Buenos Aires, tercera part.

Hola un altre cop,

Passem a dissabte, ens llevem, esmorzem les factures bonissimes que ens ha deixat la Liliana i cap al Tigre hi falta gent.
Deixem el dia lliure al pobre Leon, i qui s'ocupa de nosaltes durant tot el dia son la Liliana i el Daniel.

Primer de tot pugem al cotxe tots quatre, direcció nord, cap a aquest curios poble.
Un cop aparquem "el auto", comencem a caminar enmig de totes les paradetes del costat del riu, cadascuna especialitzada en diferents temes, pero tot molt concentrat en estris per a la llar, per exemple, una nomes ven accesoris pel bany, una altra tot de detallets pel menjador, una altra treballa la fusta i fa mobles, cistells de "mimbre", tot de treballs artesanals. Tambe, per si no n'hi hagues prou, podem trobar-hi paradetes de roba sobretot especialitzades en samarretes de futbol, altres de menjar típic argentí i les de records turístics.

Abans d'anar a dinar, la Liliana i el Daniel ens conviden a fer un tomb amb catamarà, per que així coneixerem la part del Tigre a la qual es pot accedir des de Puerto Frutos.
Per dir-ho d'alguna manera, el riu de la Plata es gegant i en aquest punt hi ha unes illles de terra que s'han convertit en una zona habitable.

Es una forma de viure diferent, on l'unica via per desplacar-te es per l'aigua. El que per a nosaltres serien carrers esfaltats per a ells es aigua on a banda i banda hi ha cases, xalets i hotelets. Tot està muntat a la vora del riu, i l'únic accés es amb barqueta, i tot ben muntat, que si la gasolinera per la barqueta, la botiga d'aliments a ran de riu, el bus-barca per anar fins al "port" o els nens a l'escola.
Cada casa te el seu garatge per la barca.

Per dinar i un cop a terrra ferma, anem a un restaurant al costat del port. La Liliana, que deu tenir un sise sentit per aixó, ens recomana que probem les "empanadas de carne", i realment son delicioses! A més a més de segon plat mengem una pasta tipo ravioli, anomenada sorrentinos, que van acabar d'arrodonir el dinar.
Amb ells conversem fins a quarts de sis de la tarda, i seguim el passeig per les paradetes, fins a trobar un penjador per l'oficina on treballa el Daniel.

Tornem cap a Buenos Aires, i abans d'arribar a casa, ens volen ensenyar una llibreria amb un encant molt especial... En ple centre de la ciutat hi trobem El Ateneo. Un antic teatre reconvertit en una llibreria, el més impactant es que per ubicar-hi aquest negoci van respectar completament l'estructura i els elements originals, exceptuant el pati de butaques. A la Gemma li va posar la pell de gallina. I la veritat es que si passeu per Buenos Aires val la pena fer-hi una visita.

Per sopar vam quedar amb el Diego i la seva novia. El cert es que mai haviem anat a sopar tan tard, ens van venir a buscar gairebe a les dotze per anar a coneixer el barri on ell i la seva mare viuen.
Vam compartir un locro, es un plat tipic argentí que es menja els dies festius, i nosaltres erem ja "25 de mayo". Despres vam compartir una pizza deliciosa i per tancar la nit, un gelat artesanal.

El diumenge quan ens vam aixecar, ja hi havia el Nono (l'avi) preparant el carbo per fer "l'asado", la veritat es que la preparació d'un bon asado es lenta, pero val molt la pena. Vam tenir el privilegi de tastar una carn molt ben cuinada i molt bona, i a més la vam poder compartir en molt bona companyia.


La tarda es va allargar fent sobretaula tots junts, fins les sis, hora en que haviem de sortir direcció "la cancha" del San Lorenzo.
Aquest va ser el primer partit de futbol en viu de la Gemma, i jo vaig poder comparar com es viu aquest esport a Argentina, es tota una experiencia. El public i l'afició ho viu amb intensitat i durant tot el partit no van parar de cantar animant el seu equip. I a sobre vam guanyar!!!

continuarà...

Buenos Aires, segona part

Hola boniques i bonics,

Ja tornem a ser aquí, avui realitzant un diari de veritat (escrivint dos dies seguits!) ;D

Reprenem la nostra estada a Buenos Aires situant-nos al passat dijous, dia 22 de maig.
Vam sortir de nou amb el nostre fantàstic guia Leon, qui ens va acompanyar a descobrir els parcs més bonics d'aquesta ciutat... que si una cosa té, són parcs. Prop del Planetario de Bs As, vam passejar per un parc on hi ha una flor metàl·lica gegant que té uns mecanismes que fan que s'obri i es tanqui en funció de les hores de sol, la veritat és que es una obra molt especial i ens va agradar molt, tot i que no sigui una flor natural. D'aquí ens vam dirigir al Parc del Rosedal, on com el seu nom indica, era com un jardí enorme amb rosers per tot arreu, i per la nostra sorpresa encara n'hi havia força de florits. La veritat és que és un passeig molt "romàntic" i et trasllada a pel·lícules d'època on una parella vestida dels anys 20 passegen per un jardí amb llacs, flors i arbres per tot arreu...
Bueno, no ens posem tan romàntics... el cert és que és un passeig molt recomanable, i ara que ens n'adonem va ser un matí ben florit!

