Treballant per Pisco...

Hola familia,

Com ja us vam explicar en l'escrit anterior, vam estar tres setmanes per la ciutat de Pisco fent feines de reconstrucció de la ciutat.

La veritat és que només arribar a la ciutat ja vam veure que els viatgers que ens havien "aconsellat" d'anar cap a Pisco, tenien tota la raó, el paisatge era desolador, simplement amb el taxi que ens va dur de la carretera panamericana fins al centre vam poder veure que el cementiri no tenia murs, cases enderrocades, el cine era un solar, i a la Plaza de Armas es podia veure un buit enorme on abans hi havia hagut l'església. A tocar mateix del centre hi havia gent vivint en tendes, tots els carrers oberts, tot just ara es feien els treballs de clavegueram...
Tot això semblava impossible si tenim en compte que ja gairebe feia un any!

Nosaltres vam arribar a la casa Burners de bon matí, però la major part de voluntaris ja havia sortit a treballar, només hi quedava una noia que ens va explicar una mica com funcionava tot amb un anglès a tota pastilla!
Vam estar mirant les instal·lacions, omplint la documentació corresponent i d'allar ja vam anar a dinar a una escola que tot just inauguraven aquell dilluns i que havia estat construida per Handson i per Burners.
L'ambient amb els mestres, alumnes i voluntaris era molt maco, com una gran familia! i el dinar estava boníssim!
I ben tips ja vam començar a treballar aquella mateixa tarda. La Gemma en un centre de divulgació de la pesca sostenible pintant murals i jo vaig acompanyar el Felix (un voluntari madrileny) per ajudar-lo a anivellar un terra fet de sorra i poder-hi ficar el formigó.
Aquest treball el vam fer a la Villa Tupac Amaru, un lloc on molta gent de Pisco es va desplaçar per por a altres terratremols, tsunami... i per que ho havien perdut practicament tot.

La resta de dies de la primera setmana vam acabar el terra de la casa i vam començar a preparar el nou centre per a Pisco sin fronteras. El dissabte també es treballava i vam anar a ajudar a treure l'encofrat d'un lavabo públic fet també a Villa Tupac Amaru. I a mig matí la Delphine ens va ensenyar quina seria la nostra feina per la setmana vinent.

El cap de setmana voliem recuperar-nos i descansar, però no va ser possible, la colla de voluntaris ens va "enredar" per canviar d'aires i anar a visitar Huacachina, un oasi al mig del desert convertit en un centre d'atracció turística, a una hora de Pisco passant per Ica.

Va ser un cap de setmana diferent, gaudint de bona companyia i visitant un lloc molt curiós.

La segona setmana ens vam convertir en rebossadors "pofesionals". La nostra feina consistia en rebosar de ciment els dipòsits d'aigua dels lavabos públics que es trobaven a diferents barris de la ciutat. Aquesta setmana a més va ser força moguda a la ciutat ja que el divendres 15 d'agost es cumplia un any del terratrèmol i totes les autoritats i mitjans de premsa internacional convertirien en centre d'atenció aquest lloc oblidat.

Van haver-hi manifestacions i cassolades pacífiques que reflectien el descontentament general de la població envers la feina no feta en aquest lloc.

El dissabte vam treballar començant la mudança i preparant la festa de comiat de Burners Without Borders. La festa es va fer al centre de la nova organització Pisco sin fronteras a més dels voluntaris també ens hi va acompanyar gent local, amics...

La última setmana va ser per acabar de preparar les instal·lacions del nou centre, però sobretot va ser una setmana de comiats. :(

El dilluns la Gemma va treballar en la continuació d'una escola i jo acabant els últims retocs elèctrics per Pisco sin fronteras. El dimarts 26 vam acomiadar-nos de tots els nostres companys durant la reunió matinal, i ens vam dirigir cap a Lima en bus, una mica tristos pel comiat, però alhora contents per anar a buscar el Xavi (el meu germà) i la Montse a l'aeroport. Els nostres nous companys de viatge fins al dia 15 de setembre.

I així s'acaba aquest escrit i comença la última etapa del viatge amb motxilla amunt i avall cada dia...

fins aviat!

Pisco, al cap d'un any del terratrèmol

Hola boniques i bonics,

Ja fa tres setmanes que estem fent el voluntariat a Pisco, i avui que l'hem acabat seria hora d'explicar una mica el que hem vist i el que hem pogut fer durant aquests dies.

