Hola familia,
Com ja us vam explicar en l'escrit anterior, vam estar tres setmanes per la ciutat de Pisco fent feines de reconstrucció de la ciutat.
La veritat és que només arribar a la ciutat ja vam veure que els viatgers que ens havien "aconsellat" d'anar cap a Pisco, tenien tota la raó, el paisatge era desolador, simplement amb el taxi que ens va dur de la carretera panamericana fins al centre vam poder veure que el cementiri no tenia murs, cases enderrocades, el cine era un solar, i a la Plaza de Armas es podia veure un buit enorme on abans hi havia hagut l'església. A tocar mateix del centre hi havia gent vivint en tendes, tots els carrers oberts, tot just ara es feien els treballs de clavegueram...
Tot això semblava impossible si tenim en compte que ja gairebe feia un any!
Nosaltres vam arribar a la casa Burners de bon matí, però la major part de voluntaris ja havia sortit a treballar, només hi quedava una noia que ens va explicar una mica com funcionava tot amb un anglès a tota pastilla!
Vam estar mirant les instal·lacions, omplint la documentació corresponent i d'allar ja vam anar a dinar a una escola que tot just inauguraven aquell dilluns i que havia estat construida per Handson i per Burners.
L'ambient amb els mestres, alumnes i voluntaris era molt maco, com una gran familia! i el dinar estava boníssim!
I ben tips ja vam començar a treballar aquella mateixa tarda. La Gemma en un centre de divulgació de la pesca sostenible pintant murals i jo vaig acompanyar el Felix (un voluntari madrileny) per ajudar-lo a anivellar un terra fet de sorra i poder-hi ficar el formigó.
Aquest treball el vam fer a la Villa Tupac Amaru, un lloc on molta gent de Pisco es va desplaçar per por a altres terratremols, tsunami... i per que ho havien perdut practicament tot.
La resta de dies de la primera setmana vam acabar el terra de la casa i vam començar a preparar el nou centre per a Pisco sin fronteras. El dissabte també es treballava i vam anar a ajudar a treure l'encofrat d'un lavabo públic fet també a Villa Tupac Amaru. I a mig matí la Delphine ens va ensenyar quina seria la nostra feina per la setmana vinent.
El cap de setmana voliem recuperar-nos i descansar, però no va ser possible, la colla de voluntaris ens va "enredar" per canviar d'aires i anar a visitar Huacachina, un oasi al mig del desert convertit en un centre d'atracció turística, a una hora de Pisco passant per Ica.
Com ja us vam explicar en l'escrit anterior, vam estar tres setmanes per la ciutat de Pisco fent feines de reconstrucció de la ciutat.
La veritat és que només arribar a la ciutat ja vam veure que els viatgers que ens havien "aconsellat" d'anar cap a Pisco, tenien tota la raó, el paisatge era desolador, simplement amb el taxi que ens va dur de la carretera panamericana fins al centre vam poder veure que el cementiri no tenia murs, cases enderrocades, el cine era un solar, i a la Plaza de Armas es podia veure un buit enorme on abans hi havia hagut l'església. A tocar mateix del centre hi havia gent vivint en tendes, tots els carrers oberts, tot just ara es feien els treballs de clavegueram...
Tot això semblava impossible si tenim en compte que ja gairebe feia un any!
Nosaltres vam arribar a la casa Burners de bon matí, però la major part de voluntaris ja havia sortit a treballar, només hi quedava una noia que ens va explicar una mica com funcionava tot amb un anglès a tota pastilla!
Vam estar mirant les instal·lacions, omplint la documentació corresponent i d'allar ja vam anar a dinar a una escola que tot just inauguraven aquell dilluns i que havia estat construida per Handson i per Burners.
L'ambient amb els mestres, alumnes i voluntaris era molt maco, com una gran familia! i el dinar estava boníssim!
I ben tips ja vam començar a treballar aquella mateixa tarda. La Gemma en un centre de divulgació de la pesca sostenible pintant murals i jo vaig acompanyar el Felix (un voluntari madrileny) per ajudar-lo a anivellar un terra fet de sorra i poder-hi ficar el formigó.
Aquest treball el vam fer a la Villa Tupac Amaru, un lloc on molta gent de Pisco es va desplaçar per por a altres terratremols, tsunami... i per que ho havien perdut practicament tot.
La resta de dies de la primera setmana vam acabar el terra de la casa i vam començar a preparar el nou centre per a Pisco sin fronteras. El dissabte també es treballava i vam anar a ajudar a treure l'encofrat d'un lavabo públic fet també a Villa Tupac Amaru. I a mig matí la Delphine ens va ensenyar quina seria la nostra feina per la setmana vinent.
El cap de setmana voliem recuperar-nos i descansar, però no va ser possible, la colla de voluntaris ens va "enredar" per canviar d'aires i anar a visitar Huacachina, un oasi al mig del desert convertit en un centre d'atracció turística, a una hora de Pisco passant per Ica.
Va ser un cap de setmana diferent, gaudint de bona companyia i visitant un lloc molt curiós.
La segona setmana ens vam convertir en rebossadors "pofesionals". La nostra feina consistia en rebosar de ciment els dipòsits d'aigua dels lavabos públics que es trobaven a diferents barris de la ciutat. Aquesta setmana a més va ser força moguda a la ciutat ja que el divendres 15 d'agost es cumplia un any del terratrèmol i totes les autoritats i mitjans de premsa internacional convertirien en centre d'atenció aquest lloc oblidat.
Van haver-hi manifestacions i cassolades pacífiques que reflectien el descontentament general de la població envers la feina no feta en aquest lloc.
El dissabte vam treballar començant la mudança i preparant la festa de comiat de Burners Without Borders. La festa es va fer al centre de la nova organització Pisco sin fronteras a més dels voluntaris també ens hi va acompanyar gent local, amics...
La última setmana va ser per acabar de preparar les instal·lacions del nou centre, però sobretot va ser una setmana de comiats. :(
El dilluns la Gemma va treballar en la continuació d'una escola i jo acabant els últims retocs elèctrics per Pisco sin fronteras. El dimarts 26 vam acomiadar-nos de tots els nostres companys durant la reunió matinal, i ens vam dirigir cap a Lima en bus, una mica tristos pel comiat, però alhora contents per anar a buscar el Xavi (el meu germà) i la Montse a l'aeroport. Els nostres nous companys de viatge fins al dia 15 de setembre.
I així s'acaba aquest escrit i comença la última etapa del viatge amb motxilla amunt i avall cada dia...
fins aviat!
2 comentaris:
ei macos!!
ja he tornat a la feina, i ara podré llegir amb més regularitat les vostres peripècies!! Ja veig que us heu convertit en uns manetes, mbé mbé...jo a casa vull fer alguna reformeta,..quan torneu ja us trucaré! ;)
jo per la vila del pingüí, mbé! berlin (ja fa dies) és molt maco, molt de totxo ben posat, amb molt de caler a sota!!! mare meva, és una ciutat relaxant, q per fer el guiri (de dia) és molt agradable. Aquests dies amb el Pere em va anar molt bé!!! I dp festa major! què us he d'explicar, eh gemma!!jejeje un festival un any més!
wenu wapus, molts petons i rebosseu força!!! :D
bon final de trajecte!!!
Hola guapus,
Veig que heu treballat un dies, ja esta bé, penso que és molt gratificant poder ajudar a la gent, cal que sigui un treball diari, i també perque`no si és pot donar un cop de mà encara millor. Jo també algun dia farè un pensament.
una abraçada molt i molt forta!!!
Publica un comentari a l'entrada