Per dinar i no deixar les flors, el Leon ens va dur al restaurant Pasta di Fiore, on vam poder degustar delicioses pastes artesanals. Que ja que traiem el tema, que bé que es menja a Argentina!
A la tarda, il·lusos de nosaltres vam intentar treure entrades al teatre per veure l'obra Dos menos, interpretada per José Sacristán i Héctor Alterio. Es veu que és una adaptació teatral de la pel·lícula Ahora o nunca, i evidentment en veure l'oportunitat d'anar al teatre davant d'aquests dos actorassos no ens ho vam pensar... el problema, evidentment, és que s'havien de treure les entrades amb una setmana d'antel·lació. (snif, snif)

Després d'aquest intent fracassat, el Leon ens va portar a visitar el barri de San Telmo, conegut per les seves botigues d'antiquaris... Per allà ens vam quedar passejant tots dos i vam deixar el nostre guia lliure per anar a seguir un partit decisiu pel seu equip, el San Lorenzo, que per mala sort hem de dir que aquell dia va perdre a la copa Libertadores... (el comentari futbolístic havia d'entrar-hi coneixent com es viu aquest esport a Argentina ;D)
L'encant de San Telmo ens va decidir a quedar-nos fins a l'hora de sopar i a prendre alguna coseta, beure que vam compartir amb un altre amic porteño conegut a Solsona, el Diego, la seva companya, el Leon i uns amics seus amb molta marxa... Només direm que vam acabar al Casino Flotante de Buenos Aires a una hora intempestiva, era la nostra primera vegada en un casino i com que ens vam quedar tan parats i som uns rates, no vam gastar ni un peso!

El nostre divendres va començar tardet, perquè no ens vam poder llevar gaire d'hora... però va ser un dia que va valdre molt la pena!
Vam començar amb el Leon i la Úrsula, la seva simpàtica germana, qui ens van fer de guies per Caminito, el conegut racó de cases de colors del barri de la Boca. Aquest lloc és molt molt turístic, però tot i així val la pena fer-hi un passeig... que nosaltres vam acabar a la Bombonera! que es veu que és l'estadi del Boca Juniors, "boca es boca", i és un altre dels punts turístics i colorits de la ciutat.

Per dinar ens vam dirigir prop del Jardín japonés, parc que vam visitar sota uns núvols molt amenaçadors que van respectar el nostre passeig. Aquest parc, també val molt la pena de visitar, ens va agradar molt ja que sembla realment que et trobis al Japó (ep, que tampoc hi hem estat mai allà, de moment ;D).

La tarda ens va passar volant, i va arribar la nit que ens va portar a sopar a la zona més pija o "cheta" de Buenos Aires : Puerto Madero. Aquesta zona té un cert encant, a més de permetre'ns compartir un sopar molt agradable amb el Leon i uns amics seus, també ens va fer adonar que realment i per desgràcia, hi ha dues classes socials molt diferenciades en aquesta ciutat... com a bon exemple de com funciona el nostre món.

I aquí us deixem reflexionant si voleu...

Demà tornarem amb la tercera i última part de les nostres aventures porteñas.

Petooons i gràcies pels comentaris!!

Mi Buenos Aires querido...

Hola a tothom!

Si Argentina ens està agradant moltissim, la capital no es queda curta!

Vam arribar a Buenos Aires el dilluns dia 19 i la capital ens va rebre amb molta calor.
Des de l'estació del Retiro, vam agafar el colectivo 70 que ens va portar fins al barri de Barracas, on ens esperava el Leon, un amic que vam coneixer a Solsona, i que es va convertir en el nostre meravellos guia d'aquesta ciutat.

Al Leon ens el vam creuar pel carrer i venia acompanyat de la seva gossa "majo", un mastí Napolità gegant, com el del Hagrid de Harry Potter!
Un cop junts, ens va acompanyar fins a la casa dels pares de la Marcela, una altra amiga de Solsona. A casa de la Liliana i del Daniel ens hi hem estat vuit dies, que ens han passat volant i ens hi han fet sentir com si fos casa nostra. "Muchas gracias por todo queridos."

El primer dia de visita va ser el dimarts, dia en que vam descobrir com condueixen per Buenos Aires, aquí tot s'hi val!
El Leon ens va portar a fer un tomb pel centre i despres a dinar a Palermo Soho, un barri que recorda al Soho de Nova York.

Un cop tips, vam anar seguir recorrent els punts mes importants de la ciutat, com la calle corrientes, l'avenida 9 de julio, l'obelisc i la Costanera Sur on vam fer un passeig pel parc.
A mitja tarda vam anar a buscar al Bruno, un amic del Leon, molt simpatic amb qui vam compartir una agradable conversa, uns mates i unes "facturas".

El dimecres ja vam sortir per lliure, vzm tornar a agafar el colectivo 70, que ens va portar fins la calle esmeralda, al centre de la ciutat, on vam estar passejant per la plaça 25 de mayo, contemplant la Casa Rosada ( la casa del govern) i el seu museu, i la calle peatonal Florida on vam acabar dinant.

A la tarda vam aprofitar per visitar el Cabildo antic, la catedral on hi ha el "mausoleo del General San Martín" i fer un cafè mentre recorríem aquell munt de carrers que sense voler ens van tornar a dur davant de l'imponent Obelisco.

Com que Buenos Aires es molt gran i no us volem atabalar amb gaires línies, per avui ho deixem aquí, com diuen a les pelis : continuarà...

Petonets i moltes gràcies pels comentaris, i molt especialment gràcies a l'hospitalitat dels amics que ens han acollit aquests meravellosos díes a la capital porteña.

Rosario, el bressol del Che!

Hola genteta!

Ja som a Buenos Aires i hi estem molt però molt bé!!

Abans d'explicar-vos com estem coneixent aquesta ciutat enorme, us hem d'explicar la nostra experiència per Rosario.

La veritat és que venint de Córdoba, estàvem una mica encuriosits perquè la gent de Córdoba no ens recomanava gens conèixer Rosario, ens deien que no valia la pena... i és tot el contrari! Val moltíssim la pena conèixer aquesta ciutat de més d'un milió d'habitants que et fa sentir com si visquéssis en un poblet.
El problema és que hi ha una certa rivalitat entre les dues ciutats... però si mai aneu a l'Argentina i algú us diu que no cal anar a Rosario, no li feu cas!

