Hola boniques i bonics,
Ja tornem a ser aquí, després de passar uns dies aïllats en alta muntanya, sense llum, telèfon ni internet, tota una experiència... però això serà un altre capítol, avui ens toca acabar d'explicar la nostra estada a Brasil amb la ciutat de Río...
Després d'atipar-nos de pizza, vam haver de córrer una mica cap al hostel per refugiar-nos de la pluja, que va ser protagonista tota la nit. Al matí del dilluns, ens haviem llevat amb la intenció de conèixer el Cristo del Corcovado, però vam mirar cap a dalt i uns núvols amenacadors ens van fer desdir perquè pujar allà dalt, pagar 35 reals cadascun i no poder veure res... no valia la pena.
Amb el metro, ens vam dirigir cap al centre de la ciutat, on vam poder visitar la zona de la Biblioteca Nacional, el Teatre Municipal i el Museu de Belles Arts. Mentre passejavem mirant cap aquí i cap allà, vam veure que de sobte, tot i que el dia seguia gris i fresc, el Pâo de Acucar comencava a treure el cap entre els núvols, així que ens vam decidir a tornar a Botafogo per pujar cap al Pâo de Acucar, i descobrir, encara que no fós el famós Cristo, un altre dels llocs més fotografiats d'aquesta ciutat... el que no sabíem és que cobraven el mateix preu que per visitar el Cristo, però què haviem de fer, ja érem allà, i quantes oportunitats més tindríem de visitar el Pâo de Acucar?
Tot i que el temps no ens va acompanyar gaire, vam poder gaudir d'una bona vista de Río, i es pot dir, que tenint en compte el flux de gent que deu circular cada dia per allà, encara vam estar forca tranquils. Vam passejar-hi una estona, junt amb uns mariners xinesos que no paràven de fer-se fotos tots uniformats, vam espantar-nos molt a la botigueta típica de souvenirs en veure el preu de la camiseta oficial de la selecció brasilera... i amb la por al cos, vam tornar a baixar pel funicular encara amb una mica de fred i, cosa estranya en nosaltres, vam decidir anar a dinar al shopping río sul, on estariem refugiats del mal temps sense haver de pagar ni un real, je je.
Un cop ja entrats en calor, vam continuar passejant per la ciutat fins que se'ns va fer fosc i vam anar a preparar les motxilles abans d'anar un altre cop al centre a descobrir les meravelles del tramvia o bondinho que per sort haviem descobert gràcies a la nostra fantàstica guia de sudamèrica Footprint. El tramviafa moltíssims anys que funciona i nosaltres vam agafar la línia cap a Paula Mattos, que ens duia a recórrer el barri de Santa Teresa passant pel vertiginós aqueducte Arcos da Lapa. La parada final era a Largo das Neves, i hi vam arribar després d'una mitja hora de passeig, en la qual el tramvia es va desenganxar de la línia elèctrica, suposant és clar, que ens paréssim en plena pujada i ens quedéssim sense llum un o dos minuts, molt autèntic... llàstima que ja era fosc, tot i així és un viatge del tot recomanable i una experiència ben carioca que ens va permetre aproximar-nos una mica més a la forma de vida local i a riure amb les bromes que feia el simpàtic conductor.
D'aquí, i ja a tocar del famós barri de Lapa, que abans era un lloc molt perillós i ara s'ha convertit en el centre de la vida nocturna de la cidade maravilhosa... Vam sopar en un restaurant on normalment hi hauria música en directe, però un dilluns, per desgràcia no donava per tant...
En aquest barri, vam poder veure les dues cares de Río i de Brasil, la de restaurants i pubs cars on no hi falta de res, i el Brasil dels mininos da rua esnifant cola, prostitució, i molta molta gent que com a únic sostre té el cel...
Dimarts, ja era el nostre últim matí a Brasil, ja que a les 15.30h sortia el nostre bus cap a Puerto Iguazú, com ens vam llevar d'horeta i el dia es va despertar amb sol, vam voler aprofitar per visitar el famós Cristo Redentor o del Corcovado. Vam pujar-hi en un cotxe que feia una parada més que el tren, la qual cosa ens va permetre tenir dues perspectives diferents de la ciutat, incloent-hi un bon nombre de favelas.
El Cristo, si us hem de dir la veritat, ens l'imaxinavem molt més gran, això si, de gent n'hi havia per donar i per vendre, i la vista de la ciutat és forca interessant, per no dir de les millors, ja que l'estatua en qüestió es troba en un punt molt cèntric que et permet veure la majoria de les platges, bona part de barris, el famós estadi del Maracanà, el Pâo de Acucar, i entre altres, la gran favela Rocinha... que es veu que ara es pot visitar i és més, les guies de viatges ho recomanen. Cal dir que nosaltres no ho vam fer, no havíem tingut prou temps per assimilar la contradicció entre el que tothom t'aconsella que és no entrar mai dins una favela, amb trobar-te un tour guiat dins la favela més gran de Río.
En el viatge amb el taxi des del Botafogo on teniem el hostel a la Terminal, el taxista ens va posar al dia de la crua realitat de les faveles, i ens vam assabentar que la nit del diumenge al dilluns, la guerra que hi ha entre algunes faveles i l'exercit brasiler, s'havia cobrat tres vides innocents, això sí, assassinats comesos pels propis militars... Qui té més enteniment?
I amb totes aquestes contradiccions, injustícies i una bellesa incomparable, ens n'anàvem de Brasil, de retorn cap a Argentina, on esperàvem que, almenys la nostra economia es recuperés...
Petonets i fins aviat! Això sí, el pròxim dia i si tot va bé, ja us escriurem des de Bolívia.
