Hola genteta!
Fa una setmana que som a Pisco (ciutat famosa per una gran desgràcia : el terratrèmol de fa gairebé un any), aquests dies ens han passat molt de pressa treballant aquí, a més estem realment endarrerits en el blog i per tant ens toca fer memòria i parlar de la nostra última visita al Llac Titicaca i després vindran Arequipa i Pisco (que dóna per molt)...
Vam arribar a Puno amb bus, creuant la frontera de Bolívia a Perú sense cap dificultat i en un viatge de tres horetes on el fet de canviar de país no ens va fer canviar de paisatge.
A Puno hi vam arribar trobant-nos amb una nova sorpresa, estaven preparant i ja celebrant el dia 28 de juliol, diada de les "fiestas patrias" al Perú. Estava tot engalanat amb banderes vermelles i blanques i hi havia diversos mercats on venien banderoles i altres motius per celebrar la diada com cal.
Allà vam notar que potser el paisatge no, però la ciutat en sí era el més turístic que havíem vist després de molts díes... es nota una diferència força important entre Perú i Bolívia.
El que vam fer de seguida va ser mirar com podíem visitar les illes flotants Uros, que es troben al "golf" de Puno i l'illa Taquilé, ja més endinsada en el Titicaca. El més econòmic que vam trobar ens ho oferien al mateix hostal on estavem, així és que no ens ho vam pensar gaire i vam contractar el tour.
Ens vam llevar ben d'horeta i a les set del matí ja ens veníen a buscar amb un mini-bus a la porta de l'hostal per dur-nos al port de Puno.
Allà vam sortir en barca (en aquest cas amb salvavides i mesures de seguretat, no com la de Copacabana) i a les 8.00 del matí ja teníem el Julio (el guia) explicant-nos una mica més d'història sobre el que visitaríem.
Vam ser dels primers en arribar a una de les 36 illes flotants que formen el conjunt de les Uros, i allà ens van fer una petita explicació sobre perquè aquella gent van anar a viure a l'aigua i com s'ho feien per construïr les illes... El motiu va ser l'imperi Inca, en arribar a Puno es va trobar amb els Uros, gent que va ser sotmesa a treballar per l'Inca, però com que ho feien a desgana i no hi estaven d'acord, l'Inca els hi va dir que éren lliures però que no podíen habitar en terra ferma. És per aquest motiu que al principi, van construïr-se barques amb canyes o totora (una planta com el vímet que creix en el llac)...
Amb el temps es van anar establint en unes illes flotants creades amb tot el material que els hi ofereix la mateixa totora, és a dir les arrels submergides i la planta tallada. En aquests moments les illes s'han convertit en un petit territori flotant que té cases (també de totora i amb energia solar), escoles i fins i tot una petita part destinada al turisme on venen l'artesania autòctona.
Fa una setmana que som a Pisco (ciutat famosa per una gran desgràcia : el terratrèmol de fa gairebé un any), aquests dies ens han passat molt de pressa treballant aquí, a més estem realment endarrerits en el blog i per tant ens toca fer memòria i parlar de la nostra última visita al Llac Titicaca i després vindran Arequipa i Pisco (que dóna per molt)...
Vam arribar a Puno amb bus, creuant la frontera de Bolívia a Perú sense cap dificultat i en un viatge de tres horetes on el fet de canviar de país no ens va fer canviar de paisatge.
A Puno hi vam arribar trobant-nos amb una nova sorpresa, estaven preparant i ja celebrant el dia 28 de juliol, diada de les "fiestas patrias" al Perú. Estava tot engalanat amb banderes vermelles i blanques i hi havia diversos mercats on venien banderoles i altres motius per celebrar la diada com cal.
Allà vam notar que potser el paisatge no, però la ciutat en sí era el més turístic que havíem vist després de molts díes... es nota una diferència força important entre Perú i Bolívia.
El que vam fer de seguida va ser mirar com podíem visitar les illes flotants Uros, que es troben al "golf" de Puno i l'illa Taquilé, ja més endinsada en el Titicaca. El més econòmic que vam trobar ens ho oferien al mateix hostal on estavem, així és que no ens ho vam pensar gaire i vam contractar el tour.
Ens vam llevar ben d'horeta i a les set del matí ja ens veníen a buscar amb un mini-bus a la porta de l'hostal per dur-nos al port de Puno.
Allà vam sortir en barca (en aquest cas amb salvavides i mesures de seguretat, no com la de Copacabana) i a les 8.00 del matí ja teníem el Julio (el guia) explicant-nos una mica més d'història sobre el que visitaríem.