Almenys a mi, em va enamorar... em va fer la sensació que era un d'aquells llocs on s'hi ha de viure bé. És una ciutat gran, amb tots els serveis que això comporta, a més a més té molt moviment cultural... teatres, cinemes, cursos de tot el que us pugueu imaginar... són a l'abast de la gent i no cal buscar gaire que de seguida ho trobes. A banda de ser una ciutat gran, els carrers, places i parcs són llocs tranquils, no tens la sensació agobiant de ser en un lloc carregat de gent, sino que més aviat sembla que visquis en un poblet on tothom et coneix i pots saludar els veïns.

A banda d'això... té l'encant del riu Paraná(ep! el color del riu es bastant lleig... més aviat marronós i tèrbol) però al llarg de tot el costat del riu s'hi estén un munt de parcs que no s'acaben mai... visquin on visquin la gent d'aquesta ciutat poden anar al parc en qualsevol moment, i hi van! i tant si hi van! ens vam quedar sorpresos del munt de gent que gaudeiz d'aquests parcs amb la família, els amics, el gos, el gat o la tortuga... és igual els hi encanta passar-se hores al parc prenent un mate i conversant.

Per si no n'hi hagués prou, hi ha unes firetes d'artesans, d'antiguitats i de roba de segona mà que hi son els caps de setmana al barri de Pichincha (antic barri on hi havia totes les "cases de barrets" de la ciutat) i que conserva un aire bohemi... molt especial.

I per acabar-ho de rematar... ténen una Rambla de Catalunya i un Casal Català centenari on fan classes de llengua catalana entre altres moltes activitats... i això a una catalana fora de casa, vulguis que no, la fan sentir més a propet... i això s'agraeix!

A Rosario hi vam passar tres nits i gairebé quatre dies, gaudint de la ciutat sense pressa i compartint xerrameca i aficions amb l'Ariel, un noi del Hospitalityclub.org que ens va deixar passar els dies a casa seva, a canvi de res... i que junt amb la seva companya l'Angie, vam sortir, vam jugar a cartes, vam compartir medialunas i rollitos de primavera... i sobretot vam parlar molt. Van ser uns dies molt agradables que els hi hem d'agraïr de tot cor...

Per cert, si us interessa conèixer aquesta ciutat una mica més... no us perdeu la pàgina : http://www.visitarosario.com/
Val molt la pena, i a més les fotografies i el muntatge de rotació són de l'Ariel! (no és per fer-li propaganda però val la pena!)

Molts petonets desde la "ciudad de los buenos aires". Moltes, moltes gràcies pels vostres comentaris!!

Amb carinyu!

Córdoba

Hola companys!

Primer de tot gràcies pels comentaris i felicitacions pel sant de la Gemma, i bona Fira de Sant Isidre a Solsona!

Us explicarem una mica el que hem viscut per Córdoba, ahh.. no estem a Andalusia, es al centre de "la Argentina".

Nomes arribar a Córdoba, ja vam poder respirar l¨ambient universitari d¨aquesta ciutat, on es va fundar la primera universitat d Argentina i la quarta de Sud America.
Tambe, amb una visita guiada, vam veure tot de criptes, esglesies i convents que havien fet els jesuïtes cap alla al segle XVI.

Hem estat molt ben cuidats i allotjats amb la Jime, una noia del Hospitalityclub, que ens va acollir a casa seva. Ens va convidar a una classe de tango, que vam disfrutar molt, ens va presentar els seus amics i amigues quimics, i vam compartir diversos sopars i xerrades en un ambient molt i molt agradable!!

Desde Cordoba, vam aprofitar el dimecres per visitar els seus voltants, com poden ser Villa Carlos Paz (no la recomanem) i Cuesta Blanca, un lloc molt maco, a on al riu i a les seves pedres hi havia cosetes blanques que brillaven molt! semblava or... però no.

A part de tot això, ens va cridar l'atenció una escola amb el nom de "Monserrat", sense la t.

Una tarda vam anar al museu, Museo de Arte Provincial, hi havia una exposició d'una artista Argentina que feia obres sobre el marbre. Eren dibuixos lineals amb força elements elèctrics, resistencies, condensadors, diodes...
ah... els museus aquí la majoria son gratis!!

Estem disfrutant d'una tardor molt calurosa, anem amb maniga curta i alguna tarda fem uns geladets, força refrescants i molt bons.

Ara ja passem a Rosario, la ciuta natal del Che Guevara!
ja us explicarem...

Gràcies a tots per anar-nos seguint setmana rere setmana, i fins aviat!


ah... el contador de visites malauradament s'ha descontat i no funciona. A veure com ho arreglem?

Mendoza... terra de vins

Hola de nou!

Com va tot per l'altre costat del "charco"?

Nosaltres estem ben distrets, el dijous vam acabar de decidir-nos a marxar de la zona "afectada" pel núvol de cendra del volcà Chaitén, així que vam agafar un dels nostres estimats omnibus i direccio Mendoza, una mica mes al nord i tocant als Andes.

Despres d'una nit, en la qual vam poder dormir be a l'omnibus, vam arribar en aquesta meravellosa ciutat, on els carrers i places son molt amples i plens d'arbres... i on ens esperava un sol i una caloreta que necessitavem molt!!

En buscar allotjament, vam tenir la sort de trobar-nos amb la senyora Marta, que ens va veure pel carrer carregats amb les motxilles i ens va oferir casa seva, on lloga habitacions.

La veritat es que no sabiem quants dies quedar-nos, pero a casa la Marta, que viu amb la seva filla, la seva neta i dos gossos, s'hi esta molt be, així que al final ens hi hem quedat en total quatre nits i cinc dies. De fet ara a la casa, som els unics hostes que té, i ens tracten com si fossim de la familia! Que és molt d'agraïr.

