A la descoberta del Québec. Montréal

Hola de nou!

Ja tocava que anéssim escrivint alguna coseta de nou, oi? Abans que res, i com sempre, agraïr-vos molt els missatges i mails que ens aneu enviant, sou uns sols!!

I parlant de sols, un sol ben esplèndid és el que faria falta avui a Montréal, perque hi està nevant i de quina manera!! Sort en tenim que el Jordi ens ha acollit a casa seva, on hi té calefacció i llar de foc, i això és molt d'agraïr!!

Suposem que aixo de sentir que neva, us deu fer extrany, ara que hi ha sequera, i a més quan es comença a parlar de "trasvassaments" interns!! Però no entrarem en política, que ens esveraríem massa...

Aquests dies han estat un no parar, vam arribar diumenge a la tarda, després de deu horetes de tren des de NY. Deu hores que van passar molt bé, la veritat sigui dita. Aquells seients del tren encara tremolen de la dormida que hi vam fer.

El que ens esperava aqui, junt amb el Jordi, era una programació intensa i interessant, som uns afortunats! Dilluns vam visitar Montreal, sota una pluja incessant, cosa que no li treu bellesa a la ciutat, el seu port (de riu), el casc antic amb aire afrancesat, les casetes victorianes...
Dimarts, com que el temps tampoc acompanyava massa i ens vam llevar mandrosos, vam dinar a casa i vam sortir a passejar havent dinat, la "little italy" i un mercat de verdures, formatges, vins, xocolata... (un mercat com déu mana)

Dimecres ens esperava la ciutat de Québec. Molt maca! Força turística, això si però molt maca. Els tres metres de neu que hi havia davant d'algunes cases no ens van pas espantar així que ens vam passejar sota un sol ben radiant, i un vent glaçadet que refrescava les idees a qualsevol.





Dijous vam visitar un poblet anomenat Magog, el poblet era petit, però el llac, immens, i com no podia ser d'una altra manera, estava completament gelat. Estem veient coses que no havíem vist mai en directe, i només per això ja val la pena.

I avui, que ja tocava... hem passejat una mica més per Montréal (fent museu) i ens hem dignat a escriure aquesta parrafada que pel vostre bé i el nostre, ja s'acaba.

Molts petonets! I això si, no pot faltar un agraïment molt especial al Jordi, la seva paciència, la seva conversa, hospitalitat, simpatia, les visites turístiques que ningú hauria fet millor, i moltes coses més (com el petroli ;D)

Fins aviat!