23 de març 2008

Madison Square Garden

Hola de 9 (amb folre i manilles)
Ahir vam anar al Madison Square Garden amb una gent molt castellera de Vilafranca del Penedes, oi Miriam?
Primer de tot vam quedar per fer un passeig per el west village i caminar pel costat del riu Hudson, amb un vent que feia, semblava que haguessim de sortir volant!
Les vistes eren maques, pero el vent era fred, així que vam decidir d'anar una mica per dins del barri, per veure les cases, molt maques per cert, mes baixetes que la resta de Manhattan, una mica com el que es pot trobar al barri vei del Soho.
A les 6 haviem quedat per començar a entrar, i la nostra sorpresa va ser la quantitat, centenars de catalans i espanyols que hi ahvien al voltant de l'estadi!!

Un cop a dins, ens va decebre una mica, me l'imaxinava mes gran, com aqui tot es gegant, pero esta clar que les pistes de basquet han de fer la mida reglamentaria a tot arreu.

El partit va estar be, tot i que a l'estadi no es va viure un ambient totalment america, pero no hi van faltar els hot-dogs, l'himne d'USA a l'inici, les cheerleaders fent saltirons, i NBA.
Posem que a l'estadi es va sentir mes espanyols cridant Navarro, Navarro... que americans cridant: go Knicks go!!
Nosaltres pel vincle que hi tenim anavem a favor dels Grizzlies, i van guanyar!!

Vam passar una tarda-nit ben distreta amb la Miriam, la Sara, el Jordi i el Xava (gracies per pillar les entrades), i per cert, petons per tots!
Marc i Gemma.

Experiencia Gospel

Hola de nou a totes i tots!

No ens cansarem de donar-vos les gracies pels vostre missatges i e-mails, o sigui que un cop mes, moltes gracies!!

Aquests dies hem anat una mica mes atabalats de feina perque a "cole" ens posen molts deures, ji ji, i a mes ara que ens van passant els dies tan rapid, ens adonem que ens queda menys temps i que hem d'aprofitar tant com puguem per visitar NY.

Experiencia Gospel :
Doncs aixi es com diumenge passat vam anar a missa al barri de Harlem amb una parella molt simpatica d'Andorra que haviem conegut la nit abans en un sopar. El Francesc i la Vero, que sort en vam tenir!! Vam anar amb ells fins a l'esglesia en questio i hi vam arribar que encara no s'hi veia massa gent, aixi que com que nosaltres dos sempre anem tard i no haviem esmorzat, vam aprofitar per anar fins al Dunkin donuts del costat i esmorzar una mica (5 minuts) i al tornar, sort que ells dos s'havien quedat guardant lloc perque no ens deixaven entrar de tanta gent. El Francesc es va inventar que el Marc era el seu germa i li va dir a la jefa suprema, llavors ella ens va deixar entrar renegant una mica i prou... l'experiencia va ser molt bona, quines veus tenen aquella gent! oh my god!! Doncs si, ara ja podem dir que hem vist Gospel en directe i hem assistit a una missa on la gent no para de cridar espontaniament Amen (eimen!!)

Despres voliem anar a dinar a un famos restaurant anomenta Sylvia's, aixi que hi vam fer cap tots quatre ben pinxos... quan vam arribar-hi (sort que ens havien alertat) estava plenissim de gent, aixi que vam donar el nom i ens van dir que en mitja hora teniem taula... Ah! la gracia del restaurant es que hi cantaven en directe!
Doncs va passar la mitja hora i força estona mes... i com que nosaltres ens n'haviem d'anar d'horeta cap a Long Island, no vam poder esperar mes i ens en vam anar, tots quatre cap a un Self-service, i ben bo que era! Ah, i la musica en directe tambe la vam sentir, mentre ens esperavem, o sigui que mes o menys ho vam fer tot!
Marc i Gemma



PD.: Gracies Francesc i Vero per l'experiencia, esperem veure-us per Andorra... Petonets!