D'entre els dies que hem passat a Mendoza a part de visitar i passejar per aquesta ciutat, abans d'ahir vam decidir fer la "ruta de los vinos". Vam optar per llogar unes bicicletes i apa! a pedalejar!
L'anada va estar prou be, a part d'una bodega-museu, vam visitar una fabrica artesanal de licors, melmelades i xocolata, mmm! Despres i com que no erem els unics que pedalejavem, vam coneixer un alemany i una parella de suissos (que per cert, n'hi ha molts viatjant!) i vam acabar anant tot el grup junt. Amb ells vam anar a dinar a un lloc molt maco, tot "pijo" pero era una casa gran i antiga amb uns jardins!!
Despres del dinar, vam anar a la ultima bodega, on ens van fer un tast (pagant!) de molts vins... entre ells el Malbec, una especialitat que segons ens han dit, nomes fan a Mendoza.
Sortint de la ultima bodega es on vam comencar a tenir "problemes" amb les bicis, ja que més que pedalejar en línia recta, anàvem dibuixant esses... sort que ens tocava l'airet a la cara! ;D

A l'arribar al local on haviem de tornar les bicis, i per si no haviem begut prou vi, el propietari ens va convidar a un altre vi, molt bò, per cert... i allà vam passar una estona agradable conversant amb ell, la seva dona i la resta de gent que anava arribant a tornar bicis, gent entre la qual amb una parella vam acabar intercanviant mails i amb qui esperem trobar-nos mes endavant durant el nostre viatget pel sud d'aquest gran continent.

La veritat es que aqui a Mendoza, ens hi trobem una mica com a casa... ep! que com a casa enlloc! però és similar a Catalunya en relacio al clima i les plantacions... hi ha molta vinya i moltes oliveres, i també s'ha de dir que la gent és molt maca i de seguida s'ofereixen a ajudar-te, explicar-te la història de la seva vida o a regalar-te un somriure.
En definitiva... Mendoza ens ha agradat moltíssim, avui al vespre però, deixarem enrere aquesta ciutat per anar una mica més al nord, a Córdoba, on en comptes de trobar-hi vestígis àrabs, n'hi trobarem més aviat dels Jesuites.

A veure què ens depara aquesta nova etapa... Ja us anirem explicant!

Petonets amb regust de raïm i com sempre, gràcies per tots els comentaris!! ens ajudeu molt a continuar el blog i el viatge!

El volcà Chaiten entra en erupció

Hola a tots,

Nou patiu, estem sans i estalvis!
Però si que estem patin la "pluja" de cendra que deixa anar aquest volcà a centenars de quilometres.
Aquest matí quan ens hem llevat ja hem vist que el cel estava extrany, si més no ens hem dit que cauria una tempesta d'aquelles que fa por, però al cap d'uns minuts al sortir al carrer ja hem vist que era cendra! Els cotxes es veien blancs i una pols a la carretera que no era normal. Quina polseguera!

És una mica emprenyador, sobretot caminar, et quedes ben blanc, la roba, les sabates, i al ser tant i tant fina es fica per tot arreu, el respirar notes la pols i fa estornudar.
Si segueix així demà marxarem, tot i que aquest racó de mon es maquissim i voldriem passar-hi mes dies.
Nosaltres estem al poblet d'El Bolson, Argentina, i no sabem a quina distancia del volcà, però com a mínim a uns 300Km, i això que hi ha la "cordillera" dels Andes entre mig.

No sabem si vosaltres aquí a casa us heu assabentat d'això, però aquí es la noticia del dia, surt continuament al "noticiero".

Podeu veure el video que hem penjat en aquest blog! és la unica manera de veure-ho nosaltres també, aquest volcà esta tan lluny!
Ah, estan desallotjant els poblets mes proxims, a causa de la cendra. Tothom marxa cap a Puerto Montt, on casualment hi erem ara farà un mes, més o menys!
També estan en risc tots els animals que no es puguin endur, en aquestes terres tan extenses tenen moltes vaques i ovelles, i es molt probable que molts d'ells ja siguin morts, es una pena perque per molta d'aquesta gent es l'unic que tenen per viure, i part d'això poden perdre la casa, perque no saben si treurà lava en les proximes hores.

Us continuarem informant...

Marc i Gemma... El bolson.

El "Tren Patagónico"...

Hola boniques i bonics!

Ja tornem a saltar-hi. Avui us escrivim des d'El Bolsón (el poble del Frodo ;D), un lloc mig hippy que es troba enmig d'un paisatge preciós... muntanyes, llacs i boscos de tots colors. Això d'haver vingut a la tardor, és realment una gran decisió... aqui els arbres s'han vestit de tots els colors imaginables, les fulles cauen suaument, la temperatura és agradable i l'ambient fa olor de codonys, mmm.

Això sí, per arribar fins aquest paradís hem hagut de viure un altre mini-periple. Res a veure amb la càmera, ji ji.

El divendres dia 2 de maig, vam sortir de Viedma a les 18.00h agafant el Tren Patagónico, que ens havien dit era tota una aventura... i tenien raó!
L'hora prevista d'arribada a San Carlos de Bariloche era a les 10.00h del matí del dissabte, i sabeu a quina hora vam arribar? a les 14.30h!
Unes vint hores dins aquell tren, que si s'assemblés una mica a la comoditat, encara... però no era així.

Us expliquem, hi havia 4 passatges diferents, l'económico (que no el podíem comprar perquè ja estava plè), la primera clase (és la que vam comprar), la pullman class i tren-llitera. Aquestes dues últimes éren les més cares, i durant el viatge vam entendre perquè.
La primera classe, no és cap meravella, almenys amb económica hi havia gent, perquè lo que és nosaltres vam viatjar completament sols a l'últim vagó del tren. Ens pensàvem que ens desenganxaríen en qualsevol moment, però l'únic que ens van fer, va ser tenir-nos a les fosques i sense calefacció durant les tres primeres hores del trajecte... quan vam tenir gana i ens vam decidir a anar al vagó-restaurant, no podíem sortir!! estàvem tancats al vagó, ep! i feia una mica de cangueli, sort que teniem les llanternes, que si no, no s'hi veia res. Imagineu-vos tot de seients buits de color vermell i un passadís llaaaarg.

