24 d’octubre 2008

London: second round.

Hola famila!

Seguim a Londres el dissabte 11 d'octubre, com ja començava a ser costum ens vam llevar a les tantes, per dinar en un mercat que feien ara no recordem el nom... ens enrecordem que estava una mica mes amunt del mercat de flors de Columbia road flower market, bueno es igual, la questio es que quan vam arribar hi havia molta gent fent cua a totes les parades per comprar menjar, aixo si, tot organic, ah.. i bonissim! com feia bon dia ens ho vam anar a menjar al costat, que hi ha un parc força gran. Vam aprofitar per fer migdiada, tot tumbats a la gespa i intentant llegir el diari, The Guardian que havia comprat la Silvia, com no enteniem gran cosa, vam continuar fent migdiada i mirant els freakies que hi havien per alla.

Cap a la tarda (que ja feia estona que ho era) vam anar passejant per aquells carrers, fins arribar a una granja molt curiosa perque no et pots imaginar que al mig de Londres algu tingui una granja amb porcs, gallines, ovelles, cabres... i despres de demanar-ho resulta que n'hi ha varies. Despres de fer un cafeto, vam anar caminant pel costat d'un canal, per cert força transitat per bicicletes, el lloc es molt maco i tranquil, no sents gaire el soroll dels cotxes i no tens la sensacio d'estar en una gran ciutat. Per aquell canal pots trobar alguna que altra barqueta on hi viu gent tot l'any, com si fos una casa normal, amb jardi i fins i tot hort.

Com era dissabte i passejant se'ns havia fet fosc vam anar rapid cap a casa, i despres cap a sopar una pizza barata i cap al Shunt hi falta gent.
En arribar vam flipar de la cua que hi havia per entrar, sort que erem convidats de la Silvia i ens vam poder colar a tothom... colada d'aquelles que fan molta rabia!
Un cop a dins ja havien començat les actuacions, la primera que vam veure era la de dues parelles de bessons, les germanes ballant i els germans tocant la bateria, d'una manera molt sincronitzada, molt xulo!




Entre cervesa i cervesa i xupito de tequila que va i ve... ens vam anar animant, i vam participar a la creacio de ninots de mitjo. Ens vam passar una bona estona cosint i rient... aquest es el resultat:

L'amic ratllat encara no te nom, la "mitjona" blava es diu Petra, i ara viu a Londres. Ell ens acompanya durant el viatge... Un altre a fer fotos amb l'osset blanc!
La nit es va anar animant, el Shunt va tancar portes i nosaltres encara alla, fent ballaruques amb el personal del local... quina nit!!!!

Diumenge, per no trencar la tradicio ens vam llevar encara mes tard, la Gemma es va quedar dormint encara mes, i jo i la Silvia vam anar a voltar una mica mes de mercats, ara si el Columbia road flower market que ja no hi quedava res perque era hora de plegar a les 3 de la tarda, i per Brick Lane, un altre mercat que nomes munten els diumenges amb molta roba, gent i bon temps. Es respirava un ambient molt Londinenc.

Cap al vespre vam anar a despertar a la Gemma, i xinoxano vam anar cap a un local on feien musica en directe, vam veure tres grups que no ho feien gents malament, al contrari molt be, i d'alla a sopar al turc de sota de casa a les 12 de la nit.

Dilluns es va aixecar una mica nuvol, pero aixo no ens va fer canviar els plans per anar a Kew Gardens, el jardi botanic de Londres, un lloc gegant amb un munt d'arbres, plantes i hibernacles diferents, un jardi botanic dels mes grans del mon! Si aneu a Londres ho recomanem moltissim, l'entrada es un pel careta, pero val molt la pena, i si ets una mica espavilat es facil colar-se, nosaltres vam badar!
El vam visitar durant tot el dia, fins que ens van fer fora, a mitja tarda, i per sortir com estavem al costat del riu i encara no haviem caminat prou, vam passejar pel costat del Thames fins la parada de tren que ens anava be per tornar cap a casa.
Per rematar el dilluns i com que ens havia quedat molt bon regust del dia abans anant a sopar a un turc, vam tornar-hi, pero aquest cop a un de molt bo! Vam menjar com uns campions i no ens va sortir pas massa car! A mes, el vi el vam anar a comprar a una botiga del costat (off licence) perque el restaurant no tenia llicencia per vendre alcohol.
Despres del turc, a fer una cerveseta amb unes amigues de la Silvia, i a dormir!!

El dimarts vam quedar amb una de les amigues que haviem conegut el dia abans, per anar a un Museu molt especial que ens havia recomanat la Silvia... el Hunterian Museum un lloc que les guies de viatge no recomanen, que no apareix als mapes i que si ho preguntes a la gent pel carrer, no te ni idea d'on es... es troba dins l'edifici del Real Col.legi de Cirurgians d'Anglaterra, i deu n'hi doret del que hi pots trobar alla dins. Ens pensavem que seria una mena de mostra tipus "Bodies, the exhibition", pero no ho sabem perque no l'hem vista. El cert es que alla dins hi ha un munt de parts del cos huma i de molts diversos animals conservades en formol, a part d'altres curiositats com l'esquelet d'un gegant irlandes, instruments de cirurgia de fa la tira d'anys...
Es un lloc ben interessant per a la ciencia i cal dedicar-hi molta estona, pero per qui tingui l'estomac sensible o hagi dinat molt, es recomanat no anar-hi... ;)

Aquella tarda, per pair el que haviem vist al Museu vam anar a passejar per una altra zona ben turistica de Londres que quedava molt a prop, Covent Garden. Ens vam anar refugiant de la pluja en un parell de botigues, pero on mes estona vam estar va ser una llibreria especialitzada en viatges que ocupava tres pisos i tenia guies, mapes i planols de tot el mon!! increible, un lloc ideal per a qualsevol viatger.

I com que la pluja fina seguia molestant força, vam sopar rapidet i d'hora cap a casa a preparar les motxilles... doncs el dimecres ja teniem el vol cap a Dublin!!

Ja us explicarem les nostres aventures irlandeses un altre dia, ara hem d'aprofitar per visitar Cork abans que es faci fosc.

fins aviat!

petons per a tots i totes!

20 d’octubre 2008

Tres setmanes a casa... i despres cap a Londres!!

Hoooola hola!!

Primer de tot, perdoneu per tot el temps que hem trigat a tornar-nos a posar a fer blog... la veritat es que des que vam tornar a casa, gairebe no hi haviem posat res mes i ja començava a fer peneta. Aixi doncs... com diuen, mes val tard que mai pero aixo continua, i de moment el nostre viatge tambe.

Perdoneu tambe que no posem accents enlloc, pero us escrivim des d'Irlanda i com sabeu, l'angles no te accents i es veu que els teclats d'ordinador tampoc.

Anant al que toca... De les tres setmanes que vam passar per casa, una la vam passar totalment descolocats, no nomes pel jet-lag (que tampoc n'hi havia per tant), sino mes aviat pel contrast de tornar a ser a Solsona i a Andorra, la qual cosa volia dir que la historia d'anar desplaçant-nos cada pocs dies amb la motxilla a sobre com una mica nomades, s'havia acabat d'alguna manera. Tornavem a trobar-nos amb familia i amics (tot i que no hem tingut temps de veure-us a tots!! i ens sap molt greu eh!) i tornavem a recorrer els racons sempre coneguts. Aixo ens va alegrar moltissim, pero al mateix temps cal dir que el contrast d'una cosa amb una altra separat nomes per unes 13 hores d'avio, no deixa prou temps per pair el canvi.
Les altres dues setmanes vam aprofitar que ja ens trobavem una mica mes a lloc per anar a metges i sobretot per conversar amb la familia i amics, que es el que toca!
El temps passava i un dia ens vam adonar que haviem de fer algo, aixi que d'una setmana per l'altra ja teniem el bitllet d'avio cap a Londres i un altre bitllet cap a Dublin per la setmana seguent.

El dia 8 d'octubre ja erem a London city, a veure la meva germana i preparats per visitar una vegada mes aquesta enorme ciutat, que cal dir que aquesta vegada ens ha agradat mes que cap altra! No sabem si al fet que ens hagi agradat mes hi te molt a veure el sol que ens va fer gairebe cada dia, pero el que es segur es que hem aprofitat per passejar per parcs, canals i mercats... durant les hores de sol i feiem mes vida de pubs i llocs tancats durant la nit.

El primer dia vam arribar a la tarda i vam aprofitar per parar el solet en una placeta (que semblava mes un parc) de Newington Green, al nord de Londres. Aquesta zona es on ens estariem durant la setmana fent d'okupes a casa de la Silvia.
Per començar vam sopar un peixet bonissim a casa i d'alla cap al Bardens a escoltar musiqueta en directe i sobretot a fer pints.

El segon dia, ja ens vam llevar a les tantes, tampoc es per lo tard que anessim a dormir, que aqui tot va d'horeta, sino per mandrosos... Vam acompanyar a la Silvia a la feina, per la zona de Highbury (prop de l'estadi de l'Arsenal : comentari del Marc) i vam aprofitar per passejar per l'enorme Clissold park, el colorit Church Street i un cementiri enorme i molt xulo per la mateixa zona, en el qual molta gent passejava en bici, a peu i fins i tot amb el gos.
A la tarda-nit vam enfilar cap al Shunt, un local-pub molt xulo on tambe treballa la Silvia i on a mes d'escoltar musica, hi pots veure obres de teatre, performances, fer-hi tallers de titelles amb mitjons, etc. El lloc per si sol ja val la pena, esta situat al costat de les masmorres de Londres i es com un enorme espai subterrani amb bovedes de totxo, on l'olor d'humitat i les llums tenues l'hi donen un aire molt magic. Cap a les 10 pm ens vam escapar a sopar a un tailandes que queda a prop i que esta força be de preu i despres de sopar una estoneta mes al Shunt i a dormir!

El divendres vam cometre un petit error, a part de tornar-nos a llevar a les tantes i anar a dinar tambe a les tantes, vam decidir anar a Camden Town, a veure el famos mercat del qual tothom que ha anat a Londres ens havia parlat i que nosaltres encara no haviem anat a visitar... doncs ens vam adonar que no calia. El lloc es un munt de parades i mes parades i botigues i mes botigues que totes venen el mateix i que si vols sentir a parlar angles, gairebe et moriras, doncs mes aviat sembla que estiguis a Madrid, nomes hi ha que espanyols! Total que ara ja podem dir que hem anat als mercats de Camden i sincerament, en la nostra opinio no hauria calgut...
Per sort se'ns va arreglar el dia, anant a sopar a una casa ben especial... una mena de fabrica reconvertida on conviuen nou persones de diferents paisos que tots es dediquen a fer alguna cosa relacionada amb l'art... un es escultor, l'altre afinador de pianos, la de mes enlla pintora, etc. El lloc te molt d'encant, es molt espaios i a mes hi vam menjar una lassanya deliciosa! que mes es pot demanar?

I de moment, ens quedem amb el regust d'aquella deliciosa lassanya.... dema, per poc que puguem acabarem d'explicar la resta de dies a Londres, i ja saltarem cap a Irlanda, lloc on ens trobem ara.

Molts petonets!!! i esperem que aprofiteu la caloreta que diuen que fa per aqui, nosaltres de moment tenim força sol, pero un fred que pela!!

Mes petons!!!