Hola boniques i bonics,
Avui, i per no fer-nos més pesats amb Buenos Aires, tenim intenció d'acabar la nostra descripció de l'estada en aquesta ciutat meravellosa.
El dilluns, avui fa just una setmana (que per cert, ja som a juny!) també ens va tocar dia lliure, vam aprofitar per recórrer el barri de Recoleta, seguint les recomanacions que ens havia fet la nostra famíla d'acollida.
Vam comencar visitant Plaza Francia, coneguda perque tots els caps de setmana hi ha una fireta d'artesans, cosa que evidentment no hi vam trobar ja que era dilluns. No obstant la visita valia la pena, el cert és que els parcs i places d'aquesta ciutat estan molt ben cuidades i dóna gust passejar-s'hi.
A prop de la "plaza" hi vam descobrir l'esglesia del Pilar, que te una arquitectura d'estil colonial, i es completament blanca de fora... la vam visitar una mica pero vam haver d'anar-nos en perque no paraven d'entrar-hi grups de turistes que es veien d'una hora lluny. Aquests mateixos grups també els vam trobar uns metres més amunt, quan vam visitar el cementiri de Recoleta... Un lloc realment sorprenent, almenys nosaltres no haviem vist mai un cementiri semblant.
La primera impressió que tens, és que has entrat a un poble petit, on hi ha casetes (criptes fúnebres) per tot arreu, amb les seves places, faroles, etc.
Cada cripta correspon a una família (evidentment, amb alt poder adquisitiu) i ténen una alcada d'uns tres metres amb la seva porta i finestres... espiant a dins podíem veure, a banda dels taûts, unes escales estretes que es dirigien cap al subterrani... on imaginem que hi havia més "gent".
Tot tenia un aire una mica a "conde drácula" pero, és realment un lloc recomanat de visitar per a qui busca la tranquilitat... :) a part de veure un cementiri ben diferent, és clar.
Tant passejar ens havia fet entrat gana, així que ens vam dedicar a buscar algun lloc més o menys economic per la zona... cosa que cal dir, semblava missió impossible. Al final, uns quants carrers més avall, vam poder calmar les nostres panxes amb uns gnocchis...
D'alla ja vam agafar direcció cap a l'estació - terminal del Retiro, per treure els passatges cap a Puerto Iguazú, on l'endema ens n'anavem a veure les Cataratas (aixo ja us ho explicarem en un altre escrit), i després de molt caminar perque aquesta estació és enorme, vam aconseguir els nostres bitllets. Tot seguit vam enfilar cap al centre amb el nostre estimat colectivo 70, i d'alla a casa del Bruno a compartir uns mates i madalenes "rellenes" de dulce de leche amb els seus pares i el Leon.
Després amb molta pena, vam fer el nostre últim sopar a Buenos Aires, on la Liliana ens va preparar una deliciosa "tarta dulce de jamón y queso"... ja tinc la recepta!
El dimarts, el podem resumir com un dia trist... la veritat és que els dies passats aqui i tot el que ens hi han ofert i hi hem pogut compartir ha estat molt i molt bo. Aixo, en general ja s'agraeix, pero si a més a més estem viatjant i fa temps que no veiem família i amics, es converteix en alguna cosa molt especial... els comiats no ens agraden gens, pero almenys sabem que tornarem a trobar-nos amb tota aquesta gent fantastica per Solsona, Andorra o Buenos Aires, de nou.
A tots ells, moltíssimes gracies per haver-nos cuidat tan bé!! Muchísimas gracias queridos!
Amb carinyu...
Avui, i per no fer-nos més pesats amb Buenos Aires, tenim intenció d'acabar la nostra descripció de l'estada en aquesta ciutat meravellosa.
El dilluns, avui fa just una setmana (que per cert, ja som a juny!) també ens va tocar dia lliure, vam aprofitar per recórrer el barri de Recoleta, seguint les recomanacions que ens havia fet la nostra famíla d'acollida.
Vam comencar visitant Plaza Francia, coneguda perque tots els caps de setmana hi ha una fireta d'artesans, cosa que evidentment no hi vam trobar ja que era dilluns. No obstant la visita valia la pena, el cert és que els parcs i places d'aquesta ciutat estan molt ben cuidades i dóna gust passejar-s'hi.
A prop de la "plaza" hi vam descobrir l'esglesia del Pilar, que te una arquitectura d'estil colonial, i es completament blanca de fora... la vam visitar una mica pero vam haver d'anar-nos en perque no paraven d'entrar-hi grups de turistes que es veien d'una hora lluny. Aquests mateixos grups també els vam trobar uns metres més amunt, quan vam visitar el cementiri de Recoleta... Un lloc realment sorprenent, almenys nosaltres no haviem vist mai un cementiri semblant.
La primera impressió que tens, és que has entrat a un poble petit, on hi ha casetes (criptes fúnebres) per tot arreu, amb les seves places, faroles, etc.
Cada cripta correspon a una família (evidentment, amb alt poder adquisitiu) i ténen una alcada d'uns tres metres amb la seva porta i finestres... espiant a dins podíem veure, a banda dels taûts, unes escales estretes que es dirigien cap al subterrani... on imaginem que hi havia més "gent".
Tot tenia un aire una mica a "conde drácula" pero, és realment un lloc recomanat de visitar per a qui busca la tranquilitat... :) a part de veure un cementiri ben diferent, és clar.
Tant passejar ens havia fet entrat gana, així que ens vam dedicar a buscar algun lloc més o menys economic per la zona... cosa que cal dir, semblava missió impossible. Al final, uns quants carrers més avall, vam poder calmar les nostres panxes amb uns gnocchis...
D'alla ja vam agafar direcció cap a l'estació - terminal del Retiro, per treure els passatges cap a Puerto Iguazú, on l'endema ens n'anavem a veure les Cataratas (aixo ja us ho explicarem en un altre escrit), i després de molt caminar perque aquesta estació és enorme, vam aconseguir els nostres bitllets. Tot seguit vam enfilar cap al centre amb el nostre estimat colectivo 70, i d'alla a casa del Bruno a compartir uns mates i madalenes "rellenes" de dulce de leche amb els seus pares i el Leon.
Després amb molta pena, vam fer el nostre últim sopar a Buenos Aires, on la Liliana ens va preparar una deliciosa "tarta dulce de jamón y queso"... ja tinc la recepta!
El dimarts, el podem resumir com un dia trist... la veritat és que els dies passats aqui i tot el que ens hi han ofert i hi hem pogut compartir ha estat molt i molt bo. Aixo, en general ja s'agraeix, pero si a més a més estem viatjant i fa temps que no veiem família i amics, es converteix en alguna cosa molt especial... els comiats no ens agraden gens, pero almenys sabem que tornarem a trobar-nos amb tota aquesta gent fantastica per Solsona, Andorra o Buenos Aires, de nou.
A tots ells, moltíssimes gracies per haver-nos cuidat tan bé!! Muchísimas gracias queridos!
Amb carinyu...