Em pensava que en qualsevol moment apareixeria el Tomás de l'Orfanato (la peli) per allà.

Enfí, després de fer senyals de llum cap a l'altre vagó... va venir un parell de gauchos a fumar just on nosaltres no podíem obrir la porta i després d'esforçar-s'hi una estona, van acabar obrint-nos. Gràcies!!
Vam anar a sopar i vam compartir taula amb un guarda de presó de la regió de Buenos Aires, que estava de vacances per la patagònia. Va ser una xerrada agradable, on ens va explicar com ho haviem de fer per coure un bon "asado", quina carn haviem de comprar, etc.
En dir-li que aniríem a Buenos Aires d'aqui a uns dies, ens va alertar de senyals físiques que tenien els "sujetos" més perillosos... talls, tatuatges "amor de madre y padre", i el més perillós! cinc punts al final del dit gros de la ma. Clar, ell que treballa amb presos, és un expert en això.

Esperem no trobar-nos amb aquests "sujetos", quan estiguem per Buenos Aires, ja us explicarem. Esperem que la floreta culera no ens deixi... ;D
Bé, després del sopar, càlid...vam tornar al nostre vagó-nevera, això sí, ara teníem llum!! però no calefacció. Ens vam acomodar com vam poder i per sort portàvem els sacs de dormir, així que ens vam cobrir i a intentar dormir.

Amb les primeres llums del dia, vam poder veure que a tot el vagó, els nostres sacs, caps i motxilles ens cobria una capa de pols ben espessa... i és que les finestres no tancaven gaire bé. Cal dir que la Patagònia, té mil cares, una d'elles i la més extensa és el desert que vam creuar amb el tren, i clar, què hi ha al desert? Pols i terra, però mooolta.

El pitjor va ser, en sortir del "nostre" vagó, que als vagons económicos només hi quedaven quatre gats, entre ells persones grans, iaiets que estaven congelats i coberts de pols, com nosaltres... déu n'hi dor. Nosaltres teniem els nostres sacs de dormir, però aquella gent deuríen haver passat una nit molt pitjor.

Ja per acabar, cal dir que un dels nois que treballava pel tren, es va preocupar seriosament per nosaltres i ens va convidar a canviar de vagó, encara que fos anar a l'económico no hi feia tant de fred i almenys no hi havia tanta pols.

La millor dutxa de la nostra vida? La que vam prendre al "hostel" de Bariloche a les tres de la tarda. Ens va treure tota la pols que duiem a sobre... quina sort! El més similar a aquest viatge que haviem vist, éren els Westerns ianquis de la tele.

Ah! Moltes, moltes gràcies pels vostres comentaris, de nou! No ens cansarem de dir-ho.

Fins la propera!

Dos dies ben diferents...

Hola,

Com l'hi em agafat carinyo a viatjar en colectivo (bus) vam arribar a Puerto Madryn provinents de Trelew, una colonia galesa on vam tenir la sort de dormir dues nits gratis a casa del Julian, un noi que ens va oferir casa seva a traves de l'hospitalityclub.org.

A Puerto Madryn, una altra de les colonies galeses, vam tenir la sort nomes arribar amb el bus, ja ens van colar allotjament i una excursió.
Al ser temporada baixa ens vam poder allotjar en un hotelet, que aqui colaria de casi "luxe", estava nou, i al centre. Per nosaltes es la ostia!! fins i tot tenia dutxa, tele i tovalloles netes!! dins de l'habitació...

Ens van dir: aquí tenéis la Suite!. viste? La veritat es que estava molt bé, i vam aprofitar el fet de tenir tele per veure el Manchester - Barça... (no farem comentaris)

En referencia a l'excursió, esta clar que a lo que ve la gent a l'estiu (gener, febrer i març) no ho hem vist, és per veure com les orques ataquen a la platja per menjar les cries de foca, com les balenes salten del mar i ensenyen la seva cua gegant, o com el pinguins cuiden els seus petits al costat de la platja. De tot això res de res... no vam tenir sort.
L'excursió, va ser una mica lleugera, pero bueno, ja ens ho havien dit que els animals estaven a punt d'arribar de les migracions d'estiu. Però hem pogut veure bastanta fauna i hem visitat un espai protegit per la Unesco, anomenat Península Valdés.

Nosaltres vam gaudir dels armadillos corrent per la sorra, els elefants marins dormint i prenent el sol, i les mares de lleons marins amb les seves cries.

Ens ho vam passar bé! Ens ha quedat el regust de no haver vist cap balena.

La veritat es que aquest viatge es sorprenent cada dia..

Per acabar el dia, un cop de sort inesperat: ens van robar la camera de fotos, amb les gairebé 1000 fotos de tot el viatge!! Si si, així com ho llegiu!! molt mala sort... Xile, Perito Moreno, New York i Montreal, ah i les foques d'ahir!

No us explico com estavem d'emprenyats i sobretot tristos... la cosa va anar que estavem en un ciber per enviar mails... la dona que teniem al costat reia molt, no se... i estava com nerviosa.

Nosaltres vam marxar tranquilament, quan al cap de 5 minuts ens vam adonar que no teniem la camera. Encara estavem a prop del ciber perque haviem quedat amb dos nois de la plana de Vic per sopar. Vam tornar a entrar a tota pastilla... però ja era massa tard. Ja no hi era...

NO pot ser!!! doncs si, nervis, mala llet, i mes nervis. La noia del ciber deia que no podia ser, que alla no hi era... vam tornar ràpid cap a l'hotel per veure que realment no ens l'haguessim descuidat allà, però a l'hotel no hi era, segur.