Vam ser dels primers en arribar a una de les 36 illes flotants que formen el conjunt de les Uros, i allà ens van fer una petita explicació sobre perquè aquella gent van anar a viure a l'aigua i com s'ho feien per construïr les illes... El motiu va ser l'imperi Inca, en arribar a Puno es va trobar amb els Uros, gent que va ser sotmesa a treballar per l'Inca, però com que ho feien a desgana i no hi estaven d'acord, l'Inca els hi va dir que éren lliures però que no podíen habitar en terra ferma. És per aquest motiu que al principi, van construïr-se barques amb canyes o totora (una planta com el vímet que creix en el llac)...
Amb el temps es van anar establint en unes illes flotants creades amb tot el material que els hi ofereix la mateixa totora, és a dir les arrels submergides i la planta tallada. En aquests moments les illes s'han convertit en un petit territori flotant que té cases (també de totora i amb energia solar), escoles i fins i tot una petita part destinada al turisme on venen l'artesania autòctona.
Després que ens mostréssin com són les seves cases per dins, dedicar-nos uns cants tradicionals en aymara i de fer un petit passeig en barca de totora, vam retornar a la barca de motor per anar fins a l'illa de Taquilé (no flotant). El viatge va durar unes dues hores i en arribar-hi vam iniciar un petit ascens fins la plaça "major" del poble i ens vam trobar amb una sorpresa ben agradable, estaven realitzant una dansa per celebrar les "fiestas santiagueñas" que havien començat el dia 25 (sant Jaume) i durarien unes dues setmanes. Amb els balls amb robes plenes de colors vam estar distrets una bona estona, i vam tenir la sensació d'estar veient un documental de "la 2 o del 33" però en directe que és molt millor. A la mateixa plaça a més hi havia diverses paradetes de teixits, que sembla ser que són de molta qualitat però també molt cars... i amb aquest temps ja haviem fet gana per anar a dinar tot el grup, tocava truita del Titicaca. Per acompanyar el dinar, el guia ens va explicar el significat dels barrets que duien els homes de l'illa, doncs n'hi ha uns que són més aviat blancs i amb brodats i que els porten els solters, uns altres amb més color i més foscos pels casats, i els més acolorits i bonics per les autoritats. Cal dir que ens va sorprendre molt que a l'illa, a més de no haver-hi vehicles motoritzats, tampoc hi ha policia ni forces de l'ordre, doncs la gent allà és ben tranquila i sembla ser que aquest tipus de vida els hi dóna força longevitat.
Així doncs, amb les panxes plenes i havent conegut una mica més els nostres companys i companyes de grup vam retornar cap a la barca per l'altre costat de l'illa, utilitzant unes escales i passant per diversos arcs de pedra... doncs amb el retorn cap a Puno s'acabava el nostre dia de visita a les illes. Dia que també vam aprofitar per anar a internet i per casualitats de la vida hi vam trobar uns catalans coneguts... si n'és de petit el món!!
I fins aquí el nostre segon dia al Perú, l'endemà ja ens en vam anar cap a Arequipa, però això haurà de ser un altre escrit...
Molts petonets a totes i tots, i si aquests dies a les notícies parlen del terratrèmol de fa un any a Pisco, no canvieu de canal... sembla mentida però encara hi ha molta feina per fer, en arribar aquí nosaltres vam tenir la impressió que més que un any, feia un mes des del terratrèmol.
Enfí, s'ha de veure de tot en aquest món tan petit i tan gran alhora, oi?
Així doncs, amb les panxes plenes i havent conegut una mica més els nostres companys i companyes de grup vam retornar cap a la barca per l'altre costat de l'illa, utilitzant unes escales i passant per diversos arcs de pedra... doncs amb el retorn cap a Puno s'acabava el nostre dia de visita a les illes. Dia que també vam aprofitar per anar a internet i per casualitats de la vida hi vam trobar uns catalans coneguts... si n'és de petit el món!!
I fins aquí el nostre segon dia al Perú, l'endemà ja ens en vam anar cap a Arequipa, però això haurà de ser un altre escrit...
Molts petonets a totes i tots, i si aquests dies a les notícies parlen del terratrèmol de fa un any a Pisco, no canvieu de canal... sembla mentida però encara hi ha molta feina per fer, en arribar aquí nosaltres vam tenir la impressió que més que un any, feia un mes des del terratrèmol.
Enfí, s'ha de veure de tot en aquest món tan petit i tan gran alhora, oi?
Cuideu-vos molt!
