De Saint Louis al pa amb algues de Ngaparou

Hola un altre cop!

Doncs si, vam marxar de Palmarin cap a Saint Louis, i el nostre error va ser entrar a Dakar per canviar de cotxe, aixo ens va fer perdre un parell d'hores ben bones a causa de l'enorme transit de la capital.En total van ser prop de 9 hores a la carretera, dins de taxis sept places, camioneta 32 places... la qual cosa en els dos casos comporta anar molt apretujat, i si hi sumem que el "payo" del nostre costat li va donar per ficar tota la musica del seu mobil amb karaoke inclos, l'unic que podem dir es que teniem moltes ganes d'arribar per poder sortir d'alla dins!!!

De Saint Louis podriem dir que si visiteu Senegal es una ciutat que no us heu de perdre. El centre de la ciutat, l'illa, esta quasi tota construida amb cases d'estil colonial, de tots colors i ara podem entendre que sigui patrimoni de la UNESCO, tot i que tambe cal afegir que cau a trossos a poc a poc, la qual cosa tambe li dona un encant especial.

Nosaltres no hem estat mai a La Habana, pero ens va fer la impressio que Saint-Louis se li assembla d'alguna manera... caldra fer una escapadeta a Cuba per comprovar-ho, je je.

Hi vam passar 3 nits en un hostal força acollidor, amb d'altres viatgers com nosaltes, i vam compartir converses, sopars, cerveses i fins i tot vam anar junts al parc nacional d'ocells del Djoudj.

Aquesta excursio va estar molt be, es un lloc on molts ocells migratoris que a l'estiu estan a Europa i que venen a passar l'hivern suau a Africa. Vam veure bastants animals, porcs fers (com el Timon i Pumba del rei Leon), un cocodril amb les seves cries, una serp pito, molts i molts pelicans i d'altres ocells... i l'unic que ens va faltar van ser el flamencs roses.Despres d'uns dies tranquils en aquesta ciutat, ens esperava el sr. Tamba a Dakar per fer el nostre WWOOFing.

El viatge va ser tranquil i comodo, ens vam permetre el "luxe" d'anar amb taxi privat, compartit amb una parella molt sipatica i interessant d'Estats Units, que estaven viatjant durant tres mesos i havien començat per Espanya i anar baixant despres per l'Africa de l'Oest.El Tamba ens va recollir a les afores de Dakar, molt a prop de casa seva, a la Patte d'Oie, i des del primer contacte ja vam veure per on anaven els tiros. Es un home amb moltes idees, i totes molt bones, a mes a mes tenia força calers, pero el principal problema es que no hi ha organitzacio.
El lloc on representa que estem treballant es una ONG anomenada SOS Environnement, que te la seu a un poblet, Ngaparou que es troba al sud de Dakar.

El dia que vam arribar, vam recollir pel cami el Benjamin, un altre WWOOFer del Quebec que tambe venia al mateix lloc.

Vam arribar a la tarda cap a les cinc, i ens vam trobar de ple en un lloc precios, el Centre de Recherche de Ngaparou. Tot i que te un nom molt formal és una mena d'hotel sense ser utilitzat com a hotel, es troba ben be davant de la platja i de seguida ens vam adonar que les postes de sol des d'aqui havien de ser magnifiques.

Ens van presentar a la resta de WWOOFers, dues noies franceses que son cosines i una parella d'EEUU. L'Alice, la Aude, la Jen i el Mike, a mes tambe al Coly que es el vigilant del centre... despres de les presentacions, ens van instal.lar a la nostra habitacio, que per cert esta molt molt be i tenim el lavabo a dins!!!

Un cop deixades les motxilles i tot plegat, vam tornar a sortir a la zona comuna on vam escoltar atentament el que ens explicaven la resta de companys, sobretot l'Aude i l'Alice, que junt amb els altres dos, ja feia tres setmanes que estaven al centre.
Van explicar-nos una mica el que els hi havia costat un munt d'entendre i que de fet encara no entenien, tots els projectes començats i a mitges i d'altres totalment parats.
Un dels projectes consistia en fer pa amb algues, aliment que portem menjant quasi cada dia, i al mateix temps ens ha tocat fer.

Aquella nit hi havia un espectacle que no ens podiem perdre: "la lutte", esport nacional al Senegal. I despres de menjar un delicios entrepa vam pagar 500 francs CFA. cadascun i a veure aquell esdeveniment cultural que inclou musica, dansa i lluita ( dos homes que resisteixen agafats i perd aquell que cau a terra primer).

Doncs aixi amb l'arribada a Ngaparou acabem aquest escrit, i deixem pel proxim totes les histories viscudes en aquest WWOOing tan curios.

Fins aviat, i vigileu amb la neu, i nosaltres vigilarem amb el sol de Senegal!