Vam anar a ficar una denuncia a la poli!, un mal rato de collons!! les fotos, els records... i la camera que és un regal dels amics de STA!

La qüestió és que estavem super depres... nerviosos i de mala llet.

Però avui dia 1 de maig al matí, sorpresa... la dona de l'hotel ens diu que anem corrents cap a la poli, que l'han trucat dient que han tornat una camera de fotos durant la nit. L'han tornat... no ens ho podem creure, es increïble!! es veu que la persona en concret va dir que l'havia agafat sense voler, segons la policia.

Una historia que acaba bé!! molt bé... no sabem la sort que hem tingut!

Res mes, aquest viatge es sorprenent. Encara hi ha gent que te bon cor.

Hem après que es pot passar de la felicitat a la pena, i de la pena a la felicitat en qüestió de minuts!!

ah.. a la camera hi ha videos de la "sospitosa" a casa seva ensenyant-li la troballa al seu novio, un altre video amb uns amics seus parlant de nosaltres, que si erem espanyols i si hi havien fotos nostres i per acabar-ho de rematar un altre de la poli, flipant!! ho ficarem al youtube!!

Sort?

22 hores d'omnibus... quina experiència!!

Hola genteta, us parlem en millors condicions del que ho hauriem pogut fer ahir... després de passar-nos 22 hores en autobus!!

L'experiència no és que sigui ni interessant ni agradable, però com que no tenim massa res més a explicar-vos... aquí vé :

El dia 25 d'abril, Sant Marc, vam sortir d'El Calafate a les 12.30h direcció Río Gallegos, ciutat on vam arribar unes quatre hores més tard. Allà vam parar a fer un cafetó llarg (de dues hores) mentre esperavem el següent bus. Per fer baixar el cafè i que l'espera fos més ràpida, vam xupar tele : culebron mejicano, simpsons en argentino, viste! i culebron argentí per acabar de tancar la sessió... d'això se'n diu integrar-se!

A les 18.00h vam enfilar al segon pis del bus en posició de seient semi-cama (per cert, molt més còmode i espaiós que un avió) i allà vam degustar un deliciós alfajor acompanyat de cafè per berenar... a les 22.00h ens van portar el soparet i després a dormir! (o almenys aquesta era la nostra intenció...)

La veritat és que a l'autobús hi havia força seients, però vam tenir la meravellosa sort, que al seient del costat hi segués l'home capaç de roncar als nivells més alts de decibels possibles, descobert fins ara al nostre món. La qual cosa vol dir, que per més cops de coixí que li féssim, el subjecte en qüestió (o gaucho) ni se n'adonava... és més, incrementava el volum del ronc!!

Ens vam posar nerviosos, vam riure, vam plorar, vam intentar escoltar música sense sort (els roncs superàven el volum) i sobretot, sobretot... es van despertar uns instints assassins que fins llavors no coneixiem.

Per sort, la sang no va arribar al riu i entre l'un i l'altre ens anàvem calmant...

Hora d'arribada a la destinació : Trelew, les 12.00 del dia 26 d'abril

Estadístiques : 3 pel·lícules (dolentes!!), 1 berenar, 1 sopar i 1 esmorzar (idèntic al berenar)

1.507 km, 4 + 18 = 22 hores de bus i incontables roncs...

Com us ha quedat el còs? A nosaltres, en baixar del bus, per sort que ningú ens coneixia perque deuriem fer cara de pocs amics...

Fins aviat, i esperem que amb coses més interessants per explicar, ji ji.

Per cert, felicitats a totes les Montses, Jordis i Marcs!

este... viste! el Perito Moreno!!

Hola a tots,

Segon dia a Argentina, i com es diu vulgarment, hem entrat per "la puerta grande". Visitant el glaciar Perito Moreno.

La veritat es que es un lloc que tothom te'n parla maravelles, i pots veure'l en postals, fotos, o jo mateix vaig buscar imatges al youtube, i no et pots fer ni una petita idea de lo gran que es a la realitat.
Be, comencem pel principi, ahir, despres d'unes hores de bus, venint de Puerto Natales, vam creuar la frontera per entrar en terra Argentina. Un nou segell al nostre passaport!
Vam arribar a mitja tarda al "poblet" d'El Calafate, i rapidament despres de trobar un alberg, ens vam precipitar a buscar una excursio per anar al glaciar.
Hi han moltes agencies que ho ofereixen, però la veritat es que ens van explicar que també podies fer un mini-trekking per sobre el gel, i no ho vam dubtar.
Avui al matí, a les 7am. ja ens esperava un "colectivo" per anar cap al Perito. No feia gaire fred, i a mes ens ha fet tot el dia bo, ja estem una mica farts de tanta pluja!!
Hem entrat al parc, i la primera imatge del Perito l'hem tingut des del bus, i es molt impactant, acompanyat dels primers raigs de sol. Els boscos tenen un color de tardor maquissim, crec que es dificil d'oblidar tot aquest conjunt, i no hi ha cap foto que ho pugui reflexar.
Hem arribat al peu del llac Argentino, al qual hem creuat en un plisplas amb un petit barco, ja ens esperava el guia a l'altre costat. Despres de caminar una estoneta pel bosc i d'unes explicacions de com funcionen els grampons... cap al gel hi falta gent!
Els colors son molt diferents, de blancs a blaus, tot depen del gruix i la pressio del gel que deixen passar mes llum del sol o menys. La caminada ha durat una horeta, amb diferents explicacions i el final de festa, un whisky amb gel "made in" Perito Moreno i alfajores! Que han anat molt be, per parar el singlot de la Gemma.
Despres hem anat cap a les passarel.les, a verure l'altre costat, i es alla quan hem vist, i sobretot escoltat, el soroll i que realment esta en moviment! Com cau el gel, i forma icebergs!

