Hola genteta, us parlem en millors condicions del que ho hauriem pogut fer ahir... després de passar-nos 22 hores en autobus!!
L'experiència no és que sigui ni interessant ni agradable, però com que no tenim massa res més a explicar-vos... aquí vé :
El dia 25 d'abril, Sant Marc, vam sortir d'El Calafate a les 12.30h direcció Río Gallegos, ciutat on vam arribar unes quatre hores més tard. Allà vam parar a fer un cafetó llarg (de dues hores) mentre esperavem el següent bus. Per fer baixar el cafè i que l'espera fos més ràpida, vam xupar tele : culebron mejicano, simpsons en argentino, viste! i culebron argentí per acabar de tancar la sessió... d'això se'n diu integrar-se!
A les 18.00h vam enfilar al segon pis del bus en posició de seient semi-cama (per cert, molt més còmode i espaiós que un avió) i allà vam degustar un deliciós alfajor acompanyat de cafè per berenar... a les 22.00h ens van portar el soparet i després a dormir! (o almenys aquesta era la nostra intenció...)
La veritat és que a l'autobús hi havia força seients, però vam tenir la meravellosa sort, que al seient del costat hi segués l'home capaç de roncar als nivells més alts de decibels possibles, descobert fins ara al nostre món. La qual cosa vol dir, que per més cops de coixí que li féssim, el subjecte en qüestió (o gaucho) ni se n'adonava... és més, incrementava el volum del ronc!!
Ens vam posar nerviosos, vam riure, vam plorar, vam intentar escoltar música sense sort (els roncs superàven el volum) i sobretot, sobretot... es van despertar uns instints assassins que fins llavors no coneixiem.
Per sort, la sang no va arribar al riu i entre l'un i l'altre ens anàvem calmant...
Hora d'arribada a la destinació : Trelew, les 12.00 del dia 26 d'abril
Estadístiques : 3 pel·lícules (dolentes!!), 1 berenar, 1 sopar i 1 esmorzar (idèntic al berenar)
1.507 km, 4 + 18 = 22 hores de bus i incontables roncs...
Com us ha quedat el còs? A nosaltres, en baixar del bus, per sort que ningú ens coneixia perque deuriem fer cara de pocs amics...
Fins aviat, i esperem que amb coses més interessants per explicar, ji ji.
Per cert, felicitats a totes les Montses, Jordis i Marcs!