Ja tornem a ser aquí, després de passar uns dies aïllats en alta muntanya, sense llum, telèfon ni internet, tota una experiència... però això serà un altre capítol, avui ens toca acabar d'explicar la nostra estada a Brasil amb la ciutat de Río...
Després d'atipar-nos de pizza, vam haver de córrer una mica cap al hostel per refugiar-nos de la pluja, que va ser protagonista tota la nit. Al matí del dilluns, ens haviem llevat amb la intenció de conèixer el Cristo del Corcovado, però vam mirar cap a dalt i uns núvols amenacadors ens van fer desdir perquè pujar allà dalt, pagar 35 reals cadascun i no poder veure res... no valia la pena.
Amb el metro, ens vam dirigir cap al centre de la ciutat, on vam poder visitar la zona de la Biblioteca Nacional, el Teatre Municipal i el Museu de Belles Arts. Mentre passejavem mirant cap aquí i cap allà, vam veure que de sobte, tot i que el dia seguia gris i fresc, el Pâo de Acucar comencava a treure el cap entre els núvols, així que ens vam decidir a tornar a Botafogo per pujar cap al Pâo de Acucar, i descobrir, encara que no fós el famós Cristo, un altre dels llocs més fotografiats d'aquesta ciutat... el que no sabíem és que cobraven el mateix preu que per visitar el Cristo, però què haviem de fer, ja érem allà, i quantes oportunitats més tindríem de visitar el Pâo de Acucar?
Tot i que el temps no ens va acompanyar gaire, vam poder gaudir d'una bona vista de Río, i es pot dir, que tenint en compte el flux de gent que deu circular cada dia per allà, encara vam estar forca tranquils. Vam passejar-hi una estona, junt amb uns mariners xinesos que no paràven de fer-se fotos tots uniformats, vam espantar-nos molt a la botigueta típica de souvenirs en veure el preu de la camiseta oficial de la selecció brasilera... i amb la por al cos, vam tornar a baixar pel funicular encara amb una mica de fred i, cosa estranya en nosaltres, vam decidir anar a dinar al shopping río sul, on estariem refugiats del mal temps sense haver de pagar ni un real, je je.
Un cop ja entrats en calor, vam continuar passejant per la ciutat fins que se'ns va fer fosc i vam anar a preparar les motxilles abans d'anar un altre cop al centre a descobrir les meravelles del tramvia o bondinho que per sort haviem descobert gràcies a la nostra fantàstica guia de sudamèrica Footprint. El tramviafa moltíssims anys que funciona i nosaltres vam agafar la línia cap a Paula Mattos, que ens duia a recórrer el barri de Santa Teresa passant pel vertiginós aqueducte Arcos da Lapa. La parada final era a Largo das Neves, i hi vam arribar després d'una mitja hora de passeig, en la qual el tramvia es va desenganxar de la línia elèctrica, suposant és clar, que ens paréssim en plena pujada i ens quedéssim sense llum un o dos minuts, molt autèntic... llàstima que ja era fosc, tot i així és un viatge del tot recomanable i una experiència ben carioca que ens va permetre aproximar-nos una mica més a la forma de vida local i a riure amb les bromes que feia el simpàtic conductor.
D'aquí, i ja a tocar del famós barri de Lapa, que abans era un lloc molt perillós i ara s'ha convertit en el centre de la vida nocturna de la cidade maravilhosa... Vam sopar en un restaurant on normalment hi hauria música en directe, però un dilluns, per desgràcia no donava per tant...
En aquest barri, vam poder veure les dues cares de Río i de Brasil, la de restaurants i pubs cars on no hi falta de res, i el Brasil dels mininos da rua esnifant cola, prostitució, i molta molta gent que com a únic sostre té el cel...
Dimarts, ja era el nostre últim matí a Brasil, ja que a les 15.30h sortia el nostre bus cap a Puerto Iguazú, com ens vam llevar d'horeta i el dia es va despertar amb sol, vam voler aprofitar per visitar el famós Cristo Redentor o del Corcovado. Vam pujar-hi en un cotxe que feia una parada més que el tren, la qual cosa ens va permetre tenir dues perspectives diferents de la ciutat, incloent-hi un bon nombre de favelas.
El Cristo, si us hem de dir la veritat, ens l'imaxinavem molt més gran, això si, de gent n'hi havia per donar i per vendre, i la vista de la ciutat és forca interessant, per no dir de les millors, ja que l'estatua en qüestió es troba en un punt molt cèntric que et permet veure la majoria de les platges, bona part de barris, el famós estadi del Maracanà, el Pâo de Acucar, i entre altres, la gran favela Rocinha... que es veu que ara es pot visitar i és més, les guies de viatges ho recomanen. Cal dir que nosaltres no ho vam fer, no havíem tingut prou temps per assimilar la contradicció entre el que tothom t'aconsella que és no entrar mai dins una favela, amb trobar-te un tour guiat dins la favela més gran de Río.
En el viatge amb el taxi des del Botafogo on teniem el hostel a la Terminal, el taxista ens va posar al dia de la crua realitat de les faveles, i ens vam assabentar que la nit del diumenge al dilluns, la guerra que hi ha entre algunes faveles i l'exercit brasiler, s'havia cobrat tres vides innocents, això sí, assassinats comesos pels propis militars... Qui té més enteniment?
I amb totes aquestes contradiccions, injustícies i una bellesa incomparable, ens n'anàvem de Brasil, de retorn cap a Argentina, on esperàvem que, almenys la nostra economia es recuperés...
Petonets i fins aviat! Això sí, el pròxim dia i si tot va bé, ja us escriurem des de Bolívia.
