Hola a tothom!
Avui ja us escrivim des de Valparaíso... una ciutat caòtica i encantadora al mateix temps. Hem pogut veure el Pacífic per primera vegada a les nostres vides des d'aquesta ciutat plena de cases de colors i graffitis per tot arreu.
La veritat, quan vam marxar de Santiago ahir teníem una mica de por, ja que molta gent i la guia també, ens havia dit que era una ciutat perillosa on havien augmentat els robatoris... així que només arribar ja anavem amb uns certs prejudicis incrementats pel complet desconeixement de la ciutat i basats absurdament en comentaris.
Només baixar del bus a Valpo (com li diuen aquí a Valparaíso) ens van avassallar amb ofertes de llocs per anar a dormir, aixo ja ens va atabalar pero ens vam poder treure de sobre els "venedors" com vam poder. Després vam localitzar un restaurant per anar a dinar on vam entrar cridant l'atenció de tothom (portem unes bones motxilles...) i va ser allà mateix on vam conèixer la Neus i el seu company, una parella de València que es van oferir a acompanyar-nos a un hostal on ella s'havia allotjat els primers dies d'estar aqui. Nosaltres seguiem amb la nostra por i desconfiança estúpides però evidentment tot va acabar bé, la veritat és que els hi hem d'agrair molt perque a l'hostal i estem molt bé.
Avui aprofitarem per visitar la Sebastiana (una de les cases-museu de Pablo Neruda) i a la tarda seguirem passejant per aquesta ciutat que rebossa art i color per tot arreu. Això si, hi ha uns petits obstacles molt curiosos... gossos adormits per totes les voreres, places i carrers.
Cal dir que a Santiago també n'hi havia, o sigui que aquí ja no ens ha sobtat tant. Ara entenem d'on ve la frase (fer el gos o ser un gos) si en el cas el gos a més a més és xilè, això vol dir passar-se tot el dia dormint!!
Us deixem per avui, no sense afegir que ahir a la nit vam assistir a un local amb molt d'encant anomenat La tertúlia on hi cantava en directe una noia amb un repertori que es deia... Brasil y otros aliños, cosa que ens va anar molt bé, ja que tot el dia vam tenir la sensació de trobar-nos en algun lloc de Brasil (tot i que mai hi hem estat). El més emocionant del cas és que la noia en qüestió va cantar un parell de cançons de Luz Casal (el que serien els aliños) i a la mitja part ens van posar un bon tros de repertori de Joaquín Sabina. Cosa que vam trobar molt agradable...
Petons per tothom, i esperem no aburrir-vos profundament amb aquestes parrafades. També esperem comentaris!
Més petons!!
7 comentaris:
ieps!!!!que tal tot???
hostia nomes pel nom ja vindria,valparaiso!!això ha de ser wapo per collons...i si a mes els gossos nomes dormen millor que millor amb la fobia que els hi tinc.
ey son super wapes les fotos de ny.
pd:no us fieu daquesta gent eh!jeje
Ei nois! quina enveja que em feu! (sana,eh!) Veig que le viatge va força bé, no? A veure si aquesta vegada surt el missatge, pq abans m'he fet un lio i al final se m'ha borrat tot.
A casa anem seguint el vostre viatge ansioso i entre les fotos i els comentaris que aneu posant ens ho estem passant molt bé i així ens assegurem que esteu bé.
Avui he vist que esteu a Valparaíso i m'ha fet pensar en un poema preciós d'Ángel González, l'he anat a buscar i us l'escric pq el conegueu. Espero que us agradi.
Un petó enoooorme del Sergi i de la Marta (i del petit Gali també.
Ángel González, "Canción de invierno y de verano"
Cuando es invierno en el Mar del Norte
es verano en Valparaíso.
Los barcos hacen sonar sus sirenas al entrar en el puerto de Bremen con jirones de niebla y de hielo
en sus cabos,
mientras los balandros soleados arrastran por la superficie del Pacífico Sur bellas bañistas.
Eso sucede en el mismo tiempo,
pero jamás en el mismo día.
Porque cuando es de día en el Mar del Norte
—brumas y sombras absorbiendo restos
de sucia luz—
es de noche en Valparaíso
—rutilantes estrellas lanzando agudos dardos
a las olas dormidas.
Cómo dudar que nos quisimos,
que me seguía tu pensamiento
y mi voz te buscaba —detrás,
muy cerca, iba mi boca.
Nos quisimos, es cierto, y yo sé cuánto:
primaveras, veranos, soles, lunas.
Pero jamás en el mismo día.
ei!!! ja veig que aneu fent! me n'alegro molt!
entenc perfectament el q és viatjar amb idees pre-definides,...i més, si són coses referides a pors, fòbies i altres manies.
tot va bé quan surt bé!
molts petons i cuide-vos molt!
Marc,Gemma, potser aquest any no podrem compartir l'escudella, pero m'alegro molt, i també us envejo, de que pogueu fer aquest viatge. Us anire visitant tot sovint per seguir les vostres peripecies.
Molts petons i abraçades i els millors desitjos.
Josep Mª
Hola xicos!!!!!!!!!!! Ja veig que estu molt bé... però mare meva pero si sou més ràpid que l'AVE... jajajaja... em feu una enveja increible en serio...sou molt bons explican les coses sembleu afers exterirors del Michi Moto... en serio cada cop que llegeixo pero on esteu o que feu penso mira com afers... igual que afers...
Doncs aqui les coses continuen com sempre amb una mica més de pluja no gran cosa pero una mica més si... I res més que aneu coneixent gent nova... i disfrutant tant com pugeu... però quan arribeu al Perú m'aviseu que farem passe d'informació...
Petonets
Dolors i Felip
Hola Marc i Gemma !!!
Un petó desde l'àrea de Grans Clients..jejeje...de tan en tan ens connectem i anem seguint la vostre aventura... ens encanta !!! i les fotos són genials. Ànims i endavant !!!
Jordi, Mònica, Montse i Pili
Petons
Hola genteta,
Veig que us hi trobeu molt i molt bé ,és molt maco això de seguir la llegenda personal de cadascú ben bé que és una aventura .He vist les fotos i es veu que us ho passeu d’allò més bé, feu enveja sana.jejeje. Cuideu-se molt i vigileu amb els manguis, aquí diuen que també tenen bon vi i un bon salmó a menjar força doncs i a conviure amb els indígenes (teniu per aquí la colla,maputxe,quítxua...), que xulu de veritat, cal que us hi fixeu bé que ho haureu d’explicar amb pels i senyals.
Una abraçada molt i molt forta.
simum
Publica un comentari a l'entrada