Ha sigut un dia inolvidable!!

Demà marxem cap a Trelew, a veure que ens espera...

fins aviat!

Las Torres del Paine

Hola de nou, genteta! Ja tornem a atacar...
Primer de tot, mil gracies pels vostres comentaris, ens ajuden molt!

Be, abans de res, dir-vos que hem arribat a la civilització, abans del que teniem previst... I es que el dissabte vam agafar un autobus a les 7.15 del matí desde Puerto Natales direcció al Parc Nacional Torres del Paine, disposats a fer un circuit d'uns quatre dies allà...
En arribar al punt de sortida (que no és el mes utilitzat, tot s'ha de dir...) ja ens vam adonar que no tindriem una caminada gaire agradable sota la pluja incessant.
Però animats com estavem, no ens ho vam pensar dues vegades... i després de sentir les indicacions del "guardaparque" vam enfilar darrere uns quebequesos (de Montreal, ja és casualitat!) i una noia nord-americana, que tot s'ha de dir... caminava a 200 x hora!

Nosaltres vam anar fent al nostre ritme, i mentre no vam notar l'aigua dins les botes, tot anava bé, despres la caminada va ser mes "humida". Vam trigar el que marcava el mapa (menys mal) o sigui unes cinc hores, i nomes arribar al "campamento", vam muntar la tenda ràpidament i vam anar a una mena de sala comuna on tothom s'estava preparant algo calentó...
Imaginem la sala comuna plena de baf i humitat, la gent estenent els mitjons, pantalons i anoracs ben xops... les motxilles i les botes (també molles) escampades per terra i un fred bastant important, però bon rotllo!!

Ah, una descoberta que vam fer... les botes que porten Gore-Tex, tarden una mica més a mullar-se, però tambe hi entra l'aigua!

A part d'aixo, dir-vos, que l'excursió tot i ser dura i molla... va valdre la pena, vam poder gaudir d'una vista meravellosa de tots els cims del parc, incloent-hi les dues torres de granit (força famoses aqui), els boscos amb fulles de tots colors ja que aqui es la tardor, estepes patagòniques, rius i llacs... tot això en nomes cinc hores, no està malament, oi?

El diumenge ens vam llevar humits encara, els òssos ens grinyolaven, pero no passa res... com que va sortir una mica el sol, vam esmorzar i ens vam calçar els nostres mitjons (encara molls), les notstres botes (encara molles) i ens vam encaminar cap al mirador del glaciar o glacera del Grey... unes quatre horetes de camí, anar i tornar que van valdre també molt la pena... el glaciar en qüestió és enorme! i hi ha un llac per on baixen icebergs d'un color que sembla d'un altre món... això sí, el vent era el rei allà dalt!

Vam baixar, força rapidet perque de cop i volta s'havia començat a tapar (ja ens havien avisat que a la Patagonia el temps pot canviar en qüestió de minuts i pots viure les quatre estacions en un sol dia, com diu la cançó : four seasons in one day...) Així que pels pèls, vam arribar al "campamento" i just va començar a ploure de nou.

El dilluns, ja vam decidir que ens n'anavem, més cansats i rovellats que ningú més... cal dir que molta gent estava molt més preparada que nosaltres per fer una travessa d'aquest tipus sota el vent i la pluja, i com que tampoc ens volem fer els supervalents, vam decidir tornar cap a Puerto Natales... on ens ensperava la nostra motxilla de roba seca a l'hospedaje Nancy (un lloc molt acollidor que regenta una família xilena, de fet és casa seva... i hi comparteixen espais com la cuina, el menjador i els lavabos amb nosaltres... una altra experiència de les bones!)

Ja per acabar, un resum dels millors moments i encontres que hem fet a muntanya :
- Vam conèixer una parella d'austríacs que fa dos anys i mig que van sortir d'Alaska en bicicleta... sí, sí... us ho podeu creure, han creuat el continent americà amb les dues cames i les dues motxilles a l'esquena, i ja estan arribant al final del viatge... si teniu un moment, reflexioneu en què pot representar per dues persones el fet de viure una experiència com aquesta l'una amb l'altre, tant de temps i tantes coses viscudes... El més divertit del cas, és que el Marc és el primer andorrà que es creuaven en el seu llarg periple... ji, ji.
- En una de les llargues estones passades a la zona comuna humida i amb mitjons penjant de les parets, vam conèixer un alemany jovenet que viatjava sol (com molta gent), acompanyat només de la seva guitarra i la seva motxilla... doncs bé, el noi en qüestió omplia els moments amb les seves notes musicals i de cop i volta va, i ens toca i canta (en alemany) l'Estaca de Lluís Llach, vam saltar del seient ràpidament i vam estar comentant-ho amb ell... es veu que una colla d'alemanys que van passar força anys a Espanya i a Catalunya després de la Guerra Civil i la dictadura... van agafar la cançó i la van traduïr a l'alemany... segons el noi és una cançó ben coneguda allà. Increïble, oi?

Fins aviat boniques i bonics!!

PD. Gràcies mil, Marta pel poema de Valparaíso, ens va emocionar... i Gràcies mil a tots, pels vostre comentaris, de veritat.

Navimag... un passeig per la patagonia Xilena.

Hola,

El cap de setmana de l'11 i 12 d'abril el vam passar a Puerto Montt, una ciutat tranquila, on ens voliem agafar el Navimag.
Pero primer de tot voliem visitar la ciutat veina de Puerto Varas, esta a pocs quilometres, i que recomanem al 100%, sobretot visitar el peu del volca Osorno.
La dona del Hostel ens va mig organitzar el dia, tant per Puerto Varas com el parc, i sobretot que anesim a visitar uns salts d'aigua al riu petrohue, molt maco tot, sobretot quan vam veure com els salmons saltaven per pujar el riu. A mes vam disfrutar d'un dia excel.lent, sol i caloreta. Ens van quedar unes fotos dels volcans...!!!
El dilluns vam marxar, amb el vaixell, no estavem del tot convencuts de si cumpliria les nostres expectatives, pero si mes no ens duria alla a on volem anar, al sud de la patagonia, i era una bona opcio.
Aixi doncs al migdia cap al ferry, quatre dies de "creurer" pels canals patagonics.