Abans de començar el viatge teniem clar que voliem dedicar una part del temps a treballar com a voluntaris, el que no sabíem era on, quan, ni amb quina organització ho fariem. Realment buscar un voluntariat desde casa ens formulava molts dubtes ja que no coneixiem directament el treball d'alguna organització ni coneixiem com es gestionen els donatius que aquestes solen rebre, així doncs vam començar el viatge sense tenir cap lloc definit...

Durant aquests mesos, hem anat trobant diverses persones que ens havien dit que havien passat per Pisco i que realment era desolador l'estat en què es trobava la ciutat. De mica en mica ens vam anar convencent de provar de trobar algun voluntariat en aquesta ciutat i just abans d'agafar el bus d'Arequipa a Pisco, vam enviar un mail a Burners Without Borders, una ONG nord-americana que hi estava treballant desde feia uns 8 mesos. Vam rebre resposta de seguida, i després de complimentar diverses preguntes via mail, ens van convidar a reunir-nos amb ells al seu centre situat a Pisco playa.

En realitat, els treballs de cooperació a Pisco, havien començat uns quatre dies després del terratrèmol amb l'organització Hands on disaster que hi havia arribat el 2007 per realitzar tasques de neteja i de reconstrucció. Als 4 mesos aproximadament, aquesta organització donava pas a Burners Without Borders (BWB) per continuar els treballs començats amb voluntaris que es quedaven i nous voluntaris que no deixarien d'arribar al lloc.

Les tasques fetes per aquestes dues organitzacions, a banda de col·laborar en la neteja de runa de tota la ciutat, han estat la construcció de diverses escoles a la zona, construcció i proveïment de mòduls a famílies que no tenien casa i construcció de sanitaris o shitters per comunitats de veïns (un projecte pràcticament urgent tenint en compte que moltíssimes persones no tenien cap lloc on cuidar la seva higiene i on fer les seves necessitats).

Nosaltres vam arribar dues setmanes abans que BWB se n'anés de Pisco per poder-se dedicar a altres projectes, la qual cosa ens va donar temps encara de poder veure i participar en diferents treballs. Evidentment nosaltres, igual que molts dels voluntaris no teniem massa idea de treballar en la construcció, però per sort hi havia gent que feia mesos que es trobava allà i ens podia ensenyar com desenvolupar les diverses tasques. Un grup molt ben organitzat de gent amb ganes de treballar i molt positivisme han fet que s'acabessin moltes feines i que d'altres passessin a mans de la nova organització local Pisco sin fronteras, nascuda per continuar els projectes i iniciar-ne de nous amb la col·laboració de voluntaris estrangers i locals.

Personalment hem pogut treballar en una escola, diversos sanitaris, un centre de divulgació per eliminar la pesca amb dinamita i l'adeqüació de la nova seu de Pisco sin Fronteras... és a dir :

feina de paletes i de fusters, instal·lacions elèctriques, canalització d'aigua, pintures, etc.

A més hem descobert els somriures d'agraïment de la població local (cosa que no té preu) i hem pogut compartir uns dies de la nostra vida amb una comunitat de persones d'arreu del món... que tampoc es pot pagar amb diners...

Una experiència única però massa curta, intentarem que no sigui l'última.

Continuarem explicant historietes que han anat omplint aquestes darreres tres setmanes, de moment, només dir-vos que moltes gràcies per continuar enviant comentaris i seguir-nos, tot i que no hem estat fent gaire els deures amb el blog... Petonets i cuideu-vos!!!

La ciutat blanca d'Arequipa.

Hola familia!

Primer de tot perdoneu-nos pel retard acumulat aquest últim mes. La feina a Pisco ens fa arribar cansats a "casa" i hem abandonat una mica el blog, pero ens hi hem de tornar a ficar des del punt on ens vam quedar, Arequipa.

Aquesta ciutat situada al sud és la segona més gran del Perú, i al mateix temps un fort punt d'atracció turistica, juntament amb el cañon del Colca que esta molt a prop de la ciutat.

Arequipa destaca pels seus edificis de l'època colonial de color blanc, aquest color a les cases el dóna la pedra volcànica de la regió. A més compta amb edificis de gran valor arquitectònic com diversos convents de clausura, esglésies i claustres de l'ordre dels Jesuïtes.

En arribar-hi ens va xocar molt les infraestructures per acollir turistes com els hotels, restaurants, carrers nets... ja que nosaltres arribavem de Bolívia i era molt diferent!

