i amics i sempre envoltats d'altra gent, ens tornavem a trobar tots dos per aquests mons i ens feia la impressio que tornavem a comencar.

De l'aeroport vam agafar un bus cap a dins de la ciutat, i a prop de la parada final vam anar a buscar un dels hostels mes economics de la ciutat... la qual cosa es tradueix en 50 euros la nit (25€ cadascu), en una habitacio compartida amb 4 persones mes!! aixo no es economic!!!

Aqui ja vam veure clarissim que Dublin es molt car, Irlanda ja ho es i molt, pero la seva capital es pitjor... per sort teniem dret a cuina, aixi que vam aprofitar per cuinar-nos el sopar cada dia al hostel. La primera tarda ens vam intentar situar en aquell lloc enorme, on hi deuria haver mes de cent persones dormint, de les quals la gran majoria estaven alla per trobar feina... no us volem explicar el panorama perque era forca depriment, fins i tot rebien el correu al matex hostel, com si fos casa seva, deurien dur alla forca temps... Hi havia moltissims espanyols i encara mes francesos, aixi que amb aquell panorama desolador vam decidir que com a molt passariem dues nits a Dublin, i es el que vam fer.

Vam visitar el centre i s'ha de dir que caminavem bastant de pressa perque feia un fred que deu n'hi doret. Vam intentar trobar els carrers i llocs que descriu el famos llibre de James Joyce, Dublineses, cosa que no vam poder o potser saber trobar. Passejant pels seus carrers i creuant una vegada i una altra el riu, ens vam adonar que Dublin es una ciutat gran, com moltes, es clar que cada ciutat es diferent, pero si et mous pel centre i els carrers comercials, son totes si fa no fa exactament iguals (que hi farem, vivim en un mon globalitzat!)

A part de sentir a parlar castella a cada cantonada i no poder gaudir del verdader accent irlandes, ens vam adonar que necessitavem algu que ens digues que visitar i on anar, algu que conegues la ciutat de veritat, pero no coneixiem ningu alla, aixi que ens vam deixar guiar per les recomanacions de la guia lonely planet que havia comprat la Silvia a Londres i que molt amablement ens va regalar.

Aixi doncs, vam visitar el Trinity College, un conjunt d'edificis que pot ser comparable a un poble i que es troba enmig de Dublin, i un cop ets a dins, no ho sembla... El Trinity College es una de les Universitats mes antigues d'Irlanda, i creiem que la mes gran. Esta molt be perque tothom pot entrar dins el recinte i un cop dins et trobes com en un altre lloc completamnet diferent. Es un lloc totalment recomanable de visitar i a dins t'hi pots trobar des d'una esglesia, un teatre dissenyat pel mateix Samuel Beckett, camps de rugby, els pisos d'estudiants, les facultats, etc. I una biblioteca molt xula que alberga el llibre de Kells, el llibre es conegut per ser un manuscrit molt ben il.lustrat i conservat, i cada dia passen una pagina... i es formen unes cues terribles nomes per poder-lo veure. Cosa que nosaltres no vam fer.

Havent dinat vam continuar les instruccions de la guia, i vam anar en direccio al Dublin Castle, que esta forca reconstruit i sembla que s'ha convertit en un edifici administratiu, que tampoc te massa interes. I sense voler, vam anar a parar als jardins del castell de Dublin que ens van conduir a una altra biblioteca molt interessant (pobre Marc...), la Chester Beatty Library. L'entrada es gratuita i te el format d'un museu, pero conte obres, manuscrits i informacio realment interessant relacionada amb el mon dels llibres. http://www.cbl.ie/ Estavem tan entusiasmats que ens van haver de fer fora perque ja era hora de tancar... i com que a fora hi feia un fred horrible, vam anar a fer un te amb llet i una xocolata desfeta...

Vam acabar passejant per la ciutat fins ben entrat el vespre, i despres d'anar a comprar quatre coses per sopar, vam anar al hostel a cuinar una mica i a sopar!

Vam fer un parell de Guinness (que no faltin...) i cap a dormir. Que l'endema ens n'anavem cap a Limerick, on teniem la intencio de visitar la ciutat i a veure si teniem mes sort amb el treball voluntari a les granges...

I l'endema cap a Limerick hi falta gent... es una ciutat que vam triar aleatoriament, i en haver deixat el bus, vam tenir la sensacio que era un lloc una mica extrany. Vam mirar de trobar un B&B per dormir a bon preu, pero era massa car... la historia es que la propietaria no ens volia deixar marxar de cap de les maneres... el final ho vam aconseguir i vam provar mes sort a l'oficina de turisme, on els preus eren encara mes cars.

Teniem clar que al B&B de la dona "que feia por" no hi voliem tornar, aixi doncs cap a l'estacio d'autobusos i a buscar un bus per anar a Sixmilebridge. Un poblet molt xulo, on la guia deia que hi havia un hostel economic i que estava molt be. Sort en vam tenir, vam poder agafar un dels dos busos que anaven cap al poble, i la veritat es que al hostel s'hi estava la mar de be. El propietari era molt simpatic, i vam coneixer una parella de suissos que ens van convidar a compartir una ampolla de vi entre els quatre. Allo pintava molt millor que Limerick...

Hi vam estar tant be, que ens hi vam quedar tres nits, el poble era molt agradable, a la biblioteca (ubicada dins una antiga esglesia protestant molt xula) hi tenien prous llibres interessants i internet gratuit. Ens vam estudiar tots els llibres infantils/juvenils relacionats amb les feines del camp. Com que el nostre angles no es gaire bo, el llibres amb fotos i dibuixos eren fantastics!! je je.

En aquesta fantastica biblioteca, es on vam rebre la noticia que ens volien a tots dos a una granja a la regio o County de Cork i a una altra a la regio de Kerry en una petita illa anomenada Valentia!! Estavem que no hi cabiem d'alegria , per fi podriem comencar les nostres experiencies amb el WWOOFing, pero aixo ho deixem per un altre dia...


Moooolts petonets des de Valentia Island, un lloc amb paisatges fantastics!! Cuideu-vos molt i fins aviat!