1.- Puerto Montt
2.- Castro
3.- Chaitén
4.- Puerto Chacabuco
5.- Coyhaique
6.- Laguna San Rafael
7.- Cochrane
8.- Puerto Edén
9.- Puerto Natales
10.- Punta Arenas

www.navimag.com

Ara que ja estem en terra ferma, podem afirmar que ha valgut molt la pena, cada vegada que miravem per la finestra el paissatge era increible, tot d'illes verdes, plenes de boscos, rius d'aigua que baixaven dels cims, cascades, i les muntanyes mes llunyanes, els Andes.!
El primer va ser molt tranquil, pero el segon vam arribar al pacific, i la veritat es que no en te res de pacific!! quin mareig!! Sort que nomes va ser una nit, i al mati seguent ja tornavem a viatjar per l'interior de les illetes amb aigua mes tranquila!!

Hem disfrutat molt aquests quatre dies, i ara ja estem al sud de la patagonia, a punt per "atacar" el parc de las Torres del Paine!



seguirem informant.

De Santiago a Valparaíso... Les ciutats dels gossos adormits

Hola a tothom!

Avui ja us escrivim des de Valparaíso... una ciutat caòtica i encantadora al mateix temps. Hem pogut veure el Pacífic per primera vegada a les nostres vides des d'aquesta ciutat plena de cases de colors i graffitis per tot arreu.
La veritat, quan vam marxar de Santiago ahir teníem una mica de por, ja que molta gent i la guia també, ens havia dit que era una ciutat perillosa on havien augmentat els robatoris... així que només arribar ja anavem amb uns certs prejudicis incrementats pel complet desconeixement de la ciutat i basats absurdament en comentaris.
Només baixar del bus a Valpo (com li diuen aquí a Valparaíso) ens van avassallar amb ofertes de llocs per anar a dormir, aixo ja ens va atabalar pero ens vam poder treure de sobre els "venedors" com vam poder. Després vam localitzar un restaurant per anar a dinar on vam entrar cridant l'atenció de tothom (portem unes bones motxilles...) i va ser allà mateix on vam conèixer la Neus i el seu company, una parella de València que es van oferir a acompanyar-nos a un hostal on ella s'havia allotjat els primers dies d'estar aqui. Nosaltres seguiem amb la nostra por i desconfiança estúpides però evidentment tot va acabar bé, la veritat és que els hi hem d'agrair molt perque a l'hostal i estem molt bé.
Avui aprofitarem per visitar la Sebastiana (una de les cases-museu de Pablo Neruda) i a la tarda seguirem passejant per aquesta ciutat que rebossa art i color per tot arreu. Això si, hi ha uns petits obstacles molt curiosos... gossos adormits per totes les voreres, places i carrers.
Cal dir que a Santiago també n'hi havia, o sigui que aquí ja no ens ha sobtat tant. Ara entenem d'on ve la frase (fer el gos o ser un gos) si en el cas el gos a més a més és xilè, això vol dir passar-se tot el dia dormint!!

Us deixem per avui, no sense afegir que ahir a la nit vam assistir a un local amb molt d'encant anomenat La tertúlia on hi cantava en directe una noia amb un repertori que es deia... Brasil y otros aliños, cosa que ens va anar molt bé, ja que tot el dia vam tenir la sensació de trobar-nos en algun lloc de Brasil (tot i que mai hi hem estat). El més emocionant del cas és que la noia en qüestió va cantar un parell de cançons de Luz Casal (el que serien els aliños) i a la mitja part ens van posar un bon tros de repertori de Joaquín Sabina. Cosa que vam trobar molt agradable...

Petons per tothom, i esperem no aburrir-vos profundament amb aquestes parrafades. També esperem comentaris!

Més petons!!

A punt d'acabar el primer mes.

Ei companys,

El temps passa volant, d'aqui quatre dies ja farà un mes que voltem, i sembla que va ser ahir.
Bé, depen de per quines coses, perque a vegades pensem en vosaltres i us trobem a faltar, i la veritat això si que sens fa lluny.

Em visitat Nova York, Montreal, i avui em arribat a Santiago de Xile.

El resum d'aquest dies, es molt positiu, em apres moltes coses, no ens hem estat de res, i això el pressupost ho ha notat i molt.

El canvi l'hem trobat avui a l'arribar a Santiago.
No es lo mateix que aquest últims dies, aqui la cosa es veu que esta una mica mes xunga, la gent esta mes fotuda, podriem dir que no tenen tanta "plata". Però en canvi, se'ls veu molt feliços, gent molt humil i senzilla, i amb una generositat gegant! Una cosa que als estat units esta una mica faltat.
Aquesta es la primera impresió, la del primer dia, ara veurem com continua.
L'altre canvi l'hem trobat amb el temps, osti tu quin bo!
Ahir estavem xafant neu per Montreal amb l'Ascenci i avui amb m'aniga curta, a 28ºC!!

Demà continuarem la visita de Santiago, que es enorme, també hem d'esbrinar com començar a baixar cap al sud, Patagonia, Ushuaia... abans de que sigui massa tard i ens pelem de fred.
No sabem si anar-hi amb un vaixell per la costa xilena, es com un creuer, però no tant, tambe hi han mercaderies, i vas passant per totes les illetes i fiorts del sud de Xile.
Sino l'altre plan es amb avió, però encara ho em de decidir. Lo que casi em descartat es el lloguer del cotxe.

Molts petons des de Xile,

Viste?