Hola de nou!
Com va tot per l'altre costat del "charco"?
Nosaltres estem ben distrets, el dijous vam acabar de decidir-nos a marxar de la zona "afectada" pel núvol de cendra del volcà Chaitén, així que vam agafar un dels nostres estimats omnibus i direccio Mendoza, una mica mes al nord i tocant als Andes.
Despres d'una nit, en la qual vam poder dormir be a l'omnibus, vam arribar en aquesta meravellosa ciutat, on els carrers i places son molt amples i plens d'arbres... i on ens esperava un sol i una caloreta que necessitavem molt!!
En buscar allotjament, vam tenir la sort de trobar-nos amb la senyora Marta, que ens va veure pel carrer carregats amb les motxilles i ens va oferir casa seva, on lloga habitacions.
La veritat es que no sabiem quants dies quedar-nos, pero a casa la Marta, que viu amb la seva filla, la seva neta i dos gossos, s'hi esta molt be, així que al final ens hi hem quedat en total quatre nits i cinc dies. De fet ara a la casa, som els unics hostes que té, i ens tracten com si fossim de la familia! Que és molt d'agraïr.
D'entre els dies que hem passat a Mendoza a part de visitar i passejar per aquesta ciutat, abans d'ahir vam decidir fer la "ruta de los vinos". Vam optar per llogar unes bicicletes i apa! a pedalejar!
L'anada va estar prou be, a part d'una bodega-museu, vam visitar una fabrica artesanal de licors, melmelades i xocolata, mmm! Despres i com que no erem els unics que pedalejavem, vam coneixer un alemany i una parella de suissos (que per cert, n'hi ha molts viatjant!) i vam acabar anant tot el grup junt. Amb ells vam anar a dinar a un lloc molt maco, tot "pijo" pero era una casa gran i antiga amb uns jardins!!
Despres del dinar, vam anar a la ultima bodega, on ens van fer un tast (pagant!) de molts vins... entre ells el Malbec, una especialitat que segons ens han dit, nomes fan a Mendoza.
Sortint de la ultima bodega es on vam comencar a tenir "problemes" amb les bicis, ja que més que pedalejar en línia recta, anàvem dibuixant esses... sort que ens tocava l'airet a la cara! ;D
A l'arribar al local on haviem de tornar les bicis, i per si no haviem begut prou vi, el propietari ens va convidar a un altre vi, molt bò, per cert... i allà vam passar una estona agradable conversant amb ell, la seva dona i la resta de gent que anava arribant a tornar bicis, gent entre la qual amb una parella vam acabar intercanviant mails i amb qui esperem trobar-nos mes endavant durant el nostre viatget pel sud d'aquest gran continent.
La veritat es que aqui a Mendoza, ens hi trobem una mica com a casa... ep! que com a casa enlloc! però és similar a Catalunya en relacio al clima i les plantacions... hi ha molta vinya i moltes oliveres, i també s'ha de dir que la gent és molt maca i de seguida s'ofereixen a ajudar-te, explicar-te la història de la seva vida o a regalar-te un somriure.
En definitiva... Mendoza ens ha agradat moltíssim, avui al vespre però, deixarem enrere aquesta ciutat per anar una mica més al nord, a Córdoba, on en comptes de trobar-hi vestígis àrabs, n'hi trobarem més aviat dels Jesuites.
A veure què ens depara aquesta nova etapa... Ja us anirem explicant!
Petonets amb regust de raïm i com sempre, gràcies per tots els comentaris!! ens ajudeu molt a continuar el blog i el viatge!
Com va tot per l'altre costat del "charco"?
Nosaltres estem ben distrets, el dijous vam acabar de decidir-nos a marxar de la zona "afectada" pel núvol de cendra del volcà Chaitén, així que vam agafar un dels nostres estimats omnibus i direccio Mendoza, una mica mes al nord i tocant als Andes.
Despres d'una nit, en la qual vam poder dormir be a l'omnibus, vam arribar en aquesta meravellosa ciutat, on els carrers i places son molt amples i plens d'arbres... i on ens esperava un sol i una caloreta que necessitavem molt!!
En buscar allotjament, vam tenir la sort de trobar-nos amb la senyora Marta, que ens va veure pel carrer carregats amb les motxilles i ens va oferir casa seva, on lloga habitacions.
La veritat es que no sabiem quants dies quedar-nos, pero a casa la Marta, que viu amb la seva filla, la seva neta i dos gossos, s'hi esta molt be, així que al final ens hi hem quedat en total quatre nits i cinc dies. De fet ara a la casa, som els unics hostes que té, i ens tracten com si fossim de la familia! Que és molt d'agraïr.
D'entre els dies que hem passat a Mendoza a part de visitar i passejar per aquesta ciutat, abans d'ahir vam decidir fer la "ruta de los vinos". Vam optar per llogar unes bicicletes i apa! a pedalejar!
L'anada va estar prou be, a part d'una bodega-museu, vam visitar una fabrica artesanal de licors, melmelades i xocolata, mmm! Despres i com que no erem els unics que pedalejavem, vam coneixer un alemany i una parella de suissos (que per cert, n'hi ha molts viatjant!) i vam acabar anant tot el grup junt. Amb ells vam anar a dinar a un lloc molt maco, tot "pijo" pero era una casa gran i antiga amb uns jardins!!
Despres del dinar, vam anar a la ultima bodega, on ens van fer un tast (pagant!) de molts vins... entre ells el Malbec, una especialitat que segons ens han dit, nomes fan a Mendoza.
Sortint de la ultima bodega es on vam comencar a tenir "problemes" amb les bicis, ja que més que pedalejar en línia recta, anàvem dibuixant esses... sort que ens tocava l'airet a la cara! ;D
A l'arribar al local on haviem de tornar les bicis, i per si no haviem begut prou vi, el propietari ens va convidar a un altre vi, molt bò, per cert... i allà vam passar una estona agradable conversant amb ell, la seva dona i la resta de gent que anava arribant a tornar bicis, gent entre la qual amb una parella vam acabar intercanviant mails i amb qui esperem trobar-nos mes endavant durant el nostre viatget pel sud d'aquest gran continent.
La veritat es que aqui a Mendoza, ens hi trobem una mica com a casa... ep! que com a casa enlloc! però és similar a Catalunya en relacio al clima i les plantacions... hi ha molta vinya i moltes oliveres, i també s'ha de dir que la gent és molt maca i de seguida s'ofereixen a ajudar-te, explicar-te la història de la seva vida o a regalar-te un somriure.
En definitiva... Mendoza ens ha agradat moltíssim, avui al vespre però, deixarem enrere aquesta ciutat per anar una mica més al nord, a Córdoba, on en comptes de trobar-hi vestígis àrabs, n'hi trobarem més aviat dels Jesuites.
A veure què ens depara aquesta nova etapa... Ja us anirem explicant!
Petonets amb regust de raïm i com sempre, gràcies per tots els comentaris!! ens ajudeu molt a continuar el blog i el viatge!
