Hola boniques i bonics
Avui, la segona i última part d'Ilha Grande...
El divendres, 13 de juny ens vam llevar sense estar massa decidits si fariem una trilha (camí) o una altra... la decisió després d consultar-ho amb el nostre informador oficial i amo del Colibrí, va ser ràpida: un camí trigàvem dues hores anar i dues hores tornar... l'altre una hora i mitja anar i la tornada es podia fer en taxi-barca. Així que evidentment, vam escollir la segona opció, je je.
L'objectiu de l'excursió era arribar a la Cachoeira da Feiticeira o dit en català : cascada de la fetillera/bruixa.
El camí sortia desde l'extrem esquerre del poble d'Abrao i estava força ben indicat, i és allà on vam coincidir amb uns companys d'excursió que no sabiem que vindrien... tres gossos "callejeros" o millor dit, "playeros" tenint en compte el lloc on viuen, als quals sembla que els hi vam caure amb gràcia i es van disposar a acompanyar-nos.
Imaginem-nos l'escena, nosaltres dos amb un bastó cadascun a la mà perquè ens havien dit que amb el bastó espantaríem les serps... un gos de taques blanc i negre, coix, un altre gos mig salsitxa marró, i una gossa, amb el pel molt brut, despentinat i amb rastes, que tenia cara de simpàtica. Ho podríem batejar com els "cinco magníficos" a la caça de la bruixa perduda.
Doncs, tots decidits vam passar per sota un aqüeducte, després per una mena de piscina natural formada pel mateix riu, un bosc preciós de bambú altíssim, i una pujada, que realment pujava molt i que ens havia de dur fins la cascada de la bruixa... i després de suar una mica, ho vam aconseguir!
La cascada, d'uns 15 metres d'alçada era força maca, però tampoc res de l'altre món i l'aire que desprenia era força fresc. Això, tenint en compte que el dia era gris i no excessivament calurós, no era del tot agradable, així que al cap d'una estona de ser-hi i en no haver trobat la bruixa per enlloc, vam anar cap a la platja de la bruixa, que quedava força a prop d'allà.
La platja era petitona, molt neta i poc freqüentada, i vam estar-hi distrets una bona estona amb tots els crancs que estàven traient arena dels forats, i del gos coix de taques negres i blanques, que va baixar fins la platja i va estar jugant amb nosaltres i els irlandesos que s'estaven al mateix lloc que nosaltres per dormir...
A les quatre de la tarda, la barca ens va dur cap a Abraâo, i en arribar, després d'una dutxa, vam dinar i vam coincidir de nou amb els nostres amics de Buenos Aires i Mar del Plata, que uns dies abans haviem conegut a Paraty.
L'endemà ja ens vam preparar per agafar la barca que ens retornaria a Angra dos Reis, i que sortia a les 10 del matí... Al cap d'una hora i mitja de trajecte, i d'haver pagat el triple del bitllet perquè era cap de setmana (?), vam arribar a Angra i ens vam trobar el bus que anava cap a Río de Janeiro just al port, així que ens va anar de perles i de seguida ens hi vam enfilar, estalviant-nos el trajecte a l'estació.
La gran i imponent ciutat de Río, ens va rebre després de dues horetes i poc de camí... però això ja mereix un altre escrit, i així ens acomiadem d'aquesta Illa fantàstica i bella, anomenada Ilha Grande.
Petonets! i gràcies pels comentaris i per tenir la paciència de llegir-nos... fins aviat!
Avui, la segona i última part d'Ilha Grande...
El divendres, 13 de juny ens vam llevar sense estar massa decidits si fariem una trilha (camí) o una altra... la decisió després d consultar-ho amb el nostre informador oficial i amo del Colibrí, va ser ràpida: un camí trigàvem dues hores anar i dues hores tornar... l'altre una hora i mitja anar i la tornada es podia fer en taxi-barca. Així que evidentment, vam escollir la segona opció, je je.
L'objectiu de l'excursió era arribar a la Cachoeira da Feiticeira o dit en català : cascada de la fetillera/bruixa.
El camí sortia desde l'extrem esquerre del poble d'Abrao i estava força ben indicat, i és allà on vam coincidir amb uns companys d'excursió que no sabiem que vindrien... tres gossos "callejeros" o millor dit, "playeros" tenint en compte el lloc on viuen, als quals sembla que els hi vam caure amb gràcia i es van disposar a acompanyar-nos.
Imaginem-nos l'escena, nosaltres dos amb un bastó cadascun a la mà perquè ens havien dit que amb el bastó espantaríem les serps... un gos de taques blanc i negre, coix, un altre gos mig salsitxa marró, i una gossa, amb el pel molt brut, despentinat i amb rastes, que tenia cara de simpàtica. Ho podríem batejar com els "cinco magníficos" a la caça de la bruixa perduda.
Doncs, tots decidits vam passar per sota un aqüeducte, després per una mena de piscina natural formada pel mateix riu, un bosc preciós de bambú altíssim, i una pujada, que realment pujava molt i que ens havia de dur fins la cascada de la bruixa... i després de suar una mica, ho vam aconseguir!
La cascada, d'uns 15 metres d'alçada era força maca, però tampoc res de l'altre món i l'aire que desprenia era força fresc. Això, tenint en compte que el dia era gris i no excessivament calurós, no era del tot agradable, així que al cap d'una estona de ser-hi i en no haver trobat la bruixa per enlloc, vam anar cap a la platja de la bruixa, que quedava força a prop d'allà.
La platja era petitona, molt neta i poc freqüentada, i vam estar-hi distrets una bona estona amb tots els crancs que estàven traient arena dels forats, i del gos coix de taques negres i blanques, que va baixar fins la platja i va estar jugant amb nosaltres i els irlandesos que s'estaven al mateix lloc que nosaltres per dormir...
A les quatre de la tarda, la barca ens va dur cap a Abraâo, i en arribar, després d'una dutxa, vam dinar i vam coincidir de nou amb els nostres amics de Buenos Aires i Mar del Plata, que uns dies abans haviem conegut a Paraty.
L'endemà ja ens vam preparar per agafar la barca que ens retornaria a Angra dos Reis, i que sortia a les 10 del matí... Al cap d'una hora i mitja de trajecte, i d'haver pagat el triple del bitllet perquè era cap de setmana (?), vam arribar a Angra i ens vam trobar el bus que anava cap a Río de Janeiro just al port, així que ens va anar de perles i de seguida ens hi vam enfilar, estalviant-nos el trajecte a l'estació.
La gran i imponent ciutat de Río, ens va rebre després de dues horetes i poc de camí... però això ja mereix un altre escrit, i així ens acomiadem d'aquesta Illa fantàstica i bella, anomenada Ilha Grande.
Petonets! i gràcies pels comentaris i per tenir la paciència de llegir-nos... fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada