Hola companyes i companys,
Encara un mica impressionats per tot lo que hem vist a les Cataratas del Iguazú, vam anar tirant amb els nostres estimats omnibuses, unes 17 horetes i cap a São Paulo.
No teniem gaire clar si anar-hi o no, més que res pel que diu la gent, t'expliquen que és perillós, que si et robaràn, que és lleig, que no val la pena... jo que sé, mil coses, i és cert que teniem una mica el dubte i un cert acolloniment, però al final ens vam decidir a anar-hi, entre que la Gemma en tenia moltes ganes i que era l'unic lloc on ens podien arreglar la camera de fotos en establiment oficial... doncs a passar uns dies amb els paulistanos.
Ahh... abans de tot dir que no ens ha passat res, és una ciutat encantadora, a part de gegant, i en cap moment ens vam sentir "amenaçats", és més hi ha policia per tot arreu, la gent surt tranquila de nit... evidentment depèn dels barris on et posis, però si no vas a complicar-te la vida, no té perquè passar res de dolent.
Tornant al viatge en omnibus... en aquest trajecte ens van acompanyar una part de la "hinchada" de club de futbol Boca Juniors, que també anaven cap a Brasil a veure un partit de futbol, i... que pesats!! només feien que parlar de futbol i beure Fernet amb cola (una beguda alcoholica-digestiva que consumeixen molt els argentins, i que per nosaltres no fa gens de bon gust, és difícil de descriure) Per sort només van estar esverats una estona, i quan van escampar Fernet per tot el terra de l'autobús, es van estar una mica més quietets...
A Sao Pãulo vam arribar a les 5 del matí, encara amb el coixí marcat a la cara de la "dormida" al bus, vam anar a buscar un taxi, perque ens portés a l'hotel, que vam localitzar a la zona de Jardins i Av. Paulista... i no us podeu imaginar la de gent que hi ha desperta a aquesta hora en aquesta ciutat! fins i tot hi ha retencions de cotxes!! ens vam quedar de pedra.
Un cop al Brigadeiro (l'hotel, és molt recomanable i bé de preu) el recepcionista deuria veure la nostra cara de pena i de son i ens va deixar entrar a dormir fins una hora més decent, i no ens va cobrar l'habitació, va anotar com si haguessim arribat a mig dia. La veritat es que es va "enrotllar" molt, perque vam descansar i aprofitar tot lo que no haviem pogut dormir al bus.
D'allà ja vam anar a trucar als de l'assegurança del viatge perque la Gemma feia dies (desde Cataratas) que anava mig coixa per mal al turmell... ens van dur amb taxi a una Clínica de la ciutat on vam intentar fer-nos entendre perque ens atenguéssin i ho vam aconseguir!! El brasiler no és fàcil de parlar, je je...
Total que ens va atendre una doctora molt simpàtica... diagnòstic : tendinitis. Recepta : com que esteu viatjant, una endicció de cortissona per aguantar un mes més i uns antiinflamatoris fortets, i a córrer!
Al cap d'un parell de díes l'endicció va començar a fer efecte, i entre que ens podíem desplaçar amb metro i tot, encara vam poder visitar una mica d'aquesta ciutat enorme.
El barri del centre, amb una oficina d'informació on són molt molt amables, i sembla que no es creguin que gent de fora del Brasil s'interessin per la seva ciutat... va ser el nostre punt d'inici, d'allà ens vam passar el dia visitant esglésies, entre elles la Catedral da Sé i el Monastério de São Bento, on tots els dies a les 7 del matí i els diumenges a les 10, fan misses en cant gregorià... cal dir que no hi vam anar però ens hauria agradat molt.
Per tot el centre, hi ha diversos edificis interessants, com el de Banespa (una rèplica amb 30 pisos menys, de l'Empire State de NY), o com l'edifici Copan, dissenyat per l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer... tot això barrejat amb uns sucs de fruita natural deliciosos... ens va fer un dia rodó. Un altre dia el vam dedicar a visitar el MASP (Museu d'Art de São Paulo), on hi ha diverses exposicions itinerants i una colecció permanent on hi podem trobar algun Picasso, Renoir, Gauguin... entre molts altres i sobretot artistes brasilers i sudamericans. La tarda la vam passar al Parque do Ibirapuera, un parc fantàstic on els gratacels de la ciutat es reflexen i contrasten amb l'aigua tranquila del llac. A la nit ens vam deixar caure per Vila Madalena... on es concentra bona part de bars, restaurants i botigues, i on cada nit es reuneixen molts paulistanos per prendre alguna caipirinha, sopar i escoltar bona música en directe. (el lloc valia la pena, però val a dir, que com tota la ciutat, és un terreny molt irregular amb pujades i baixades importants...)
Tot això i altres aventures, les vam viure a São Paulo, una ciutat que sí que val la pena de conèixer, i on la gent et reb amb molta amabilitat i d'on no t'en pots anar sense haver menjat un bon Bauru...
Petonets i fins aviat! i gràcies de nou pels comentaris i les visites... i no us oblideu de votar si el Marc us agrada més amb barba o sense, je je.
Encara un mica impressionats per tot lo que hem vist a les Cataratas del Iguazú, vam anar tirant amb els nostres estimats omnibuses, unes 17 horetes i cap a São Paulo.
No teniem gaire clar si anar-hi o no, més que res pel que diu la gent, t'expliquen que és perillós, que si et robaràn, que és lleig, que no val la pena... jo que sé, mil coses, i és cert que teniem una mica el dubte i un cert acolloniment, però al final ens vam decidir a anar-hi, entre que la Gemma en tenia moltes ganes i que era l'unic lloc on ens podien arreglar la camera de fotos en establiment oficial... doncs a passar uns dies amb els paulistanos.