Nosaltres vam anar a parar a un hostalet amb un ambient molt familiar, i son d'aquelles coses que trobes per sort, ja que a l'hostal que haviem decidit des d'un principi estava ple (coses de la temporada alta europea) i no tenim cap dubte que el canvi va ser per a millor.
Amb els responsables de l'hostal (La Posada del Montonero) vam compartir la beguda nacional del Perú, el pisco, brindant encara pel dia de las fiestas patrias que ja haviem celebrat a Puno, acompanyats per uns altres viatgers colombians.
Un altre dia, amb la Silvia, la jefa de l'hostal, ens va dur de bon matí a fer una caminada pels voltants de la ciutat, i es quan vam poder veure que tot i ser una ciutat amb gairebé un milió d'habitants, amb poca distància passejant xino xano, surts de tot el follon per descobrir un paissatge de camps i boscos d'eucaliptus i sempre envoltats pels volcans Misti i Chachani.

Per Arequipa vam visitar els convent de clausura de Santa Teresa, no és tan famos com el de Santa Catalina, però també és molt bonic, vam passejar per la plaza de armas, vam visitar Yanahuara que es una ciutat annexada a Arequipa i es com si et trobessis en un poblet d'andalusia.
Vam quedar molt impresionats pels claustres del Jesuites, el munt d'esglésies que tenia la ciutat i el bon estat de conservació tenint en compte que la ciutat ha patit diversos terratrèmols, un dels més forts l'any 2001.

Pel centre, les agències de viatges "t'ataquen" perque els hi compris l'excursió al cañon del colca
el canyó més profund del món amb una profunditat al punt més baix d'uns 4000m. i despres de comparar el preu mil vegades i de regatejar vam comprar la famosa excursió de dos dies i una nit.
Vam tenir sort i el nostre grup era la majoria de gent peruana i ens vam sentir integrats al Perú al 100%.
El primer dia vam poder gaudir de molt bones vistes dels volcans de la zona des d'un punt molt alt on havia passat un antic camí Inca. També vam veure els diferents tipus de vegetació i d'animals segons anavem agafant alçada i mastegant coca.
Vam aprendre a diferenciar les quatre classes de camèlids del Perú: el guanaco, la llama, la vicunya i l'alpaca.
Despres d'un bon dinar i haver deixat les motxilles a l'hotel vam anar a fer una caminada per un altre poblet on hi havia un cementiri pre-Inca pertaneixent a un dels dos poblats que havien habitat i encara avui habiten la zona, els collagues i els cabanas, els quals avui dia es diferencien pels barrets, però antigament es deformaven el crani per poder-se identificar.
A la nit ens esperava un sopar amb balls folklòrics ens els quals vam acabar participant sense vergonya gràcies a l'ajuda del pisco-sour. Vam acabar a l'unica discoteca del poble amb dues amigues de Lima.

L'endemà, a les 5 del matí ja ens estava esperant el bus per anar a veure el canyó i el vol del condor, un espectacle natural d'on no marxaries mai.
El lloc reuneix moltissima gent i realment val la pena aguantar els centenars de turistes que allà es trobaven.
La veritat és que no ens agrada viatjar de manera organitzada (tours) però en aquesta ocasió vam aprendre molt, ens ho vam passar molt bé, i en definitiva va ser una bona experiència.

Molt bé amics, intentarem mantenir el blog més actualitzat!

Fins aviat i cuideu-vos molt, i gràcies per seguir amb nosaltres!

Illes flotants Uros i illa Taquile, Llac Titicaca

Hola genteta!

Fa una setmana que som a Pisco (ciutat famosa per una gran desgràcia : el terratrèmol de fa gairebé un any), aquests dies ens han passat molt de pressa treballant aquí, a més estem realment endarrerits en el blog i per tant ens toca fer memòria i parlar de la nostra última visita al Llac Titicaca i després vindran Arequipa i Pisco (que dóna per molt)...

Vam arribar a Puno amb bus, creuant la frontera de Bolívia a Perú sense cap dificultat i en un viatge de tres horetes on el fet de canviar de país no ens va fer canviar de paisatge.

A Puno hi vam arribar trobant-nos amb una nova sorpresa, estaven preparant i ja celebrant el dia 28 de juliol, diada de les "fiestas patrias" al Perú. Estava tot engalanat amb banderes vermelles i blanques i hi havia diversos mercats on venien banderoles i altres motius per celebrar la diada com cal.

