04 de juny 2008

Cataratas del Iguazú... un dels llocs més impressionants que hem vist mai

Hola genteta!

Ja tornem a ser aquí...

Avui us volem explicar, tot i que per més paraules que hi posem no es pot descriure... un dels llocs que més ens han impressionat durant el viatge, i creiem que de tot el món.

Cataratas del Iguazú, un lloc que fa de frontera entre Argentina i Brasil, on milions de litres d'aigua, divideixen aquests dos països enormes, que per fer honor al seu tamany, disposen, creiem, d'un dels espectacles naturals més impactants del planeta.


Per visitar aquest lloc meravellós, s'hi pot accedir des dels dos països. Nosaltres ho vam visitar del costat argentí, on el poble més proper és Puerto Iguazú (a una mitja hora en bus de l'entrada del parc). La diferència entre un costat i l'altre, segons ens han dit, es que el costat argentí té la majoria de catarates i per tant el recorregut per la selva i els salts, et pot portar tot el dia, en canvi el costat brasiler, té més bona vista ja que queda enfront de tots els salts, no obstant amb un parell d'hores més o menys, ja has fet, ja que no hi ha gaires circuits per fer.

Per definir-vos una mica la nostra primera impressió quan vam visitar la Garganta del diablo... cal reconèixer que ens queien les llagrimes d'emoció... tot el que es veia davant nostre, acompanyat del soroll, la intensitat amb la que cau l'aigua... (tampoc volem semblar ridículs, ara...) però de veritat que s'ha de veure!

Vam passar tot el dia i no se'ns va fer gens pesat... també cal dir que va estar núvol i força fred, excepte cinc minuts de sol, que ens van permetre contemplar diversos arcs de sant martí. I pel que ens van dir, un dia de calor, costa molt aguantar el ritme, ja que el clima és molt humit, de tipus tropical... i si camines gaire et canses de seguida. Així que tampoc ens podem queixar del mal temps.


De l'espai en sí, i tot i que son la major atraccio del parc, no només val la pena contemplar els salts d'aigua, sinó que la vegetacio i fauna de la selva, complementen la bellesa del lloc. Sembla impossible pensar que quan tanquen les portes del parc, aquest lloc continua tenint vida pròpia, i tots els animals tímids que costa de veure durant el dia, reapareixen per tornar-li encara més l'encant natural.

Ens sap greu no poder-ho explicar millor... però per poc que es pugui, s'ha de veure...

Cal advertir, que com a tots els espais on els humans ens posem, no està tan ben conservat com caldria esperar, i hi ha algunes deixalles que es veu que els visitants no poden evitar de llençar en plena natura (per desgràcia, la nostra condició ens fa així d'impresentables)... i també hi ha tota una infraestructura de trens i barques que sobretot a l'entrada et fa la sensació de ser una mica a Port Aventura... per sort si deixem enrera tot això i gaudim del que ens ofereix la naturalesa... recobrem l'alegria de poder veure encara, paisatges que ens deixen amb la boca oberta i ens fan posar la pell de gallina.

Que consti que el que es veu a les fotos, no té ni punt de comparació amb veure-ho en directe... us fa falta més arguments per agafar les maletes i volar cap aquí?

Petoooons! i gràcies un cop més pels comentaris, i per anar-nos seguint! sou uns sols!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Chicos!!!
estuvieron en las Cataratas el Iguazú!!! wow es increible!
espero que sigan teniendo un buen viaje! ahora el norte, no? Bolivia Perú y a pasarla bien =)

buen viaje!

ariel. =)

Anònim ha dit...

records des d'Avià.
Hem quedat meravellats de les fotos.
quina enveja, ja vindríem ja...

Una abraçada!

Alexinho ha dit...

a en teniu de raó!! Jo he tingut la sort de veure Iguazú i després les cataràtes del Niàgara, i no hi ha punt de comparació... encara se'm posa la pell de gallina quan recordo el "estruendo" de l'aigua caient. Preciós!!
Records des d'Andorraaaa!!

Àlex