Ahh... abans de tot dir que no ens ha passat res, és una ciutat encantadora, a part de gegant, i en cap moment ens vam sentir "amenaçats", és més hi ha policia per tot arreu, la gent surt tranquila de nit... evidentment depèn dels barris on et posis, però si no vas a complicar-te la vida, no té perquè passar res de dolent.
Tornant al viatge en omnibus... en aquest trajecte ens van acompanyar una part de la "hinchada" de club de futbol Boca Juniors, que també anaven cap a Brasil a veure un partit de futbol, i... que pesats!! només feien que parlar de futbol i beure Fernet amb cola (una beguda alcoholica-digestiva que consumeixen molt els argentins, i que per nosaltres no fa gens de bon gust, és difícil de descriure) Per sort només van estar esverats una estona, i quan van escampar Fernet per tot el terra de l'autobús, es van estar una mica més quietets...
A Sao Pãulo vam arribar a les 5 del matí, encara amb el coixí marcat a la cara de la "dormida" al bus, vam anar a buscar un taxi, perque ens portés a l'hotel, que vam localitzar a la zona de Jardins i Av. Paulista... i no us podeu imaginar la de gent que hi ha desperta a aquesta hora en aquesta ciutat! fins i tot hi ha retencions de cotxes!! ens vam quedar de pedra.
Un cop al Brigadeiro (l'hotel, és molt recomanable i bé de preu) el recepcionista deuria veure la nostra cara de pena i de son i ens va deixar entrar a dormir fins una hora més decent, i no ens va cobrar l'habitació, va anotar com si haguessim arribat a mig dia. La veritat es que es va "enrotllar" molt, perque vam descansar i aprofitar tot lo que no haviem pogut dormir al bus.
D'allà ja vam anar a trucar als de l'assegurança del viatge perque la Gemma feia dies (desde Cataratas) que anava mig coixa per mal al turmell... ens van dur amb taxi a una Clínica de la ciutat on vam intentar fer-nos entendre perque ens atenguéssin i ho vam aconseguir!! El brasiler no és fàcil de parlar, je je...
Total que ens va atendre una doctora molt simpàtica... diagnòstic : tendinitis. Recepta : com que esteu viatjant, una endicció de cortissona per aguantar un mes més i uns antiinflamatoris fortets, i a córrer!
Al cap d'un parell de díes l'endicció va començar a fer efecte, i entre que ens podíem desplaçar amb metro i tot, encara vam poder visitar una mica d'aquesta ciutat enorme.
El barri del centre, amb una oficina d'informació on són molt molt amables, i sembla que no es creguin que gent de fora del Brasil s'interessin per la seva ciutat... va ser el nostre punt d'inici, d'allà ens vam passar el dia visitant esglésies, entre elles la Catedral da Sé i el Monastério de São Bento, on tots els dies a les 7 del matí i els diumenges a les 10, fan misses en cant gregorià... cal dir que no hi vam anar però ens hauria agradat molt.
Per tot el centre, hi ha diversos edificis interessants, com el de Banespa (una rèplica amb 30 pisos menys, de l'Empire State de NY), o com l'edifici Copan, dissenyat per l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer... tot això barrejat amb uns sucs de fruita natural deliciosos... ens va fer un dia rodó. Un altre dia el vam dedicar a visitar el MASP (Museu d'Art de São Paulo), on hi ha diverses exposicions itinerants i una colecció permanent on hi podem trobar algun Picasso, Renoir, Gauguin... entre molts altres i sobretot artistes brasilers i sudamericans. La tarda la vam passar al Parque do Ibirapuera, un parc fantàstic on els gratacels de la ciutat es reflexen i contrasten amb l'aigua tranquila del llac. A la nit ens vam deixar caure per Vila Madalena... on es concentra bona part de bars, restaurants i botigues, i on cada nit es reuneixen molts paulistanos per prendre alguna caipirinha, sopar i escoltar bona música en directe. (el lloc valia la pena, però val a dir, que com tota la ciutat, és un terreny molt irregular amb pujades i baixades importants...)
Tot això i altres aventures, les vam viure a São Paulo, una ciutat que sí que val la pena de conèixer, i on la gent et reb amb molta amabilitat i d'on no t'en pots anar sense haver menjat un bon Bauru...
Petonets i fins aviat! i gràcies de nou pels comentaris i les visites... i no us oblideu de votar si el Marc us agrada més amb barba o sense, je je.
2 comentaris:
Ei guapos!
Ja tenia ganes de escriure-vos! Nens us hi heu de dedicar, cada comentari que llegeixo em traslladeu allà on sou. En sabeu un ou, nois!
Per una altre banda m'encanta veure que disfruteu com ho esteu fent. Seguiu així!!
Us envio un petonàs mooooolt fort, evidentment el Xavi us en envia un altre igual de fooooooort!
P.D: intentaré escriure més sovint. je je je
Beleza!! Eu tenho lembranza do Brasil!!
Jeje!! Quins records em porteu llegint les vostres línies de la meva estada per allà. No sé si us ve de camí o no, però mireu de passar per Salvador de Bahia: imprescindible. I els poblets que hi ha una mica més al nord (Praia do Forte, per ex.), platges espectaculars, gent encantadora i menjar com a reietons.
Àlex
Publica un comentari a l'entrada