Allà vam notar que potser el paisatge no, però la ciutat en sí era el més turístic que havíem vist després de molts díes... es nota una diferència força important entre Perú i Bolívia.

El que vam fer de seguida va ser mirar com podíem visitar les illes flotants Uros, que es troben al "golf" de Puno i l'illa Taquilé, ja més endinsada en el Titicaca. El més econòmic que vam trobar ens ho oferien al mateix hostal on estavem, així és que no ens ho vam pensar gaire i vam contractar el tour.

Ens vam llevar ben d'horeta i a les set del matí ja ens veníen a buscar amb un mini-bus a la porta de l'hostal per dur-nos al port de Puno.

Allà vam sortir en barca (en aquest cas amb salvavides i mesures de seguretat, no com la de Copacabana) i a les 8.00 del matí ja teníem el Julio (el guia) explicant-nos una mica més d'història sobre el que visitaríem.

Vam ser dels primers en arribar a una de les 36 illes flotants que formen el conjunt de les Uros, i allà ens van fer una petita explicació sobre perquè aquella gent van anar a viure a l'aigua i com s'ho feien per construïr les illes... El motiu va ser l'imperi Inca, en arribar a Puno es va trobar amb els Uros, gent que va ser sotmesa a treballar per l'Inca, però com que ho feien a desgana i no hi estaven d'acord, l'Inca els hi va dir que éren lliures però que no podíen habitar en terra ferma. És per aquest motiu que al principi, van construïr-se barques amb canyes o totora (una planta com el vímet que creix en el llac)...

Amb el temps es van anar establint en unes illes flotants creades amb tot el material que els hi ofereix la mateixa totora, és a dir les arrels submergides i la planta tallada. En aquests moments les illes s'han convertit en un petit territori flotant que té cases (també de totora i amb energia solar), escoles i fins i tot una petita part destinada al turisme on venen l'artesania autòctona.

Després que ens mostréssin com són les seves cases per dins, dedicar-nos uns cants tradicionals en aymara i de fer un petit passeig en barca de totora, vam retornar a la barca de motor per anar fins a l'illa de Taquilé (no flotant). El viatge va durar unes dues hores i en arribar-hi vam iniciar un petit ascens fins la plaça "major" del poble i ens vam trobar amb una sorpresa ben agradable, estaven realitzant una dansa per celebrar les "fiestas santiagueñas" que havien començat el dia 25 (sant Jaume) i durarien unes dues setmanes. Amb els balls amb robes plenes de colors vam estar distrets una bona estona, i vam tenir la sensació d'estar veient un documental de "la 2 o del 33" però en directe que és molt millor. A la mateixa plaça a més hi havia diverses paradetes de teixits, que sembla ser que són de molta qualitat però també molt cars... i amb aquest temps ja haviem fet gana per anar a dinar tot el grup, tocava truita del Titicaca.

Per acompanyar el dinar, el guia ens va explicar el significat dels barrets que duien els homes de l'illa, doncs n'hi ha uns que són més aviat blancs i amb brodats i que els porten els solters, uns altres amb més color i més foscos pels casats, i els més acolorits i bonics per les autoritats. Cal dir que ens va sorprendre molt que a l'illa, a més de no haver-hi vehicles motoritzats, tampoc hi ha policia ni forces de l'ordre, doncs la gent allà és ben tranquila i sembla ser que aquest tipus de vida els hi dóna força longevitat.

Així doncs, amb les panxes plenes i havent conegut una mica més els nostres companys i companyes de grup vam retornar cap a la barca per l'altre costat de l'illa, utilitzant unes escales i passant per diversos arcs de pedra... doncs amb el retorn cap a Puno s'acabava el nostre dia de visita a les illes. Dia que també vam aprofitar per anar a internet i per casualitats de la vida hi vam trobar uns catalans coneguts... si n'és de petit el món!!

I fins aquí el nostre segon dia al Perú, l'endemà ja ens en vam anar cap a Arequipa, però això haurà de ser un altre escrit...

Molts petonets a totes i tots, i si aquests dies a les notícies parlen del terratrèmol de fa un any a Pisco, no canvieu de canal... sembla mentida però encara hi ha molta feina per fer, en arribar aquí nosaltres vam tenir la impressió que més que un any, feia un mes des del terratrèmol.
Enfí, s'ha de veure de tot en aquest món tan petit i tan gran alhora, oi?

Cuideu-vos molt!